Les 30 fonts de Vilanova del Vallès

La Font Margarida

Avui us enumeraré les fonts de Vilanova del Vallès, el poble d'aquestes contrades amb la història més curta, nomès 26 anys, sense comptar algun periòde on també va ser independent cap a la dècada dels 30 del segle passat.

Tanmateix, des de sempre en aquestes terres hi ha hagut molta vida i les fonts repartides per la plana i la muntanya eren imprescindibles pel dia a dia dels habitants d'aquesta zona.

Desprès de parlar el juliol d'aquest any de les fonts de Vallromanes, avui els hi toca als veïns.

Molta de la informació per fer aquesta entrada l'he extret del llibre "Vilanova del Vallès. Recull onomàstic" de l'Enric García-Pey.

Veureu que en aquest blog, ja haurem parlat d'alguna d'aquestes fonts, tanmateix us agrairia que si coneixeu qualsevol cosa sobre alguna d'aquestes deus d'aigua m'ho féssiu saber.

1. Basses. Desconeguda, en principi difícil de trobar.

2. Canaletes. Desconeguda, en principi de fàcil troballa.

3. Castanyer. Perduda.

4. Catedràtic. Desapareguda.

5. Céllecs. Desapareguda.

6. Encantades. Desconeguda. En principi, no gaire difícil de trobar.

7. Ermità. Desapareguda.

8. Estrella. Desconeguda. En principi, difícil de trobar.

9. Ferro. Desapareguda.

10. Floreta. Desapareguda.

11. Galvany. Segurament perduda.

12. Gavatx. Desconeguda. En principi força fàcil de trobar.

13. Grèvol. Desconeguda. En principi fàcil de trobar.

14. Hortets. Desapareguda.

15. Maco. Desapareguda.

16. Mare de Déu. Desapareguda.

17. Margarida. No raja. Trobada, vaig fer-ne una entrada l'abril del 2008.

18. Mompart. Desconeguda, però en principi força fàcil de trobar.

19. Nadal. Desconeguda, en principi fàcil de trobar.

20. Pigat. Desconeguda, en principi difícil de trobar.

21. Porc. Trobada. Deu d'aigua que brolla de terra.

22. Poriol. En principi desapareguda.

23. Puig. Desapareguda.

24. Rector. Desconeguda. En principi de difícil troballa.

25. Roda. En principi desapareguda.

26. Sant Jaume. Gairebé desapareguda. Trobada, en vaig parlar el juliol de 2009.

27. Sant Jordi. Fins ara sempre raja. Trobada, hi ha una entrada sobre aquesta font l'abril de 2009.

28. Sereno. Desapareguda.

29. Sorral. Desapareguda.

30. Tord. Desapareguda.

La propera setmana parlarem del senglar.

1000 documents al vostre abast

Centre d'informació de la Creu de Can Boquet

Aquest divendres 17 de setembre, vaig anar a una conferència al Casal de Vallromanes que portava per títol. "1000 documents al vostre abast del Parc de la Serralada Litoral" i sens dubte vaig conèixer una de les persones que millor coneix aquestes muntanyes, en Toni Marí.

En Toni té el seu "cau" al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, on a la planta superior trobarem aquests 1000 documents. Miraré de fer-li una visita un d'aquests dimecres per la tarda que se'l pot trobar, tinc uns quants dubtes que potser obtindran resposta.

Tanmateix en Toni els caps de setmana al matí puja fins la Creu de Can Boquet, al cor del Parc, on el trobarem dins l'oficina d'informació.

Desprès d'escoltar la seva conferència, una magnífica classe de coneixement del medi del Parc de la Serralada Litoral i on el bon comunicador va captar l'atenció dels oients, en aquest home li podeu preguntar de qualsevol matèria, sobre aus, reptils, mamífers, arbres, plantes, pedres... perquè no dubteu que tindreu resposta.

Si no heu anat a veure'l i escolta'l en una d'aquestes xerrades que està fent per diversos municipis vallesans i maresmencs, us ho recomano perquè és molt amè, didàctic i en una hora tens una fotografía molt precisa d'aquestes muntanyes.

A mesura que vagi sabent dates d'aquestes conferències us ho farè saber.

De moment, segurament us el trobareu el proper divendres 24 de setembre a les 8 del vespre al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, al carrer Marqués de Barberà, 9 on els historiadors i arqueòlegs Marc Bosch i Jordi Montlló faran la conferència "Paratges amb història. El patrimoni arqueològic del Parc de la Serralada Litoral".

Tanmateix, el centre de documentació obrirà a les 7 de la tarda per qui vulgui consultar informació de temàtica arqueològica.

Un cap de setmana rodó

Una verema de fa uns quants anys

Aquest cap de setmana es presentava interessant i sens dubte s'han complert les expectatives.

Per començar, divendres a la masia de Can Carrancà de Martorelles vaig anar a veure l'exposició "Fonts Martorellenques" amb fotografíes de l'Adolf Candela, l'Antonio Sanchez i en Quixol Soriano.

Les 14 instantànies que hi havien mostraven amb una gran senzillesa i alhora claretat, aquests raconets d'una gran bellesa i modestia que formen part de la història de la gent d'aquestes contrades des de fa una pila de segles.

Felicito als autors i organitzadors de l'exposició i a la llibreria de casa ja hi ha un espai per un llibre que parli d'aquestes fonts i moltes altres coses de Martorelles i Santa María.

Per altra banda, avui he anat a Alella a còrrer la I Cursa de la Verema que organitzava el Centre Excursionista d'Alella amb una distància de 14, 5 quilòmetres i un desnivell acumulat de 1268 metres.

El recorregut ha combinat pistes amb corriols i sempre mirant al mar des dels miradors que té aquesta vila maresmenca. Amb un sol espléndid i una mica de caloreta els 250 corredors i corredors ens hem fet un fart d'esbufegar.

L'organització malgrat ser la primera edició, excel.lent, avituallaments correctes, dutxes molt bé, aparcament sense problemes, els trabucaires "trabuquejant-nos" quan hem passat per la Plaça de l'Ajuntament... molt ambient, sense cap mena de dubtes una cursa molt recomanable i que omple un buit. Tanmateix en aquesta zona de la Serralada Litoral, teníem el terreny però ens mancava la prova.

Per últim, m'agrada participar en aquestes sortides, curses, itineraris, xerrades... que organitzen les entitats de banda i banda de la serralada, perquè gairebè sempre descobreixo indrets, camins, llegendes, racons, dades de tota mena... i avui no ha sigut una excepció.

La Fonteta de Can Gurri

La Fonteta de Can Gurri

Fa gairebè un any pensava que ja havia trobat totes les fonts de Martorelles i Santa Maria de Martorelles. En aquella ocasió vaig parlar de les fonts de Can Camp i Can Puig i començava l'entrada comentant que la llista la formaven 15 fonts més o menys "vigents": Sunyera, Ca, Teula, Ferro, Gurri, Mercè, Llorer, Roda, Riulas o de Baix, Racó, Can Matons, Can Santpare, Can Ros, Beu-i-Tapa i Can Camp, més 1 que havia desaparegut dues decàdes enrrere, la font de Can Puig.

Però avui, cal afegir-ne una de nova, la Fonteta de Can Gurri. Aquesta deu d'aigua nomès es troba a uns 70 o 80 metres de la Font de Can Gurri i amb tota seguretat la seva aigua és el sobrant de la font gran.

Vaig començar a buscar-la quan un dia que vam anar amb la meva tía per aquells encontorns i quan ella va veure la font de Can Gurri, no tenia res a veure amb la font de Can Gurri que ella recordava de finals dels anys 40 principis dels 50. Ella recordava una font molt modesta, sense escales, ni pedrís i on l'ùnic que hi havia era un boc que llençava l'aigua directament a terra.

I allà va quedar la cosa. Desprès de seixanta anys, jo comptava que aquesta font ja s'hauria perdut, sota la terra d'una esllavissada o sota un laberint de bardisses, i a més a més la possible ubicació llavors era totalment inaccesible.

Però aquest estiu, fent una excursioneta amb uns amics, em va cridar l'atenció que hi havia moltes menys bardisses i s'havia obert un petit pas, i m'hi vaig ficar i la sorpresa va ser sentir soroll d'aigua, i a continuació veure el boc que llençava un petit raig del líquid element a terra.

Per arribar a la fonteta de Can Gurri, podem seguir qualsevol dels dos itineraris que ens porten fins a la font gran.

"Una excursió de dames i cavallers" publicat l'octubre del 2009.

"De Castellruf a Vallromanes" publicat el novembre del 2009

Tanmateix, avui us proposo una sortida per arribar-hi des del cementiri de Santa María de Martorelles. L'itinerari d'avui té una llargada d'uns 5,5 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. Aquesta sortida es por fer a qualsevol època de l'any

Sortint davant del cementiri, seguim el Camí Ral en direcció a Can Girona, quan arribem a Can Bernades, desprès d'haver caminat uns 250 metres, agafem el corriol de la dreta que va paral.lel a la casa.

Cent metres més endavant, sota nostre hi ha la Font de Beu-i-Tapa, malgrat que l'any passat hi vam fer una mica d'arqueología i vam treure-hi força terra, cal tornar a fer una sessió de pic i pala.

Dos-cents cinquanta metres més enllà, trobem una pista, nosaltres girem a la dreta i ara el nostre camí puja, tot passant pel costat de la casa de colònies de Can Girona.

Quan portem 800 metres per aquesta pista, arribem a una cruïlla de camins, nosaltres seguim pel GR.97-3, en direcció a la Font de la Mercè.

Ara el camí planeja i uns 150 metres més endavant ja som a la Font de la Mercè. Contínuem amunt per la pista i uns 100 metres mès enllà, davant nostre trobem dos camins, ara nosaltres pujarem pel de l'esquerra.

El camí s'enfila molt i quan portem uns 250 metres deixem a l'esquerra el desviament de la font de Can Santpare, si ens fixem una mica veurem un xiprer que ens marca on hi han les restes de la font.

Tant d'aquesta font, com de la Font de la Mercè trobareu més informació a "Els domins del castell de Sant Miquel" publicat el juny del 2009.

Uns 400 metres més amunt arribem a una cruïlla, deixem el camí que marxa davant nostre tancat amb una cadena i nosaltres seguim per la pista que ara gira a la dreta.

Dos-cents cinquanta metres més enllà, ja som a tocar de la Fonteta de Can Gurri, uns metres abans d'arribar al corriol que ens duria a la Font de Can Gurri, a la dreta, entre les bardisses s'ha obert un pas, si ens hi endinsem, vint metres més endavant arribarem a la fonteta.

Fonteta de Can Gurri: Descoberta aquest estiu, el boc de la font no és més que un tub de plàstic dur, pel qual raja un fil d'aigua que va parar directament a terra.

Per continuar la nostra ruta, ara desfarem el camí 250 metres fins a trobar el camí que estava tancat amb una cadena i que ara si que seguirem.

Quan portem uns 100 metres, passem pel costat del corriol que dóna accès a la Font de Can Barbeta, de la qual ja vam parlar aquest març passat.

Nosaltres continuarem pel camí principal, passem a tocar de la casa en runes de Can Barbeta i a uns 450 metres trobem un camí carreter que baixa entre les vinyes en direcció a Can Girona.

Ara l'hem de seguir i 800 metres més avall arribem a la pista de Can Girona a la Font Mercè, per on hem passat a l'inici de la sortida. Contínuem direcció Can Girona.

Quan passem Can Girona, uns altres vuit-cents metres més enllà, girem a l'esquerra pel corriol que ens ha de dur de nou a Can Bernades desprès de fer 350 metres i finalment arribar de nou al cementiri, desprès de fer els últims 250 metres pel Camí Ral.

Properament, parlarem de les fonts de la Vall de Sant Jeroni a Badalona.