Normalment les recomanacions literàries us les faig al voltant de Sant Jordi, però cap al mes d'abril d'enguany no havia llegit suficient com per fer-vos una llista que ja comença a ser una mica extensa.
Aquest any trobareu moltes novel.les, autors com Espinàs que per tretzena vegada repeteix a la llista i noves incorporacions com Blanca Busquets, Laura Pinyol o Berta Jardí, però també hi ha lloc per les guies de muntanya, pels estudis de la llengua i sobretot per llibres de caire social com Fusta d'eucaliptus cremada i 1 fill inesperat i 1 sofà i reflexions de caire més filosófic que es recullen a Caminar d'Henry David Thoreau.
La llista d'enguany és la següent,
1. Swing. Allà on la vida venç d’en Rafael Vallbona. Edicions 62. Març del 2021. Trobareu la sinopsi a https://labrolla.blogspot.com/2021/08/swing.html
2. La Casa del Silenci. Blanca Busquets. Rosa dels Vents. Febrer 2013. Trobareu la sinopsi a https://labrolla.blogspot.com/2021/08/la-casa-del-silenci.html
3. Si no puc volar d’Estel Solé i editada per Rosa dels Vents el juny de 2016. Trobareu la sinopsi a https://labrolla.blogspot.com/2021/09/si-no-puc-volar.html
4. Rutes accesibles per Catalunya. Anna M. Gòdia Canaleta i editada per Alpina el març del 2020 a la Col.lecció Guies familiars INDRETS I PAISATGES. Trobareu la sinopsi a http://labrolla.blogspot.com/2021/12/rutes-accessibles-per-catalunya.html
5. Caminar d'Henry David Thoreau. Traducció i interpretació de Marina Espasa i editat per Angle Editorial. Trobareu la sinopsi a http://labrolla.blogspot.com/2022/04/caminar.html
6. Simfonia de tardor. Vicenç Llorca. Columna Edicions. Gener 2021. El prestigiós músic gironí Marc Giralt decideix retirar-se a Organyà amb el propòsit de culminar la seva trajectòria amb la creació d’una simfonia. Divorciat de la seva dona, retroba l’Emma, cèlebre violinista i amor fugaç de joventut. A l’inici de la tardor de les seves vides compartiran sense traves el que són i el que senten i la seva passió per la música. Mentre la bellesa dels paisatges de l’Alt Urgell i Andorra inspiren la composició de la Simfonia de tardor, en Marc es torna a enamorar. Però uns fets inesperats li canviaran el rumb vital i provocaran la seva misteriosa desaparició.
Com no podia de ser d’una altra manera aquesta novel.la no té capítols, doncs com les simfonies té quatre moviments. I a més a més a mesura que vas llegint la música sempre és present, de fet l’autor té penjada una llista de reproducció de la novel.la a SPOTIFY.
https://open.spotify.com/playlist/7HbwXVSH15djkqJrGJIDac
En una de les presentacions que l’autor va fer durant la primavera del 2021, reivindicava la poeticitat de la novel.la i feia palès que aquesta novel.la no és pas cofoia, sinò que hi ha dolor. En Marc Giralt és una persona que sent molt i certament l’excés de sentiment és tan nociu com la seva escassetat.
7. Nosaltres després. Silvia Soler. Editorial Univers 2021. L'estil de l'autora torna a ser reconeixible en aquest llibre, doncs copsem que els protagonistes poden compartir veïnat amb els personatges de les seves anteriors novel.les. Nosaltres després, és una novel·la sobre el pas del temps, l'amor i els daltabaixos que cada vida comporta. Hi trobem quatre personatges principals, dos homes i dues dones, que es coneixen quan són joves, quan la vida està pràcticament per estrenar -però tothom ja arrossega una infantesa singular.
Ambientada a la Barcelona contemporània, Soler ha escrit amb el seu estil característic, detallista i cinematogràfic, una novel·la que no es pot deixar i que t’ha atrapa. Els personatges que hi viuen tenen anhels, expectatives i esperances que els mouen. I experimenten, com nosaltres, frustracions, alegries i desitjos i, sobretot, l'amor. I l'amistat, que n'és una de les seves principals formes.
8. L’últim replà. Josep Maria Espinàs. Biblioteca Selecta. 1962. A les meves recomanacions l'Espinàs és l'únic autor que mai falla. En aquesta novel.la de ficció l’Espinàs ens descriu els personatges i les històries que passen a l’Últim Replà d’una finca prop de Plaça Catalunya a finals de la década dels 50. Un replà on trobem tres estudis de reduïdes dimensions i on els seus habitants poc tenen a veure entre ells.
Doncs podem
trobar un pintor fill de notari que ambienta les vetllades amb música d’Ives
Montand, la familia del Manuel que ha hagut marxar de Salàs de Pallars perquè
en el camp no hi ha feina i arriben a Barcelona malvivint en una petita
habitació i treballant doble torn per tirar endavant amb més pena que glòria i en
Jordi i la Paulette que tenen el seu estudi com el lloc de fer les seves
trobades furtives amb poc futur i amagats de les mirades indiscretes i
inquisidores de tothom.
9. L’avi Siset. Ponç Feliu Llansa. Editorial Planeta. Any 2004. Anys enrere us he recomanat diferents llibres d’en Lluis Llach, Memòria d’uns ulls pintats, Les dones de la Principal i el Noi del Maravillas.
Avui us recomano un llibre on en Llach nomès n’escriu el pròleg i on descobrim qui és l’Avi Siset de l’Estaca.
Durant la
seva vellesa, en Narcís Llansa es trobava amb un jove Lluís Llach quan anava a
pescar vora el riu, amb qui intercanviava la seva percepció del món i amb qui
compartia el seu amor per la terra. En Narcís va viure com un català més, des
de Besalú, els fets punyents que van marcar la història del país: el desastre del
98, la Setmana Tràgica, la Gran Guerra del 14, la instauració de la República,
l’esclat violent de la guerra civil i una postguerra de por i d’anar passant…
La història de l’avi Siset, lluny de cap estridència, amaga, però, una
heroicitat que sovint ens passa desapercebuda: la dels que envelleixen en un
món que saben injust, però al qual no han deixat mai d’estimar.
La història
d’un home i d’una cançó que ha marcat una generació.
10. Farem castells de sorra. Blanca Soler. Columna Edicions. Gener 2020. Aquesta novel.la és un retrat de familia. Estructurada en capítols molts curts, dona la sensació que estem veient l’albúm de fotos d’aquesta familia i segons qui descrigui aquesta fotografia, pares, fills,nebots, tiets i avis, hi veu matissos diferents.
Però sens
dubte, el tema principal és el pas del temps, com s’afronta la tercera edat,
just en aquell punt que ens jubilem o que estem a punt de jubilar-nos i
sobretot les frustracions, la tristor i la càrrega que suposa fer-se càrrec
dels pares (que sí nosaltres en tenim 65 i estem una mica xacrats, ells ja
ronden els 90).
Entre línees
el llibre ens llença un parell de preguntes, estem preparats perquè aquell
heroi que era el pare o la mare, ara esdevinguin uns vells amb bolquers,
asseguts a una cadira de rodes i que a moltes hores ja ni ens reconeixen?
La tercera
edat serà una bona època o serà el camí cap a l’abisme.
11. Sola. Carlota Gurt. Edicions Proa. Col.lecció A tot vent. Setembre 2021. La Mei , desprès de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal.lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva.
Aquesta és
la crònica d’una rebel.lió. És la història de la seva solitud impenitent
narrada en un compte enrere agònic de cent vuitanta cinc dies. Però que és la
solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una
condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no em
sortim indemnes.
12. El risc més gran. Laura Pinyol. Editorial Amsterdam. Gener 2018. El risc més gran és una novel.la vitalista i conmovedora, de dones poderoses, d’universos familiars molt diversos, d’amors explosius relacions intenses, i de personatges tan sòlids que se t’arrapen a la pell i a l’ànima. Una novel.la que enganxa amb una final inesperat que cadascú decideix.
El desig, la
pèrdua, les renúncies i l’amor es passegen per la vida de la Júlia, una dona de
trenta-quatre anys que es trasllada a viure a la Terra Alta amb els seus dos
fills després d’una trencadissa emocional. Lluny de ciutat, la Júlia es
reinventa i reneix. Aprèn a viure amb els buits que han deixat les persones que
s’estima, a endreçar els records i a començar de zero.
Laura Pinyol
ens proposa, mitjançant la mirada serena i rebel de la Júlia, un salt al buit
per descobrir què som capaços de fer quan perdem la por i ens atrevim a viure
en llibertat.
13. 1 fill inesperat i 1 sofà. Gemma Vilanova. Símbol Editors. Setembre 2019. Aquest llibre és la crónica dels primers deu anys de vida d’un nen amb autisme i la seva familia. Un relat escrit per la mare d’en Josep que permet posar-se a la seva pell i entendre com, amb el pas dels anys, el fill no somiat, aquell que és capaç de treure el millor i el pitjor de nosaltres mateixos, esdevé una peça clau per siguem feliços.
14. Les amistats traides. David Nel.lo. Premi Sant Jordi 2019. Editat per Òmnium el febrer del 2020. Salvador Togores, traductor literari, se’n va a Suïssa a fer una estada en una residència de traductors quan tot just fa un any de la mort del seu pare. Allí, per sorpresa, trobarà el famosíssim escriptor Bachtel, autor de culte desaparegut de la circulació des de feina molts anys. En una altra època, Markus Bachtel havia estat amic íntim de la familia de Togores, especialment del pare, però la relació es va trencar de manera abrupta i dolorosa. Durant un seguit de nits, Bachtel, com una Xahrazad moderna li revela la increíble història de la seva vida i el perquè de la seva fugida i desaparició.
A vegades
les amistats que es trenquen ens obsessionen més que alguns amors trencats.
15. Fusta d’eucaliptus cremada. Ennatu Domingo. Editorial Navona. Març 2022. Aquest llibre ens capbussa en les vivències inoblidables d’una nena de set anys a l’Etiòpia rural de principis dels anys 2000 abans de ser adoptada per una familia catalana. Ja d’adulta, se segueix preguntant el perquè de les condicions de vida de la població etíop rural de la qual ella va formar part de petita –especialment les de les dones-, a la vegada que analitza com es viu amb més d’una identitat i què significa perdre i recuperar la llengua de la infancia. La riquesa d’aquest testimoni pot ajudar a deconstruir les visions paternalistes i eurocentristes que encara imperen arreu.
Fusta
d’eucaliptus cremada sacseja l’ànima i et provoca més preguntes que respostes.
Un testimoni impressionant i valent que fa reflexionar sobre els orígens, les
identitats múltiples, les desigualtats, el feminisme, el racisme i la
importància de les llengües per saber qui som.
Sens dubte un llibre imprescindibles per les mares i els pares de fills adoptats a Etiòpia.
16. Excursions a peu en BTT i escalada al Bisaura. Jordi Cutrina i Josep Masnou. Edita: Club Excursionista de Sant Quirze. Novembre 2003.
El Bisaura és una subcomarca del Pre-pirineu català situada a la divisòria entre Osona i el Ripollès. Aquests darrers mesos l’hem creuat de nord a sud, entrant-hi pel Parc Comarcal del Castell de Montesquiu i sortint-ne tot enfilant-nos cap a Bellmunt.
Sens dubte aquesta és una molt bona guia d’aquest territori de poc més de 100 quilòmetres quadrats. Segons els autors: “ De vegades, les guies de muntanya i d’excursions en general, es limiten a guiar-nos pel camí a seguir però sense dir-nos res del lloc pel qual passem.
Nosaltres
creiem que mirar únicament cap a on anem ens impedeix gaudir del terreny que
trepitgem. És per això que volem que aquest recull d’excursions i rutes pel
Bisaura no sigui una simple bruíxola que ens marqui el nord. Ens agradaría que
fos alhora un llibre que ens vagi descobrint per on passem, perquè conèixer una
zona és quelcom més que el recorregut que seguim: és un paisatge, una història,
una gent, uns animals, unes plantes i moltes coses més, que en conformen
l’esséncia veritable.
17. El parlar de la Garrotxa. Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez. Editat per Radio Olot l’abril del 2001. Aquest “Parlar de la Garrotxa” és un estudi sobre els trets lingüístics que caracteritzen la parla dels habitants de la comarca de la Garrotxa. Aquest llibre presenta els resultats d’un estudi filològic que s’endinsa en els aspectes fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics. Sens dubte serà de l’interès dels estudiosos de la nostra llengua i esdevindrà una bona eina per als interessats a la dialectologia catalana. A més a més, serà un llibre d’agradable lectura per a tots els parlants de la comarca, perquè hi veuran reflectides les paraules i expressions que han fet servir tota la vida.
Tanmateix, l’obra no perd gens d’interès pels que som foranis de la comarca, però ens interessa el lèxic que s’utilitza i s’utilitzava arreu dels Païssos Catalans.
18. Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater. Jordi Amat. Edicions 62. Febrer de 2022. En tota la postguerra civil hi ha poques figures tan brillants i decisives com Gabriel Ferrater (1922-1972), i probablement és una de les més mal conegudes. Ferrater ja era un mite per als que el van conèixer i es va convertir en una llegenda després del seu suicidi anunciat.
Amb
Intel.ligència lúcida i saviesa autodidacta, seduïa parlant de la literatura,
de pintura, de matemàtiques, de lingüística i de tot allò que realment li
interessés. I bevia per brillar, ja fos en les reunions amb els més
prestigiosos editors europeus o en qualsevol bar amb estudiants o amb companys
de tertúlia inesperats. Un cop a casa seguía llegint per allunyar una por que
travessa la seva intimitat i la seva poesía, i que mirava de vencer a prop de
les dones amb qui volia compartir la vida.
Escrita com
un vibrant relat de no-ficció, des de la veracitat i el rigor, i atenent als
fets contrastats amb tota mena de documents i cartes, aquesta biografia de
Jordi Amat va més enllà del mite i ens redefineix les angoixes i els dies d’un
personatge fascinadorament complex.
La vida de Gabriel Ferrater va del Raval de Santa Anna a Reus a la Rambla de Ribatallada a Sant Cugat del Vallès, passant pel Mas Picarany a Almoster, Cadaqués, Barcelona, Calafell, Montgat i Hamburg.
19. Els llits dels altres. Anna Punsoda. Editorial Amsterdam. Octubre 2018. «Tot pot amagar-se, però hi ha històries que són aguilots pessigant-te el fetge. Les espantes i et tapes com pots el forat que t’han obert. Aprens a caminar tort i foradat, amb un braç dedicat a espantar bèsties. Perquè a tu què t’interessa? A tu t’interessa caminar. Aleshores camines tort, foradat i tolit d’un braç, com si no es pogués avançar d’una altra manera. Fins al dia que vols viure i necessites les dues mans.»
Anna Punsoda il·lumina els racons més
obscurs de l’ànima de la Claustre amb una prosa neta i contundent, devastadora
i alhora tendra. També enlluerna amb la seva mirada el cos i el sexe de la
protagonista, esculpits a cops de cisell per l’alcoholisme del pare, l’apatia
frustrant de la mare i una innocència robada que l’ha portada a perdre’s en els
llits dels altres. Totes aquestes herències, la Claustre les fita cara a cara,
per més sòrdides que siguin, per més tristes i vergonyants. Sense escarafalls,
sense abandonar-se al ressentiment i la desolació. Amb la bona dosi d’humor
negre pròpia dels qui s’han abocat a un abisme sense fons i han sobreviscut.
20. Sis mesos d’hivern. Marta Buchaca. Editorial Navona. Febrer 2022. Aquesta és la història d’una separació brutal amb el rerefons d’una Barcelona paralitzada, com mig món, per una pandèmia que, mentre sembla aturar la vida de milions de persones, revoluciona la de la protagonista, que es veu immersa en un caos emocional de múltiples conseqüències. Una novel.la directa, dura i tendra al mateix temps, que per moments posa la pell de gallina i que és el relat trepidant de com es pot curar una ferida oberta quan sembla que el món s’acaba.
21. L'home del barret. Berta Jardí. Editorial Univers. Agost 2019. Des de que Joan Miró el va pintar l'any 1918, el quadre es va dir succesivament El xofer, l'home del barret, Le chauffer i Man with a derby. Ara és Portrait of Heriberto Cassany i es troba exposat al Kimbell Art Museum de Fort Worth, Texas.
Però quina és la història d'aquest quadre? I la de l'Heribert Casany, l'home del retrat?
A partir de records familiars, l'autora traça la vida el germà de la seva àvia, protagonista d'aquesta novel.la, un testimoni marcat per la història i pels convulsos anys trenta, però, sobretot, per l'amistat que el va lligar a Joan Miró. El retrat que aquest li va fer estava destinat a sobreviure'l, i a rescatar-lo de l'òblit del pas del temps.
Una història que ens recorda com d'extraordinàries poden ser les vides normals.
22. Puigmal, Núria, Ulldeter. 30 Excursions a peu. Alfons Brosel i Jordà. Editorial Alpina. Maig del 2016. D’aquesta guia m’agrada que l’autor distribueix els itineraris entre excursions, ascensions i travesses, donant a entendre al lector que les excursions són fàcils i asequibles per gairebé tothom i les travesses ja exigeixen una molt bona forma física i estar avessats a caminar per alta muntanya. A mig camí quedarien les ascensions que també requereixen no refiar-nos, doncs en la majoria de casos pujem per damunt dels 2700 metres i cal planificar bé la sortida i portar l’equip adequat.
També m’agrada que els punts d’inici dels itineraris són variats i uns
quants des de la Catalunya Nord, fet que es troba a faltar a altres guies on
tots els recorreguts comencen i acaben al Ripollés.
Finalment, esmentar que és una guia d’estiu, la dificultat descrita al
llibre així ho demostra.
Properament, entrarem al Bisaura pel Castell de Montesquiu.
