dissabte, 23 de novembre del 2024

EL GR-6 D'OLESA DE MONTSERRAT A MONTSERRAT

 

                              La Font d'en Cristòfol Vidal

L’excursió que avui us proposo té una llargada de 14 quilòmetres i un desnivell positiu de 1022 metres. Aquesta és la tercera etapa del GR-6 que surt de Barcelona i arriba al Monestir de Montserrat. En aquest sentit, nosaltres en els darrers dos quilòmetres fem una variant i enlloc de pujar per l’ermita de Sant Miquel, anem per la Santa Cova seguint una variant del GR-5.

Per tant, l’itinerari d’avui enllaça a Olesa amb la ruta “De la Riera de Rubí a la Vall del Llobregat. De les Fonts de Terrassa a Olesa de Montserrat que us vaig presentar en el blog el juliol del 2024 i també enllaça a Montserrat, amb el Camí de Sant Jaume de Montserrat a Igualada que vaig publicar el novembre del 2018.

Veure que no faig cap descripció ni de la Santa Cova, ni del Monestir de Montserrat, doncs trobareu una extensa informació a www.montserratvisita.com

 

Per últim, si voleu fer un mos i evitar les aglomeracions de Montserrat, malgrat que sigui ben entrada la tarda, a Olesa us recomanem que aneu als Salistes, doncs molt possiblement us donaran de dinar o berenar a hores intempestives. Nosaltres a mitjans d’octubre de 2024 vam dinar a les 4 tocades.

 

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació dels FFCC i pugem pel carrer dels Ferrocarrils Catalans.

0,200Qm. 0,200Qm. Cantonada Carrer Ferrocarrils Catalans/Francesc Macià. Continuem a l’esquerra seguint les marques del GR-6 que ja no abandonarem fins al Coll de Fita per accedir a la Santa Cova de Montserrat.

Entrem a Esparreguera pel carrer de Les Hortes i uns metres més endavant el GR-6 ens porta pel Carrer de Sant Jaume.

2.405Qm. 2,605Qm. Plaça de Santa Eulàlia. Font d’en Cristòfol Vidal. El 1861 en Cristòfol Vidal tot i les reticències d’alguns esparreguerins que tenien por que assequès les déus d’aigua que hi havia en el subsòl d’Esparreguera, va fundar una societat la qüal va construir un aqüeducte subterrani de gairebé 2 quilòmetres. Això va fer, que tres anys més tard, l’aigua ja brollés en una font al costat de l’esglèsia.

El 1925, durant la festa major, s’inaugurà aquesta font de Cristòfol Vidal d’Esparreguera, en homenatge a qui va portar les aigües a la vila. El projecte va anar a càrrec d’en Josep Domènech i Mansana que va ser arquitecte municipal d’Esparreguera.

La font, que s’inscriu dins l’estil noucentista. Està coronada per un conjunt escultòric realitzat per Frederic Marès. A cada cantonada del pilar central, quatre nenes en una postura poc decorosa custodien una gerra de pedra. Una garlanda farcida de fruites, símbol de prosperitat, els hi passa entre les cames.

Adossats a cada costat del pilar, hi ha un parell de treballats fanals de forja, rematats amb un parell de dracs.

Al centre del conjunt destaca una placa amb el rostre del senyor Vidal i un text de reconeixement.

 

Sortim de la plaça de Santa Eulàlia per la seva part baixa i a l’esquerra continuem pel carrer del Beat Domènec Castellet.

 

4,895Qm. 7,500Qm. Forns de Calç de Cal Rogent. Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció.
Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics.

Ara amb molt de compte creuem la carretera B-112 (Monistrol –Collbató)

 

0,420Qm. 7,920Qm. Nucli urbà de Collbató. Val la pena fer una passejada pels seus carrers i observar Montserrat des d’algun dels seus miradors. Això sí, cal anar en compte de no equivocar-nos, doncs Collbató és una cruïlla de camins i nosaltres ara hem d’anar cap a les Coves de Salnitre.

 

0,930Qm. 8,850Qm. Coves de Salnitre de Collbató. Montserrat amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut. Una variada gamma d'avencs i coves foraden l'aparentment compacte massís conglomeràtic.

L'acció de l'aigua de la pluja sobre el conglomerat i el material calcari durant milers d'anys i les múltiples esquerdes generades per diversos moviments orogènics han deixat com a llegat un paisatge càrstic impressionant que la visita a la Cova de Salnitre permet observar de prop. Actualment es fa un recorregut d’uns 500 metres per la cavitat.

Continuem amunt seguint les marques del GR.

 

2,825Qm. 11,675Qm.  Coll de la Fita. Cruïlla. Deixem el GR-6 que marxa a l’esquerra cap a Sant Miquel i nosaltres continuem recte pel GR 5.1 cap a la Santa Cova.

0.825Qm. 12,500Qm. La Santa Cova. Lloc on diu la llegenda que es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat l’any 880. Seguim amunt cap al Monestir.

0,975Qm. 13,475Qm. Connexió amb el GR-5. Nosaltres continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,525Qm. 14.000Qm. Monestir de Montserrat. Final de l’etapa d’avui.

 

La descripció de la font d’en Cristòfol Vidal l’he extret de www.rondaller.cat


Properament voltant per Osona ens acostarem fins a Roda de Ter.


divendres, 25 d’octubre del 2024

CAMINANT PER UN GIRONÈS DE TRES CARES

 


                                    

                                 Castell de Sant Miquel

            La ruta que us presento avui té una distància de gairebé 23 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 350 metres. Clarament l’itinerari té tres parts molt diferenciades, la primera part per Girona i fins arribar al Monestir de Sant Pere de Galligants pel Barri Vell és una passejada que ens farà badar a cada passa. Seguidament caminarem pels contraforts que queden més a l’oest de les Gavarres per pujar al Castell de Sant Miquel per un entorn boscòs i per últim des de Celrà fins a Flaçà anirem per la plana del Ter per camins i vials ben plans i paisatges ben oberts.

Des de la fàbrica Pagans (al costat de l’estació de Celrà), l’excursió perd força atractiu, per tant, podem reduir l’itinerari a 12,5 quilòmetres i així estalviant-se els deu darrers quilòmetres o bé deixar-los per una propera sortida que conecti aquests 10 quilòmetres amb el tram Flaçà – Verges.

L’excursió pot fer-se durant qualsevol época de l’any, només cal evitar les hores més caluroses de l’estiu.

El retorn a l’inici de l’excursió és molt fàcil, doncs acabem a Flaçà o bé a Celrà, el tren ens tornarà a Girona.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Girona creuem la Plaça d’Espanya i tombem a l’esquerra pel carrer Barcelona.

0,225Qm. 0,325Qm. Girem a la dreta pel carrer Alvarez de Castro.

0,370Qm. 0,695Qm. Plaça Catalunya. Creuem el riu Onyar i seguim a l’esquerra.

0,125Qm. 0,820Qm. Girem a la dreta per la pujada del Pont de Pedra i cinquanta metres més enllà ja enllacem amb la Plaça del Vi que la creuem i continuem pel carrer Ciutadans.

0,200Qm. 1,160Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de la Cort Reial.

0,145Qm. 1,305Qm. Enllacem amb el carrer Ballesteries.

0,085Qm. 1,390Qm. Deixem a la dreta la font del carrer Ballesteries. Font d'aigua de la xarxa, construïda l'any 1888. Font d'aigua de la xarxa, encastada a l'edifici i emmarcada per carreus de pedra. Al frontal hi ha esculpida la cara d'un animal de formes mitològiques, per la boca del qual surt l'aigua mitjançant una aixeta de polsador.

Al capdamunt hi trobem la data de la seva inauguració, l'any 1888, gravada en una mena de timpà.
La família Burgués fou l'encarregada de pagar la construcció d'aquesta font i de la fornícula dedicada a Sant Cristòfol, patró dels caminants, que hi ha just a sobre, coronada per l'escut nobiliari de la família.

Continuem pel carrer Ballesteries.

 

0,100Qm. 1,490Qm. Passem per davant de la Font falsa del Museu d’Història. La trobem al costat de l’entrada del Museu d’Història. Font encastada dins la façana, de línies molt depurades i emmarcada per carreus que formen un arc de mig punt. El frontal té un gravat i al mig una aixeta de polsador. La pica és quadrada i descansa sobre un pedestal de pedra.

Actualment l'aigua de la font és provinent de la xarxa, però fins no fa gaires anys funcionava amb una palanca que calia accionar per fer pujar l'aigua del pou que la nodria.
Seguim amunt per la Pujada de Sant Feliu.

 

0,100Qm. 1,590Qm. Enllacem amb el carrer del Rei Ferran el Catòlic. Deixem a l’esquerra els Banys Àrabs i a continuació baixem per unes escales.

0,200Qm. 1,790Qm. Plaça dels Jurats. Continuem recte i enllacem amb el carrer de Santa Llúcia.

0,100Qm. 1,890Qm. Monestir de Sant Pere de Galligants. Aquesta abadia benedictina del segle XII és singular per la seva capçalera i el campanar.

I és que la capçalera de Sant Pere presenta una complicada forma assimètrica: està formada per un absis principal amb dues absidioles a un costat i una a l'altre, mentre que a l'extrem del braç del creuer hi ha un absis lateral més, fet que fa pensar en el reaprofitament d’elements d’un temple anterior. En aquest espai hi trobem també el campanar de vuit cares, perfectament simètric i amb decoració llombarda.

El més destacat és l’escultura que trobem als capitells de la nau principal i, sobretot, als de la capçalera. Aquests són els que han donat fama a Sant Pere de Galligants; i els que més controvèrsies han generat... I és que alguns historiadors aposten decididament per la mà del mestre de Cabestany i del seu taller; d’altres, però, creuen que són influència de l’Escola de Tolosa.

Des del 1857, Sant Pere de Galligants actua com a museu d’arqueologia i belles arts, un dels més antics de Catalunya. Actualment és la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya i aplega els materials arqueològics trobats a les excavacions de diversos jaciments de les comarques de Girona, des de la prehistòria fins a l'edat mitjana.

Situats davant la façana principal, val la pena rodejar el monestir seguint el sentit de les agulles del rellotge.

0,175Qm. 2,065Qm. Creuem el riu Galligants per un pontet de pedra i tombem a l’esquerra cap a la Font del Bisbe. Uns metres més enllà pujem unes escales i continuem a l’esquerra.

0,125Qm. 2,190Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de l’esquerra que planeja en sentit lleugerament descendent.

0,350Qm. 2,540Qm. Accés a la Font del Bisbe. Nomès ens resta baixar els darrers 10 metres.

0,010Qm. 2,550Qm. Font del Bisbe. La font queda en un petit replà empedrat, enclotat uns deu esglaons per sota del camí, a recer de les escales que hi menen, d'un petit mur que la protegeix de les crescudes del riu que té a tocar i del mur principal de pedra adossat a la muntanya que alhora reté les terres i suporta un petit corriol que passa per damunt. La sortida d'aigües es troba endarrerida respecte la façana principal, dins una fornícula coberta per un arc de mig punt. Una pedra en forma de cara humana i collada a la part baixa del frontal és per on brolla l'aigua, a través d'un broc de ferro encastat a la suposada boca. Després l'aigua cau al terra i desguassa directament al riu. El broc acostuma a estar regulat amb un senzill tap de suro per estalviar l'aigua. A l'esquerra de la font disposem d'un banc de maons en angle arrambat als dos murs que li fan de respatller.

Es tracta d'una font molt antiga, ho demostra la inscripció que trobem al costat del broc, on s'hi pot llegir 1807, no se sap si correspon a la data de la seva construcció o d'una de les restauracions, però sigui quina sigui, es remunta a més de dos-cents anys enrere.

Al capdamunt del frontal hi ha un registre metàl·lic i a sota seu un curiós cartell editat per l'Ajuntament de Girona amb les normes d'utilització per omplir aigua de la font: Ens crida l'atenció que estigui regulada la quantitat d'aigua que es pot recollir per persona, així com l'ordre de preferència a l'hora d'emplenar.

L'antiga Vall Tenebrosa, la Vall de Sant Daniel, sempre ha estat lligada al riu Galligants. Com a bon riu mediterrani, té un curs baix la major part de l'any, però en les èpoques plujoses recull les aigües de diferents torrents i rieres. Aquests abocaments, importants de forma estacional en èpoques passades, obligaren la construcció de ponts, palanques i passeres que permetessin la circulació entre una i altra banda del riu, fins arribar a tenir, al llarg del temps, cinc ponts. El pont de la Font del Bisbe és l'únic pont medieval que queda dret a Girona. A l'edat mitjana la vall de Sant Daniel era a l'inici del camí de Girona cap a Madremanya i La Bisbal, és a dir, un lloc de pas cap a l'Empordà travessant el massís de les Gavarres. D'altra banda, el camí d'accés habitual entre la vall i la ciutat de Girona era el que comunica el pont de la Font del Bisbe, la torre Gironella i el portal de Sant Cristòfol, i aquest trànsit era facilitat per aquest pont.

Pujem les escales de la font, creuem el pont medieval i continuem a la dreta pel carrer Sant Daniel.

0,200Qm. 2,760Qm. Trobem a la dreta unes escales que baixen. A continuació, creuem un pont i seguim un corriol fins la Font d’en Pericot.

0,075Qm. 2,835Qm. Font d’en Pericot. La font queda a la part baixa d'una casa de pedra, Can Pericot, aixoplugada sota un arc de mig punt i barrada amb un enreixat de ferro.

Dins podem veure una petita estança rectangular, enclotada dos pams respecte la petita esplanada del davant. Té les parets laterals de pedra i el sostre de volta de canó, fa metre i mig d'amplada per no més de dos de llargada. La paret del fons està arrebossada i és on s'hi ubica la sortida de l'aigua mitjançant un broc de pedra centrat. A sota un bassal arran del sol recull l'aigua. Damunt del brollador hi ha dos forats quadrats que desconec la seva funcionalitat.

L'aigua prové de l'escolament de la vall de les Creus, el que fa que, a causa dels habitatges i hortes que hi ha a la zona, l'aigua no sigui apte pel consum de boca.

Es diu que és la font més antiga de la vall i ja va ser coneguda amb el nom de font Romana fins el segle XVIII. Després es va construir la casa que avui es troba prop de la font i va ser ocupada per la família Pericot, d'on prové el seu nom actual.

El pont que trobem uns metres per sota la font i que salva el riu Galligants fou construït el segle XIX en substitució d'unes antigues palanques, és d'arc rebaixat de pedra picada, formant una estructura antiga, amb baranes d'obra sense remolinar, de construcció actual i amb un terra de formigó.

Desfem aquests darrers 75 metres i creuat el pont i pujades les escales tombem a la dreta seguint el PR C-195 cap al Castell de Sant Miquel.

0,100Qm.2,935Qm. Camí dels Àngels. El Cul del Món. Continuem recte.

0,350Qm.3,285Qm. Cruïlla de camins. Seguim pel camí de l’esquerra les marques del PR C-195.

0,100Qm. 3,385Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de terra que trobem a l’esquerra.

0,525Qm. 3,910Qm. Continuem recte cap al Puig de Sant Miquel, obviant el camí que puja a la dreta cap al Santuari dels Àngels.

0,310Qm. 4,220Qm. Collet. Malgrat no són molt evidents les marques del PR C-195, nosaltres continuem recte en sentit descendent.

0,250Qm. 4,470Qm. El nostre camí fa un gir a l’esquerra.

0,200Qm. 4,670Qm. Font del Ferro. El paratge natural forma un seguit de terraplens i parets de pedra amb força arbrat on a la part de dalt a la dreta se situa la nova font i al capdavall l'antiga.

La nova font procedeix de la restauració efectuada l'any 1980. Es tracta d'un mur transversal de pedra a dos nivells. A l'extrem esquerre tenim tres canelles de ferro colzades per on brolla l'aigua que cau a un bassal semicircular de pedra. Damunt dels brolladors hi ha un baraneta de ferro per subjectar-nos mentre omplim les garrafes.

L'aigua que surt de la font ho fa mitjançant un interruptor elèctric que fa bombar-la d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, que havia comercialitzat l'aigua carbònica. La construcció d'aquesta fàbrica havia fet desaparèixer una altra font d'aigües ferruginoses, la font d'en Miralles.

Al capdamunt de la font podem llegir el seu nom en un rètol de ferro.

Deu metres a l'esquerra de la font principal es conserva una antiga pica de pedra, molt gran i rodona, desconnectada però de l'alimentació d'aigua.

Al capdavall de la zona d'esbarjo, a peu de l'antic llit del torrent Estela, es conserva en bones condicions la font original i la mina. Un mur de contenció de pedra, un segon mur formant angle en l'extrem esquerre i un contrafort a la dreta conformen l'estructura de la font. En el racó de l'esquerra un pedestal on potser hi havia el brollador flanquejat per dos bancs per seure. A un nivell inferior del sol tenim una petita era enllosada on se situa la porta d'accés a la mina, avui dia barrada amb un enreixat. Ja a nivell superior i la dreta de tot un refós al mur on tal vegada hi havia una altra sortida d'aigua.

És una deu d'aigua ferruginosa, tal com indica la inscripció de l'antiga ubicació de la font: "Manso Pi. Agua Ferruginosa. 1862".

La font es troba en un indret molt estimat pels gironins, un paratge calmat i feréstec, on és possible el contacte amb la natura. La zona d'esbarjo està arranjada amb diverses barbacoes fixes, taules i bancs de pedra.

Sortim del recinte de la font i seguim avall per la pista

0,200Qm. 4,870Qm. Tombem a la dreta per una pista lleugerament ascendent, després de passar una placeta que fa les funcions d’aparcament per la gent que vol pujar a Sant Miquel.

0,330Qm. 5,200Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres hem d’anar sempre amunt per la pista principal.

0,100Qm. 5,300Qm. Obviem un altre camí que mena a l’esquerra. Continuem amunt per la pista.

0,080Qm. 5,380Qm. Tombem a la dreta per un camí empedrat que puja sobtadament.

0,250Qm. 5,630Qm. Continuem a la dreta per una pista més ampla.

0,930Qm. 6,560Qm. Ens enfilem per un corriol de pedra que trobem a la dreta.

0,250Qm. 6,810Qm. Pista que ens creua. Continuem pel corriol que s’enfila a l’altra banda.

0,330Qm. 7,140Qm. Obviem el camí que baixa a la dreta cap a la font de Can Mistaire i nosaltres continuem recte cap a Sant Miquel.

0,250Qm. 7,390Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,750Qm. 8,140Qm. Fent cas omís als corriols i camins que ens menen a banda i banda, arribem a una pista que ens creua. Seguim a l’esquerra.

0,175Qm. 8,315Qm. Castell de Sant Miquel. El conjunt arquitectònic ubicat a 395 metres sobre el nivell del mar, al cim del puig o muntanya de Sant Miquel, permet el control de grans extensions de territori.

 Està format per l’antiga ermita dedicada a Santa Maria i Sant Miquel, edificada sobre la fortificació prèvia, d’època medieval, de la qual aprofita les bases d’una torre circular per l’absis. Sembla que l’ermita fou ocupada per ermitans entre els s. XVI i XVIII, tot i que la documentació registra l’inici de la construcció al s. XV.

L’emplaçament va prendre importància militar durant la guerra del Francès (1808-1814), especialment pels setges de Girona (1808-1809), on el domini del castell es va alternar diverses vegades entre l’exèrcit napoleònic i els miquelets. Passada la guerra l’ermita ja estava derruïda.

L’altre element arquitectònic és la torre del telègraf, aixecada durant la segona guerra carlina (1846-1849) per albergar la línia civil de telegrafia òptica, mentre la línia militar s’ubicava a la torre de l’ermita.

Aquest punt de la xarxa de telegrafia òptica pertanyia a la línia entre Barcelona i la Jonquera, i estava entre la ciutat de Girona, que tenia ubicat el telègraf en una torre de la muralla, i la torre de Fellines, al terme municipal de Vilademuls.

El conjunt va ser fortificat i s’hi va excavar el fossat que s’hi observa actualment, tot i que poc després la infraestructura ja va quedar obsoleta i es va abandonar.

Des d’aquí dalt tenim unes esplèndides vistes de la vall de Sant Daniel, de les Gavarres, de Celrà, de les Illes Medes…

Ara per continuar cap a Celrà hem d’anar a buscar el corriol que passa a tocar de la paret de llevant de la torre del castell tot seguint les marques del PR C-195

0,150Qm. 8,465Qm. Desemboquem en una pista més ampla i el nostre camí fa un revolt pronunciat a la dreta.

0,225Qm. 8,690Qm. Pista que ens creua. Continuem recte avall.

0,400Qm. 9.090Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Seguim avall.

0,100Qm. 9,190Qm. Cruïlla de la Creu Palomera. Seguim pel camí que marxa a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

2,150Qm. 11,340Qm.  Deixem el PR C-195 que marxa a la dreta cap a Juià i nosaltres entrem a Celrà pel carrer Jacint Verdaguer.

0,300Qm. 11,640Qm. Enllacem amb el carrer de Les Roques.

0,200Qm. 11,840Qm. Plaça de l’Esglèsia. Deixem a la dreta l’esglèsia de Sant Feliu i nosaltres continuem a l’esquerra pel carrer Major.

0,125Qm. 11,965Qm. A l’esquerra trobem la Font d’Orriols. Es tracta d'una font mural, integrada al mur de maons que delimita la placeta per un dels costats. Feta de pedra treballada, està formada per dues columnes que sustenten un arc de mig punt. Emergeix al centre una mena de frontó circular amb una inscripció on s'hi pot llegir el nom de la font i a sota l'any 1941.
El seu frontal, de ciment lliscat, queda un xic endarrerit i és on s'hi ubiquen les dues aixetes collades a uns rosetons. A sota recull l'aigua una pica allargada de pedra buidada.
A banda i banda disposem de dos bancs de pedra arrambats al mur que li fa de respatller.
Sembla ser que la primera referència de la font data de l'any 1927. Coneguda primerament per la Bassa de Can Cors, l'aigua era subministrada pel pou d'en Ponach (la Mina). Després es va utilitzar l'aigua sobrant del pou Vilà. Per agafar l'aigua s'havien de baixar els escalons que ara es pugen.
Actualment es proveeix d'aigua de la xarxa d'abastament municipal.

Ara seguim pel Torrent d’Orriols.

0,050Qm. 12,015Qm. Tombem a l’esquerra tot creuant el Parc Cors.

0,200Qm. 12,215Qm. Carrer de la Fàbrica. Creuem i seguim a l’esquerra per anar cap a la fàbrica Pagans.

0,200Qm. 12,415Qm. Fàbrica Pagans. Des de principis del segle XX fins el seu tancament el 1971, aquesta empresa es va dedicar als extractes tànics i als productes químics. El conjunt d’edificis que formaven l’antiga Fàbrica Pagans són un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de finals del s. XIX i principis del XX.

L’element principal de construcció és el totxo massís i l’aglomerant utilitzat, el morter de calç. Les diferents posicions dels totxos, els elements ornamentals de les diferents façanes, els ampits de les finestres acabats amb rajoles vidrades, les xemeneies i els pinacles que coronen els edificis donen una gran riquesa estilística a tot el conjunt.

Actualment hi tenen la seva seu, un centre cívic, l’escola municipal d’art, la biblioteca, l’escola de música, Radio Celrà, i associacions de diferents àmbits.

Ara sortim del conjunt fabril seguint el carrer de la Fàbrica a l’esquerra.

0,330Qm. 12,745Qm. Enllacem amb la carretera de Juià. Continuem recte per creuar Celrà.

1,130Qm. 12,875Qm. Després de passar una rotonda, sortim de Celrà i enllacem amb el vial per a vianats paral.lel a la carretera GIV-6708 que va de Celrà a Juià.

1,220Qm. 14,095Qm. Rotonda. Continuem recte cap La Costa i el Veïnat de Mas Nadal.

0,200Qm. 14,295Qm. Tombem a l’esquerra per la carretera que va cap al veïnat de l’Estació (Anomenat Camí Fondo). Malgrat haver-hi molt poc trànsit, cal anar en compte, doncs alguns cotxes que passen, ho fan a certa velocitat.

2,025Qm. 16,320Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior.

0,080Qm. 16,400Qm. Creuem la C-66 i entrem a Bordils pel carrer Almeda.

0,600Qm. 17,000Qm. Tombem a la dreta pel Passeig Aymerich.

0,200Qm. 17,200Qm. Abans d’arribar al carrer Ample, trobem a l’esquerra un passatge que ens porta a la plaça de l’Esglèsia.

0,075Qm. 17,275Qm. Esglèsia de Sant Esteve de Bordils. L’esglèsia de Bordils està dedicada a Sant Esteve. Fou edificada durant la segona meitat del segle XVI. És d’estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes.

El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s’han datat del segle XVI, i estan situades en cada un dels angles i unides per una galeria.

Voltem l’esglèsia per anar a buscar la plaça del Poble

0,075Qm. 17,350Qm. Plaça del Poble. A principis de juliol del 2024 aquí trobem Can Sipi un bar restaurant que trobarem obert de dimarts a diumenge de 8 a 22h i que sembla especialment adreçat als ciclistes i caminaires que passem per aquest punt de la ruta del Ter.

Sortim de la plaça del Poble i enllacem amb el carrer Ample i de seguida comencem a veure marques de la Ruta del Ter. Ara continuem a l’esquerra pel carrer de la Creu.

0,100Qm. 17,450Qm. Deixem a l’esquerra un antic rentador.

0,200Qm. 17,650Qm. Continuem a l’esquerra per un vial asfaltat seguint les marques de la Ruta del Ter.

0,195Qm. 17,845Qm. Tombem a la dreta pel camí de Can Cua.

0,840Qm. 18,685Qm. Deixem el vial asfaltat i continuem recte per una pista de terra.

1,080Qm. 19,765Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Sant Joan de Mollet.

0,340Qm. 20,805Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,200Qm. 21,005Qm. Sant Joan de Mollet. Avinguda Catalunya. Tombem a l’esquerra.

0,070Qm. 21,075Qm. A l’esquerra trobem una plaça que també fa de pista poliesportiva i a la part de ponent d’aquesta plaça hi ha la Font de Sant Joan de Mollet.

0,050Qm. 21,125Qm. Font de Sant Joan de Mollet. Aquesta font restaurada l’any 1981 i feta de totxana i rajola catalana, en el frontal té una cerámica dedicada a l’esglèsia de Sant Joan de Mollet. L’aigua que surt per una aixeta de polsador desguassa en una pica rectangular.

Ara continuem pel passatge que deixa a la dreta el dispensari municipal i baixem al Camí Ral per una rampa.

0,050Qm. 21,175Qm. Camí Ral. Continuem a la dreta.

0,375Qm. 21,550Qm. Tombem a l’esquerra seguint les marques de la Ruta del Ter pel Camí de Cal Bou.

0,600Qm. 22,150Qm. Nucli històric de Flaçà. Podem fer una volta pels carrers medievals del nucli antic on també trobarem l’esglèsia de Sant Cebrià.

Ara seguim a la dreta pel carrer de les Feixes tot passant per sota d’una arcada.

0,330Qm. 22,480Qm. Continuem a l’esquerra pel Carrer Comerç.

0,150Qm. 22,630Qm. Creuem les vies del tren per un pas a nivell i seguim recte.

0,150Qm. 22,780Qm. Plaça de l’Estació del Carrilet. Tombem a l’esquerra.

0,090Qm. 22,870Qm. Estació de Flaçà. Final de l’excursió d’avui.

Les descripcions de les fonts en la seva majoria les he extret d'Encos

Properament, anirem d’Olesa de Montserrat al Monestir de Montserrat per Collbató.

 

 

 

 


dilluns, 1 de juliol del 2024

DE LA RIERA DE RUBÍ A LA VALL DEL LLOBREGAT. DE LES FONTS DE TERRASSA A OLESA DE MONTSERRAT

 


                           Ullastrell amb Montserrat al fons

L’excursió que us proposo avui té una llargada de 19 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 560 metres. De les tres etapes del GR-6 o el Camí de Sant Jaume entre Barcelona i el monestir de Montserrat aquest és el tram amb menys atractius, tanmateix des de l’adequació d’un pas per vianants en l’últim quilòmetre i mig abans d’arribar a Ullastrell se’ns facilita un bon lloc de parada per fer un mos i a més a més unes espectaculars vistes de Montserrat.

Per altra banda, amb aquesta variant solucionem un dels problemes que tenia aquesta ruta anys enrere, creuar les obres del Quart Cinturó, doncs a un itinerari sense gran història afegiem una senyalització i uns passos molt deficients (Amb el pas per Ullastrell garantim un camí fressat i sense pèrdua)

Aquesta excursió pot fer-se a qualsevol época de l’any i només cal evitar els dies plujosos, doncs cal tenir en compte que passem a gual les rieres del Molí, el Morral i Gaià que podrien baixar plenes.

Per altra banda, cal posar tots els sentits en els tres o quatre creuaments de carretera que farem al llarg del recorregut.

Finalment, esmentar que la sortida d’avui enllaça amb l’excursió “D’Horta a Les Fonts de Terrassa. Aquell camí de Sant Jaume que comença a Barcelona” que vaig publicar en el blog aquest mes de març.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Les Fonts de Terrassa pel vial asfaltat que hi ha a continuació de les escales que baixen de l’andana.

0,200Qm. 0,200Qm. Plaça de la Sardana. Aquí trobem la font de la Sardana. Sobre un prisma fet de totxana hi ha una semiesfera coronada per un cilindre al voltant dels qual hi ha quatre balladors.  A mitjans de juny del 2024 del frontal de la font surt un broc que desguassaria en un sobreeixidor arran de terra. Damunt d’aquest broc hi ha una cerámica on també hi ha quatre balladors i a sobre una placa metàl.lica amb la data de la inauguració de la font: 7 d’octubre de 2006.

Ara continuem pel pas inferior que creua les vies dels Ferrocarrils Catalans, tot seguint les marques del GR-6 i les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume.

0,125Qm. 0,235Qm. Plaça de l’Estació. Seguim en diagonal pel Passeig de la Muntanya, en lleuger sentit ascendent.

0,340Qm. 0,575Qm. Font del Fornot. Es una construcció feta de pedra en forma de capelleta, disposa d’un aixeta polsador i l’aigua de xarxa cau a una reixa a nivell de terra. Aquesta font va ser inaugurada el 2017.

Ara seguim a la dreta pel carrer Fornot en lleuger sentit ascendent.

0,225Qm. 0,800Qm. Font de la Muntanya. És una construcció feta de còdols en forma de capelleta i disposa d’una aixeta polsador. L’aigua de xarxa cau a una pica arrodonida. A banda i banda hi ha un parell de bancs per seure.

Ara continuem recte pel camí de terra. Sempre seguint les marques de GR i les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume.

1,000Qm. 1,800Qm. Ara el nostre camí fa un pronunciat gir a la dreta.

2,000Qm. 3,800Qm. Urbanització de Can Solà. Deixem l’asfalt i seguim per un camí que s’enfila a la dreta.

0.835Qm. 4,635Qm. Es separen GR-6 i el GR-96. Nosaltres seguim pel GR-6 que marxa recte pel Serrat de les Martines.

1,200Qm. 5,835Qm. A l’alçada del restaurant 4 Vents. Creuem la carretera C-243c (Martorell – Terrassa)  MOLT DE COMPTE!!!! perquè és una carretera amb força trànsit.

Una vegada creuem tombem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

0,100Qm. 5,935Qm. Deixem a la dreta una benzinera i continuem per un vial asfaltat paral.lel a la C-243c.

2,830Qm. 8,765Qm. Creuem la carretera (BV1203) i malgrat no hi ha gaire trànsit també hem de vigilar, doncs seguim uns metres la carretera cap a la dreta.

0,200Qm. 8,965Qm. Deixem la carretera i continuem recte cap a Ullastrell per un camí que marxa paral.lel a la BV1203. En aquest moment hem deixat les marques del GR-6 que marxen a la dreta i nosaltres seguim les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume.

0.750Qm. 9,715Qm. Creuem la carretera i el camí el trobem a l’altra banda de la bionda.

0,330Qm. 10,045Qm. Passada la rotonda ja entrem al nucli urbà d’Ullastrell. Continuem recte.

0,250Qm. 10,295Qm. Font del Padró. El mes de maig de l'any 1926, el mestre d'obres Antoni Moner s'oferia a l'ajuntament per construïr una font amb abeurador monumental que substituís la que ja hi havia a l'antiga plaça del Padró, i una creu de terme de pedra. L'inminent arribada del primer abastiment d'aigua a les fonts públiques d'Ullastrell feia necessaria la construcció de quatre fonts en diversos sectors de la població, amb abeuradors inclosos per a cavalleries.

En el moment de construcció de l'estructura, la part superior del volum inferior del basament es corresponia amb l'abeurador pels animals. Actualment, el sòcol de l'estructura ha estat restituït, tot i que originalment era bastit en maons disposats a sardinell. També sabem que la font havia tingut dues aixetes i que a principis de gener de l'any 1927, uns brètols trencaren el pitó i la molla d'una de les aixetes. El batlle d'Ullastrell, August Anglada i Sucarrats, manà reparar la font i oferí un premi de cinc pessetes a la persona que donés informació sobre l'autor dels fets.

Creuem el pas de vianants hi anem a l’esquerra cap a la Plaça de l’Esglèsia.

0,060Qm. 10,355Qm. Deixem les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume i ens enfilem a la dreta pel carrer de l’Assumpció.

0,090Qm. 10,445Qm. Deixem a l’esquerra Santa Maria d’Ullastrell i seguim per darrera l’esglèsia enfilant-nos cap al Mirador d’Ullastrell

0,150Qm. 10,595Qm. Mirador d’Ullastrell. Al capdamunt dels dipòsits d’aigua d’Ullastrell hi ha aquest terrat amb unes magnifiques vistes de Montserrat.

Desfem aquests darrers 100 metres i continuem per unes escales que ens queden a l’esquerra i que desemboquen en un vial asfaltat. Nosaltres seguim a la dreta.

0,070Qm. 10,780Qm. Enllacem amb el carrer Serra i recuperem les fletxes grogues del Camí de Sant Jaume.

0,200Qm. 10,980Qm. Font de la Plaça de l’Ajuntament d’Ullastrell. Aquesta font adossada a la paret exterior d’una casa, s’aixeca sobre una base feta de totxo. El frontal fet amb tres rajoles de ceràmica i obra té una aixeta amb polsador i l’aigua de xarxa desguassa en una pica rectangular.

Damunt la font a la paret exterior de la casa s’ens explica d’on vé la tradició de Serralavella.

La Serralavella és una diada que se celebra cada any el dimecres del mig de la Quaresma –concretament el quart dimecres- i antigament significava un descans per a la mainada mentre passaven els 40 dies de dejuni i abstinència que exigia la Quaresma. Arribat aquest dia, els nens (malauradament com en tantes altres coses, les nenes no s’incorporen a aquesta tradició fins a la década dels 80 del segle passat) s’ajuntaven formant grups carregats amb un cistell, un tronc i un xerrac. Aquestes colles s’engalanaven amb una bandera com a estendard. Tot el dimecres el dedicarien a anar a cantar casa per casa la cançó de la Serralavella mentre serraven el tronc, tot simbolitzant que serraven la Vella Quaresma pel bell mig; una vegada acabada la cantada cada casa els hi donava ous, ametlles, dolços....i algun dineró, que finalitzada la jornada es repartirien entre tots.

Si en alguna casa aquell any estàven de dol, enlloc de cantar la cançó de la Serralavella, els nens resàven un Parenostre.

Ara seguim avall pel carrer de Cal Mestre Prats (continuació del carrer Serra)

0,200Qm. 11,180Qm. Tombem a la dreta seguint les fletxes del Camí de Sant Jaume i sortim del nucli urbà d’Ullastrell.

2,000Qm. 13,180Qm. Aiguabarreig de les rieres de Gaià, del Molí i del Morral. Creuem i continuem a l’esquerra.

0,200Qm. 13,380Qm. Seguim per una pista en sentit ascendent on ara coincideixen el Camí de Sant Jaume i el GR-97.

1,200Qm. 14,580Qm. Cruïlla de camins. Per ambdues bandes arribarien a Olesa, però nosaltres continuem recte pel vial asfaltat lleugerament ascendent.

1,485Qm. 16,065Qm AMB MOLT DE COMPTE!!!. Creuem la carretera BV1201 (Olesa – Martorell) i seguim les fletxes del Camí de Sant Jaume a tocar del riu Llobregat.

0,425Qm. 16,490Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta seguint les fletxes del Camí de Sant Jaume.

0,800Qm. 17,290Qm. Deixem a l’esquerra la font de Vilapou. Ara només queden uns vestigis d’allò que va ser aquesta font temps enrere. La font era molt senzilla i consistia en una cavitat obrada amb maó que s'enfonsava lleugerament sota el terreny, amb unes escales que donaven accés a una senzilla pica on brolla l'aigua. Antigament hi havia també una bassa o safareig. L'aigua que nodreix la font ve canalitzada per una mina des de la part alta de la població i serveix per a regar el sector sud i oest de l'horta d’Olesa.

Antigament les terrasses fluvials del Llobregat, entre la vila murallada i el riu, constituïen una gran zona d'horta, de manera que el creixement urbà de l'eixample que va tenir lloc a partir de la dècada de 1920 es va fer a expenses d'aquest regadiu. Olesa és un lloc amb abundància d'aigües subterrànies. El mateix nom d'Olesa deriva probablement de l'arrel pre-romana ol o or, que significa aigua. El Comú de la vila era qui regulava l'ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, a l'actual plaça de les Fonts, que proveïa bona part de l'aigua per al consum domèstic, i també de les fonts d'en Roure i de Vilapou.

Ara continuem recte pel camí de Vilapou.

0,400Qm. 17,690Qm. Girem a l’esquerra per l’avinguda Francesc Macià.

0,430Qm. 18,120Qm. Deixem a la dreta el teatre de la Passió d'Olesa. L’escenari 782m2 i és un dels més grans d’Europa, amb una boca de 30x7m, un fossar per a 50 músics i un modern sistema d’elevadors per moure decorats en escena.

L’actual Teatre de La Passió va ser dissenyat per l’arquitecte Joan Baca. Té un aforament per a 1.490 persones i va ser inaugurat l’1 de maig del 1987, després que un tràgic incendi desolés l’antic teatre el 23 de febrer del 1983.

0,100Qm. 18,220Qm. Tombem a la dreta per la Plaça Catalunya que de seguida enllaça amb el carrer dels Arbres.

0,200Qm. 18,420Qm. Arribem a la Plaça de les Fonts on hi ha les Fonts d'Olesa o Font de la Bareia. L'actual font data dels anys noranta del segle XX. Es tracta d'un mur isolat i transversal fet amb carreus de pedra ben escairats.

En una de les bandes hi trobem set sortidors d'aigua arrenglerats un al costat de l'altre; sis en forma d'angelet i el del mig en forma de dimoni. A sota, un bassal allargat recull l'aigua de tots ells.

Damunt del mur transversal hi ha cinc brolladors verticals que no sempre brollen.

La primera referència a la font és de l'any 1693, tot i que oficialment la inauguració es va fer el 1858 (segle XVII). Anterior a aquesta data no hi havia fonts sinó una gran bassa situada a l'actual placeta de Joan Povill i Adserà, anomenada la Bareia.

L'any 1858 es dugué a terme la primera reforma que transformà tot l'espai erigint-se una font adossada a unes cases que eren al mig de la plaça. Aquesta font era coronada per l'escut de la vila i tenia set sortidors disposats en renglera, sis en forma de rostre femení i un en forma de dimoni. Els sis brocs de rostre femení donaven aigua de la mina provinent del carrer Santa Oliva, d'aigua més aviat càlida, mentre que l'aigua que sortia pel brollador en forma de cap de dimoni provenia de la mina de la font d'en Roure i era de temperatura més freda. En aquesta mateixa font hi havia una làpida de marbre commemorativa de la seva construcció amb la data de 1858 i l'escut de la vila.

L'any 1919 es van ensorrar les tres cases que ocupaven part de la plaça i s'hi va construir al bell mig una font monumental obra de l'arquitecte Josep Ros i Ros. Aquesta nova font estava rematada amb un fanal a la part superior i comptava amb vuit brolladors, sis en forma de rostre femení, un en forma de dimoni i un sortidor llis que servia perquè l'aigua brollés amb intensitat en cas d'abundant cabal. La font estava envoltada per uns bancs i per accedir-hi s'hi havia de baixar set graons. L'any 1942 es van modificar els bancs que voltaven la font i es va substituir el fanal que rematava el brollador per un copó.

L'aigua prové d'una mina que neix al capdamunt del carrer de Santa Oliva. La mina té una llargada de 475 metres i ressegueix el subsòl cap a la plaça de les Fonts, passant per sota de les cases dels carrers de Santa Oliva, de la Creu Real i Ample i del carreró del Rampeu. Durant el trajecte de la mina (que no es pot visitar), l'aigua passa per 22 pous que connecten amb les eixides d'algunes cases.

La plaça de les Fonts és potser l'estampa més característica d'Olesa, situada en el centre de la vila. En aquesta plaça, per molts la més típica i bonica, es on s'hi troben els edificis més representatius del nucli històric de la vila (Cal Milà, Cal Bià, Ca l'Antiga o Cal Tasà), bàsicament del segle XIX tot i que algun d'ells, com Cal Bià o els Porxos de la Plaça, tenen el seu origen al segle XIV. La plaça ha comptat amb successives denominacions al llarg de la història: Plaça Pública, Plaça Major, Plaça de la Constitució, Plaça de la República, Plaza Nacional o Plaça de la Verdura, puix que en ella s'hi celebrava el mercat setmanal. Ara continuem pel carrer Salvador Casas.

0,250Qm. 18,670Qm. Enllacem amb el carrer República Argentina.

0,090Qm. 18,760Qm. Tombem a la dreta per l'avinguda Francesc Macià.

0,085Qm. 18,850Qm. Girem a l'esquerra pel carrer dels Ferrocarrils Catalans.

0,200Qm. 19,050Qm. Estació dels FGC d'Olesa de Montserrat. Final de l'etapa d'avui.

Properament, anirem de Girona a Flaça passant per Sant Miquel.