Avui us presento una llista de fonts de Sant Quirze Safaja, extreta de diferents documents, per tant, al no conèixer amb profunditat el territori, hi hauria la possibilitat que en algun cas us estigués parlant de dues fonts i la realitat fos una font amb dos noms.
Per altra banda, avui nomès us enumero aquestes fonts i trobava que amb aquesta informació quedava una entrada molt pobra, per tant, pel mateix preu, us descric una passejada de poc més de 2,7 Quilòmetres, que passa per la Font del Cingle i la Bauma de l'Espluga.
Parlant de Sant Quirze Safaja, no podem obviar la figura d'en Màrius Torres, de fet la seva obra formarà part de les recomanacions per Sant Jordi i abans d'acabar aquest cicle del Moianès, farem una ruta Màrius Torres, passant pel Puig d'Olena.
LES FONTS DE SANT QUIRZE SAFAJA
1. -Font de la Baga
2. -Font del Boix
3. -Font dels Cabanyals.
4. -Font del Cirer.
5. -Font del Clascar.
6. -Font de la Collada.
7. -Font de la Fullosa.
8. -Font del Gatell.
9. -Font Guineu.
10. -Font del Grauixa.
11. -Font del Mas Bosc.
12. -Font del Pollancre.
13. -Font de les Torres.
14. -Font de la Serp.
15. -Font de Poses.
16. -Font de l'Ullar.
17. -Font de la Canyamera.
18. -Font del Cingle i
19. -Font del Solà.
DE LA FONT DEL CINGLE A LA BAUMA DE L'ESPLUGA
0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l'excursió en el parquing que hi ha al costat de la parada de l'autobús, just davant de la Fonda Safaja.
Creuem el parquing on es fàcil identificar un indicador de la font del Cingle i vint-i-cinc metres més amunt trobem la font.
0,100Qm. 0,100Qm. Font del Cingle. És una senzilla font boscana que té un bon doll d'aigua. El paratge és força ombrívol i a finals de febrer de 2017, a la pedra que hi ha per sobre la font hi ha força molsa. El broc de la font està encastat en una llosa amb data de 1908 i l'aigua cau en un rec que va a parar a una bassa que s'endinsa dins la roca, doncs en aquest punt, la paret fa una petita bauma. A partir d'aquesta bassa l'aigua va fent torrent fins arribar al riu Tenes que el tenim sota els nostres peus.
Desfem els cent metres i tornem a la parada del bus,
0,100Qm. 0,200Qm. Carretera BV 1341. Girem a la dreta.
0,100Qm. 0,300Qm. Consultori de Sant Quirze Safaja. Continuem recte direcció Centelles.
0,350Qm. 0,650Qm. A l'alçada de l'escola, creuem la carretera i continuem pel primer camí que trobem a mà esquerra.
0,100Qm 0,750Qm. Trobem una senyal de prohibit passar cap a la balma. Normalment una senyal així ens faria tirar enrrere, però al marge de trobar l'itinerari per arribar a la balma a diferents guies, la web de l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja, a l'apartat indrets, diu això sobre la Bauma de l'Espluga: "És accessible per un bon camí que es fa en uns 10 minuts i que surt d’enfront del modern col·legi del poble. La vall és frondosa i el camí planer. És un lloc molt visitat per la seva bellesa i facilitat d’accés. Per tant, nosaltres fem cas omís a aquesta senyalització i continuem la nostra excursió. Creuem la cadena.
0,090Qm. 0,840Qm. Deixem la pista i seguim a la dreta per un corriol que creua el torrent de l'Espluga.
0,125Qm. 0.965Qm. Sortim a una placeta. Continuem a l'esquerra per la pista que planeja.
0.060Qm. 1,025Qm. Cruïlla de camins. Nosaltres continuem a la dreta en sentit ascendent.
0,375Qm. 1,400Qm. Bauma de l'Espluga. És una balma natural que tanca una petita vall, en part modelada per la tosca de l’aigua del torrent de l’Espluga que es precipita des de sobre seu. Aquesta balma fou aixopluc d’homes del Paleolític mitjà i del Epipaleolític, que vivien entre els anys 30 i 10 mil abans de Crist, com ho revelaren les excavacions fetes l’any 1960. Més tard fou aprofitada com a mas, el mas Espluga i sempre com a lloc de refugi o utilitzada per l’home com a corral o cobert. En ella es van filmar fa pocs anys escenes de la vida des homes de la prehistòria per a una sèrie de TV3.
Passem per sota el salt d'aigua i continuem per aquest camí.
0,280Qm. 1,680Qm. Trobem a banda dreta un corriol que comença a enfilar-se, ens ho agafarem amb calma, doncs hi ha algun tram força costerut.
0,350Qm. 2,030Qm. Arribem al damunt d'aquest cingle. Pista que ens creua. Girem a l'esquerra.
0,100Qm. 2,130Qm. Mirador de la Campana. Bones vistes sobre aquest sector de la Vall del Tenes.
Continuem endavant cap a Sant Quirze,
0,070Qm. 2,200Qm. Obviem una pista que ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte. De seguida apareix davant nostre el campanar de l'esglèsia de Sant Quirze, segurament la postal més característica d'aquest municipi.
0,200Qm. 2,400Qm. Plaça de l'esglèsia. A l'esquerra trobem l'Esglèsia de Sant Quirze i Santa Julita.
L’Església de Sant Quirze és el monument més important del terme, que agermana diferents estils i èpoques en una perfecta harmonia. S’esmenta des de l’any 1042 i conserva l’absis, amb decoració externa de tipus Lombarb, d’una església aixecada al pas del segle XI a XII. A aquesta església se li afegiren les capelles del Roser i de Sant Isidre entre el 1590 i el 1620, cobertes amb volta d’ogives i claus de volta esculpides. Poc abans del 1649 l’església s’allargà per ponent amb una nau que acaba amb un portal de tipus renaixentista i finalment entre el 1762 i el 1769 s’allargaren les dues capelles laterals vers ponent, quedant així una església de tres naus. El campanar, obra del mestre de cases Joan Bonafacia , que dóna esveltesa i relleu al conjunt, es construí entre el 1670 i el 1672. Acaba amb un terrat amb baranes de pedra que és un excel·lent mirador de la petita vall per on s’estén la població.
Ara baixem pel carrer Major.
0,100Qm. 2,500Qm. Tombem a la dreta i baixem per la Pujada del poeta Màrius Torres. A mida que anem baixant, enganxats a la roca, anem trobant versos del poeta lleidatà.
0,225Qm. 2,725Qm. Carretera BV-1341. Continuem a la dreta.
0,050Qm. 2,775Qm. Parada del bus de Sant Quirze Safaja. Inici i final de la passejada d'avui.
La informació de la passejada, l'he extret del llibre d'en Miquel Jaumot, "Caminant per racons del Moianès" 15 itineraris, editat per Cossetània Edicions el juny de 2016.
La setmana vinent una nova entrega dels Camins de Vallromanes.
