CAMINS DE VALLROMANES XXIV. VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2015. L'ITINERARI.

Per la Marató de TV3 de l'any passat, el Club BTT Trinxacadenes, va organitzar una nova edició de la Vallromanes Camina per la Salut. Com cada mes de desembre els Trinxes ens van presentar un itinerari assequible per tota la familia i que tranquilament es por fer en un parell d'hores.

Com és tradició, l'itinerari sempre és diferent i cada any incorporen un tram inèdit. En aquesta ocasió va ser entre els punts quilòmetrics 2,880 i 3,255 pels voltants del Torrent de l'Alzina Novella.
Per tant, aquesta excursió de gairebé 8 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres, és perfecte per fer aquests dies de tardor que encara no fa gaire fred i nomès ens caldrà portar calçat còmode i una mica d'aigua.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l'Esglèsia de Vallromanes i enfilem riera amunt.
0,300Qm. 0,300Qm. S'acaba l'asfalt i comença una pista de terra.
0,650Qm  0,950Qm. A l'alçada dels horts ecològics, girem a l'esquerra per la pista cimentada.
0,060Qm. 1,010Qm. Continuem pel vial que puja a l'esquerra.
0,200Qm. 1,210Qm. Arribem a l'avinguda Vilassar. Girem a la dreta. Hem d'anar en compte, doncs en aquest tram a vegades hi ha una mica de trànsit.
0,250Qm. 1,460Qm. S'acaba l'asfalt i ara continuem per camí de terra.
0,500Qm. 1,960Qm. Cruïlla de Can Prades. Continuem per la pista de la dreta que segueix pujant.
0,500Qm. 2,460Qm. Deixem la pista principal i continuem per un camí estret que s'endinsa en el bosc.
0,420Qm. 2,880Qm. A l'esquerra deixem una plana, davant nostre uns quinze metres més amunt ens queda una pista principal i nosaltres davallem a la dreta per un corriol.
0,100Qm. 2,980Qm. El camí baixa a la dreta pel costat d'una alzina i un pi. Aquest corriol sempre tendeix a marxar direcció sud. Uns metres més endavant, obviem una pista que ens arriba per l'esquerra.
0,150Qm. 3,130Qm. Després de creuar un torrent, sortim a una pista que ens creua. Girem a l'esquerra.
0,125Qm. 3,255Qm. Pista de Coll de Can Gurgui a Can Fuster. Nosaltres seguim recte, direcció sud.
0,400Qm. 3,655Qm. A la dreta, obviem el camí que baixa cap a Vallromanes.

0,025Qm. 3,680Qm. Font de Can Gurgui.  Aquesta font sempre raja. La font es troba en una cruïlla de camins, per tant, encara avui és molt concorreguda i avui dia encara es pot veure a algú omplint garrafes.

L'aigua ve de la mina de Can Gurgui, del mig del bosc fins aflorar a la font. Es va construir un davant de pedra alt que aguanta el marge, amb la boca de la mina a mitja paret; sota, raja la deu d'aigua d'un tub metàl.lic i va a parar a una pica, a la dreta hi ha una taula rodona i un banc que la volta. Seguim cap al coll de Can Gurgui.

0,525Qm. 4,205Qm. Coll de Can Gurgui, Continuem recte per corriol, seguint les marques del GR-92.
0,525Qm. 4,730Qm. El GR-92 marxa a l'esquerra, nosaltres continuem recte.
0,100Qm. 4,830Qm. Arribem a una clariana, el nostre camí davalla a l'esquerra pel costat d'un pi de quatre branques.
0,250Qm. 5,080Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.
0,125Qm. 5,205Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel de l'esquerra en sentit lleugerament descendent.
0,750Qm. 5,955Qm. Sortim a una pista ampla. Continuem avall. A l'esquerra deixem l'entrada d'una casa.
0,150Qm. 6,105Qm. Cruïlla de camins. Seguim baixant a la dreta.
0,250Qm. 6,355Qm. Pista de Vallromanes a Can Gurgui. Girem a l'esquerra cap a Vallromanes.
1,400Qm. 7,755Qm. Plaça de l'esglèsia de Vallromanes. Inici i final de la sortida d'avui.

Properament parlarem d'un forn ceràmic que molta gent pensa que és un pou de glaç.
  

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLI. POUS DE GLAÇ I NEU.

Si la setmana passada us presentàvem el llibre "Pous de Glaç al Vallès Oriental, avui parlarem de les paraules que s'utilitzaven al voltant de tota aquesta indústria del gel  i que una vegada tot això forma part del passat, molts dels seus mots també han desaparegut del nostre lèxic.
Al marge de les 20 paraules que us presenten avui, també cal fer esment al boll, que és la pellofa que cobreix el gra de blat i d'altres cereals i que s'utilitzava molt per posar entre els pans de glaç perquè no s'enganxessin quan s'emmagatzemaven o es transportaven. Tanmateix, del boll ja vam parlar a la gramàtica del Caminant XIV referida a les feines de la pagesia.
Les 20 paraules d'avui són les següents,

Aigua de neu: Malgrat no he trobat gaire referències sembla ser que era una beguda molt refrescant que es feia amb llimona i mel.

Ataconar: Pitjar amb les mans, peus, etc.. alguna cosa dins una altra.

Atalussar: Donar inclinació a una paret o a una altre construcció.

Bac: Obac, ombrívol.

Carreu: Pedra tallada quadrangularment per a servir en la construcció d’edificis.

Congesta: Massa de neu que es conserva en una clotada de les muntanyes altes.

Emfiteusi: Cessió perpètua o per llarg temps d’un immoble, compensada pel pagament d’un cànon 

anual al qui fa la cessió.

Empouar: Ficar dins d’un pou.

Estora:  Peça de teixit de llata de palma, d’espart, de jonc o d’altra matèria semblant, destinada principalment a cobrir entre d’altres paviments i parets.

Flassada: Manta.

Flassader: Qui fabrica flassades.

Fullaraca: Conjunt de fulles, especialment de fulles seques que han caigut d’arbres i plantes.

Gelera: Lloc on es guarda la neu.

 Maltempsada: Temps molt dolent.

Menestral: Qui professa un ofici o art mecànic.

Pans de glaç: Peces de gel d’aproximadament 20 o 30 cm de gruix i diferents mides d'amplada i llargada segons el pou. A tall d'exemple, els pans de glaç del pou de l'Avencó, feien 120 x 70 cm.

Picó:  Peça massissa de fusta o de metall, posada al cap d’un mànec, que serveix per a picar i posar compacta una capa de terra, de grava, un empedrat, etc.

 Piconar: Pitjar i afermar una massa de terra, grava, pedra o neu amb el picó o altre instrument pesant.

Pitjar: Trepitjar, fer pressió damunt una cosa amb els peus.

Tragineria: Ofici i activitat del traginer.

Per fer aquesta entrada he extret la majoria de definicions de la edició electrònica del diccionari català valencià balear Alcover Moll.

Properament, escoltarem les respostes dins del vent.

POUS DE GLAÇ AL VALLÈS ORIENTAL

Avui us volem presentar un llibre d'en Jaume Dantí, la Cinta Cantarell i en Pere Cornellas " Pous de Glaç al Vallès Oriental" i editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental l'any 2007.
Aquesta obra ens presenta l'ús que s'ha fet de la neu i el glaç des de l'època medieval, ens parla també de la indústria que hi havia al voltant d'aquest glaç, ens il.lustra sobre que eren les congestes i les diferències entre eren el pou de neu i el pou de glaç i els situa en el mapa del Vallès Oriental.
Per últim, trobarem magnífiques fotografies a tota pàgina de tot aquest patrimoni.

Tot anant d'excursió pel Vallès Oriental, alguna vegada hem passat per alguns d'aquests pous, el de Can Draper a Sant Celoni, el pou de les Ferreries a Sant Quirze de Safaja o bé el pou de neu del Comte, a Fogars de Montclús, sota el Turó de l'Home.

Properament, farem una Gramàtica del Caminant dedicada precisament als pous de glaç

CINGLES DE BERTÍ X. L'ÀGUILA CUABARRADA.

L'àguila cuabarrada, també coneguda com àguila perdiuera, fa niu i cria a les parets dels Cingles de Bertí.  L'àguila cuabarrada és un rapinyaire diurn amb un envergadura d'ales d'1,5 a 1,8 metres  i el pes varia entre 1,78-2,22 Kg en els mascles i entre els 2,45-3 Kg en les femelles.
Des de fa uns anys, aquest rapinyaire ha esdevingut ser un dels rapinyaires més amenaçats d'Europa i una de les espècies més representatives dels sistemes mediterranis típics de les nostres comarques.


 Presenta el dors marró fosc, amb una taca blanca característica a l’esquena, i coloració clara per sota. En vol s’observa clarament el contrast entre el cos de color blanc i la banda ample fosca a les infracobertores alars. Si s’observa de prop es pot distingir el pigallat marró del coll i la panxa, i la barra terminal fosca de la cua que li dona el nom.

El plomatge variable segons l’edat permet diferenciar fins a cinc classes d’edat; juvenil, immadur, subadult, adult imperfecte i adult.

És una espècie sedentària i monògama, les parelles defensen i romanen al territori durant tot l’any. Típica d’ambients mediterranis ocupa serres de latituds mitjanes i baixes.

Els territoris inclouen l’àrea de cria i la de cacera. L’àguila cuabarrada nidifica preferentment en parets de roca verticals, l’àrea de cria sempre es troba en zones muntanyoses tranquil·les, des d' on dominen una gran extensió de territori i es poden desplaçar fàcilment. Les àrees de cacera es solen situar a les muntanyes baixes i les planes, entre petits conreus i espais amb poca cobertura vegetal.

Es reprodueix un cop l’any, els vols nupcials, la reconstrucció del niu i les còpules s’inicien a             l' hivern. La posta es realitza entre el febrer i el març, i la incubació dels ous dura uns 40 dies, tasca que recau majoritàriament sobre la femella, mentre el mascle s’ocupa de buscar aliment. La mida de la posta varia entre un i tres ous, sent la posta de dos ous la més freqüent i rares les de tres.

Els polls neixen a la primavera, durant les primeres setmanes de vida la femella s’ocupa de donar-los escalfor i protegir-los. Amb 30 dies tenen plomissol i els comencen a sortir les plomes. Deixen el niu amb uns 65 dies de vida, però no abandonen el territori patern de seguida, tenen un període de dependència d'entre 2 i 3 mesos mentre aprenen a volar i caçar.

Passat l’estiu deixen el territori per iniciar el període de dispersió, realitzen llargs desplaçaments d’exploració intercalats amb períodes variables de permanència en àrees de dispersió, on troben aliment amb facilitat i no reben competència de parelles territorials. Durant els desplaçaments d’exploració cerquen un buit en un territori per establir-s’hi i aparellar-se.

Actualment, a Catalunya hi ha una població d'unes 70 parelles.

 La seva dieta es basa en mamífers, aus i rèptils, sent el conill, el colom i la perdiu les seves preses majoritàries. De manera ocasional es pot alimentar de preses més grans o de carronya. 

Finalment, les seves principals amenaces són les col·lisions i electrocucions en línies elèctriques, la pèrdua d’hàbitat i les molèsties a l’àrea de nidificació.

Per fer aquesta entrada he extret informació de l'ICRA (Institut per la Conservació dels Rapinyaires)

www.aguilacuabarrada.cat

Properament, parlarem de pous de glaç.