VALLROMANES.INFO

Avui us presentem aquesta revista digital que la trobem  a la xarxa des de la diada de Sant Vicenç d'enguany. Els editors ens diuen "que neix amb el propòsit d'arribar a ser una bona eina de cerca d'informació general local, de difusió i aprenentatge per conèixer i entendre millor el nostre context. Informació actual immediata, però també d'abans, perquè estem especialment compromesos amb la cultura del nostre poble i de la seva gent. Anirem il·lustrant els detalls més interessants i destacats de la història i cultura de Vallromanes d'una manera participativa, fresca i divertida".

En aquesta revista trobareu diferents seccions on us donaran consells de cuina, veterinària, jardineria... també trobareu l'agenda dels esdeveniments que es van fent al poble, els refranys i dites de cada mes,  un concurs que consisteix en trobar una imatge actual de Vallromanes i quan envieu la descripció de la seva ubicació excate, entrareu en el sorteig d'un premi... 

Des d'aquesta setmana, des de la Brolla d'en Toni hi fem una col.laboració mensual presentant un itinerari per l'entron de Vallromanes. La primera entrega d'aquest cicle de caminades és una excursió circular de 7 quilòmetres que passa per la Roca Foradada.

Per tant, a partir d'ara si voleu estar al dia de l'actualitat cultural de Vallromanes i de moltes coses més www.vallromanes.info/

Properament, parlarem del Pou de l'Hostal de Montmeló.

CINGLES DE BERTÍ IV. ITINERARIS PELS CINGLES DE BERTÍ DES DE RIELLS DE FAI.

Aquest llibret editat per la UEC de la Vall del Tenes l’any 2002 és un recull de set itineraris que s’han fet al llarg dels anys a la Marxa Passeig organitzada per aquesta entitat cada mes d’octubre.

Els itineraris tenen una llargada d’entre 12 i 20 quilòmetres i uns desnivells positius entre 300 i 600 metres, per tant,  tots es poden fer en sortides matinals durant tot l’any. Tanmateix, sempre caldrà portar aigua, doncs són escasses les fonts que trobem en aquestes contrades.

Al marge dels itineraris, aquest llibre també ens fa una breu descripció dels Cingles de Bertí, del clima, de la vegetació, del relleu, de les parròquies, les llegendes, dels graus…

En aquest sentit, abans que existissin les carreteres construïdes a la segona meitat del segle XX, els graus que uneixen els camins de la plana i de les valls amb la zona alta de la cinglera, eren els únics camins per fer a peu o amb cavalleries i eren utilitzats per anar a vendre les mercaderies i subministrar queviures als més allunyats dels nuclis de població.

Cal dir que els graus presenten alguna dificultat per la forta pujada i desnivell, però ens ofereixen les sorpreses paisatgístiques més grates.

Destaquem el grau Mercader, el grau Traver, el grau de Quintanes, el grau de les Escaletes, el grau de l’Ullà i el grau de Les Avellanedes.

Properament, pujarem al Turó de les Onze Hores.

L'ESTEPA BLANCA

Si aquestes setmanes de plena primavera voltem per la Serralada Litoral, no serà estrany veure en els vorals dels camins unes floretes liloses, amb els pètals un xic arrugats i amb una capsula central d'un taronja molt intens. Estem veient l'estepa blanca, segurament l'estepa més estesa als Païssos Catalans que creix, independentment del tipus de substrat, en zones influïdes per la Mediterrània. La flor de les estepes la poden veure d'abril a juny. Excepcionalment, aquesta estepa pot fer flors blanques.

El seu habitat més freqüent són els terrenys de vegetació molt degradada i, inclús llocs cremats, on sol fer-se dominant.
Tanmateix, la  capsula ovoide que observem a la part central,  són els fruits on es troben les llavors.
Com a curiositat, explicar que les seves llavors contenen materials feculents i per aquesta raó, en alguns llocs com el Marroc, s'utilitzen per a mesclar-les amb farines panificables.  

Properament, publicarem una nova entrega de Camins de Vallromanes.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXVIII. CAMINS I CORRIOLS

Aquesta setmana fem una gramàtica dedicada als noms que se li dóna als camins, corriols i viaranys arreu dels Païssos Catalans. En aquest sentit, aquesta llista de mots l'hem extret del "Llibre dels Camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets" d'en Xavier Campillo Besses i Raúl López-Monné i editat per Arola Editors l'any 2010.
La llista de les 24 paraules d'avui són les següents,

Areny:  Tros de jaç de riu o de riera cobert d'arena i còdols procedents de les crescudes de l'aigua.

Assagador:  Al Maestrat,  camí obert per a servir al pas del bestiar o per trajinar les collites.

Atall:  Drecera.

Branc: Ramal. Cada un dels camins procedents d’un camí determinat.

Cabanera:  A la Conca de Tremp, camí que almenys té 32 pams d’amplària i és per transitar-hi el bestiar. 

Calçada: Camí o altre via empedrada.

Callís: Al Vallès, camí entre dues parets o fileres d’arbres.

Camí: Espai apte per transitar-hi, que cal recorrer, per anar d’un lloc a un altre.

Caminoi: Camí estret.

Canaró: A Ripoll, camí molt estret entre els horts.

Carrera: Camí per a on poden passar carros.

Carrerada:  Camí de ferradura relativament ample, pel qual passen els ramats de bestiar que pugen o baixen de la muntanya al pla.

Carrerany: A Solsona, Cardona, Gironella,  Vilafranca del Penedès i Santa Coloma de Queralt, caminoi per dins el camp.

Estafarell: Camí perdedor.

Estrada: Carretera. Camí pavimentat o arreglat artificialment per a gran trànsit.

Lligallo: A Tortosa, camí ramader.

Marranxola: Marrada.

Passant: Lloc per on un camí passa un torrent o una riera.

Ramal: Camí derivat d’un de principal.

Senda: A Fraga, camí estret.

Sendall: Caminoi dolent.

Tirany: A Mallorca, caminoi estret i rudimentari.

Trilla: Camí de carro que passa pel jaç o areny d’un riu o riera.

Viaró: Viarany.

Per fer aquesta entrada he extret les definicions de l'edició electrònica del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll.

Properament seguirem parlant dels Cingles de Bertí.