.jpg)
En plena pandèmia de la covid 19 i enmig d’una crisi ecològica sense precedents, quatre amics decideixen sortir temporalment de la roda productiva de consum per endinsar-se al bosc per experimentar què es viure de manera sostenible. Per fer-ho passaran mesos estudiant a fons la fauna i la flora de l’entorn,al mateix temps que construiran una cabana de fusta en un racó amagat del massís del Montseny que els servirá com a refugi. El seu objectiu és subsistir servint-se únicament dels recursos alimentaris que el bosc els posa a disposició: plantes, arrels, fruits…
Sens dubte una molt grata sorpresa, doncs ens trobem davant una lectura que no cau en la superficialitat ecopolítica, ni en el neohippisme naïf, doncs lluny d’idealitzar l’esfera rural, mostra la rigorositat i la duresa de la vida salvatge. A més, a més és un relat molt pedagògic, doncs a mesura que ens explica les vicissituds d’aquest 25 dies al cor del Montseny, ens posa en coneixement de tot el repertori de plantes, fruits, arrels i bolets que utilitzen en la seva dieta, al mateix temps de com solucionen els inesperats, la trobada amb un escurçó, les tensions entre el grup, una tempesta, com intenten solucionar la manca de proteïna…
És ben
palesa la formació sociològica de l’autor i a l’epílep defineix clarament la
seva manera d’entendre el món i cap a on hauríem d’anar per no arribar al punt
de no retorn. Proper a les idees d’Henry
David Thoreau, Aldous Huxley i d’Erling Kagge, l’autor creu en la desobediència
i en la revolta pacífica i silenciosa per fer front al model capitalista. La
nostra força de treball és productiva quan treballem, però sobretot quan
consumim, per tant si fem un consum responsable, posem a dieta a la bèstia,
perquè si no la posem a dieta, al final se’ns menjarà a nosaltres. Per tant,
ens convida a plantejar-nos que potser són més efectives les vagues de consum
que no pas les vagues de treball.
Properament, anirem de Vallromanes a La Roca del Vallès per la Ruta Prehistòrica.
