CAMINANT PEL VARAL DE BADALONA

 

                                     El Puigcastellar

La proposta que us faig avui és una excursió d’una mica més de 13 quilòmetres i un desnivell de 300 metres entre la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet i l’estació de tren de Montgat.

Quan redacto aquestes entrades, una de les coses que em costa més és trobar un títol adient. En aquest sentit, ha de ser prou clar però alhora ha de tenir algun element que aporti novetat, coneixement, curiositat…

Durant molts anys en aquest blog he anat publicant gramàtiques del caminant, que no eren res més que un recull de mots i expressions, d’un indret, d’un ofici, d’un llibre… El març del 2011 vaig fer una gramàtica del caminant sota el títol “Mots i noms de Badalona” i definia VARAL com Indret, contrada, extensió de terra o de poble, distinta de les inmediates, però alhora propera.

El tram central de l’itinerari d’avui creua Badalona des de la muntanya fins el mar, però també és ben cert que comencem i acabem pel seu varal.

Per arribar al punt d’inici de la sortida d’avui és molt fàcil amb la L1 del metro i tornar des del punt final també serà senzill amb la R1 de Rodalies.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm.  Sortim de la plaça de la Vila pel carrer Sant Carles.

0,100Qm. 0,100Qm. Plaça Manent. Seguim a la dreta pel carrer Sant Jeroni.

0,330Qm. 0,430Qm. Arribem al carrer Balears que ens creua i continuem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,520Qm. Creuem l’avinguda Pallaresa i seguim recte pel carrer Balears.

0,160Qm. 0,680Qm. Seguim a la dreta pel carrer Aragó.

0.050Qm. 0,730Qm. Continuem a l’esquerra per l’avinguda de Ramon Berenguer IV.

0,840Qm. 1,570Qm. Arribem a l’inici del Torrent de les Bruixes. Continuem recte.

0,100Qm. 1,670Qm. Font de Sant Roc o del Drapet. Font del Drapet o Sant Roc. Un mur de pedres coronat per obra vista fan de paret a la font,
al mig dels quals hi ha un broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat de ferro.
A banda i banda de la font hi han disposats dos bancals de pedra. A la dreta una pica de marbre (característic de les fonts arranjades pel Centre Excursionista Puig Castellar) amb el nom de la font gravat.

Malgrat que l'entorn de la font a vegades no està massa net, aquesta raja amb abundància durant tot l'any. A més a més cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s'utilitza la surgència d'aquesta font.

Continuem amunt pel Torrent de les Bruixes.

0,520Qm. 2,190Qm. Font de la Bòta. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable encastat a les pedres i cau a una pica de pedra.  De la font com a mínim sempre raja un rajolí. Recull en una mina el fil d'aigua que brolla de la terra. La mina està barrada amb una porta de ferro pintada de verd. L'esplanada on hi ha la font disposa d'un banc corregut de pedra on poder reposar o fer un mos.

Probablement va ser una de les fonts d'abastament d'aigües del poblat ibèric de Puig Castellar.

L'any 1987, membres del Centre Excursionista Puig Castellar la van començar a arranjar, tal com es pot veure en una pica de marbre damunt de la porta de la mina. Una auca en un cartell de la Diputació simbolitza el compromís d'una generació amb el medi ambient.

Ara ens situem davant de la font i marxem pel corriol de l'esquerra que primer i planeja, però de seguida comença a pujar i ens porta fins una pista carenera.

0,100Qm. 2,290Qm. Pista carenera.  D'aquí estant, tenim unes magnífiques vistes del Barcelonès Nord. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,625Qm. 2,915Qm. Cruïlla de pistes. Girem a l'esquerra tot seguint el GR-92 en direcció el Puig Castellar, uns metres més endavant obvíem el camí que marxa a la dreta i nosaltres seguim pel GR.

0,350Qm. 3,215Qm. Entrada del Poblat Ibèric del Puig Castellar, també conegut com a Turó del Pollo. Obviem el GR-92 que marxa cap a Montcada i nosaltres entrem al recinte del Puig Castellar i seguim pujant.

 0,475Qm. 3,690Qm. Puigcastellar (303 metres). Es troben les restes del poblat iber d’una tribu laietana, fundat al voltant del segle VI aC.

El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l’agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgica i el teixit.

Ara desfem aquests darrers 825metres fins la cruïlla de pistes. Arribats a aquesta cruïlla seguim recte i ascendint seguint les marques del GR-92.

0,290Qm. 4,805Qm. Ermita de Sant Climent. Petit edifici de planta rectangular amb capçalera semicircular, volta arrodonida per l'exterior i coberta de rajoles de terrat. A la façana principal té la porta d'entrada, rectangular amb pedres d'emmarcament lateral i llinda de fusta. Damunt hi ha una petita obertura rectangular quasi d'espitllera.

Aquesta ermita fou erigida com oratori pels monjos de Sant Jeroni l’any 1673.

Ara seguim pel corriol que marxa davant nostre en sentit clarament descendent. Compte no rellisquem.

0,500Qm. 5,305Qm. Pista que ens creua. La creuem i deu metres més enllà enllacem amb un corriol que segueix baixant. Malgrat que és evident que hem de seguir baixant cap a Sant Jeroni que està sota els nostres peus, en aquest tram el juliol de 2025 hi ha una manca de marques del GR-92.

0,500Qm. 5,805Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra planejant.

0,100Qm. 5,905Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc a aquesta font que raja després d'activar un polsador situat al damunt, aixoplugat per una teula. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.

Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Aquests darrers anys, s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a bisera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats.

 

Seguim per la pista i uns metres més endavant ja arribem a Sant Jeroni de la Murtra.

0,025Qm. 5,930Qm.  Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. La mutra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.
L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic. Per visitar tot aquest conjunt arquitectònic trobareu més informació a:   

 

Ara continuem  seguint les marques del GR-92 cap al nord.

 

1,250Qm. 7,180Qm. Desemboquem a la riera de Canyet i seguim a la dreta cap a Badalona.

0,800Qm. 7,980Qm. Enllacem amb l’avinguda Martí i Pujol i continuem avall.

1,300Qm. 9,280Qm. Tombem a l’esquerra pel passatge del Pas de la Guineu.

0,060Qm. 9,340Qm. Seguim a la dreta pel carrer de la Quintana Alta.

0,060Qm. 9,400Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Lladó.

 

0,120Qm. 9,520Qm. Casa dels Dofins. La Casa dels Dofins és una domus o casa benestant romana de finals del segle I aC, situada a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. És un clar exemple d’arquitectura domèstica d’època romana en la qual destaquen els mosaics, les restes de pintures murals i les recreacions audiovisuals i de mobiliari.

Ara seguim baixant pel carrer de l’Oli.

0,125Qm. 9,645Qm. Plaça de Barberà. Deixem a la dreta l’esglèsia de Santa Maria. Seguim avall pel carrer del Temple.

0,110Qm. 9,755Qm. Via Augusta. Tombem a l’esquerra i uns metres més enllà arribem al Museu de Badalona.

0,050Qm. 9,805Qm. Museu de Badalona. Actualment al subsòl de l’edifici del Museu, es poden visitar les restes de les Termes i del Decumanus maximus, un dels conjunts arqueològics d’època romana més importants de Catalunya. També s’hi pot veure l’exposició permanent, que mostra sobretot peces de la Baetulo romana, entre les quals destaquen la Venus de Badalona, les pollegueres de la porta de la muralla de la ciutat o la tabula hospitalis. 

Ara desfem aquests darrers 50 metres, creuem la Via Augusta i seguim pel Carrer del Temple que més enllà enllaça amb el carrer Sant Francesc d’Assís.

0,350Qm. 10,205Qm. Carrer Canonge Baranera. Tombem a la dreta.

0,125Qm. 10,330Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,185Qm. 10,515Qm. La Rambla. Ja som al front marítim. Ara seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,050Qm. 11,565Qm. Creuem a l’altra banda de les vies del tren per un pas soterrani i seguim a l’esquerra cap a Montgat.

1,000Qm. 12,565Qm. S’acaba el passeig Marítim i seguim per un descampat entre les vies del tren i el mar cap a la xemeneia que tenim al davant.

0,450Qm. 13,015Qm. Creuem les vies del tren per un pas inferior que trobem a l’esquerra.

0,200Qm. 13,215Qm. Estació de tren de Mongat. Final de l’excursió d’avui.

Properament, anirem de Pineda a Tordera.

 

CAMINANT PER LES FONTS PERDUDES DE BADALONA

                   
                                      Font d'en Mora

Avui us presentem una excursió per les fonts perdudes de Badalona. Fa poc més de deu anys aquest itinerari es podia allargar fins la font de Can Devesa, però a partir de Ca l’Artillé el torrent que hi porta, actualment està inpracticable, ple de bardisses, branques i canyes.

Tanmateix, el tram que va des del Camí Vell de Montcada, fins la font del Pi, passant per les fonts d’en Mora i Ca l’Artillé esta molt deixat, ple d’escombraries de tota mena i el sotabosc molt brut, on els corriols mica a mica es van perdent.

L’excursió té una llargada d’uns 8 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 250 metres. L’únic punt on podem carregar aigua és a la font de Sant Jeroni.

La majoria de les descripcions de les fonts les he extret de www.encos.cat

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim des del final de la riera de Canyet, a l’alçada del Camí de la Carrerada. Pugem pel camí de la Carrerada.

0,275Qm. 0,275Qm. Font de Rubies. Per la part que dóna al Camí de la Carrerada, nomès veiem una fornícula en forma d’arc de mig punt on nomès hi destaca a la part inferior una mànega i al costat de ponent dos esglaons per seure. Per la part de dins, a les instal.lacions de la hípica Badalona hi ha una bassa rectangular que sempre està ben plena d’una aigua molt néta. Tot ens fa  pensar que aquesta bassa s’omple amb l’aigua de la font. Continuem amunt pel Camí de la Carrerada obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,225Qm. 0,500Qm. Passem per sota d’un arc i continuem amunt sense deixar el Camí de la Carrerada.

0,200Qm. 0,700Qm. Deixem a la dreta el restaurant de Cal Dimoni. Continuem amunt.

0,100Qm. 0,800Qm. Obviem un camí que ens arriba per la dreta. Nosaltres seguim amunt.

0,350Qm. 1,150Qm. Desprès de creuar una línia elèctrica, ens arriba per l’esquerra un camí. Nosaltres continuem amunt.

0,050Qm. 1,200Qm. Seguim a la dreta per un corriol una mica desdibuixat que de seguida baixa sobtadament.

0,030Qm. 1,230Qm. Font de la Cisterna Antiga. Consisteix en un forat a terra i una petita basseta d'obra arrebossada, d'un metre d'alçada per metre i mig d'amplada i mig metre de fons. No s'aprecia el tub per on s'alimenta, però habitualment és plena d'aigua. Ara desfem els últims trenta metres fins la pista i continuem amunt.

0,105Qm. 1,335Qm. Camí Vell de Montcada. Pista cimentada que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,225Qm. 1,560Qm. Tombem a la dreta per un camí que marxa en diagonal.

0,080Qm. 1,640Qm. Placeta. Bon mirador sobre El Barcelonès, la Plana del Vallès, Montserrat, el Turó de Montcada, Collserola... però a finals d’agost de 2017 està molt brut, ple de deixalles. Continuem a l’esquerra per un corriol que ens creua.

0,300Qm. 1,940Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,020Qm. 1,960Qm. Seguim a la dreta per un corriol que ens creua.

0,225Qm. 2,185Qm. Font d’en Mora.  La font queda en una raconada del camí, consta d'una petita paret adossada al marge de la muntanya amb dos petits murets de maons que l'acullen. Malgrat que a finals d’agost de 2017, la font està eixuta, el broc d’ alumini està encastat al frontal, i  quan raja, l’aigua cau directament al terra, formant un bassal. Després l'aigua desguassa per un rec practicat al terra que creua el camí. 

Al costat dret de la font hi ha un piló rodó de l'Ajuntament de Badalona amb el nom de la font. 

L’entorn immediat de la font està força net, malauradament el sotabosc d’aquesta part de la Serralada de Marina està força brut, ple de branques, bardisses i tota mena de deixalles. 

Ara continuem pel camí que marxa avall a l’esquerra i de seguida el nostre corriol s’encara direcció nord.

0,125Qm. 2,310Qm. El camí fa un tomb a l’esquerra i ara marxa direcció ponent.

0,100Qm. 2,410Qm.  Ara el camí torna a fer un tomb a la dreta cap al nord.

0,110Qm. 2,520Qm. Arribem davant la porta posterior d’una finca. En aquest punt ens creua un corriol. Nosaltres continuem a la dreta.

0,070Qm. 2,590Qm. Cruïlla de camins desdibuixats. Continuem amunt a l’esquerra.

0,020Qm. 2,610Qm. Continuem a l’esquerra pel camí que passa a tocar d’una torre elèctrica.

0,100Qm. 2,710Qm. Aparcament de Ca l’Artillé. Seguim recte, tot creuant l’aparcament.

0,110Qm. 2,820Qm. Font de Ca l’Artillé. La font queda uns tres metres enclotada respecte del camí, protegida tota ella per una barana de fusta.
Es troba molt deixada, la gran quantitat de bardisses i d'altra vegetació ho han cobert totalment. Des de dalt del camí només es pot veure el registre de la mina.
Si desbrossesim l'espai, trobariem sota la mina una paret d'obra i pedra formant angle recte. Al capdamunt, a un metre del terra, hi ha un broc de plàstic per on brollaria l'aigua. 

Ara desfem els últims tres-cents metres fins arribar al capdavall del corriol de baixada de la Font d’en Mora.

0,300Qm. 3,120Qm. Corriol. A la dreta tenim la porta posterior d’una finca. Seguim recte.

0,150Qm. 3,270Qm. A l’esquerra, en una raconada, una mica amagada entre les herbes, veiem una mina, és la mina de la Font del Pi. De la font no en resta res, avui dia només queda la mina amb la seva porteta metàl·lica molt atrotinada.

Sortim d’aquesta raconada i continuem recte pel camí, direcció sud.

0,325Qm. 3,595Qm. Carrer cimentat que ens creua. Continuem a l’esquerra. Els primers metres són planers, però després puja sobtadament. Estem anant pel carrer Perdiu.

0,225Qm. 3,820Qm. Ens creua el carrer Cadernera. Continuem a l’esquerra. En aquest tram d’excursió estem caminant pel terme de Montcada i Reixac.

0,050Qm. 3,870Qm. Enllacem a l’esquerra amb el carrer Pardal.

0,425Qm. 4,295Qm. Carrer que ens creua. Continuem a la dreta pel carrer Pardal. Tanmateix, com passa a algunes zones de Sant Fost, a la dècada dels 70 i 80 es va construir amb un precari pla urbanístic i per tant, avui dia ens trobem construccions de tota mena escampades per la falda de la muntanya.

0,300Qm. 4,595Qm. S’acaba el carrer Pardal. Continuem amunt per un corriol que segueix pujant.

0,040Qm. 4,635Qm. Cruïlla de corriols. Continuem pel de l’esquerra.

0,100Qm. 4,735Qm. Corriol que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,125Qm. 4,860Qm. Cruïlla de corriols. Seguim pel de l’esquerra.

0,090Qm. 4,950Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,040Qm. 4,990Qm. Cruïlla de camins. Enllacem amb el GR-92. Continuem a l’esquerra, direcció nord. (Si seguíssim direcció sud, de seguida arribarem al Poblat Ibèric del Puigcastellar, que el podem veure amunt a la dreta, des d’aquí estant).

0,175Qm. 5,165Qm. Cruïlla d’accés a Sant Climent.  Deixem el GR-92 i continuem a l’esquerra per accedir a l’ermita.

0,090Qm. 5,255Qm. Ermita de Sant Climent. Fou edificada per ordre dels monjos de Sant Jeroni l'any 1672, en honor al sant que porta el nom, com a promesa durant una llarga temporada de sequera que patí el Monestir i la ciutat de Badalona.
Durant la guerra amb els francesos el 1697 va ser utilitzada com a caserna militar. El 1835 fou incendiada al mateix temps que Sant Jeroni. Encarada a llevant, antigament des d'aquest punt, els pescadors podien fins i tot veure on hi havia els bancs de peixos davant les costes de Badalona.
Té planta rectangular, amb capçalera semicircular, coberta amb volta de canó revestida exteriorment de rajoles. La porta és rectangular, amb llinda de fusta. Presideix la façana un campanar d'espadanya fet amb maons.

Just davant la porta comença un corriol que per terreny molt relliscós baixa cap a Sant Jeroni de la Murtra.

0,140Qm. 5,395Qm. Obviem una pista que tenim a la dreta i nosaltres continuem pel corriol que marxa davant nostre.

0,100Qm. 5,495Qm.  Cruïlla de corriols. Continuem avall a la dreta. Aquest tram està molt axaragallat i rellisca força.

0,110Qm. 5,605Qm. Pista que ens creua. Enllacem amb el GR-92 que davalla per un corriol a l’altre costat de la pista.

0,325Qm. 5,930Qm. Aparcament de Sant Jeroni de la Murtra. Creuem l’aparcament i girem a l’esquerra per la pista que ens creua.

0,100Qm. 6,030Qm. Font de Sant Jeroni o del Lleó.  A pocs metres de l'entrada del monestir, aquesta font sempre raja desprès d'apretar el pulsador. A l'estar situada en un lloc de pas, aquesta aigua és fantàstica perquè els caminaires, excursionistes, ciclistes... ens podem refrescar quan hi passem pel costat. La font queda enlairada mig metre respecte del camí, adossada a un mur davant del monestir.
El cap d'un lleó fa de broc. L'aigua cau en una pica rodona de pedra situada damunt d'un pedestal fet amb petits còdols i desguassa per sota del camí abastint una bassa de reg.
Al capdamunt del frontal hi ha tres mosaics fets amb rajoles; els dos dels extrems, amb rajoles verdes i blanques, porten les inscripcions "Senyor el nostre cor té set de Vos" i "Deu-nos l'aigua de la vida" respectivament, el central és una imatge de Sant Jeroni.
Recentment ha estat arranjada; s'ha arrebossat i pintat la paret frontal, s'ha col·locat una teula com a visera del polsador i s'hi han afegit els tres mosaics enrajolats. 

Davant la font, tenim la porta d’accés al recinte de Sant Jeroni de la Murtra.

 Aquest antic monestir jèrònim del segle XV és una joia del gòtic català. L'esglèsia la trobareu oberta els diumenges al migdia i si voleu fer una visita guiada per totes les dependències, ho podreu fer els diumenges a les 10:30h i a les 11:30h
La murtra per la seva abundància, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d'Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s'edifica la torre de defensa per interceptar les incursions sarraïnes.

L' Esglèsia sufragà una bona part de l'edifici, però tambe la realesa va contribuir-hi abastament. El rei Carles I va pagar una part del cor, els Reis Catòlics van sufragar la construcció de l'ala meridional del claustre, tanmateix en Joan II pare de Ferran ja havia fet construir anteriorment el refetor l'any 1483 com agraïment per les seves estades al monestir.
En aquest sentit, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristóbal Colón l'abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica.
Actualment l'edifici està declarat monument històric artístic.
Trobareu més informació a La Murtra

Ara continuem pel GR-92, direcció nord,  per la pista que marxa paral.lela a les parets del monestir.

0,550Qm. 6,580Qm. Abandonem el GR-92 i continuem a l’esquerra per un camí barrat als pas de vehicles amb una cadena, alhora que ens endinsem en una finca delimitada per una tanca feta de fusta i reixa de ferro. En aquest punt, trobem dos camins, nosaltres continuem pel que trobem a la dreta i marxa planejant.

0,275Qm. 6,855Qm. Font de Can Mas. Mina oberta de pedra i maons, arrebossada per l'exterior i amb una boca rectangular, de mig metre d'amplada per uns 75 Cm d'alçada. 
L'aigua de la mina sortia a l'exterior a través d'un broc de ferro galvanitzat situat a la part baixa i desguassava pel camí buscant el torrent. A finals del 2013, encara es podia veure el broc, avui dia està colgat per una muntanyeta de terra Cal destacar el bastiment del sostre de la mina, amb peces arrodonides d'un quart de cercle. 

És una llàstima, però a finals d’agost de 2017, tot aquest entorn està molt brut i deixat.

El febrer del 2012 en un altre entrada on vaig parlar de la Font de Can Mas feia aquesta descripció del que veia,  "La mina de Can Mas està a 192,5 metres d’alçada. A uns 900 metres de San Jeroni de la Murtra, direcció Can Ruti, tot seguint el GR-92. Antigament Can Mas estava formada per tres masies diferents: Can Mas, Ca l’Oliver i Can Selves.

Ca l’Oliver era una gran casa senyorial del segle XVIII. Tenia uns grans safareigs i una font (de Can Mas de Baix). La petita mina que presentem devia format part de l’alimentació d’aquests. Actualment, la mina està oberta i continuament raja aigua d’un tub. L’aigua creua un camí i cau a l’esquerra buscant el torrent".

Ara continuem pel camí per anar a enllaçar amb el Camí de la Carrerada.

0,360Qm. 7,215Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,250Qm. 7,465Qm. Camí de la Carrerada. Continuem avall, a la dreta.

0,550Qm. 8,015Qm. Riera de Canyet. Inici i final de la sortida d’avui.

La propera setmana recordarem les 108 recomanacions literàries que hem fet aquests últims 8 Sant Jordi.

FENT CIM VI: DEL KALET A LA LÍNEA 9

                                          El Cementiri del Còlera

Avui enceto un nou recopilatori, Fent Cim. Aquest serà un recull de sortides on l'itinerari ens portarà a fer una ascensió a un turó o a un cim. És evident, que tots aquells "sostres" que fem per aquestes serralades seran modestos, però per poca elevació que tinguin, sempre tindrem unes formidables vistes.
A continuació us ressenyo 5 sortides que hem fet amb anterioritat i on ja hem pujat a algun cim.

1. Passejada pels voltants de Vallromanes. Turó de Sant Mateu. 499 metres Publicat el maig de 2008.
2. Els dominis del Castell de Sant Miquel. Turó del Castell de Sant Miquel 426 metres. Publicat el juny de 2009.
3. Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina. Turó del Pollo o Puigcastellar 303 metres. Publicat el novembre de 2009.
4. Etapa 0 GR-83 (Mollet-Mataró) Castell de Burriac. 388 metres. Publicat el setembre de 2011.
5. Etapa 1 GR-83 (Mataró-Collsacreu) Malgrat no descric la ruta. Aquesta etapa puja al Turó d'Onofre Arnau. 131 metres.  Publicat l'octubre de 2011.

Per fer aquesta sortida utilitzarem transport públic. Per dirigir-nos a Santa Maria de Martorelles agafarem l'autobús que surt des de l'Estació de França de Mollet, conegut popularment per aquestes contrades, com l'"Auto del Kalet" malgrat que aquesta companyia ja faci uns quants anys que no l'explota. 
Una vegada finalitzem l'excursió, enllaçarem tres transports per tornar a Mollet, primer la Línea 9 del metro des de l'estació de Singuerlin fins a Fondo. Posteriorment la línea 1 des de Fondo fins a Sant Andreu Comtal i posteriorment la RENFE des de Sant Andreu Comtal fins a Mollet-Sant Fost.

Avui farem dues ascensions, amb un recorregut d’una mica més de 16 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 500 metres. Però al marge de pujar el Turó de Galzeran o d'en Mates 484 metres  i el Puigcastellar 303 metres,  creuarem de punta a punta el Parc de la Serralada de Marina i  intentarem conèixer una mica més aquestes muntanyes que les veiem cada dia des de casa.

L’ITINERARI PAS A PAS

0,000 Qm. 0,000Qm. Iniciem la sortida d’avui a la plaça Joan Matons de Santa María de Martorelles. Girem a l’esquerra pel carrer de la Font del Ca.


0,650Qm. 0,650Qm. S’acaba l’asfalt i entrem al Parc de la Serralada Litoral per una pista, tancada al pas de vehicles per un cadenat. Nosaltres la seguim.


0,250Qm. 0,900Qm. Font Sunyera. Ara continuem pista amunt cap a la Font del Ca.


0,080Qm. 0,980Qm. La pista fa un revolt de gairebé 180 graus i a partir d’ara anem cara a llevant per un camí més obac.


0,450Qm. 1,430Qm. Font del Ca. Ara seguim pel camí de l’esquerra, quan sortim del recinte de la font. El camí és força pedregós.


0,650Qm. 2,080Qm. Bifurcació de camins en forma de “Y”. Nosaltres continuem pel de l’esquerra.


0,100Qm. 2,180Qm. Ens creua un corriol. Nosaltres girem a l’esquerra.


0,200Qm. 2,380Qm. Bifurcació de corriols en forma de “Y”. Seguim el de la dreta que ens portarà fins la Font de la Teula.


0,050Qm. 2,430Qm. Font de la Teula. Sortim del recinte de la font. Reculem 10 metres pel corriol pel qual hem arribat i ens enfilem a l’esquerra per un corriol que puja sobtadament. En els metres finals, aquest sender és força ferèstec i hem d’anar obrint-se pas entre la vegetació.


0,300Qm. 2,730Qm. Arribem a un camí carreter. Girem a l’esquerra.


0,300Qm. 3,030Qm. Trobem una pista que ens creua. Girem a la dreta


0,300Qm. 3,330Qm. Trobem una pista a la dreta. Nosaltres l’obvíem i continuem amunt.


0,150Qm. 3,480Qm. Sortim a una pista més ampla. Continuem recte, direcció sud.


0,250Qm. 3,730Qm. Trobem a l’esquerra la pista que ens puja definitivament al Turó de Galzeran.


0,170Qm. 3,900Qm. Turó de Galzeran. Per continuar, reculem uns 80 metres i baixem per un corriol que trobem a la dreta.


0,680Qm. 4,580Qm. Coll de Galzeran o Nou Pins. A partir d’ara seguim el GR-92 fins uns 100 metres abans d’arribar al Coll de Montalegre (La Conreria). Sempre avall per la pista principal.


1,850Qm. 6,430Qm. Deixem el GR-92 momentàneament. Girem a l’esquerra per un corriol marcat com l’itinerari de la Font de l’Alba.


0,100Qm. 6,530Qm. Trobem un corriol que ens creua. Girem a la dreta.


0,100Qm. 6,630Qm. Cementiri del Còlera. Continuem amunt per tornar al carrer cimentat que ens portarà al Coll de Montalegre.


0,225Qm. 6,855Qm. Coll de Montalegre. ¡¡¡MOLT DE COMPTE!!! a l’hora creuar la carretera. Contínuem per l’Avinguda Font de les Monges. Seguint de nou les marques del GR-92 (fins el punt quilométric 8,350)


0,200Qm. 7,055Qm. Davant de l’alberg seguim a la dreta pel Camí del Seminari.


0,150Qm. 7,205Qm. Abandonem aquest camí i ens enfilem per un corriol a mà esquerra.


0,100Qm. 7,305Qm. Cruïlla de corriols. Nosaltres seguim pel de la dreta.


0,125Qm. 7,420Qm. Bifurcació de camins. Nosaltres agafem el de l’esquerra. Des d’aquest punt, tenim molt bona vista de la Cartoixa de Montalegre.



0,500Qm. 7,920Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta.


0,030Qm. 7,950Qm. Girem a la dreta per una pista que baixa sobtadament.


0,400Qm. 8,350Qm. En un revolt força tancat deixem el GR-92 i nosaltres seguim per un corriol que mena a la dreta.


0,100Qm. 8,450Qm. Barraca de vinya a la dreta.


0,400Qm. 8,850Qm. Cruïlla. Nosaltres seguim per un corriol que descendeix per un fort pendent.


0,200Qm. 9,050Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra cap a la Font de Can Ruti.


0,050Qm. 9,100Qm. Font de Can Ruti o del Goig. Baixem pel corriol que va paral.lel al torrent.


0,100Qm. 9,200Qm. Pista cimentada. Girem a la dreta, tot enllaçant de nou amb el GR-92 que ja no deixarem fins al punt quilòmetric 12,900.


0,400Qm. 9,600Qm. Arribem a la parada de l’autobús de l’hospital. Nosaltres girem a la dreta cap al torrent de l’Amigó.


0,100Qm. 9,700Qm. Travessem el torrent. Si seguíssim amunt, a 15 minuts trobaríem la Font de l’Amigó. Seguim a la dreta per la pista que va descendint lleugerament per un fondal. A sota d’aquest camí ens queda la Bassa de Fregons.


0,720Qm. 10,420Qm. Carretera BV 5011 (Badalona-Montcada). Creuem i continuem uns metres amunt.


0,080Qm. 10,500Qm. Girem a l’esquerra. Entrem al camí del Mas Oliver (entrada de les Dues Pedres).


0,370Qm. 10,870Qm. Passada l’entrada del Mas Oliver, agafem una pista a la dreta que està barrada amb una cadena i hi ha un transformador a l’esquerra.


0,690Qm. 11,560Qm. Passem un torrent amb mina d’aigua. Font de Can Mas.


0,290Qm. 11,850Qm. Sortim a una pista ampla que seguim a la dreta.


0,600Qm. 12,450Qm. Sant Jeroni de la Murtra. Font de Sant Miquel. Font de Sant Jeroni o del Lleó. Continuem per la pista.


0,100Qm. 12,550Qm. Girem a la dreta i travessem el parquing del monestir, a l’altra banda hi ha una cadena i les marques del GR que són molt visibles.


0,350Qm. 12,900Qm. Arribem a una pista. Deixem el GR que continua a l’esquerra i nosaltres continuem pel corriol que s’enfila a l’altra banda de la pista.


0,250Qm. 13,150Qm. Tornem a trobar la pista i la tornem a deixar, seguint un corriol que ens queda a la dreta.


0,150Qm. 13,300Qm. Ermita de Sant Climent. Baixem per un camí vorejat de xiprers. Tornem a enllaçar amb el GR-92 fins al Puigcastellar.


0,100Qm. 13,400Qm. Cruïlla. Continuem direcció al Puigcastellar que tenim davant nostre.


0,150Qm. 13,550Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra per la pista que va cap al cim.


0,250Qm. 13,800Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra.


0,100Qm. 13,900Qm. Planell de les Alzines. Entrada al poblat ibèric del Puigcastellar. Monòlit dedicat a Llibert Carulla, impulsor del senderime i esplèndid mirador sobre el Barcelonés. Entrem al recinte del poblat ibèric i mica a mica ens anem enfilant fins el cim.


0,350Qm. 14,250Qm. Cim del Puigcastellar (303 metres). Per continuar hem de baixar fins el Planell de les Alzines.


0,350Qm. 14,600Qm. Planell de les Alzines. Ara continuem per un corriol que surt per la cara sud del puig, marcat amb fites de color vermell.


0,400Qm. 15,000Qm. Creuem una pista i continuem pel corriol que segueix baixant davant nostre. Quan trobem un altre corriol que ens creua girem a la dreta.


0,100Qm. 15,100Qm. Font de la Bota. Seguim baixant pel corriol que hi ha davant la font, tot baixant pel Torrent de les Bruixes.


0,500Qm. 15,600Qm. Font de Sant Roc. Final de l’itinerari d’avui. Ara per arribar al metro hem de continuar pel carrer Garcilaso de la Vega que tenim davant nostre. Posteriorment a la segona cantonada girarem a l’esquerra per l’Avinguda Primavera. Tres-cents metres més avall, a la tercera cantonada a la dreta girarem per l’avinguda Catalunya i després de 200 metres de forta baixada arribarem a la parada de metro de Singuerlín.


0,600Qm. 16,200Qm. Metro Singuerlin. Línea 9.

La setmana vinent parlarem dels 15 punts d'interès d'aquesta ruta "DEL KALET A LA LÍNEA 9"

La murtra

La murtra de Sant Jeroni

La setmana passada us vaig parlar del Monestir de Sant Jeroni i avui toca parlar una mica de la murtra.

La murtra és un arbust d'1 a 3 metres d'alçada, de fullatge dens. Les flors apareixen entre juny i agost i els fruits de color blau-negrós i poc carnosos són comestibles a l'octubre.

Per viure la murtra necessita sòls frescos, llocs oberts i climes suaus.

Segurament per aquestes raons, quan al segle XV van començar les obres del monestir, aquest indret era ple de murtra i per això l'arbust va donar denominació al monestir.

Al voltant de la murtra hi ha vàries curiositats.

-La murtra té diferents usos medicinals, tanmateix té propietats bàlsamiques, antiséptiques i sedants.

-Entre els antics grecs, la murtra era la planta consagrada a Afrodita, la deesa de l'amor i com a tal es considerava símbol de l'amor i de la bellesa. En aquest sentit, es reconeixia als campions olímpics amb corones de murtra.

-A Sardenya, el licor més popular és el licor de murtra. Es pren com un digestiu després d'un bon àpat i s'ha de servir ben fred.

-La murtra també s'utilitzà en el camp de la perfumeria, més concretament en els perfums masculins ja que té una aroma molt intensa.

-La traducció de murtra al castellà és mirto o arrayán, i en aquest sentit un dels indrets més emblemàtics de l'Alhambra de Granada és El Patio de los Arrayanes.

Properament parlarem de les trompetes de la mort.