CINGLES DE BERTÍ VI. TÍTOLS ENGANYOSOS.

Avui us parlaré d’un llibre que em van regalar fa un mes amb motiu del meu aniversari. Coneixedors que enguany estic caminant pels Cingles de Bertí, en vam comprar “Pels cingles de Bertí i Gallifa. 29 itineraris” d’en Ramon Tell i en Ferran Zurdo i editat per Cossetània Edicions dins la col.lecció Azimut aquest juny del 2016.

Potser us ha cridat l’atenció les diferents mides de la lletra del títol on es destaca Cingles de Bertí i per tant, tot ens indicaria que els itineraris per aquesta zona són l’eix central d’aquesta guia.

Doncs, comences a repassar els 29 itineraris i cap excursió s’acosta a Sant Pere de Bertí, ni als Sots Ferèstecs, ni al Puiggraciós, ni al Sot del Bac  i tampoc puja per cap dels graus que uneixen les poblacions de l’Alt Congost amb la cinglera, per tant per on passen tots aquests itineraris.

De fet aquesta guia pràcticament nomès s’acosta en algun itinerari a Sant Miquel del Fai i la vall de Sant Miquel i Riells del Fai, a la part occidental dels Cingles de Bertí i sobretot volta per l’entorn de Sant Quirze de Safaja.

A partir d’aquí també ens descriu itineraris per Castellterçol, Castellcir i alguna incursió a Gallifa, però és evident que titular aquest llibre “Pels cingles de Bertí i de Gallifa. 29 itineraris”, és excessiu, perquè no s’ajusta a la realitat.

En aquest sentit, a mesura que avancem la lectura del llibre veiem que segurament seria molt més adient titular-ho, per exemple, “Caminant pels límits del Vallès i el Moianès”, “Caminant pels voltants de Sant Quirze de Safaja” o bé “Caminant per la Flor de la Vida”.

La Flor de la Vida, és una flor de sis pètals que en algunes cultures té un caràcter mític i els autors agafen aquest nom per denominar les rutes que circulen l’entorn de Sant Quirze de Safaja, tanmateix, a l’esglèsia de Sant Quirze hi ha esculpida una flor sobre el fris de la porta. Tal vegada, aquesta és una flor de vuit fulles.

Si busqueu una guia d’itineraris pels Cingles de Bertí, a dia d’avui encara recomano els Itineraris pels Cingles de Bertí editats per la UEC de la Vall del Tenes que ens acosten les rutes proposades en els 34 anys d’història de la seva Marxa Passeig.

Tanmateix, per poder valorar la qualitat de la descripció dels itineraris d’aquest llibre, properament aniré de Sant Miquel del Fai a Sant Quirze de Safaja pel Molí de Llobateres.     

CINGLES DE BERTÍ IV. ITINERARIS PELS CINGLES DE BERTÍ DES DE RIELLS DE FAI.

Aquest llibret editat per la UEC de la Vall del Tenes l’any 2002 és un recull de set itineraris que s’han fet al llarg dels anys a la Marxa Passeig organitzada per aquesta entitat cada mes d’octubre.

Els itineraris tenen una llargada d’entre 12 i 20 quilòmetres i uns desnivells positius entre 300 i 600 metres, per tant,  tots es poden fer en sortides matinals durant tot l’any. Tanmateix, sempre caldrà portar aigua, doncs són escasses les fonts que trobem en aquestes contrades.

Al marge dels itineraris, aquest llibre també ens fa una breu descripció dels Cingles de Bertí, del clima, de la vegetació, del relleu, de les parròquies, les llegendes, dels graus…

En aquest sentit, abans que existissin les carreteres construïdes a la segona meitat del segle XX, els graus que uneixen els camins de la plana i de les valls amb la zona alta de la cinglera, eren els únics camins per fer a peu o amb cavalleries i eren utilitzats per anar a vendre les mercaderies i subministrar queviures als més allunyats dels nuclis de població.

Cal dir que els graus presenten alguna dificultat per la forta pujada i desnivell, però ens ofereixen les sorpreses paisatgístiques més grates.

Destaquem el grau Mercader, el grau Traver, el grau de Quintanes, el grau de les Escaletes, el grau de l’Ullà i el grau de Les Avellanedes.

Properament, pujarem al Turó de les Onze Hores.

CINGLES DE BERTÍ I: EL BERTÍ. FLAIXOS D'UNA CINGLERA.

Com ja us vam avançar a la darrera entrada, aquest 2016 dedicarem 12 entrades al Cingles de Bertí, Entenem per Cingles de Bertí, les cingleres i relleus que separen el Vallès de l'altiplà del Moianès. Són per tant, zona de contacte de paisatges submediterranis de la Catalunya humida amb els ambients mediterranis del Vallès. A llevant, estan separats del Montseny pel riu Congost i a ponent són creuats pel riu Tenes.

El novembre de 2014, ja vam fer una incursió als Cingles de Bertí a l'entrada "La plana vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a La Garriga" tot caminant per l'Abella, la Trona, el Sot del Bac i resseguint el Congost entre el Figaró i la Garriga.
Com a primera entrada, avui us presentem un llibre de fotografies, "el Bertí. Flaixos d'una Cinglera" d'en Jesús Cano Sánchez i editat el febrer de 2015 on l'autor ens mostra imatges del territori dividit en vuit zones, 
1. El pla de la Garga.
2. L'Abella i l'Alt Congost.
3. El Sot del Bac i la Trona.
4. Bertí.
5. Els Sots Feréstecs.
6. Riells i la vall de Sant Miquel.
7. Sant Miquel del Fai.
8. Sant Quirze Safaja.

En aquest llibre trobarem imatges de camins, masies, flors, animals, aigua, turons, esglèsies... trobarem els Cingles de Bertí, un indret que aquest treball li fa pujar l'autoestima i que mereix més d'una excursió.

Properament, farem una nova entrega de fonts d'arreu.