divendres, 30 de març del 2018

CAMINS DE VALLROMANES XXIX/2. LA VARIANT DE LA DAKAR A LA VALL DE RIALS

                                El Rost

Avui us presento una variant del Camí de Vallromanes XXIX. De la Dakar a la Vall de Rials, que us vaig presentar en aquest blog el mes de desembre de 2017. Tanmateix aquesta opció ens permet reduir l'excursió 5,5 quilòmetres i en aquest sentit, passem dels 22,5 Quilòmetres del recorregut original als 17 Quilòmetres del recorregut que acaba a Alella.

Per tornar a Vallromanes, utilitzarem el bus de l'empresa Sagalés que fa la línea Barcelona - Vallromanes. Cal mirar l'horari, doncs només hi ha 7 autobusos en cada sentit al llarg del dia i per tant perdre el bus podria suposar una espera de 4 o 5 hores.

LA VARIANT.

0,000 Qm. 0,000Qm. Iniciem la variant en el punt quilòmetric (15,515) a la cruïlla que hi ha al costat de les Caves Roura. Continuem a l'esquerra seguint la pista que ens portarà cap a Alella. Obviem els camins que ens menen a banda i banda i sempre seguim la pista principal.

0,650Qm. 0,650Qm. Cruïlla. Continuem recte per la pista, deixant el Mirador del Bosquet a la dreta.

0,235Qm. 0,885Qm. Girem a l'esquerra per una zona d'esbarjo de terra, deixant el Col.legi Públic Fabra a la dreta.

0,250Qm. 1,135Qm. Continuem recte pel carrer Santa Rosa.

0,040Qm. 1,175Qm. Girem a la dreta pel carrer Sant Lluís.

0,060Qm. 1,235Qm. Baixem a l'esquerra pel carrer Bonavista. Estem en el cor del Rost.


L’origen d’aquest barri es remunta a una gran finca, propietat de Pere Gurri i registrada el 1292. Amb el pas del temps va sofrir nombroses parcel.lacions i a la década de 1920 el barri va canviar el nom de Gurri per la denominació actual. Al mig del barri es conserva Can Gurri, una de les masies més antigues del Maresme. El traçat urbà es molt peculiar, laberíntic i amb fortes pujades. Destaca la conservació de petits horts davant de les cases, que oferien protecció a les llars en cas de rierades, i també les andrones, estrets passadissos que separen les cases. Es diu que les andrones servien per il.luminar i ventilar les cases, a més d’evitar els possibles conflictes de les parets mitgeres.

0,100Qm. 1,335Qm. Continuem baixant pel carrer Gurri.

0,040Qm. 1,375Qm. Rambla Àngel Guimerà. Creuem i continuem pel carrer Torrent de Vallbona. 

0,100Qm. 1,475Qm. Font de la Maré de Déu de Núria. Aquesta font que agafa l'aigua de la xarxa pública està adossada al mur d'una casa particular. L'aixeta surt d'un frontal fet de rajola marró i l'aigua cau en una pica semicircular feta de llamborda, a conjunt amb la llamborda del terra del carrer.
A sobre de la font hi ha una imatge de la Mare de Déu de Núria feta amb rajola catalana.

Ara continuem a la dreta pel carrer del Mig.

0,080Qm. 1,535Qm. Rambla Àngel Guimerà. Creuem el carrer i davant de l'Alella Vinícola, trobem la parada del bus, final de la variant d'avui.

Properament, parlarem d'uns dels habitants del Parc de Collserola.

dissabte, 24 de març del 2018

EXCURSIONS AMB NENS. LA RUTA PREHISTÒRICA DE LA ROCA DEL VALLÈS.



                                     Dolmen de Céllecs


Ara que arriba una setmana de vacances escolars, us vull presentar una excursió adreçada a la canalla. Aquest recorregut  de 6 o 7 quilòmetres, segons la variant que esculliu i un desnivell positiu al voltant dels 100 metres, és molt apte per fer amb nens a partir de 4 o 5 anys. No tingueu pressa, doncs segurament, voldran ficar-se dins la Roca Foradada de Can Gol, pujar al damunt de la Pedra de les Orenetes i potser fer-se “selfies” al Dolmen de Cèllecs.

Pot fer-se a qualsevol época de l’any, només cal evitar les hores centrals dels dies més calurosos, i això sí,  porteu a la motxilla, aigua, entrepans i una mica de ganyips.
Sens dubte, una sortida boníssima per introduir-los al megatilisme i que coneguin com vivia la gent que habitava aquestes muntanyes fa més de 4.000 anys.

Per arribar a l’inici d’aquesta Ruta Prehistòrica, a l’alçada del Quilòmetre 23, de la carretera de Santa Coloma de Gramenet a La Roca del Vallès (BV-5001), entrem a l’urbanització La Pineda i pugem fins el punt més alt del carrer de la Ruta Prehistòrica, on hi ha una placeta on podem aparcar el cotxe.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió al capdamunt del carrer de la Ruta Prehistòrica, i comencem a caminar avall pel carrer.

0,125Qm. 0,125Qm. Girem a la dreta pel camí de la Roca Foradada.

0,040Qm. 0,165Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer del Lliri. A partir d’ara, seguirem les marques del PR-36 que són grogues i blanques.

0,070Qm. 0,235Qm. El carrer es converteix en un camí de terra. Continuem endavant, creuant una tanca del Parc de la Serralada Litoral.

0,250Qm. 0,485Qm. Cruïlla. Girem a la dreta pel camí que va cap a la Roca Foradada.

0,100Qm. 0,585Qm. Cruïlla. Continuem recte.

0,025Qm. 0,610Qm. Roca Foradada de Can Gol. Es tracta d’un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40m de llargada per 1,60m d’amplada i 1,30m d’alçada. Possible cambra sepulcral. Ara desfem els últims 125 metres i tornem a la pista principal.

0,125Qm. 0,735Qm. Pista. Creuem la pista i continuem recte a l’altra banda, buscant un corriol que ens puji fins el Dolmen de Can Gol II. El trobarem sense problemes.

0,110Qm. 0,845Qm. Dolmen de Can Gol II. Dolmen del periòde calciolític (2.200- 1.800 aC). Cista que només conserva tres pedres granítiques, dues de laterals que formen la cambra o corredor i una de posterior que el tanca. Manca la pedra o pedres de coberta. A les excavacions realitzades s’hi van trobar puntes de sageta d’aletes, un fragment de ganivet de sílex, ascles i fragments de cerámica.
Ara desfem els últims 110 metres, fins la pista principal.

0,110Qm. 0,955Qm. Pista. Tombem a l’esquerra, pista amunt.

0,525Qm. 1,470Qm. Cruïlla. Continuem recte amunt.

0,190Qm. 1,630Qm. Uns metres més endavant d’haver obviat un camí que ens arriba per la dreta, tombem a l’esquerra cap a la Pedra de Les Creus.

0,040Qm. 1,670Qm. Pedra de les Creus. Gran bloc granític, cobert per tot tipus de creus i signes gravats a la pedra. Molts dels quals són moderns, però és probable que n’hi hagi algún d’època molt antiga, pero indeterminada. Atesa la ubicació de la pedra en un context amb nombrosos elements megalítics, és probable l’existència de petròglifs d’aquest mateix moment. Desfem aquests últims 40 metres i tornem a la pista.

0,040Qm. 1,710Qm. Continuem amunt per la pista. Obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,625Qm. 2,335Qm. Deixem la pista i seguim a la dreta per un camí molt pedregós en sentit lleugerament ascendent.

0,145Qm. 2,480Qm. Tornem a sortir a la pista. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,130Qm. 2,610Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,100Qm. 2,710Qm. El PR-36 marxa a la dreta. Nosaltres l’abandonem i continuem per la pista.

0,300Qm. 3,010Qm. Cruïlla de pistes. Continuem a la dreta en sentit ascendent. Obviant els camins que ens menen a banda i banda i sempre anirem per la pista principal.

1,250Qm. 4,260Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta, tornant a enllaçar amb el PR-36.

0,425Qm. 4,685Qm. Obviem un camí que marxa a la dreta. Continuem avall.

0,020Qm. 4,705Qm. Dolmen de Céllecs o Cabana del Moro. Dolmen de cista rectangular formada per quatre lloses de granit, amb l’obertura orientada cap al sud. Conserva la coberta d’una gran llosa plana. Per la part del darrere, hi havia restes d’un túmul. Continuem avall.
Des d’aquí dalt, si el dia és clar, hi ha unes magnifiques vistes de la Plana Vallesana.

0,400Qm. 5,105Qm. Cruïlla. Continuem avall pel camí de la dreta.

0,050Qm. 5,155Qm. Plat del Rei o del Molí. Bloc de pedra granítica que presenta a la part superior un buidat en forma de cassoleta circular i de poca fondària.  Ara desfem els últims 50 metres, fins l’anterior cruïlla.

0,050Qm. 5,205Qm. Cruïlla. Continuem baixant pel camí que ens queda a la dreta.

0,165Qm. 5,370Qm. Continuem pel corriol que trobem a l’esquerra. En aquest tram, el camí sempre va en sentit descendent. Obviem els camins que ens menen a banda i banda i nosaltres sempre avall pel camí principal.

1,000Qm. 6,370Qm. Pedra de les Orenetes. Pintures rupestres en un gran bloc granític d’uns 8 metres de llargada, 3 metres d’alçada i 3 metres d’amplada. La base mostra dues pintures i diverses cavitats, una de les quals constitueix un abric de dimensions mitjanes. Des d’aquesta concavitat principal, es pot travessar el bloc. Cap a la dreta hi ha altres cavitats i punts erosionats amb representacions pictogràfiques. comptabilitzant-se un total de 32 figures.
En la més gran d’aquestes cavitats hi destaca el motiu central d’aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta.
Ara continuem pel camí que marxa a la dreta.

0,220Qm. 6,590Qm. Cruïlla. (Coincideix amb el punt quilòmetric 1,410). Per tant, ara només ens resta, girar a l’esquerra i desfer l’escàs quilòmetre que ens resta fins el carrer de la Ruta Prehistòrica on tenim aparcat el cotxe.

0,940Qm. 7,530Qm. Capdamunt del carrer de la Ruta Prehistòrica. Inici i final de la sortida d’avui.

Variant per estalviar 1.100 metres. En el punt quilòmetric 2,710Qm, no abandonem el PR-36 i seguim fins el Dolmen de Cèllecs passant pel Plat del Rei o del Molí. Des del dolmen de Cèllecs, desfem els últims 400 metres i quan arribem a la cruïlla del punt quilòmetric 4,835., continuem a l’esquerra, enllaçant amb la ruta principal.


Una vegada tornem al cotxe, quan hem fet els primers 350 metres per tornar a la Carretera de La Roca  (BV-5001), a la confluencia del carrer de la Ruta Prehistòrica amb el carrer de La Pedra de les Orenetes, trobem la “Fuente del Pino”.

Fuente del Pino. Es tracta d'un mur longitudinal de pedra, d'uns 4 metres de llarg per metre i mig d'alçada. Al mig del conjunt hi trobem la sortida d'aigües per mitjà d'un tub de ferro encastat en una pedra que sobresurt i cau en un bassal rectangular arran de terra. A mitjans de març de 2018, la font està eixuta, malgrat que un test col.locat sota el broc és ben ple d’aigua, però és aigua de pluja.

A la dreta i damunt del mur, una pedra amb el nom de la font i l'any de construcció gravat. A cada costat disposem de dos bancals de pedra.

Els arbres que predominen per l’entorn en el patis i jardins de les cases, són els pins. No podía ser d’una altra manera.

Part de la informació d’aquesta font l’he extret d'Encos

La setmana vinent, us presentaré una variant d’un Camí de Vallromanes.








diumenge, 18 de març del 2018

COLLSEROLA III. FONTS D'ARREU XXV: RIERA, TORRENTS I FONTS ALS BARRIS D'HORTA-GUINARDÓ


Avui us parlaré d'aquest llibre de la Carlota Giménez i Compte, editat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 2009. L'autora divideix el llibre en sis capítols, precedits d'una breu introducció i acabant amb un epíleg on esmenta la percepció, consums, ús i tractament de l'aigua en l'actualitat.
En els diferents capítols ens mostra la configuració del relleu del Pla de Barcelona, de la necessitat d'aigua per beure que la ciutat ha tingut sempre, dels elements tecnològics que s'han utilitzat per buscar i dur aquesta aigua fins la ciutat, dels oficis i indústries que al llarg del temps han necessitat l'aigua i dels elements culturals, lúdics i estètics de l'aigua, antics i moderns. 

En el capítol 2. Relleu del nostre territori. Economia i importància dels recursos naturals d'obtenció d'aigua: riera, torrents, fonts naturals, trobem la descripció de les fonts que us enumerem a continuació.

L'any 2009 a Barcelona hi hava 1.547 fonts públiques i 206 fonts ornamentals i làmines d'aigua. Concretament, al districte d'Horta-Guinardó n'hi havia 153. Cal dir que la majoria són fonts més o menys modernes que segueixen el patró de set models diferents, però n'hi ha 46 que algunes encara hi són i d'altres han desaparegut, però totes, han sigut part de la història d'aquests barris.

Fonts històriques del Districte d'Horta-Guinardó

Fonts dels turons de la Rovira, el Carmel i la Creueta del Coll

A la Rovira

1. Font del Panorama
2. Font d'en Fargues
3. Font Hortina.
4. Font de la Mulassa.
5. Font de la Plaça Catalana.
6. Font del "Cuento"
7. Font dels Bessons o de la Mina.
8. Font de Can Baró
9. Font dels Petons.

Al Carmel

10. Font del Carmel.
11. Font d'en Xirot.
12. Font del Carbó.
13. Font de can Muntaner.

A la Creueta del Coll

14. Font-rúbia o del Coll.
15. Font del Remei.
16. Font del Casal Montserrat o de Can Marsans.
17. Font de Can Turull.
18. Font de Sant Salvador d'Horta.
19. Font del Paradís.

Fonts del vessant barceloní de Collserola.

Fonts del torrent de Can Gomís o de Penitents

20. Font de Vall Parc (l'antiga font d'en Falcó).
21. Font del Cigró o d'en Gomis.
22. Font de l'Avi.

Fonts del torrent de la Font del Bacallà o dels Agudells

23. Font de Can Borni.
24. Font del Bacallà.
25. Font dels Pins.
26. Font de Can Soler.

Fonts del torrent de Sant Genís

27. Font del Roure
28. Font de la Tenebrosa.
29. Font de Sant Genís.

Font del torrent d'en Generet.

30. Font de la Cabra.

Fonts del torrent d'en Duran.

31. Font de la Llet.
32. Font de Sant Cebrià.
33. Font de Can Llong.
34. Font de la Meca.
35. Font de can Barret.

Fonts del torrent de Fondenills, torrent del Notari.

36. Font de la Poca Aigua o de la Paciència.
37. Font de la Marquesa o font de la Senyora.
38. Font de Can Gras i la Font del Gos.
39. Font de Can Baliarda.
40. Font de Can Quintana.

Fonts del torrent de can Santgenís, torrent de Canyelles.

41. Font de Santa Eulàlia.
42. Font de Can Masdeu.
43. Font de Can Santgenís.
44. Font vella de Canyelles.
45. Font de Canyelles.
46. Font d'en Marcel.lí.

Si voleu consultar aquest llibre, en trobareu un parell d'exemplars a la Biblioteca Juan Marsé del barri del Carmel.

La setmana vinent, us faré una proposta per fer amb canalla aquesta propera Setmana Santa

diumenge, 11 de març del 2018

PALS I BOTES.




Avui us parlo d'un espai radiofònic que el Club Muntanyec Mollet mitjançant en Manel Domènech fa a Ràdio Mollet.
Cada programa només té una durada d'uns 5 minuts, on en Manel Domènech, informa, opina, reflexiona... sobre un tema. Aquesta primera part, dura al voltant d'uns 3 minuts i a continuació s'informa de l'agenda d'activitats del Club del següent cap de setmana.

Trobo que aquestes píndoles radiofòniques estan molt ben fetes, les trobareu si copieu la següent adreça en el buscador de google https//goo.gl/N6dcae 

 Aquest és l'enllaç de Ràdio Mollet "A la Carta", i és una llàstima que al costat del número del programa no hi figuri el tema, doncs segurament això facilitaria que tinguèssin més audiència.

Com a exemple de la qualitat de l'espai, us recomano el programa número 312 que parla de la Via Romana del Capsacosta.

Si algú s'anima caminar per aquesta via, en aquel blog trobareu el rutómetre (Via Romana del Capsacosta. Octubre 2012). La proposta que us faig, és un itinerari lineal de 20 quilòmetres i 700 metres de desnivell positiu entre Olot i Sant Pau de Seguries i 8 quilòmetres del tram central pertanyen a aquesta Via Romana.

Per tornar a Olot, hi ha bona combinació d'autobusos fent transbordament a Ripoll.

Properament, us parlaré del llibre "Riera, torrents i fonts als barris d'Horta-Guinardó".

dilluns, 5 de març del 2018

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLIX. RAMON SOLSONA

                              Ramon Solsona

Un dels llibres que us recomanaré aquest proper Sant Jordi, és L'home de la Maleta d'en Ramon Solsona. Premi Sant Jordi 2010 i editat per Proa el febrer de 2011. Quan arribi el moment ja us faré cinc cèntims de la novel.la, però avui vull destacar la figura de l'autor.

 Llicenciat en Filologia Romànica Hispànica, en Ramon Solsona és conegut per la tasca de divulgació de la filologia i la lingüistica catalana, en programes com "La paraula del dia" a Rac 1 i "Entre paraules" a Catalunya Ràdio i evidentment, com no podia ser d'una altra manera, en aquesta novel.la trobem prou mots per fer dues gramàtiques. Avui us presentem les primeres 23 paraules i el mes de de maig una altra tongada amb 22 mots més.

Les paraules d'avui,


Aporrinar: Tocar qualsevol instrument de percussió, sense cap tipus de ritme.

Barbamec: Jove, lleuger i pretensiós.

Barrila: A Barcelona i a L’Empordà, conversa alegre i sorollosa.

Brega: Discòrdia manifestada violentament.

Camàndules: Raons fütils, coses insignificants.

Carallotada: Acció atribuible a un home curt d’enteniment.

Carraca: Vehicle dolent, que es mou amb molta lentitud.

Catarines: Malnom que se li dóna als pits de les dones.

Confondre el cul amb les tèmpores: No tindre idees clares.

Desarroentar: Fer perdre la roentor.

Desembotigar: A l’Empordà i La Garrotxa, evacuar abundosament el ventre.

Embosta: Quantitat que cap dins les dues mans juntes.

Empapussar: Fer empassar aliment ( a un infant o a un animal, generalment nats de poc) ficant-los-en a la boca. En castellà: Cebar.

Errabund: Errant sense guía.

Esca: Incentiu, causa o ocasió, especialment de malifetes, burles, accions dolentes, etc…

Esgarrapacristos: Home molt afectat a l’església.

Espellifar: Esquinçar, malmetre roba, paper o cosa semblant.

Estar a les tres pedretes: Estar perdut, sense esperança de salvació.

Estragar: Corrompre, malmetre els sentiments, el cor, etc…

Fardell: Al Rosselló, a Girona, Barcelona, El Penedès, Tarragona, el Maestrat, Castelló i València,  objecte o objectes col.locats ben estrets i embolicats dins roba, paper o altre embalatge, de manera convenient per a esser transportats.

Filípica: Discurs violent, reprensió dura.

Fotre-se’n de la virolla: Prendre un assumpte amb despreocupació.

Gallimarsot: Al Vallès i Tarragona, dona d’aspecte masculí.

Les definicions les he extret de les edicions electròniques del diccionari català-valencia-balear Alcover Moll i del diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

Properament, us presentaré una Ruta Prehistòrica per fer amb canalla.