La Font Freda Avui presentem una de les excursions clàssiques entre les clàssiques dins el Parc. Tanmateix, malgrat que la majoria del recorregut passa per pistes i camins amples força transitables, tambè passarem per algun camí o corriol no gaire conegut.
Us recomanem que sí és possible la feu qualsevol día, menys el diumenge matí, on en els trams que passareu per pistes pot ser que mengeu molta pols.
El recorregut d'avui és sens dubte, una molt bona oportunitat per veure la diferència entre la flora del vessant litoral on dominen els matollars i les pinedes i el vessant vallesà on predomina l'alzinar presentant una formació boscosa més atapeïda i ombrívola.
En aquest sentit nosaltres hem sortit a fer aquesta sortida amb la "Guia per conèixer els arbusts i les lianes" d'en Francesc Masclans, editada pel Centre Excursionista de Catalunya.
Com gairebè sempre la ruta serà circular. Això sí, avui cal estar una mica en forma, perquè farem gairebè 12 quilòmetres, amb un desnivell positiu d'uns 500 metres.
Sortim de la plaça de l'Ajuntament de Vallromanes. Al costat de l'esglèsia comença l'Avinguda Vilassar que seguim uns 650 metres, fins que a mà esquerra desprès d'un revolt trobem un camí de terra que s'enfila. Quan portem 150 metres el camí gira a l'esquerra, i de seguida cinquanta metres més endavant girem a la dreta pel camí que continua pujant.
Als 450 metres arribem a un planell, ara nosaltres seguim el corriol que girant una mica a l'esquerra s'endinsa al bosc i comença a baixar
Nomès entrar al bosc als 20 metres a mà dreta trobem un corriol que en cinquanta metres ens portarà fins la Roca Foradada.
La Roca Foradada és un bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.
Però més enllà de la seva morfología, per la Festa Major del 2004, l'escriptor i filòsof de Vallromanes, Toni Ibañez li va escriure un poema i li va donar vida a aquest bloc de granit, a la seva amiga la Roca Foradada.
Trobareu aquests versos al blog d'en Toni Ibañez "Entrellum".
Tornem al camí pel qual veníem i seguim baixant, obvíem tots els corriols fins que desprès d'uns 800 metres arribem al camp de golf.
Abandonem la pista, saltem el petit filat que delimita el camp i ens endinsem per ell, pel forat 3, tot seguint el caminet que desprès d'uns 100 metres passa per sobre un pontet de fusta i tot seguit gira a l'esquerra i uns metres més enllà surt a la pista a l'alçada de Can Maimó.
Girem a la dreta i nomès 20 metres més endavant girem a l'esquerra per una pista tancada als vehicles i que des de bon començament puja, obvíem tots els corriols i els camins que ens anem trobant. Nosaltres sempre pujarem amunt per la pista.
Desprès de gairebè dos quilòmetres arribem a una tanca del Parc Natural, nosaltres la travessem i continuem amunt seguint les indicacions "Ruta de Can Maymó".
Cent-cinquanta metres més endavant, obvíem una pista que ens arriba per la dreta, nosaltres continuem recte.
Cent metres més enllà passem pel davant d'una porta de ferro d'una finca, seguim amunt.
Als 700 metres arribem a una cruïlla de camins, nosaltres seguim les indicacions cap a Vilassar de Dalt, i nomès vint metres mès enllà girem per un camí que desprès de 500 metres ens ha dur fins el corriol que baixa a la Font Freda.
Baixem pel corriol amb molt de compte perquè rellisca i desprès de 80 metres arribarem a la font.
Malgrat que la Font Freda està a un lloc molt humít i obag mai l'he vist rajar.
Sí voleu badar amb els arbustos i les lianes que us envolten a veure si trobeu bruc boal, marfull, roldor, vidalba... De ser-hi hi són i sense cap mena de dubte, aquest és un molt bon indret per jugar a reconèixer les plantes que ens envolten.
Ara sortim de la font pel corriol que marxa davant nostre, cinquanta metres més endavant trobem una cruïlla de corriols, nosaltres agafem el de l'esquerra.
Tres-cents metres més enllà arribem a la cruïlla on erem fa una estona abans d'anar cap a la Font Freda.
Ara contínuem amunt per la pista, direcció Vilassar de Dalt, obviant els camins que ens surten a banda i banda. A 300 metres passem per l'Hípica Cal Senyor, nosaltres continuem amunt i desprès d'uns altres tres-cents metres arribem a la Roca d'en Toni.
De la Roca d'en Toni i dels seus voltants no farè cap explicació, si en voleu saber més, nomès cal que aneu a la excursió "La font d'en Dirol" publicada el gener del 2009.
Arribats a aquest punt tenim dues opcions. Per la primera i més curta nomès cal seguir el GR-92 750 metres fins la Creu de Can Boquet.
Però si no coneixeu la Font d'en Dirol i la Cova de la Granota us recomano la segona que a continuació detallo.
Girem a la dreta per la pista, tot seguint el GR-92 direcció Creu de Can Boquet i a cent metres girem a l'esquerra per un camí carreter.
Cent metres més endavant obvíem un camí que marxa a la dreta, nosaltres contínuem per la mateixa pista. Dos-cents metres més avall a mà esquerra trobem el corriol que baixa a la Font d'en Dirol.
Dos-cents cinquanta metres més avall trobem una cruïlla de camins, nosaltres agafem el camí que puja a la dreta i cinquanta metres més endavant agafem un corriol a mà dreta que en més o menys 80 metres ens durà fins la Cova de la Granota.
Contínuem pel corriol, 100 metres més endavant trobem una cruïlla de corriols poc definits. Nosaltres hem de continuar recte per un camí que tendeix a baixar sempre en direcció a la Creu de Can Boquet, 250 metres més avall arribarem a una pista ampla ( Cabrils- Creu de Can Boquet).
Ara anem pista amunt i 300 metres més endavant arribem a la Creu. Contínuem recte per la pista que en un inici baixa suaument, tot passant per davant del Restaurant Sant Salvador, obviant camins a banda i banda als 800 metres arribem a la Font d'en Mamet
La Font d'en Mamet, sempre l'he vist rajar, malgrat que a vegades nomès un petit rajolí. Tanmateix, aquest és un indret que cal preservar. L'erosió contínua del terreny fa que aquest lloc estigui en constant perill.
Continuem avall. Set-cents cinquanta metres més endavant girem a mà esquerra per una pista que s'enfila fent una giragonsa. Quan portem uns tres-cents cinquanta metres arribem a un collet i contínuem avall, passem per Can Sala Xic i quatre-cents metres més enllà arribem a l'urbanització Cal Tabac.
Baixem dos-cents metres més per l'avinguda Vilassar i girem per un camí de terra que trobem a mà esquerra que desprès d'uns dos-cents cinquanta metres ens durà fins la riera. D'aquí fins la plaça de la vila punt d'inici i final de la sortida nomès ens restaran 800 metres de lleuger descens.
Font de Beu-i-Tapa
