Un dels punts emblemàtics per on passa el Camí del Nord, és l’abadia de Riells del Montseny. Aquí durant 56 anys hi va viure Mossèn Pere Ribot, poeta, capellà i català.
La seva vessant de poeta, la podem llegir en els 19 llibres que va publicar. La seva vessant de capellà o abat d’abats com l’anomenava l’abat Escarré queda reflexada en els fets que autentifiquen el seu lema “ Val més donar-se que donar.”
En aquest sentit, sovintejava la Presó Model per acompanyar als detinguts.
Pel que fa al seu catalanisme, Riells del Montseny esdevé un far d’esperança i llibertat en els anys més durs del franquisme i en aquella parròquia enmig de turons, boscos i rieres es fa missa en català i una intensa activitat cultural amb certamens literaris, Jocs Florals i concerts de música tradicional catalana.
Com el propi mòssen deia, “Podran arranar però no desarrelar”
Per altra banda, va ser una persona molt propera al món excursionista i juntament amb mòssen Batlle van treballar per fer quallar l’escoltisme català.
El 1975 demostra un coneixement excepcional del massís en tota mena d’aspectes: vegetació, fauna, relleu llegendes, castells, i escriu Montseny.
Del mòssen Ribot més excursionista avui presentem un itinerari que sembla ser que ell feia amb força freqüència: El Camí de les Cascades.
L’itinerari d’avui té una llargada de 4 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 150 metres. Én epoques que la riera baixa amb força aigua és recomanable portar calçat de recanvi. Per altra banda, és una sortida molt interessant per fer amb mainada entre 7 i 11 anys amb un espèrit força aventurer.
EL CAMÍ PAS A PAS
Riells. 0,00h 500 a. Abadia de Riells. El temple actual data del segle XII tot i que ha sofert múltiples intervencions posteriors. L’edifici, de línies sòbries i senzilles, té un campanar d’espadanya que abans ocupava una posició central, però que en la darrera restauració ha estat desplaçat al costat dret. L’interior de la nau, de volta de canó, és de rajols; els murs són de pedra irregular, tret de l’absis que està arrebossat i pintat amb tres obertures d' arc de mig punt amb vitralls. A banda i banda hi ha dues capelles que s’obren a la nau central per uns arcs de mig punt de pedra. A la dreta del temple hi ha la rectoria adossada, que data del segle XVIII, i comunicada directament amb l’església per una capella amb volta de creueria i al costat esquerre trobem el cementiri.
Sortim davant la Plaça de l’Abadia de Sant Martí de Riells per una pista en bon estat que comença per sobre i gairebé paral.lela a la carretera d’arribada i segueix plana cap a la riera de Riells. Aquesta pista porta a Santa Fe pels Corrals de Perernau i Vimeners. Després de tres minuts, deixem a mà esquerra una pista que puja al Corralet d’en Pelegrí, un parell de minuts més endavant, el GR-83 marxa per un corriol a la dreta cap al Canigó.
Uns metres més endavant, creuem la riera per un pont i 50 metres més enllà, quan la pista fa el primer revolt, la deixem i creuem la riera a gual. A partir d’ara haurem de travessar la riera força vegades.
Riera de Riells. 0,07h 510a. Ara entrem en una zona de gran bellessa, malgrat que des de que van talar els castanyers de Torroella, l’aspecte de la riba de la riera és força desagradable. És incomprensible que enmig del Parc Natural del Montseny, trobem aquesta zona tan bruta de vegetació, amb arbres i branques agegudes i atravessades en els corriols i camins. Realment, és dóna la paradoxa que a quatre passes de l’abadia de Riells han arranat els castanyers.
Segons les indicacions de vàries guies, per aquí hi hauria d’haver la Font de les Fogueres. Tanmateix, ara malgrat que la busco amb força insistencia no aconsegueixo trobar-la. Que deu haver sigut d’ella.
Intentar seguir algun corriol arran de riera, és imposible, així que el que fem és seguir la pista uns 6 minuts.
En una guía de 1920 sobre Itineraris pel Montseny i redactada pel Centre Excursionista de Catalunya, en lloc de parlar de la riera de Riells parlen de la riera de Breda i en parlen en aquests termes “La riera de Breda, que tenint son origen en les serres de coll de Té i de Morou, passa prop de Riells, i després de recollir les aigües del torrent de Repiaix, nascut a coll Castellar, sota Montsori, s’ajunta al Tordera, aigües avall de l’estació de Breda… “Del peu de l’esglèsia es baixa en cosa de 10 minuts a les vores de la riera rodejada d’exhuberant vegetació, atravessant-la per un rústec pont de fusta en dirección NO. i pujant per un corriol en altres 10 minuts a Can Pere Arnau, on es deixa aquella formosa clotada”.
Camí de les Cascades. 0, 13h 526 a. Poc desprès de que la pista apareixi amb una petita desviació a l’esquerra i just abans d’arribar a una gran pedra rectangular i a un gran castanyer, mena a mà esquerra un corriol que segueix la riba dreta de la riera a certa alçada i que nosaltres hi passarem de tornada. De moment seguim endavant i de seguida s’acaba la pista.
Contínuem per un corriol que ara entra decididament a la part més estreta i encaixada de la vall, lloc veritablement selvàtic, anomenat El Clot de l’Infern. A partir d’ara haurem de creuar força vegades la riera, buscant els millors passos i sense allunyar-nos de l’aigua que baixa entre petites cascades i gorgs.
Més endavant la vall s’eixampla i el nostre corriol es troba amb un altre que vé per la dreta des del Revolt de la Formiga. El seguim cap a l’esquerra i de seguida tornem a ser a la riera. Aquí, en el vessant esquerra, hi ha una roca imponent i a sota hi ha el Gorg Negre.
Poc desprès conflueix per la dreta el Torrent de Can Bernat, que creuem i entre els dos torrents, arribem a una petita esplanada, Dues Rieres, on hi ha una gran roca que forma una petita cova.
Segons en Pere Robert, l’autor de la ruta que seguim avui i que he trobat publicada a la seva web Camins, aquest tram es pot fer en uns 20 minuts i realment, no crec que hi hagi més d’un quilòmetre de camí, però la brutícia del camí (branques i arbres caiguts) i la recerca del millor pas per creuar la riera, no tenia ganes de posar el peu a l’aigua a finals de desembre, han fet que jo tardés 40 minuts.
Dues Rieres 0, 33h / 0,53h 650 a. Ara creuem el torrent de Vinemers i per la seva riba dreta, seguim un corriol que torna a Riells. El camí baixa suaument i quan portem uns 7 minuts arribem a una bifurcació, el camí de la dreta ens portaria a Riells pel Corralet d’en Pelegrí i nosaltres seguim el de l’esquerra que 10 minuts més avall ens baixa a la riera.
Ara girem a la dreta i uns 6 minuts més tard, tornem a creuar la riera a gual. Tot aquest últim tram, ja el coneixem perquè l’hem fet de pujada.
Una mica més endavant, travessem la riera, ara per sobre un pont i 500 metres més enllà ja serem de nou a l’Abadia de Riells inici i final de l’itinerari d’avui.
Abadia de Riells 0,56h /1h16min 500a.
Per fer la introducció, he extret informació de l’escrit que el desembre del 2011 ens va fer arribar la Secció de Senders del Club Muntanyenc Mollet, en aquells que llavors vam fer la tercera etapa del GR-83.
Avui només em resta desitjar-vos una bona entrada d’any 2012 i de ben segur les nostres passes l’any vinent ens continuaran descobrint racons del territori
