CAMINS DE VALLROMANES VIII/2. LA VARIANT DEL CAMÍ D'ALELLA

                                   El Rost

Fa set anys i mig us vaig presentar el camí d'Alella des de Vallromanes. Aquella ruta només tenia sis quilòmetres i finalitzava a la plaça de Can Lleonart d'Alella.

Avui us presento una variant de 2,4 Quilòmetres que uneix aquesta ruta amb l'itinerari "De la Dakar a la Vall de Rials" (desembre 2017) i d'aquesta manera podem fer un recorregut circular que ens tornarà a Vallromanes,  d'uns 15 quilòmetres i uns 300 metres de desnivell positiu.


LA VARIANT

0,000Qm. 0,000Qm. Enllacem amb l’itinerari principal una vegada hem travessat per sota  la carretera del Masnou a Granollers. Ara continuem recte per dins el curs de la riera.

0,100Qm. 0,100Qm. Continuem avall pel vial asfaltat que va paral.lel a la carretera.

0,350Qm. 0,450Qm. Deixem a la dreta Cal Boter, la casa natal de Francesc Ferrer i Guàrdia. Nosaltres continuem avall.

0,525Qm. 0,975Qm. Cantonada Rambla Angel Guimerà/ Carrer del Mig. Continuem a la dreta pel carrer del Mig.

0,080Qm. 1,055Qm. Font de la Maré de Déu de Núria. Aquesta font que agafa l'aigua de la xarxa pública està adossada al mur d'una casa particular. L'aixeta surt d'un frontal fet de rajola marró i l'aigua cau en una pica semicircular feta de llamborda, a conjunt amb la llamborda del terra del carrer.
A sobre de la font hi ha una imatge de la Mare de Déu de Núria feta amb rajola catalana.
Continuem a l'esquerra pel carrer Torrent de Vallbona.

0,100Qm. 1,155Qm. Rambla Àngel Guimerà. Creuem la carretera i continuem recte pel carrer Gurri.  En aquests moments estem entrant en el Rost.

L’origen d’aquest barri es remunta a una gran finca, propietat de Pere Gurri i registrada el 1292. Amb el pas del temps va sofrir nombroses parcel.lacions i a la década de 1920 el barri va canviar el nom de Gurri per la denominació actual. Al mig del barri es conserva Can Gurri, una de les masies més antigues del Maresme. El traçat urbà es molt peculiar, laberíntic i amb fortes pujades. Destaca la conservació de petits horts davant de les cases, que oferien protecció a les llars en cas de rierades, i també les andrones, estrets passadissos que separen les cases. Es diu que les andrones servien per il.luminar i ventilar les cases, a més d’evitar els possibles conflictes de les parets mitgeres.

0,040Qm. 1,195Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra, tot pujant les escales del carrer Bonavista.

0,100Qm. 1,295Qm. Girem a la dreta pel carrer Sant Lluís.

0,060Qm. 1,355Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Santa Rosa.

0,040Qm. 1,395Qm. Continuem recte, deixant a l’esquerra el Col.legi Públic Fabra.

0,250Qm. 1,645Qm. Tombem a la dreta per una pista de terra, deixant un bosquet a l’esquerra.

0,235Qm. 1,880Qm. Cruïlla. Continuem recte avall cap a les Caves Roura. En aquest tram, obviem els camins que ens menen a banda i banda i sempre anem per la pista principal.

0,650Qm. 2,530Qm. Ben passades les Caves Roura, continuem a l’esquerra pel torrent de Rials. En aquest punt, enllacem amb l’itinerari de La Dakar a la Vall de Rials (Qm. 15,515),  publicat en aquest blog el desembre de 2017. 

Properament, arribarem caminant fins a Sant Cugat.

CAMINS DE VALLROMANES XXX. VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2017

       Indret, sota aquest roure on antigament hi havia la font del Ferro.

Si fa uns dies el blog complia 10 anys, Avui arribo a l'entrada 400, tot coincidint amb la trentena entrega de Camins de Vallromanes. Quilòmetres i quilòmetres de camins, corriols, dreceres i marrades, més de dues-centes fonts i encara moltes passes per fer.

Avui us presento l'itinerari de la Vallromanes Camina per la Marató que vam fer el passat diumenge 17 de desembre. Un itinerari com sempre amb trams inèdits, enguany uns 600 metres mai fets en una altre caminada dels Trinxes.

Aquest recorregut té una llargada d'uns 9 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. Tanmateix, avui també descobrirem l'indret on fa anys podíem trobar la font del Ferro de Vallromanes. Malauradament, avui aquesta font està perduda, però l'aigua, sempre tossuda, ens indicarà el punt gairebé exacta on havia aquesta deu.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i anem pujant per la riera.

0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta pel carrer Alella. Seixanta metres més endavant s’acaba l’asfaltat i comença el camí de terra.

0,360Qm. 0,460Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra per la pista. Vint-i-cinc metres més endavant, obviem la pista que marxa a la dreta i nosaltres continuem recte.

1,250Qm. 1,710Qm. Cal Xocolater. Deixant el barri de la finca a la dreta. Nosaltres continuem recte.

0,125Qm. 1,835Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,550Qm. 2,385Qm. Coll de Clau. Continuem a l’esquerra per un camí que passa a tocar d’una subestació eléctrica.

0,175Qm. 2,560Qm. Continuem a la dreta per un corriol que s’enfila. En aquest tram sempre seguim el camí principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,200Qm. 2,760Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra. Uns metres mès enllà, continuem a la dreta, tot seguint el GR-92, direcció nord.

0,300Qm.3,060Qm. Ens fiquem per un corriol que s’endinsa al bosc. De seguida arribem a una feixa. Baixem a la feixa que queda a sota i continuem a la dreta. Mica a mica el corriol es va fent més fressat. Nosaltres sempre seguim el corriol principal.

0,150Qm. 3,210Qm. Deixem la pista a la dreta i nosaltres continuem recte per un corriol entre alzines.

0,100Qm. 3,310Qm. Coll de Can Gurgui. Abandonem el GR-92 i continuem a la dreta per la pista, direcció Can Gurgui.

0,550Qm. 3,860Qm. Font de Can Gurgui.  Sempre raja. Situada a peu de pista, a dia d'avui encara és una font molt freqüentada.  La mina està integrada a la muntanya i només es veu el mur frontal, d'obra rematada amb ciment, i el registre metàl·lic. De sota el registre surt un gruixut tub que fa de broc per on raja l'aigua, cau en una pica de pedra ubicada en un pedestal de maons i desaigua en una gran bassa situada a l'esquerra i protegida per un filat. Al costat de la font hi ha una taula rodona i diferents bancals de pedra i maons. Continuem recte, per la pista que marxa en sentit ascendent, deixant a l’esquerra el restaurant de Can Gurgui.

0,900Qm. 4,760Qm. Seguim a la dreta per una pista tancada per un cadenat. El desembre de 2017, molt mal col.locat en un pi hi ha un senyal de “DIRECCIÓ PROHIBIDA”.

0,400Qm. 5,160Qm. Cruïlla de pistes. Ara continuem per la pista de l’esquerra. Però en aquest punt, per sota la pista, quan fa el revolt, hi ha passa el torrent de Can Raspall, segurament l’espai on antigament hi havia la Font del Ferro. Un bassal d’aigua sota un gran roure ens indicaría la ubicació. Uns metres més avall hi ha dos exemplars magnífics de plataners. En el llibre Vallromanes. Noms de lloc i casa. Enric Garcia-Pey. 2003, trobem el següent paràgraf, “Situada al mig del torrent de Can Raspall, sota el camí, en el punt on aquest travessa el torrent per passar al seu costat de llevant. Aigua de mina que rajava d’un marge amb un tub metàl.lic, anomenada d’aquesta forma per les seves qualitats i el deix que quedaba al seu entorn. Les continues esllavissades que s’han produit a l’entorn l’han anat tapant, tanmateix l’aigua flueix timidament i baixa pel torrent. De fet eren dos punts pels quals brollava l’aigua l’un molt proper a l’altre, vora d’un gran roure". Obviant els camins que menen a banda i banda, anirem sempre avall per la pista principal.

0,650Qm. 5,810Qm. Pista que ens creua. (Can Maimó – Creu d’en Bouquet). Continuem a l’esquerra.

0,800Qm. 6,610Qm. Continuem a l’esquerra per la pista que puja al coll de Forns.

0,450Qm. 7,060Qm.  Cruïlla. Coll de Forns. Continuem recte en sentit descendent cap a Vallromanes.

0,550Qm. 7,610Qm. Urbanització Oasis. Seguim avall per l’avinguda Vilassar.

0,200Qm. 7,810Qm. Continuem a l’esquerra pel vial cimentat que baixa cap a l’hotel Mas Salagros.

0,180Qm. 7,990Qm. Vial asfaltat que ens creua. Continuem a la dreta. Deixant a l’esquerra els horts ecològics.

0,060Qm. 8,050Qm. Riera de Vallromanes. Continuem a la dreta.

1,000Qm. 9,050Qm. Plaça de l’Esglèsia. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament arribarem caminant a Sant Cugat del Vallès.

COLLSEROLA I. EXCURSIONS A PEU PER LA SERRA DE COLLSEROLA

Avui us presento una guia de butxaca, "Excursions a peu per la serra de Collserola" d'en Rafa López Martín. Col.lecció Miniazimuts. Cossetània Edicions. Juny de 2016. 
No és la primera vegada que fem una recomanació d'una guia d'en Rafa López. Seguir les indicacions de les excursions desenvolupades a les seves guies és fàcil, concretament en aquest cas, ens presenta 15 itineraris entre els 4 i els 14 quilòmetres, descobrint paratges emblemàtics de Collserola, com poden ser el turó de Magarola, el pantà de Vallvidrera, Sant Pere Màrtir, Vil.la Joana, l'aqüeducte de la vall de Sant Iscle, la font del Bacallà... Sens dubte una guia adreçada a tots els públics.

A més a més, per arribar als punts d'inici i final de les excursions que dissenya en Rafa López sempre es pot utilitzar el transport públic, tanmateix a la descripció de cada itinerari al costat de la distància,, el desnivell positiu i negatiu i la durada aproximada, trobareu els transports que ens hi apropen.

Per altra banda, cal destacar el treball de documentació que fa l'autor i això garanteix unes bones explicacions del territori que trepitgem des de l'àmbit natural, històric i arquitectònic. No tingueu cap dubte que aquest any que aniré d'excursió per Collserola, aprofitaré trams de les excursions proposades en aquesta guia, per dissenyar els itineraris que us presentaré. A més a més, la guia té una mida perfecte per portar a la motxilla.

La setmana vinent, us presentaré un nou camí de Vallromanes.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLVIII. GRAMÀTICA GALLINÀCIA.

Avui us  presento una nova gràmàtica, en aquest cas una gramàtica gallinàcia a partir del llibre "Joyce i les gallines" de 'Anna Ballbona i editat per l'Editorial Anagrama el març del 2016.
Aquest llibre amb dues parts molt diferenciades, una primera plena de salts i amb certs trets surrealistes, i una segona més lineal, on la Dora li posa emoció a la seva vida i trasbalsa el dia a dia de Besllum escampant gallines arreu.

L'escriptora de Montmeló, amb un humor de vegades lacònic i de vegades descordat, traça el retrat d'una dona en transformació, d'un paisatge desdibuixat i d'un temps d'incertesa.

Les 23 paraules d'avui són les següents, 

Alçaprem: Barra de ferro o fusta que serveix com a palanca per alçar coses feixuges.

Bruel: Crit fort i de to bramulós, especialment de les bèsties bovines.

Capgirell: Canvi sobtat i molt complet.

Embull: Qüestió difícil d’aclarir.

Ensulsiada: Esllavissada, esfonframent.

Esbaltir: Estabornir, privar de les forces vitals per efecte d’un cop violent.

Escatainar: Escainar. El cridar propi de les gallines, especialmente quan han post.

Espargir: Deixar sortir o expansionar allò que estava reclòs.

Estossinar: Al Rosselló, l’Empordà, Vic i Manresa, esbaltir, tupar fins a estabornir o fins matar.

Esventar: Esbombar, declarar públicament.

Faramalla: Conjunt de coses inútils.

Garrameu: Crit propi del gat o semblant al crit d’aquest animal.

Gitar: Vomitar.

Malvestat: Maldat.

Martingala: Embull, combinació per a burlar o enganyar.

Patracol: Document, es diu despectivament dels documents exigits per l’administració i que el contribuent o interessat considera excessius.

Perbocar: Vomitar.

Pira: Foguera destinada a cremar-hi un cos mort o les víctimes dels sacrificis.

Pistrincs: Diners, en llenguatge d’argot o molt familiar.

Rabejar: Complaure’s llargament en una cosa que dóna gran satisfacció.

Raucar: Cant de la granota.

Revoltim: Mescla de coses variades i desordenades.

Tupar: Donar cops forts.

Enguany, aquest 2018 dedicarem 12 entrades a la Serra de Collserola. La setmana vinent ja us presentarem la primera entrada.

LES PRIMERES 202 FONTS

               Font de la Verge de Lurdes a la Bauma de Fontscalents

Avui fa 10 anys que vaig iniciar aquest blog i per tant avui toca presentar una entrada que estigui a l'alçada.
Des del primer dia, el perquè d'aquest blog han sigut les fonts que anem trobant allà on anem d'excursió. Els primers anys ens vam centrar a la Serralada de Marina i a la Serralada Litoral i malgrat que avui aquestes zones encara són predominants, mica a mica ens hem anat acostant a altres territoris.

Avui us presento el recull de les primeres 203 fonts que fins a d'avui hem visitat com a mínim una vegada. En aquesta entrega trobareu 39 fonts noves, els altres reculls els trobareu el juny del 2010 que em vaig enumerar 53, el gener de 2013, 61 i finalment el juliol del 2016, 50.

A dia d'avui, trobem que de les 203 fonts referenciades, 

124 Rajen
  27 Gotegen
    1 Regalima
  29 Eixutes
  11 A punt de desaparèixer
    6 Desaparegudes
    1 Font mentidera
    3 Desviades o canalitzades.

I per ubicació, 

Serralada Litoral: 62.

Serralada de Marina:34

Montseny:20

Montnegre-Corredor: 12.

Garrotxa: 8.

Moianès: 5

Cingles de Bertí: 4

Ripollès: 1

A més a més

Fonts urbanes (a Badalona, Cabrils, Premià de Dalt, Arbúcies, Viladrau Olot, Montseny, Monistrol de Montserrat, Mollet, Sant Martí de Centelles, El Figaró, La Garriga, Montmeló, Arenys de Munt, Vilanova del Vallès, Tiana, Bigues i Riells, Collsuspina i Granollers).

A continuació el recull d'avui

SERRALADA LITORAL

171. Font de les Oliveres. Argentona. Raja. Desembre 2016.

172. Font de la Cua Llarga. Argentona. Eixuta. Desembre 2016.

173. Font d’en Baló. Argentona. Eixuta. Desembre 2016.

186. Font d’en Mià. Alella. Abandonada. Maig 2017.

SERRALADA DE MARINA

187. Font del Porró. Sant Fost de Campsentelles. Raja. Maig 2017.

188. Font dels Castanyers. Sant Fost de Campsentelles. Raja. Juny 2017.

193. Font Rubies. Badalona. Canalitzada. Agost 2017.

194. Font de la Cisterna Antiga. Badalona. Abandonada. Agost 2017.

195. Font d’en Mora. Badalona. Eixuta. Agost 2017.

196. Font de Ca l’Artiller. Badalona. Abandonada. Agost 2017.

197. Font del Pi. Badalona. Abandonada. Agost 2017.

198. Font de l’Alba. Tiana. Eixuta. Octubre 2017.

199. Font de Sant Bru o dels Ocellets. Tiana. Regalima. Octubre 2017.

CINGLES DE BERTÍ

166. Surgència de Sant Miquel. Sant Miquel del Fai. Raja. Agost 2016.

168. Font de Sant Miquel. Sant Miquel del Fai. Raja. Agost 2016.

183. Font de l’Estalviada. El Figaró. Eixuta. Febrer 2017.

184. Font del Puiggraciós. El Figaró. Raja.  Febrer 2017.

MOIANÈS

185. Font del Cingle. Sant Quirze Safaja. Raja. Març 2017.

189. Font de Sant Antoni de Pàdua. Castellterçol. Raja. Juliol 2017.

190. Font de la Verge de Lurdes a la Bauma de Fontscalents. Castellcir. Raja. Juliol 2017.

191. Font del Prat. Moià. Canalitzada. Juliol 2017.

203. Font del Regàs. Collsuspina. Goteja. Octubre 2017.

Fonts urbanes de l’entorn de la Serralada Litoral

169. Font de la Plaça Anselm Clavé. Vilanova del Vallès. Raja. Agost 2016.

174. Font dels Quatre Camins. Cabrils. Raja.  Desembre 2016.

175. Font de Can Manyana. Cabrils. Raja. Desembre 2016.

176. Font d’en Cosmet. Cabrils. Raja. Desembre 2016.

177. Font de la Plaça. Cabrils. Raja. Desembre 2016.

178. Font de la Barretina. Cabrils. Raja.  Desembre 2016.

Fonts urbanes de l’entorn de la Serralada de Marina

200. Font de la Plaça Isaac Albèniz. Tiana. Raja. Octubre 2017.

201. Font del Davant de la Sala Giral. Tiana. Raja. Octubre 2017.

202. Font d’en Nolis. Tiana. Raja. Octubre 2017.

Fonts urbanes de l’entorn dels Cingles de Bertí

165. Font de la plaça de l’esglèsia de Riells del Fai. Raja. Agost 2016.

179. Font Primera de Can Traver. Bigues i Riells. Eixuta. Desembre 2016.

180. Font Segona de Can Traver. Bigues i Riells. Eixuta. Desembre 2016.

181. Font Rellotge de Can Traver. Bigues i Riells. Raja.  Desembre 2016.

182. Font de la Carretera de Montmany. El Figaró. Eixuta. Febrer 2017.

Fonts urbanes de l’entorn del Moianès

192. Font de la Creu del Terme de Collsuspina. Collsuspina. Raja. Agost 2017.

Fonts urbanes de la Plana Vallesana.

170. Font de la Porxada de Granollers. Granollers. Raja. Novembre 2016.

La propera setmana una nova gramàtica del caminant.