CAMINANT PER UN GIRONÈS DE TRES CARES

 

                                    

                                 Castell de Sant Miquel

            La ruta que us presento avui té una distància de gairebé 23 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 350 metres. Clarament l’itinerari té tres parts molt diferenciades, la primera part per Girona i fins arribar al Monestir de Sant Pere de Galligants pel Barri Vell és una passejada que ens farà badar a cada passa. Seguidament caminarem pels contraforts que queden més a l’oest de les Gavarres per pujar al Castell de Sant Miquel per un entorn boscòs i per últim des de Celrà fins a Flaçà anirem per la plana del Ter per camins i vials ben plans i paisatges ben oberts.

Des de la fàbrica Pagans (al costat de l’estació de Celrà), l’excursió perd força atractiu, per tant, podem reduir l’itinerari a 12,5 quilòmetres i així estalviant-se els deu darrers quilòmetres o bé deixar-los per una propera sortida que conecti aquests 10 quilòmetres amb el tram Flaçà – Verges.

L’excursió pot fer-se durant qualsevol época de l’any, només cal evitar les hores més caluroses de l’estiu.

El retorn a l’inici de l’excursió és molt fàcil, doncs acabem a Flaçà o bé a Celrà, el tren ens tornarà a Girona.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Girona creuem la Plaça d’Espanya i tombem a l’esquerra pel carrer Barcelona.

0,225Qm. 0,325Qm. Girem a la dreta pel carrer Alvarez de Castro.

0,370Qm. 0,695Qm. Plaça Catalunya. Creuem el riu Onyar i seguim a l’esquerra.

0,125Qm. 0,820Qm. Girem a la dreta per la pujada del Pont de Pedra i cinquanta metres més enllà ja enllacem amb la Plaça del Vi que la creuem i continuem pel carrer Ciutadans.

0,200Qm. 1,160Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de la Cort Reial.

0,145Qm. 1,305Qm. Enllacem amb el carrer Ballesteries.

0,085Qm. 1,390Qm. Deixem a la dreta la font del carrer Ballesteries. Font d'aigua de la xarxa, construïda l'any 1888. Font d'aigua de la xarxa, encastada a l'edifici i emmarcada per carreus de pedra. Al frontal hi ha esculpida la cara d'un animal de formes mitològiques, per la boca del qual surt l'aigua mitjançant una aixeta de polsador.

Al capdamunt hi trobem la data de la seva inauguració, l'any 1888, gravada en una mena de timpà.
La família Burgués fou l'encarregada de pagar la construcció d'aquesta font i de la fornícula dedicada a Sant Cristòfol, patró dels caminants, que hi ha just a sobre, coronada per l'escut nobiliari de la família.

Continuem pel carrer Ballesteries.

 

0,100Qm. 1,490Qm. Passem per davant de la Font falsa del Museu d’Història. La trobem al costat de l’entrada del Museu d’Història. Font encastada dins la façana, de línies molt depurades i emmarcada per carreus que formen un arc de mig punt. El frontal té un gravat i al mig una aixeta de polsador. La pica és quadrada i descansa sobre un pedestal de pedra.

Actualment l'aigua de la font és provinent de la xarxa, però fins no fa gaires anys funcionava amb una palanca que calia accionar per fer pujar l'aigua del pou que la nodria. Seguim amunt per la Pujada de Sant Feliu.

 

0,100Qm. 1,590Qm. Enllacem amb el carrer del Rei Ferran el Catòlic. Deixem a l’esquerra els Banys Àrabs i a continuació baixem per unes escales.

0,200Qm. 1,790Qm. Plaça dels Jurats. Continuem recte i enllacem amb el carrer de Santa Llúcia.

0,100Qm. 1,890Qm. Monestir de Sant Pere de Galligants. Aquesta abadia benedictina del segle XII és singular per la seva capçalera i el campanar.

I és que la capçalera de Sant Pere presenta una complicada forma assimètrica: està formada per un absis principal amb dues absidioles a un costat i una a l'altre, mentre que a l'extrem del braç del creuer hi ha un absis lateral més, fet que fa pensar en el reaprofitament d’elements d’un temple anterior. En aquest espai hi trobem també el campanar de vuit cares, perfectament simètric i amb decoració llombarda.

El més destacat és l’escultura que trobem als capitells de la nau principal i, sobretot, als de la capçalera. Aquests són els que han donat fama a Sant Pere de Galligants; i els que més controvèrsies han generat... I és que alguns historiadors aposten decididament per la mà del mestre de Cabestany i del seu taller; d’altres, però, creuen que són influència de l’Escola de Tolosa.

Des del 1857, Sant Pere de Galligants actua com a museu d’arqueologia i belles arts, un dels més antics de Catalunya. Actualment és la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya i aplega els materials arqueològics trobats a les excavacions de diversos jaciments de les comarques de Girona, des de la prehistòria fins a l'edat mitjana.

Situats davant la façana principal, val la pena rodejar el monestir seguint el sentit de les agulles del rellotge.

0,175Qm. 2,065Qm. Creuem el riu Galligants per un pontet de pedra i tombem a l’esquerra cap a la Font del Bisbe. Uns metres més enllà pujem unes escales i continuem a l’esquerra.

0,125Qm. 2,190Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de l’esquerra que planeja en sentit lleugerament descendent.

0,350Qm. 2,540Qm. Accés a la Font del Bisbe. Nomès ens resta baixar els darrers 10 metres.

0,010Qm. 2,550Qm. Font del Bisbe. La font queda en un petit replà empedrat, enclotat uns deu esglaons per sota del camí, a recer de les escales que hi menen, d'un petit mur que la protegeix de les crescudes del riu que té a tocar i del mur principal de pedra adossat a la muntanya que alhora reté les terres i suporta un petit corriol que passa per damunt. La sortida d'aigües es troba endarrerida respecte la façana principal, dins una fornícula coberta per un arc de mig punt. Una pedra en forma de cara humana i collada a la part baixa del frontal és per on brolla l'aigua, a través d'un broc de ferro encastat a la suposada boca. Després l'aigua cau al terra i desguassa directament al riu. El broc acostuma a estar regulat amb un senzill tap de suro per estalviar l'aigua. A l'esquerra de la font disposem d'un banc de maons en angle arrambat als dos murs que li fan de respatller.

Es tracta d'una font molt antiga, ho demostra la inscripció que trobem al costat del broc, on s'hi pot llegir 1807, no se sap si correspon a la data de la seva construcció o d'una de les restauracions, però sigui quina sigui, es remunta a més de dos-cents anys enrere.

Al capdamunt del frontal hi ha un registre metàl·lic i a sota seu un curiós cartell editat per l'Ajuntament de Girona amb les normes d'utilització per omplir aigua de la font: Ens crida l'atenció que estigui regulada la quantitat d'aigua que es pot recollir per persona, així com l'ordre de preferència a l'hora d'emplenar.

L'antiga Vall Tenebrosa, la Vall de Sant Daniel, sempre ha estat lligada al riu Galligants. Com a bon riu mediterrani, té un curs baix la major part de l'any, però en les èpoques plujoses recull les aigües de diferents torrents i rieres. Aquests abocaments, importants de forma estacional en èpoques passades, obligaren la construcció de ponts, palanques i passeres que permetessin la circulació entre una i altra banda del riu, fins arribar a tenir, al llarg del temps, cinc ponts. El pont de la Font del Bisbe és l'únic pont medieval que queda dret a Girona. A l'edat mitjana la vall de Sant Daniel era a l'inici del camí de Girona cap a Madremanya i La Bisbal, és a dir, un lloc de pas cap a l'Empordà travessant el massís de les Gavarres. D'altra banda, el camí d'accés habitual entre la vall i la ciutat de Girona era el que comunica el pont de la Font del Bisbe, la torre Gironella i el portal de Sant Cristòfol, i aquest trànsit era facilitat per aquest pont.

Pujem les escales de la font, creuem el pont medieval i continuem a la dreta pel carrer Sant Daniel.

0,200Qm. 2,760Qm. Trobem a la dreta unes escales que baixen. A continuació, creuem un pont i seguim un corriol fins la Font d’en Pericot.

0,075Qm. 2,835Qm. Font d’en Pericot. La font queda a la part baixa d'una casa de pedra, Can Pericot, aixoplugada sota un arc de mig punt i barrada amb un enreixat de ferro.

Dins podem veure una petita estança rectangular, enclotada dos pams respecte la petita esplanada del davant. Té les parets laterals de pedra i el sostre de volta de canó, fa metre i mig d'amplada per no més de dos de llargada. La paret del fons està arrebossada i és on s'hi ubica la sortida de l'aigua mitjançant un broc de pedra centrat. A sota un bassal arran del sol recull l'aigua. Damunt del brollador hi ha dos forats quadrats que desconec la seva funcionalitat.

L'aigua prové de l'escolament de la vall de les Creus, el que fa que, a causa dels habitatges i hortes que hi ha a la zona, l'aigua no sigui apte pel consum de boca.

Es diu que és la font més antiga de la vall i ja va ser coneguda amb el nom de font Romana fins el segle XVIII. Després es va construir la casa que avui es troba prop de la font i va ser ocupada per la família Pericot, d'on prové el seu nom actual.

El pont que trobem uns metres per sota la font i que salva el riu Galligants fou construït el segle XIX en substitució d'unes antigues palanques, és d'arc rebaixat de pedra picada, formant una estructura antiga, amb baranes d'obra sense remolinar, de construcció actual i amb un terra de formigó.

Desfem aquests darrers 75 metres i creuat el pont i pujades les escales tombem a la dreta seguint el PR C-195 cap al Castell de Sant Miquel.

0,100Qm.2,935Qm. Camí dels Àngels. El Cul del Món. Continuem recte.

0,350Qm.3,285Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel camí de l’esquerra les marques del PR C-195.

0,100Qm. 3,385Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,525Qm. 3,910Qm. Continuem recte cap al Puig de Sant Miquel, obviant el camí que puja a la dreta cap al Santuari dels Àngels.

0,310Qm. 4,220Qm. Collet. Malgrat no són molt evidents les marques del PR C-195, nosaltres continuem recte en sentit descendent.

0,250Qm. 4,470Qm. El nostre camí fa un gir a l’esquerra.

0,200Qm. 4,670Qm. Font del Ferro. El paratge natural forma un seguit de terraplens i parets de pedra amb força arbrat on a la part de dalt a la dreta se situa la nova font i al capdavall l'antiga.

La nova font procedeix de la restauració efectuada l'any 1980. Es tracta d'un mur transversal de pedra a dos nivells. A l'extrem esquerre tenim tres canelles de ferro colzades per on brolla l'aigua que cau a un bassal semicircular de pedra. Damunt dels brolladors hi ha un baraneta de ferro per subjectar-nos mentre omplim les garrafes.

L'aigua que surt de la font ho fa mitjançant un interruptor elèctric que fa bombar-la d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, que havia comercialitzat l'aigua carbònica. La construcció d'aquesta fàbrica havia fet desaparèixer una altra font d'aigües ferruginoses, la font d'en Miralles.

Al capdamunt de la font podem llegir el seu nom en un rètol de ferro.

Deu metres a l'esquerra de la font principal es conserva una antiga pica de pedra, molt gran i rodona, desconnectada però de l'alimentació d'aigua.

Al capdavall de la zona d'esbarjo, a peu de l'antic llit del torrent Estela, es conserva en bones condicions la font original i la mina. Un mur de contenció de pedra, un segon mur formant angle en l'extrem esquerre i un contrafort a la dreta conformen l'estructura de la font. En el racó de l'esquerra un pedestal on potser hi havia el brollador flanquejat per dos bancs per seure. A un nivell inferior del sol tenim una petita era enllosada on se situa la porta d'accés a la mina, avui dia barrada amb un enreixat. Ja a nivell superior i la dreta de tot un refós al mur on tal vegada hi havia una altra sortida d'aigua.

És una deu d'aigua ferruginosa, tal com indica la inscripció de l'antiga ubicació de la font: "Manso Pi. Agua Ferruginosa. 1862".

La font es troba en un indret molt estimat pels gironins, un paratge calmat i feréstec, on és possible el contacte amb la natura. La zona d'esbarjo està arranjada amb diverses barbacoes fixes, taules i bancs de pedra.

Sortim del recinte de la font i seguim avall per la pista

0,200Qm. 4,870Qm. Tombem a la dreta per una pista lleugerament ascendent, després de passar una placeta que fa les funcions d’aparcament per la gent que vol pujar a Sant Miquel.

0,330Qm. 5,200Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres hem d’anar sempre amunt per la pista principal.

0,100Qm. 5,300Qm. Obviem un altre camí que mena a l’esquerra. Continuem amunt per la pista.

0,080Qm. 5,380Qm. Tombem a la dreta per un camí empedrat que puja sobtadament.

0,250Qm. 5,630Qm. Continuem a la dreta per una pista més ampla.

0,930Qm. 6,560Qm. Ens enfilem per un corriol de pedra que trobem a la dreta.

0,250Qm. 6,810Qm. Pista que ens creua. Continuem pel corriol que s’enfila a l’altra banda.

0,330Qm. 7,140Qm. Obviem el camí que baixa a la dreta cap a la font de Can Mistaire i nosaltres continuem recte cap a Sant Miquel.

0,250Qm. 7,390Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,750Qm. 8,140Qm. Fent cas omís als corriols i camins que ens menen a banda i banda, arribem a una pista que ens creua. Seguim a l’esquerra.

0,175Qm. 8,315Qm. Castell de Sant Miquel. El conjunt arquitectònic ubicat a 395 metres sobre el nivell del mar, al cim del puig o muntanya de Sant Miquel, permet el control de grans extensions de territori.

 Està format per l’antiga ermita dedicada a Santa Maria i Sant Miquel, edificada sobre la fortificació prèvia, d’època medieval, de la qual aprofita les bases d’una torre circular per l’absis. Sembla que l’ermita fou ocupada per ermitans entre els s. XVI i XVIII, tot i que la documentació registra l’inici de la construcció al s. XV.

L’emplaçament va prendre importància militar durant la guerra del Francès (1808-1814), especialment pels setges de Girona (1808-1809), on el domini del castell es va alternar diverses vegades entre l’exèrcit napoleònic i els miquelets. Passada la guerra l’ermita ja estava derruïda.

L’altre element arquitectònic és la torre del telègraf, aixecada durant la segona guerra carlina (1846-1849) per albergar la línia civil de telegrafia òptica, mentre la línia militar s’ubicava a la torre de l’ermita.

Aquest punt de la xarxa de telegrafia òptica pertanyia a la línia entre Barcelona i la Jonquera, i estava entre la ciutat de Girona, que tenia ubicat el telègraf en una torre de la muralla, i la torre de Fellines, al terme municipal de Vilademuls.

El conjunt va ser fortificat i s’hi va excavar el fossat que s’hi observa actualment, tot i que poc després la infraestructura ja va quedar obsoleta i es va abandonar.

Des d’aquí dalt tenim unes esplèndides vistes de la vall de Sant Daniel, de les Gavarres, de Celrà, de les Illes Medes…

Ara per continuar cap a Celrà hem d’anar a buscar el corriol que passa a tocar de la paret de llevant de la torre del castell tot seguint les marques del PR C-195

0,150Qm. 8,465Qm. Desemboquem en una pista més ampla i el nostre camí fa un revolt pronunciat a la dreta.

0,225Qm. 8,690Qm. Pista que ens creua. Continuem recte avall.

0,400Qm. 9.090Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Seguim avall.

0,100Qm. 9,190Qm. Cruïlla de la Creu Palomera. Seguim pel camí que marxa a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

2,150Qm. 11,340Qm.  Deixem el PR C-195 que marxa a la dreta cap a Juià i nosaltres entrem a Celrà pel carrer Jacint Verdaguer.

0,300Qm. 11,640Qm. Enllacem amb el carrer de Les Roques.

0,200Qm. 11,840Qm. Plaça de l’Esglèsia. Deixem a la dreta l’esglèsia de Sant Feliu i nosaltres continuem a l’esquerra pel carrer Major.

0,125Qm. 11,965Qm. A l’esquerra trobem la Font d’Orriols. Es tracta d'una font mural, integrada al mur de maons que delimita la placeta per un dels costats. Feta de pedra treballada, està formada per dues columnes que sustenten un arc de mig punt. Emergeix al centre una mena de frontó circular amb una inscripció on s'hi pot llegir el nom de la font i a sota l'any 1941.
El seu frontal, de ciment lliscat, queda un xic endarrerit i és on s'hi ubiquen les dues aixetes collades a uns rosetons. A sota recull l'aigua una pica allargada de pedra buidada.
A banda i banda disposem de dos bancs de pedra arrambats al mur que li fa de respatller.
Sembla ser que la primera referència de la font data de l'any 1927. Coneguda primerament per la Bassa de Can Cors, l'aigua era subministrada pel pou d'en Ponach (la Mina). Després es va utilitzar l'aigua sobrant del pou Vilà. Per agafar l'aigua s'havien de baixar els escalons que ara es pugen.
Actualment es proveeix d'aigua de la xarxa d'abastament municipal.

Ara seguim pel Torrent d’Orriols.

0,050Qm. 12,015Qm. Tombem a l’esquerra tot creuant el Parc Cors.

0,200Qm. 12,215Qm. Carrer de la Fàbrica. Creuem i seguim a l’esquerra per anar cap a la fàbrica Pagans.

0,200Qm. 12,415Qm. Fàbrica Pagans. Des de principis del segle XX fins el seu tancament el 1971, aquesta empresa es va dedicar als extractes tànics i als productes químics. El conjunt d’edificis que formaven l’antiga Fàbrica Pagans són un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de finals del s. XIX i principis del XX.

L’element principal de construcció és el totxo massís i l’aglomerant utilitzat, el morter de calç. Les diferents posicions dels totxos, els elements ornamentals de les diferents façanes, els ampits de les finestres acabats amb rajoles vidrades, les xemeneies i els pinacles que coronen els edificis donen una gran riquesa estilística a tot el conjunt.

Actualment hi tenen la seva seu, un centre cívic, l’escola municipal d’art, la biblioteca, l’escola de música, Radio Celrà, i associacions de diferents àmbits.

Ara sortim del conjunt fabril seguint el carrer de la Fàbrica a l’esquerra.

0,330Qm. 12,745Qm. Enllacem amb la carretera de Juià. Continuem recte per creuar Celrà.

1,130Qm. 12,875Qm. Després de passar una rotonda, sortim de Celrà i enllacem amb el vial per a vianats paral.lel a la carretera GIV-6708 que va de Celrà a Juià.

1,220Qm. 14,095Qm. Rotonda. Continuem recte cap La Costa i el Veïnat de Mas Nadal.

0,200Qm. 14,295Qm. Tombem a l’esquerra per la carretera que va cap al veïnat de l’Estació (Anomenat Camí Fondo). Malgrat haver-hi molt poc trànsit, cal anar en compte, doncs alguns cotxes que passen, ho fan a certa velocitat.

2,025Qm. 16,320Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior.

0,080Qm. 16,400Qm. Creuem la C-66 i entrem a Bordils pel carrer Almeda.

0,600Qm. 17,000Qm. Tombem a la dreta pel Passeig Aymerich.

0,200Qm. 17,200Qm. Abans d’arribar al carrer Ample, trobem a l’esquerra un passatge que ens porta a la plaça de l’Esglèsia.

0,075Qm. 17,275Qm. Esglèsia de Sant Esteve de Bordils. L’esglèsia de Bordils està dedicada a Sant Esteve. Fou edificada durant la segona meitat del segle XVI. És d’estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes.

El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han datat del segle XVI, i estan situades en cada un dels angles i unides per una galeria.

Voltem l’esglèsia per anar a buscar la plaça del Poble

0,075Qm. 17,350Qm. Plaça del Poble. A principis de juliol del 2024 aquí trobem Can Sipi un bar restaurant que trobarem obert de dimarts a diumenge de 8 a 22h i que sembla especialment adreçat als ciclistes i caminaires que passem per aquest punt de la ruta del Ter.

Sortim de la plaça del Poble i enllacem amb el carrer Ample i de seguida comencem a veure marques de la Ruta del Ter. Ara continuem a l’esquerra pel carrer de la Creu.

0,100Qm. 17,450Qm. Deixem a l’esquerra un antic rentador.

0,200Qm. 17,650Qm. Continuem a l’esquerra per un vial asfaltat seguint les marques de la Ruta del Ter.

0,195Qm. 17,845Qm. Tombem a la dreta pel camí de Can Cua.

0,840Qm. 18,685Qm. Deixem el vial asfaltat i continuem recte per una pista de terra.

1,080Qm. 19,765Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Sant Joan de Mollet.

0,340Qm. 20,805Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,200Qm. 21,005Qm. Sant Joan de Mollet. Avinguda Catalunya. Tombem a l’esquerra.

0,070Qm. 21,075Qm. A l’esquerra trobem una plaça que també fa de pista poliesportiva i a la part de ponent d’aquesta plaça hi ha la Font de Sant Joan de Mollet.

0,050Qm. 21,125Qm. Font de Sant Joan de Mollet. Aquesta font restaurada l’any 1981 i feta de totxana i rajola catalana, en el frontal té una cerámica dedicada a l’esglèsia de Sant Joan de Mollet. L’aigua que surt per una aixeta de polsador desguassa en una pica rectangular.

Ara continuem pel passatge que deixa a la dreta el dispensari municipal i baixem al Camí Ral per una rampa.

0,050Qm. 21,175Qm. Camí Ral. Continuem a la dreta.

0,375Qm. 21,550Qm. Tombem a l’esquerra seguint les marques de la Ruta del Ter pel Camí de Cal Bou.

0,600Qm. 22,150Qm. Nucli històric de Flaçà. Podem fer una volta pels carrers medievals del nucli antic on també trobarem l’esglèsia de Sant Cebrià.

Ara seguim a la dreta pel carrer de les Feixes tot passant per sota d’una arcada.

0,330Qm. 22,480Qm. Continuem a l’esquerra pel Carrer Comerç.

0,150Qm. 22,630Qm. Creuem les vies del tren per un pas a nivell i seguim recte.

0,150Qm. 22,780Qm. Plaça de l’Estació del Carrilet. Tombem a l’esquerra.

0,090Qm. 22,870Qm. Estació de Flaçà. Final de l’excursió d’avui.

Les descripcions de les fonts en la seva majoria les he extret d'Encos

Properament, anirem d’Olesa de Montserrat al Monestir de Montserrat per Collbató.

 

 

 

 

LA VALL DE CAMPRODON I/2. ELS 15 PUNTS D'INTERÈS DE L'ITINERARI ENTRE SANT PAU DE SEGURIES I ESPINAVELL

                                    La Font Vella de Molló

                                                  

Com ja us vaig comentar la setmana passada, a continuació us passo una breu descripció de cadascun dels 15 elements de patrimoni natural, històric i arquitectònic que trobarem escampats pels 25 quilòmetres d'aquesta ruta.

1.El Canal Mariner. Canal construït a principis del segle XX amb pedres de riu unides amb ciment i amb revoltó de rajola quan passa per sota terra. Del seu recorregut destaca l'aqüeducte que hi a tocar del pont de la Rovira.  La seva amplada oscil·la entre 2,80 m i 2,10 m, la fondària és d'1,5 m, i l'amplada dels murs és de 50 cm. Durant el seu recorregut, d'uns 3.500 m, presenta 2/4 parts cobertes en què passa per sota terra.

2. El carbur.  És una sustància natural que es presenta en forma de cristalls. Aquest reacciona amb l'aigua per crear un gas, que s'encèn quan entra en contacte amb l'oxígen. La llum que crea és més neta que la de les espelmes, tanmateix no és tan lluminosa com els llums elèctrics. Les llums de carburs nomès es poden utilitzar en entorns no inflamables.

 Aquest tall a la muntanya és una antiga mina a cel obert de carbur. L'explotació s'aturà a inici del segle XX, quan el carbur va anar perdent interès  davant l'ús de l'electricitat.

Cap el 1940, es va reobrir la mina, però la seva baixa rendibilitat, va fer que s'abandonès definitivament.

 3. Mare de la Font. Un gran mur construït amb pedra fa de paret de la font. L'aigua, fresca i abundosa, raja per una petita canal descoberta i cau a una reixa de ferro situada arran de terra per on desaigua a una bassa propera. A banda i banda, té un banc corregut. Encara avui, la Mare de la Font és una deu on la gent hi va a omplir garrafes pel consum de boca.

Gravat en el mur hi ha una bonica estrofa de Mossèn Cinto Verdaguer, del seu poema Canigó. El lloc és bonic, tranquil i agradable.

Com en altres indrets, la Mare de la Font és l'expressió que s'utilitza per referir-se a una deu de gran cabal que abasta diverses fonts. Tal com indica l'epígraf existent, la font ja s'havia monumentalitzat com a mínim des de l'any 1611. La imatge actual l'adquirí després de la reforma de 1924.

A la vora de la font es poden trobar alguns fortins construïts pels soldats de la guarnició de Les Rocasses als anys 50, edificacions que formaven part d'una línia defensiva dels Pirineus, impulsada pel règim franquista entre els anys 1944 i 1955 per prevenir el perill d'”invasió”.

4. Convent del Carme. Fundat al 1352, l’any 1354 ja hi ha notícies de la construcció de l’església conventual. Entre aquesta data i el segle XV es bastiren la majoria d’edificis del conjunt, reconstruïts en part després dels efectes dels terratrèmols de 1428.

En el segle XIV va començar a patir una llarga època de decadència, en part a casusa d'una epidèmia de pesta, que va afectar la població de Camprodon. La seva comunitat era molt reduïda. Va patir els efectes de la Guerra dels Segadors, quan la vila fou ocupada els anys 1655-56 i el seu prior expulsat mentre el convent va patir destrosses. El 1790 va tornar a quedar ocupat per les tropes franceses, i fou saquejat un altre cop. Fou clausurat definitivament el 1835, quan nomès tenia una comunitat de 3 o 4 membres.

5. Cal Marquès. Vers l’any 1620 Pere Ribes, propietari d’una farga a la població de Setcases, decidí construir aquest edifici de grans dimensions. És, potser, el millor exemple d’arquitectura civil residencial d’època moderna de la Vila de Camprodon. Posteriorment, les autoritats municipals li atorgaren el títol de Burgès Honrat, un títol nobiliari de caràcter local. Anys després la finca passà a ser propietat del seu nét, que fou nomenat Marquès del Farràs l’any 1702 pel rei Felip V. D’aquesta manera, l’antiga Casa Ribes passà a denominarse Cal Marquès. Una variant de l’escut familiar pot admirar-se al Palau del Laberint d’Horta a Barcelona.

6. El Pont Nou.  S'alça sobre el riu Ter permetent el pas cap a la Cerdanya. Construiït amb pedra a dos vessants, té una longitud total de 66 metres. L'ull central té una amplada de 22 metres. A banda i banda, trobem arcs de menors dimensions tots ells de mig punt. Es tracta d’una construcció feta a partir de l’any 1315, i potser refeta al 1362. A conseqüència del terratrèmol de l’any 1428 va quedar força malmès. Destruït durant la guerra civil catalana (guerra dels Remences, a la segona meitat del s. XV) i reconstruït, amb moltes modificacions, al llarg dels segles següents. L’entrada fortificada es coneix com a Porta de Cerdanya, perquè era el punt final del camí reial que venia dels comtats altpirinencs en direcció al litoral gironí.

7.  Font de la Cordera. Davant de Can Pasamané, hi ha un baixant empedrat que ens duu fins el riu, al fons hi veiem una font, un banc i un safareig. La font de la Cordera fou construïda a l'Edat Mitjana. Aquest font s'utilitzava per abastir d'aigua a la gent del poble.

L'aixeta és molt bonica, gran i amb la forma del cap d'un animal. L'aigua sobrera va a parar a un safareig que queda uns metres més avall, al llit del riu.

El nom de la font prové del fet que al seu voltant, prop del riu, s'hi fabricaven cordes indispensables per a dur a terme les feines del camp. El darrer corder que va utilitzar aquest espai, fins al 1936, estava establert al carrer València, 59 (Cal Corder). Probablement era l'última font abans d'abandonar el casc urbà, i un espai on també es rentava la roba en el safareig públic.

8.  Esglèsia de Santa Maria. Església parroquial. Té una nau de grans dimensions acabada amb un absis angular i flanquejat per altars laterals. Posteriorment i adosada a la seva part posterior, s’hi va construir la capella dels Dolors. 

En una de les capelles laterals es conserva una magnífica urna – bust reliquiari de plata amb les restes de Sant Patllari. Davant seu es pot admirar una exposició permanent d’orfebreria religiosa de les parròquies de la Vall de Camprodon (del segle XV al XX).

9. Monestir de Sant Pere. El Monestir de Sant Pere fou construït a mitjan segle X per Guifred II de Besalú, nét de Pilós.

Està construït sobre una planta de creu llatina. La nau està coberta amb volta apuntalada i reforçada per tres arcs i amb l’absis central s’alça el cimbori octogonal on descansa la torre campanar de planta quadrada.

La seva ornamentació de mènsules i cornises i la distribució quadrangular dels absis fan possible considerar l’església una contrucció més pròpia de l’ordre del Cister que de l’ordre benedictí.

10. Can Roig. Construida com a segona residència del Dr. Roig, es va edificar durant els anys 1900-1901. Obra molt interessant del Modernisme. L'arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial. Presenta una torre quadrada principal amb un gran rellotge de sol.

L'edifici es va fer servir com hospital de campanya al final de la guerra del 1936-39, sent abandonat en acabar el conflicte. Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació de l'edifici.

La porta principal de l'edifici avui desapareguda, d'un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de loggia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb esculptures de pedra. A l'interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l'escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc.

Tant de bo, ben aviat es pugui començar a rehabilitar aquesta joia del modernisme, abans no sigui massa tard.

11.  Font del Ferro. Ubicada en una placeta, uns metres per sota del Camí dels Enamorats.  Un petit muret de dos pams d'alçada per metre i mig d'ample li fan de paret a aquesta font. Al davant hi ha un bancal de forma semicircular. A mitjans d'agost de 2018 la font goteja. És un indret molt xulo per venir amb canalla, doncs la font és a tocar del riu Ritort on es poden remullar sense perill.

Deien que la font del Ferro tenia propietats curatives, concretament sembla que tenia virtuts per a guarir l'anèmia, hi anava molta gent d'arreu de la comarca i de mes lluny a recollir amb garrafes aquesta apreciada aigua ferruginós i a fer fontades. Abans era molt freqüent atribuir a cada font virtuts medicinals.

Va estar molts anys en mal estat i seca. Gràcies a la recuperació que es va fer, es pot tornar a gaudir de nou de la font i del paratge. 

12. Font de la Nostra Senyora de la Pietat. És una font molt senzilla. El broc és rodó i cau en una pica rectangular de 2,5 metres x 0,5 metres. El frontal és d'obra i hi destaca una mosaic de la Nostra Senyora de la Pietat fet amb rajola catalana. Hi figura 1953, segurament l'any de construcció de la font. 

13. Font Vella de Molló. Font amb un abundant cabal d'aigua que brolla per dos fantàstics raigs.

El conjunt queda enclotat per sota del nivell de la plaça, a recer de dos robusts murs de pedra que formen angle recte, un altre més baix i esglaonat que el protegeix del torrent i un últim que sustenta la plaça. 

Unes primeres escales de pedra ens baixen de la plaça a un primer nivell on hi trobem la font i un petit porxo amb teulada de teules a una vessant. El frontal de la font és fet amb carreus de pedra i sobresurt un pam del mur principal, fa uns tres metres d'amplada per dos d'alçada a la part més alta i està rematat per una pedra desfigurada. A la part baixa, dos gruixuts brocs de ferro colzats aboquen generosament aigua a un bassal rectangular de pedra. A la dreta podem veure un forat al mur per on també surt un bon doll d'aigua que es canalitza fins el bassal. A banda i banda de la font disposem de dos bancs per seure i un tercer dins el porxo. 

Des del primer nivell arrenquen dos conjunts d'escales que baixen al segon pla on hi tenim el gran safareig alimentat per l'aigua sobrera de la font a través d'un canal obert. 

El nom Font Vella òbviament prové del fet que es tracta d'un dels punts d'abastiment d'aigua més antics de Molló. L'aigua neix sota l'actual zona verda i bans abastia la majoria de la població que hi venia a buscar l'aigua. 

La font que veiem avui dia és producte de successives millores, al 1753 i 1914 com indica una inscripció a la pedra del frontal. El 2014 es va fer una nova escalinata i s'il·luminà.

El safareig va estar a nivell de terra fins al 1958, any en que es va construí el nou que va permetre rentar a peu dret i que ens ha arribat fins l'actualitat. 

L'aigua sobrant de la font arriba al riu Ritort passant per una canal que travessa la trama urbana del poble.

14. Gàbia de ferrar.  Servia per lligar-hi a dins el bestiar i ferrar-lo. La va fer el ferrer de Molló, l'avi Nitus. Abans tots els treballs de camp i transport s'havien de fer amb animals i calia ferrar-los. Això va ser així fins l'any 1963, a partir d'aquí varen arribar els tractors i la gàbia va passar a ser propietat de l'Ajuntament.

15. Font de Can Tonet.  La font és senzilla però agraïda. Una solitària pedra d'uns tres pams d'alçada d'on surt un broc de ferro molt rovellat per on brolla l'aigua. A sota, un bassal rodó la recull.

Collada en una pedra a l'esquerra hi tenim una rajola mig esmicolada amb el nom de la font. Un banc de fusta, un banc de pedra i una taula giratòria completen l'entorn.

En Joan Pagès, conegut pel Tonet en referència al nom de la seva casa, Can Tonet, va ser força popular durant molts d'anys perquè va ser, junt amb en Tià, el que amenitzava la ballaruga en les festes i trobades. Tocava l'acordió i cantava, encara que no ben bé al mateix temps i en Tià seguia el ritme amb la bateria. Els dos músics es varen convertir en uns personatges entranyables per a veïns i visitants. La font es va vestir en la seva memòria.

Bona part de les descripcions de les fonts les he extret d' Encos

La setmana vinent, les primeres 252 fonts. 

LA VALL DE CAMPRODON I. DE SANT PAU DE SEGURIES A ESPINAVELL

                                

                               Font d'en Tonet 

Avui encetem un nou cicle de dotze entrades dedicades a un territori, enguany caminarem, badarem, gaudirem, coneixerem... la Vall de Camprodon. Aquest és el primer cicle que dediquem a un territori pirinenc, això sí als Pirineus Orientals, uns Pirineus que a l'estiu ens ofereixen cims accesibles, amb comes i prats i nomès a una hora i escaig de casa.

L'itinerari que avui us presento és la primera etapa d'una travessa de 4 dies que vaig fer l'agost del 2018. Aquesta excursió té una llargada de 25,6 Quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 1.300 metres.
Cal dir que hi ha trams del GR-151 que no estan gaire marcats per tant recomano portar el Mapa d'Itinerannia del Ripollès i el mapa de l'Alpina del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, corresponent a la Vall de Camprodon i a la Vall de Ribes.

En aquest sentit, haureu d'anar amb molts ulls, força orientació i poca pressa en dos punts concrets, en el Clot de la Gironella ben passat Camprodon i entre el Pla d'en Sala i la Masó, passat Freixenet, doncs hi ha algun tram que no es veu cap marca i cal tirar de mapa.

Per altra banda, penso que la millor època per fer aquesta excursió és a finals de primavera o a l'estiu, doncs tenim moltes hores de claror i per aquestes contrades normalment no fa gaire calor. En el meu cas, vaig tardar unes 10 hores (parades incloses), malgrat no hi ha grans desnivells, si que és fàcil fer alguna marrada i acabar una mica embardissat buscant una fita o la traça d'un camí.
Quant al tram entre Molló i Espinavell, us recomano que us imprimiu la ruta 13 de  Turisme de Camprodon.

És aconsellable portar un parell de litres d'aigua, tanmateix a Camprodon i a Molló tenim tot tipus de serveis.
Una vegada a Espinavell, vaig fer nit en el Refugi Els Estudis i realment us el recomano, doncs al marge de ser un punt perfecte per anar cap a Ulldeter o fer l'ascensió al Costabona. entre d'altres excursions, amb tots els anys que fa que camino, no recordo un sopar i un esmorzar tan abundants i bons i a més a més el tracte de l'Eva és exquisit.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Baixem del bus a Sant Pau de Seguries i continuem per la vorera direcció Camprodon.

0,080Qm. 0,080Qm. Girem a la dreta pel carrer del Pla del Serrat.

0,160Qm. 0,240Qm. Girem a l'esquerra per l'avinguda Mariner.

0,075Qm. 0,315Qm. Deixem a la dreta, l'entrada del Càmping Els Roures. Continuem recte.

0,100Qm. 0,415Qm. Cruïlla de camins. Avui marxarem cap a l'esquerra, direcció Camprodon. Tanmateix, si marxèssim a la dreta, aniriem direcció la Via Romana del Capsacosta.
Avui fins a Mollò, seguirem les marques del GR-151 (El Camí Oliba).
Entre Sant Pau de Seguries i Camprodon, el camí no presenta cap dificultat i a més a més, trobarem el Canal Mariner i una mina de carbur.

7,410Qm. 7,825Qm. Mare de la Font.

Sortim de la Mare de la Font i anem cap al centre de Camprodon, tot passant pel pas soterrani que creua la carretera de França.

0,100Qm. 7,925Qm. Continuem a la dreta pel carrer Catalunya.

0,050Qm. 7,975Qm. Deixem a la dreta el Convent del Carme.  

Seguim pel carrer Catalunya i a l'altra banda del carrer de la Trigona, hi ha Cal Marquès.

Continuem endavant ara per la Plaça de la Vila i el carrer Sant Roc. 

0,110Qm. 8,085Qm. Davant nostre veiem la imatge més característica de Camprodon. El Pont Nou.  Desprès d'admirar-lo, continuem pel carrer Isaac Albeniz. Uns metres més endavant creuem un pont sobre el Ritort i tombem a la dreta pel carrer València.

0,200Qm. 8,335Qm. Trobem a la dreta la Font de la Cordera. Desprès de visitar-la, continuem a la dreta pel carrer València.

0,050Qm. 8,385Qm. Plaça Santa Maria. Esglèsia de Santa Maria i Monestir de Sant Pere.

Creuem la plaça Santa Maria i continuem pel carrer Freixenet.

0,300Qm. 8,685Qm. Cantonada Carrer Freixenet/ Carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Can Roig.  

Tombem a l'esquerra pel carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Posteriorment enllacem amb el Camí dels Enamorats. A partir d'ara ja tornem a seguir les marques del GR-151 (El Camí Olíba) 

0,250Qm. 8,935Qm. Font del Ferro.

Continuem pel camí dels Enamorats cap a Molló, tot seguint el GR-151. Camí molt clar fins el Clot de La Gironella.

2,850Qm. 11,785Qm. Clot de la Gironella. En aquest punt hem d'estar molt atents de trobar la marca del GR a l'altra banda del riu, en un camí que puja cap a Freixenet. Aquest camí el trobem 60 metres abans d'una petita construcció arran del riu.

1,630Qm. 13,415Qm. Freixenet.

1,885Qm. 15,300Qm. Plans d'en Sala. En aquest punt hi ha poques marques. Marxem recte, paral.lels al filat del bestiar.  Uns dos-cents metres més endavant, arribem a un rètol de límit de terme entre Molló i Camprodon. En aquest punt, hem de passar els filats per sota i anar a buscar el Galceran que tenim davant nostre.

2,000Qm. 17,500Qm. Pista. Seguim a la dreta.

0,600Qm. 18,100Qm. Font de la Nostra Senyora de la Pietat. 

Uns metres més endavant, arribem a una masia, però el pas és barrat, per tant ens hem d'enfilar a l'esquerra pels camps que hi ha a sobre nostre. Cal anar en compte, doncs els filats poden estar electrificats. Haurem de fer una marrada d'uns 200 metres fins que passem l'edificació. Per sort trobem un vailet i podem sortim a un camí herbat. Seguim endavant pel camí que davalla.

0,150Qm. 18,550Qm. Pista cimentada. Continuem avall. Sembla ser que aquesta edificació que deixem enrere és el Galceran.

0,600Qm. 19,150Qm. La Masó. Continuem per la pista cimentada i una mica més endavant de sobte, tornem a trobar les marques del GR-151. A mesura que arribem a Molló, també manquen marques i sempre hem d'anar buscant el vial que ens porti a Molló. Per sort, ara caminem per una urbanització i per tant, malgrat fem alguna marrada ens estalviarem les esgarrinxades.

2,000Qm. 21,150Qm. Font Vella de Molló. 

Al costat de la font hi trobem una gàbia per ferrar.
Continuem pel carrer de la Font Vella.

0,125Qm. 21,275Qm.  Arribem a la Plaça Major. Continuem a l'esquerra pel carrer Guardiola. 

0,070Qm. 21,345Qm. Enllacem amb el carrer Setcases que ens queda més a l'esquerra.

0,250Qm. 21,595Qm. Font de Can Tonet.

Ara hem d'anar en compte, dos en aquest punt hi ha marques de dos GR's diferents. El GR-11 marxa recte amunt cap a Setcases. Nosaltres, hem de tombar a la dreta, tot seguint el GR-151 cap a Espinavell.  En aquest tram també hi ha manca de marques.

0,430Qm. 22,025Qm. Cementiri de Mollò. Seguim recte.

0,250Qm. 22,275Qm. Continuem pel camí de la dreta, en sentit descendent.

1,000Qm. 23,275Qm. Can Freixe. El camí passa per darrera la casa i enllaça amb una pista en sentit descendent.

0,400Qm. 23,675Qm. Carretera de Molló a Espinavell. (GI-5225). Seguim a l'esquerra per la carretera. Malgrat cal anar en compte, hi ha molt poc trànsit.

1,500Qm. 25,175Qm. Pont sobre el riu Ritort. Deixem la carretera i continuem per un camí que puja fins el poble.

0,510Qm. 25,685Qm. Espinavell. Refugi Els Estudis d'Espinavell i Restaurant Can Jordi. Fi de l'etapa d'avui.

La propera setmana faré una entrada per parlar dels 15 elements de patrimoni arquitectònic, històric i natural que trobem en aquesta ruta entre Sant Pau de Seguries i Espinavell.