MONTSENY III. GR-5 SANT CELONI - MONTSENY

Montseny, destí final de l'excursió d'avui.

 

Quan pensava en la forma d'aquesta entrada, simplement volia fer un esment d'aquelles punts més interessants per on passava aquest itinerari, fonts, ermites, arbres monumentals, masies...
Però la setmana passada quan la vaig fer, em vaig dur una desagradable sorpresa, a hores d'ara sortir de Sant Celoni pel GR-5 és una autèntica aventura.

La sortida la vaig iniciar a l'estació de tren de Sant Celoni i vaig necessitar 2h 45 minuts per sortir de la vila. Realment, no sé quants quilòmetres vaig fer pels verals de Sant Celoni,  per la riera de Pertegás, pistes d'atletisme, torrent de Can Cellers i la Serra de Can Tomàs. Darrera l'escola Pallerola, hi ha indicacions de GR que de cop i volta desapareixen i provant totes les opcions que hi ha et menen a espais intransitables.

Penso que els cuidadors d'aquest tram del GR-5 l'haurien de revisar perquè dóna peu a moltes confussions i un sender tan atractiu com aquest no pot perdre part del seu encant per aquestes qüestions.
Finalment, vaig arribar a Campins per la pista que va per la Serra de Can Felonet i ara per ara penso que és la millor opció.
La llargada total de la ruta és d'una mica més de 22 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 1100 metres. El punt més alt és el Pla Jugar a 941 metres.

La millor época per fer aquest itinerari és la primavera i la tardor.
Tanmateix, si volem fer-la utilitzant transport públic de dilluns a divendres tenim un autobús que surt del Montseny a les 17:10h i els dissabtes a les 16:30h, per tant hem de comptar que per anar tranquils, hem de sortir de Sant Celoni, com a mínim 7 hores abans.

A continuació us adjunto l'itinerari que vaig seguir per enllaçar l'estació de tren de Sant Celoni amb Campins, els punts d'interès pels quals passa el recorregut i alguna referència més que ens ajudarà a no perdre'ns.

L'ITINERARI.

0,000 Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estacio de tren de Sant Celoni i pugem pel carrer d’Alguersuari.

0,100 Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta per la Carretera Vella.

0,650 Qm. 0,750Qm. Continuem recte per l’avinguda de Sant Ponç.

0,200 Qm. 0,950Qm. Capella romànica de Sant Ponç. Formava part de l'antic hospital de mesells o leprosos anomenat de Sant Nicolau, situat fora de la muralla per no encomanar la malaltia als vilatans. Tot i que és un bon exemplar de l'estil romànic popular es tracta d'un edifici tardà, de finals del segle XII o del XIII El seu atractiu radica en la simplicitat de la construcció. De les tres esglésies romàniques que hi havia a la vila, la de Sant Ponç és l'única que ha perviscut en la seva forma original, malgrat ser la més tardana i la de menor importància, al costat de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs o l'esglesiola de Sant Celdoni, que no han tingut tanta sort.   Continuem avall per l’avinguda Sant Ponç.

0,150 Qm. 1,100Qm. Enllacem amb el carrer de Jaume I i continuem recte.

0,100 Qm. 1,200Qm. Carrer del Bruc. Creuem i continuem a l’esquerra pel vial cimentat.

0,400 Qm. 1,600Qm.  Girant a l’esquerra per un pont, creuem la riera de Pertegás.

0,050 Qm. 1,650Qm. Obviem el pas barrat del GR 5 i continuem recte deixant a la dreta l’escola Josep Pallarola.  Una vegada passada l’escola, seguim recte per la pista en sentit ascendent.

0,350 Qm. 2,000Qm. Creuem la via de l’AVE, per un pas inferior i continuem recte per la pista ascendent, malgrat hi hagi un pas barrat.

3,300Qm. 5,300Qm. Campins. Arribem a una cruïlla. Nosaltres continuem pel camí que marxa davant nostre, en lleuger sentit ascendent. A partir d’ara les marques del GR-5 són força clares i seguides i prenent atenció no ens perderem. Per tant, no us farem una descripció acurada de l’itinerari, però fins arribar a Montseny, encara us donarem algunes referències.

0,850Qm. 6,150Qm. Can Canal.

2,000Qm. 8,150Qm. Can Perepoc.

1,900Qm. 10,050Qm.  Arribem a la carretera BV- 5114 que va de Sant Celoni a Santa Fe. ¡¡¡ MOLT DE COMPTE!!! Ara continuem a la dreta, pujant per la carretera.

0,125Qm. 10,175Qm. Creuem la carretera i pugem per un corriol que trobem a l’esquerra.

0,700Qm. 10,875Qm. Can Grau. Continuem pel camí de la dreta, lleugerament ascendent.

0,030Qm. 10,905Qm. Continuem pel camí de l’esquerra.

1,250Qm. 12,155Qm.  Carretera d’accés a Can Riera de Ciuret. Girem a la dreta, seguint la carretera.

1,650Qm. 13,805Qm. Can Riera de Ciuret.

0,450Qm. 14,255Qm. Pruneres de grans dimensions.

0,400Qm. 14,655Qm. A la dreta del camí, hi ha una cabana de carboner. Una mica més endavant arribem al Sot de l’Infern.

1,100Qm. 15,755Qm. Camping Fontmartina. 

0,350Qm. 16,105Qm. Plana del Coll. Àrea d’esbarjo on hi la font de la Plana del Coll.

Font de la Plana del Coll. Per un tub metàl.lic cau un bon rajolí.  El frontal és de pedra i l’aigua desguassa per sota una reixa. A banda i banda hi ha bancs per seure. L’arbre que predomina en aquest entorn és l’alzina.

En aquest punt es separen el GR-5 i el GR-5.2. Nosaltres continuem a l’esquerra pel GR-5.

1,350Qm. 17,455Qm. Castanyer de grans dimensions.

1,000Qm. 18,455Qm. Font de l’Arboç. No raja gens. Queda a peu del camí i és una típica font de bosc. El frontal és de pedra i el tub és metàlic. Curiosament a l’altre banda del camí baixa aigua per un torrent, aquesta aigua brolla de terra i donaria la sensació que vé de la mateixa veta que la font de l’Arboç. Uns 100 metres més enllà, a banda esquerra hi ha una espècie de dipòsit d’importants dimensions.

3,100Qm. 21,555Qm. Font Ferrussa. Actualment només goteja. Situada en un planell és una font molt austera, amb un frontal de pedra, l’aigua cau per un tub de plàstic dur i taca de vermellós la petita basserola que forma. Hi ha troncs per seure i entre la vegetació destaquen pollancres, plàtans, alzina i algun exemplar de pi Douglas.

0,450Qm. 22,005Qm. Poble de Montseny.

0,150Qm. 22,155Qm. Font d’en Pujol. És una font urbana, la construcció és de pedra i ciment, pel broc metàl.lic en forma de rombe cau un raget fi i intermitent. Tanmateix, molt poques vegades ha deixat de rajar. Per sobre del broc hi ha dues portes metàli.liques que podien ser la boca de la mina.  A banda i banda hi ha dos bancs per seure. A peu de la font, hi ha un rec, on va a parar l’aigua que es desguassa.

0,160Qm. 22,315Qm.  Esglèsia de Sant Julià del Montseny.  Esglèsia d’origen romànic, amb una gran remodelació el 1767 i també alguna remodelació després de la Guerra Cívil. Tal vegada, a l’espai ajardinat que hi ha al voltant de l’esglèsia, trobem un boix que va ser declarat arbre monumental l’any 1990.  Aquest arbre destaca per la seva gran edat i per l’amplada i bellesa de la seva capçada, amb 7,8 m. de diàmetre màxim, la més gran mesurada al Principat. Però no només és singular per les seves mides, sinò també per la popularitat que ha anat guanyant amb el pas dels anys, per les petites històries i anècdotes que hi estan lligades i que l’han convertit en tot un símbol del poble de Montseny.

Arribats a aquest punt, donem per finalitzada l’excursió d’avui.

Per fer aquesta entrada, he extret informació dels llibres 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir d'en Lluís Pagespetit i Blancafort i editat el 2003 per Farell i Arbres i Arbredes singulars del Montseny de María Josep Broncano, Martí Boada, Santi Ramírez i David Bosch i editat el 2006 per Farell.

D'aquí dues setmanes anirem de Montseny fins Aiguafreda.

 

 

 

 

 

 

 

 

CAMINS DE VALLROMANES V-2. ELS DOMINIS DEL CASTELL DE SANT MIQUEL

                                         Cirerer florit
                                                               
La setmana passada vam parlar del Castell de Sant Miquel i avui tocava explicar com arribar-hi.
De fet, el juny de 2009 ja vam fer una entrada sota el nom "Els Dominis del Castell de Sant Miquel" que sortint des del Coll de Can Corbera, passant per diferents fonts martorellenques, culminava dalt del turó on està ubicat aquest castell roquer.

Per tant, avui simplement us presentem una variant per poder sortir caminant des de Vallromanes sense necessitat d'agafar el cotxe i si sou bons caminadors, la combinació dels dos itineraris us permetrà allargar força l'excursió.

La variant d'avui té una llargada una mica inferior a 8 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 270 metres. Pot fer-se qualsevol época de l'any, això sí evitant les hores més caluroses de l'estiu. Tanmateix, recomanem fer-la aquesta Setmana Santa per poder gaudir de l'espectacle dels cirerers florits de Can Barbeta.

L’ITINERARI.

0,000 Qm. 0,000Qm. Sortim de la Plaça de l’esglèsia , tot baixant per la riera.

0,550Qm.  0,550Qm.  A l’alçada del Restaurant La Noguera creuem la carretera d’accés a Vallromanes i continuem pel vial cimentat que hi ha a l’altra banda.

0,100Qm.  0,650Qm. Pel pas de vianants creuem la carretera  BP-5002 (Granollers – El Masnou) i seguim per l’avinguda de Can Corbera.  

0,100Qm.  0,750Qm . Girem a l’esquerra per un camí de terra, deixant a banda i banda el camp de golf. Tot seguit, continuem amunt, obviant el carrer que ens arriba per la dreta.

0,550Qm. 1,300Qm. L’avinguda de Can Corbera es converteix en una pista asfaltada que nosaltres seguim.

1,250Qm. 2,550Qm. En un revolt força pronunciat, abandonem l’avinguda de Can Corbera i nosaltres continuem recte per un camí que en un principi planeja.

0,250Qm. 2,800Qm. Deixem a la dreta unes instal.lacions de telecomunicacions. Nosaltres creuem una tanca que impedeix el pas a vehicles motoritzats. Ara el camí puja bruscament.

0,170Qm. 2,970Qm. Obvíem un corriol que trobem a l’esquerra. Continuem amunt. En aquest tram a la dreta podem gaudir de magnifiques vistes de tota la plana vallesana.

0,250Qm.  3,120Qm. En un revolt, trobem a l’esquerra el corriol d’accés al castell. Nosaltres el seguim. Malgrat que en algun punt haurem de posar les mans, no té cap tipus de dificultat técnica.

0,700Qm.  3,820Qm. Castell de Sant Miquel. (Trobareu una breu explicació d’aquest castell, a l’entrada “El Castell de Sant Miquel” publicada el 17 de març de 2013.)  Iniciem el descens pel corriol que trobem al costat de la Torre de l’Homenatge i que davalla cap al Coll de Can Corbera. ¡¡¡COMPTE!!! Aquest primer tram és el més técnic i cal anar poc a poc per no caure.

0,030Qm.  3,850Qm. Runes de la capella de Sant Miquel. Fora de les muralles del castell,  hi havia un edifici del qual actualment només en queda un mur, que segons es creu era la capella del Castell, dedicada a Sant Miquel i documentada l’any 1122.

Entre el 1606 i el 1636 se’n feren reformes que no foren suficients, Tanmateix,  el 1650 es construí una capella nova. Al 1838, en plena guerra carlina, es profanà i es destruí. Des de llavors la imatge i la festa de sant Miquel Arcàngel es celebra a la parròquia de Vallromanes.

 Continuem pel corriol que ara ja és molt més senzill de transitar-hi.

0,200Qm.  4,050Qm. Arribem a un planell. Nosaltres seguim per la pista que ens queda a la dreta. Cap al final d’aquest tram, a banda dreta podrem veure els cirerers de Can Barbeta, sens dubte una postal tenir la oportunitat de veure’ls florits al començament de la primavera.

1,000Qm.  5,050Qm. Coll de Can Corbera. Girem a l’esquerra per una pista.

0,260Qm.  5,310Qm. Revolt. A l’anada hem seguit recte pel camí que marxa davant nostre. Per tornar a Vallromanes només ens queda desfer el camí que hem fet de pujada i per tant ara només ens queda anar baixant tot veient el poble a sota.

2,550Qm.  7,860Qm. Plaça de l’esglèsia. Inici i final de la sortida d’avui.

La imatge ha estat extreta del blog "Amics Arbres" www.amicsarbres.blogspot.com

D'aquí uns dies, anirem de Sant Celoni al poble de Montseny.

 

 

 

 

 

EL CASTELL DE SANT MIQUEL

         El Castell de Sant Miquel treient el nas entre la vegetació.

El mes de juny de 2009 us vaig presentar una entrada sota el nom "Els dominis del Castell de Sant Miquel". Aquest itinerari és força atractiu, a hores d'ara només canviaria el model de descripció perquè fos una mica més clar, però la informació que en aquest article hi havia sobre el castell era molt pobre.

Avui els Trinxacames de Vallromanes www.trinxacames.blogspot.com hem pujat fins el castell i per tant aquests dies previs hem aprofitat per aprofundir una mica més la coneixença d'aquest patrimoni arquitectònic.

Us adjunto la breu descripció que avui hem explicat als 34 valents i valentes que malgrat les quatre gotes que queien han pujat fins dalt el castell.

El castell de Sant Miquel o  Montornés és documentat des del 1109. Comprenia, en principi, els actuals termes de Montornès i Vallromanes i, a partir del final de l’edat mitjana, també el d’Alella.

Aquest castell poseeix les característiques del castells roquers, constituïts bàsicament per una torre i un espai que l’envolta protegit per muralles.

Tanmateix, els castells roquers tenien una doble funció de residència i fortalesa en èpoques convulses, perquè en periòdes de pau i tranquilitat els senyors normalment residien a la vall. En el cas de Vallromanes, el Castell Vell de Montornés era exactament on hi ha la Torre Tavernera i era la residència habitual dels senyors d’aquests dominis.

Com a curiositat, esmentar que la Torre Tavernera té la peculiaritat d’exhibir a la seva façana els retrats d’aquests propietaris.

Actualment, del castell en resta una torre cilíndrica de 5,6 metres de diàmetre exterior, que originàriament hauria de tenir una alçada de 20 a 30 metres i que avui és mig enderrocada i no té pas més de 6 metres. A mitja alçada tenia la porta d’entrada.

Aquesta torre es construí vers l’any 1000. Després es feu la resta del castell, un recinte enmurallat poligonal d’uns 30 x 15 metres, del qual ara gairebé només s’intueix  el perímetre. Els llenços de muralla més grans es troben a llevant i migdia.

 

A dins hi havia  un pati interior, la torre de l’homenatge era a migdia i a tramuntana, un edifici rectangular de 6 x 13 metres, que eren les estanes,  adossades al mur perimetral. Una paret corva tallava  aquest edifici per la part de ponent, tot simulant una altra torre rodona. Pels voltants hi ha altres restes de murs més indefinits.

En aquest sentit, el terratrèmol del 24 de maig de 1448 afectà greument la integritat del castell.

Des d’aquest turó de 426 metres s’albiren unes vistes espectaculars de tot el Vallès. Es tracta d’un dels millors miradors de la zona, juntament amb el de Castellruf, inclús si mirem cap a llevant, veurem el mar des d'un turó de segona línea.

 

Per fer aquesta entrada hem extret informació de les Rutes d'Història del Centre d'Estudis de Montmeló i del llibre Llegendes dels Castells del Vallès Oriental de Glòria Campoy, Aloma Duràn i Raquel Jurado.

 

A l'itinerari proposat el juny de 2009 feiem una ruta circular amb sortida i arribada al Coll de Can Corbera. La setmana vinent us descriurem l' itinerari amb sortida i arribada a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes.

 

 

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XX. PARAULES DE L'AIGUA I

                Una sínia amb els seus catúfols             

Començament de mes senar, això vol dir que toca fer una gramàtica del caminant i amb la d'avui ja en van vint.
Per cel.lebrar aquesta efemèride calia fer una gramàtica una mica especial i sens dubte una gramàtica parlant de paraules relacionades amb l'aigua, en un blog on tot gira al voltant de les fonts, he cregut que era molt encertat.

El català és una llengua molt rica i no ha sigut difícil trobar 73 paraules. Tanmateix, arreu dels territoris de parla catalana hi ha un munt de mots que fan referència a una mateixa cosa i més quan el tema tractat té a veure amb la natura.

En aquest sentit, per exemple, veureu que hi ha moltes paraules per definir que plou, i aquest mot variarà segons la contrada i la intensitat de la pluja.

Aquesta gramàtica del caminant us la presentaré en dues tongades. Avui 22 paraules noves, concretament els mots de l'A a la F i aquelles 28 paraules que fent referència a l'aigua, ja han sortit en una de les dinou gramàtiques anteriors.
I el mes de maig els mots de la G a la X.
De ben segur que en aquesta llista hi falten paraules, per tant us agraïria que m'ajudéssiu a fer-la més gran.

Les paraules d'avui són,

Aiguabarreig: Confluència de dos o més rius. A Montmeló es forma el Besòs a partir de l’aiguabarreig del Mogent i el Congost.

Aigualera: Rosada. Humitat que es forma a les matinades d'estiu per condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera. En castellà: Rocío.

Aiguamoll: Terreny inundat o saturat d'aigua de manera permanent, lloc pantanós; maresma.

Aiguaneix: Lloc on surt naturalment a l'exterior l'aigua d'una font subterrània.

Aiguavés: Declivitat d’un terreny o d’una teulada per on s’escorren les aigües de la pluja, de la fusió de la neu, etc.

Aloja: Fada, dona d’aigua habitadora de les muntanyes segons la mitologia popular.

Aqüífer: Formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat i la fissuració de la roca que l’acull.

Arruixó: Pluja de curta durada, però forta i de gotes grosses.

Assut: Resclosa de poca alçària feta en rius i en rierols per aturar les aigües, fer-ne pujar el nivell i permetre’n la canalització.

Barranc: Depressió fonda produïda en la terra per les aigües corrents o de pluja.

Barrumbada: Creixent sobtat d’un riu, d’una riera, d’un torrent.

Bassiolet: Bassa petita.

Biot: Bassal, clot d’aigua.

Broc: Conducte estret que sobresurt del frontal d’una font i pel qual raja l’aigua.

Brusquina: Pluja menuda.

Catúfols: . Cada un dels recipients de terra, de metall o de fusta, amples de boca i amb un foradet en el sòl, que van lligats a la corda o cadena de la sínia i serveixen per treure l'aigua d’un pou.

Deu: Naixement d'aigua, origen d'una font, d'un corrent d'aigua.

Devessall: 1. Pluja torrencial. 2. Massa d'aigua que vessa i cau. En castellà: Borbotón.

Dorca: Gerra o càntir de terrissa, de fusta o de metall on es guarda aigua, oli, vi, llet, etc.

Encebar: Tirar una mica d’aigua al cos d’una bomba per la part de dalt abans de començar a bombar, perquè fent el buit comenci la vàlvula a funcionar.

Eixidiu: Forat per on surt l’aigua.

Fontinyó: Font petita

I a més a més

Aiguader: Qui té per ofici vendre o traginar aigua de les fonts a la ciutat.

Aixopluc: Lloc on hom pot posar-se a cobert de la pluja.

Aljub: Dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra i revestit de pedres per dintre i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l’aigua de pluja que corre per terra.

Areny: Platja, riba, llit de riera… format de sorra.

Arruixar: Remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim.

Assaonat: Dit com queda el terreny després de ploure.

Bagant: Comporta per aturar l’aigua d’un rec i alçar el seu nivell o desviar-la.

Bonó: Tap de safareig, de pica… proveït d’un filferro, d’una cadeneta, etc… perquè hom pugui destapar la boronera sense ficar les mans a l’aigua.

Càntir: Antiga mesura de capacitat de líquids (especialment vi, llet i oli) que equival gairebé a 11 litres.

Capelina: Peça llarga de roba impermeable i en forma de capa tancada.

Càrrega: Mesura de capacitat per líquids que equival a uns 120 litres. S’entèn que era la càrrega que podia dur un animal de càrrega.

Congost: Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.

Doll: Raig d’aigua que brolla amb força d’un font.

Esbaldir: Esbandir. Passar per aigua clara, quelcom que s’ha rentat amb sabó o lleixiu.

Gotellada: Pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades.

Güell: 1. Font abundosa, naixement d’un riu. 2. Forat on es fica un riu, per a reaparèixer més avall.

Mallal: Mesura de capacitat per a líquids (oli, vi, llet…) pròpia de la regió de Girona, dividida en 16 porrons i equivalent a 15,48 litres.

Maresma: Regió de costa baixa, sovint inundada per les aigües del mar.

Patamoll: Terreny saturat d’aigua. Hom no s’adona de la seva existència fins que es queda atrapat en el fang.

Petricó: Mesura de capacitat per líquids, especialment vi o llet, equivalent a la quarta part d’un porró, o sia 0,235 litres.

Poal: Càntir d’un broc amb nansa.

Porró: Mesura catalana per a líquids equivalent a 0,94 litres.

Quartí: Mesura per a líquids, especialment vi o llet equivalent a 4 porrons.

Rambla: Curs de’aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial.

Torrent: Curs d’aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla quan hi ha precipitacions estacionals o ocasionals.

Xaragall:  Regueró que forma l’aigua de la pluja quan s’escorra per un terreny inclinat.

Xim Xim: Pluja menuda i seguida, plovisqueig.

Xopina: Mullader.

Per fer aquesta entrada he extret informació del web Rodamots-Cada dia un mot- www.rodamots.com i de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

I recordeu, a principis de maig la segona part d'aquestes paraules de l'aigua.