RIU AVALL

Per acabar l'any, avui parlem de "Riu Avall" un programa del qual s'han fet fins ara dues temporades de 13 capítols cada una i que s'ha emés pel canal 33. En aquest sentit, periòdicament fan alguna reposició, però la millor manera de poder veure i seleccionar els capítols que ens interessen és mitjançant TV3 a la Carta.

Els programes tenen una durada d'uns 20-25 minuts i cada capítol està dedicat a un riu de Catalunya. Ahir mirant els programes dedicats al Besòs i a la Tordera, vaig poder veure que sempre hi ha el mateix eix principal, que no és altre, que sensibilitzar a l'espectador de la importància de respectar i tenir cura de les conques dels rius del país, tant per preservar la seva biodiversitat, com per garantir un espai on poder realitzar diferents tipus d'activitats en sintonia amb la natura.

Tanmateix, per aconseguir aquest objectiu, es parla de la fauna i flora que habita a l'entorn dels rius, dels espais naturals que podem trobar, dels pobles per on passa, del seu naixement i de la seva desembocadura, de les entitats, associacions, consorcis... que en tenen cura, de les actuacions que s'hi fan, algun personatge conegut explica el seu vincle amb el riu, ens presenten activitats que es fan aprofitant els recursos que ens ofereixen aquests entorns, ens mostren algunes fonts que trobem al llarg del seu curs...

Sens dubte, en José Luis Gallego, el seu director i presentador fa un bon programa per acostar aquest patrimoni natural al gran públic.

Bones festes i bona entrada d'any.

MONTNEGRE-CORREDOR X. FONTS D'ARREU XVI. LES FONTS DE VALLGORGUINA.

Avui amb aquestes fonts d'arreu, us presentem un llibret que es va editar el setembre de 1980 amb el nom de "Les fonts de Vallgorguina" i del qual se'n va fer una segona edició el 1998.
En Jaume Mora i Alsina, conjuntament amb una colla de col.laboradors i informadors vallgorguinencs ens donen dades sobre l'emplaçament, l'orientació, l'altitud, la propietat, la naixença de la font, la construcció, la vegetació que l'envolta, el cabal, la temperatura de l'aigua, la duresa... i finalment unes notes per complementar la informació de les 20 fonts de Vallgorguina.

En aquest sentit, separa les fonts en tres sectors, anant cap a Sant Celoni i el Corredor,
1. Font del Forn.
2. Font d'en Nel.
3. Font de Can Pradell.
4. Font de Tapioles.
5. Font de Santa Anna.
6. Font de Can Morell,

anant cap a Arenys i el Pla de les Bruixes,

7. Font de Sant Josep.
8. Font del Clot.
9. Font de la Bruguera.
10. Font de la Teula.
11. Font de l'Aulet.
12. Font de la Boixa, i

anant cap a la Casa Nova, la baga de Can Vilar i el Sot de Can Montasell Vell.

13. Font d'en Torres.
14. Font del Ferreret.
15. Font del Conill.
16. Font de Can Vilar.
17. Font de Can Ricós.
18. Font de la Figuerassa.
19. Font del Perdigot.
20. Font dels Polletons.

Tenint en compte els 35 anys que té aquesta obra, ara toca posar-se les botes i penjar-se la motxilla i anar a comprovar si en aquests anys la situació ha millorat o ha empitjorat.

Properament, ens acostarem als Cingles de Bertí i Gallifa.

VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT

                  
El proper diumenge 13 de desembre el club BTT Trinxacadenes de Vallromanes, organitza la Vallromanes Camina per la Salut, una caminada popular de 7,5 quilòmetres que recorrerà corriols i pistes del voltant de Vallromanes.

La sortida es realitzarà a les 9:30h des de la pista poliesportiva coberta i el preu de la inscripció serà de 5 Euros que aniran destinats integrament a la marató de TV3. Per inscriure'ns nomès caldrà anar uns minuts abans de la sortida a les taules habilitades i dipositar els 5 Euros a les guardioles corresponents.

Cal dir que l'organització cada any ens presenta un recorregut diferent i sovint hi ha algun tram inèdit per la majoria dels participants. En aquest sentit, tothom pot fer-la al seu ritme, des dels corredors que la faran en menys de tres quarts d'hora fins alguns caminaires que poden necessitar una mica més de dues horetes per fer-la.

Per últim, esmentar que els primers inscrits rebreu un ecogot commemoratiu.

Trobareu més informació a www.trinxacadenes.com

Properament, parlarem de les fonts de Vallgorguina.

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Avui és Santa Cecilia i com cada any avui toca fer una recomanació musical. Enguany, no és una recomanació, doncs és una d'aquelles cançons que formen part d'un temps i d'un país.

Ara fa 40 anys que en Sisa va publicar aquesta cançó i malgrat que a vegades sembla que el sol està a punt de sortir, quatre decàdes més tard, la nit és ben fosca i a l'horitzó encara no es veu clarejar.

Aquesta versió amb la Guillermina Motta, ens mostra l'estètica del cantautor galàctic a mitjans de la dècada dels 70.  

https://www.youtube.com/watch?v=Y9Py_VyeL80


Properament, parlarem de les fonts de Vallgorguina.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXV. PINYONAIRES.

A partir del llibre PINYONAIRES d'en Josep Cot i l'Antoni Gimeno, enguany dedicarem dues gramàtiques a aquest ofici que fins fa no massa anys omplia els boscos d'homes que des de Sant Martí fins a finals d'hivern recollien pinyes per extreure'n els pinyons.

A més a més de donat-se paraules per dues gramàtiques, el llibre ens explica que la temporada no començava per Sant Martí (11 de novembre) si no havia glaçat, perquè si no glaçava, la pinya no madurava, no es feia forta i s'aixafava amb facilitat.

Per tant, la temporada del pinyó 2015/2016, si encara es segueixen aquests paràmetres no pot haver començat ja havent passat el 16 de novembre, doncs en el Vallès encara no gela i segurament els dies de fred viu cada vegada són menys.

Fets com aquest constaten l'escalfament del planeta, doncs ja fa força anys que rarament gela abans de Sant Martí.

Les 28 paraules d'avui són les següents,

Acorriolar: Fer corriols de llenya per portar-la al lloc on es carrega.

Amustuït: Pansit.

Bessa: Escarrot. El que queda a l’arbre després de tallar la branca.

Branquejar: Passar per les branques fins arribar a abastar la pinya.

Brosta: Branqueta tendra i prima.

Brostam: Conjunt de brosta.

Camisa: Nom donat al tel fi que cobreix el pinyó.

Cappare: Branca, bri o brot principal d’una planta.

Cimals: Les branques més altes d’un arbre o arbust.

Clivella: Tall estret.

Clofolla o clovella: Part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d’embolcall a certes fruites.

Costal: Feix de llenya, pròpiament el que portar una bèstia de càrrega a un costat del bast. Feix de llenya preparat per als antics forns de pa.

Costella: Branques exteriors del feix que faran d’embalatge en un costal.

Crosta: Escorça d’un arbre.

Covenella: Cove petit.

Cucares o encares: Branques de pi que embolcallen els feixos de la gavella.

Degollar: Tallar una branca, ran del tronc, picant per sota.

Esbadellar: Obrir una pinya sense separar completament les seves parts.

Escarrot: Peu de branca que queda enganxada al tronc un cop tallada.

Escarrotxa: Escorça.

Escornussar: Veure espinyar.

Esculassar o escular: Treure el cul de la pinya.

Esmatassar: Netejar de mates un bosc tallant la brossa amb el dall.

Esmotxar: Veure espinyar.

Espinyadura: Esclòfia de la pinya.

Espinyar: Obrir les pinyes per treure’n els pinyons.

Estellar: Acabar d’obrir la pinya.

Per fer aquesta entrada he extret les definicions del mateix llibre PINYONAIRES, d'en Josep Cot i l'Antoni Gimeno publicat a Taradell el desembre del 2014.

La setmana vinent serà Santa Cecília i per tant us farem una recomanació musical.

MONTNEGRE-CORREDOR IX. LA FONT DEL BOTER I LA TORRE DE MAS GALTER.

                                       Font del Boter

Avui us proposo una passejada de poc més de 4 quilòmetres i un desnivell gairebé inapreciable pels voltants de Santa Susanna.

La passejada d'avui enllaça amb el quilòmetre de 15,345 (Estació de Santa Susanna) de l'excursió Montnegre - Corredor IV. Arenys de Mar - Malgrat de Mar publicat l'abril de 2015.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Santa Susanna, creuem el pas de vianants i girem a l’esquerra pel passeig, direcció Barcelona.

0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta cap al nucli urbà de Santa Susanna.

0,100Qm. 0,200Qm. Continuem per una pista de terra.

0,200Qm. 0,400Qm. Desemboquem a un carrer asfaltat. Continuem endavant deixant a l’esquerra la riera de Santa Susanna.

0,325Qm. 0,725Qm. Arribem a l’alçada de la NII. Girem a l’esquerra pel carrer paral.lel a la nacional, direcció Barcelona.

0,250Qm. 0,975Qm. Creuem la carretera per un pas soterrani i continuem recte, tot deixant a la dreta la plaça Pau Casals i posteriorment l’ajuntament i l’esglèsia.

0,100Qm. 1,075Qm. Continuem pel carrer Sant Ramon.

0,200Qm. 1,275Qm. Plaça de la Pagesia. Girem a l’esquerra pel carrer de Lola Anglada.

0,060Qm. 1,335Qm. Torre de Mas Galter. Les torres de guaita es coneixen des de l'època iberoromana. Sovint construïdes en un lloc elevat i/o estratègic, són elements aïllats, que normalment formen part d'una xarxa de torres i castells connectats entre si al llarg d'una frontera defensiva. Tenien la funció de vigilar el territori i comunicaven el perill a la torre, al castell més proper o directament a la població amb senyals visuals, com foc, fum o miralls.

La pirateria és tant antiga com el comerç. Els atacs a la costa catalana es remunten ja a l’Edat Mitjana i així ho constaten algunes de les torres més antigues de la zona, com per exemple: la Torre dels Encantats de Caldes d’Estrac, la Força de Santa Pol, el Castell de Montpalau de Pineda, el castell de Malgrat o el de Palafolls. En aquesta primera època els atacs venien sobretot dels genovesos i francesos. També sovintejaven els atacs dels sarraïns.

Aquestes incursions van ser més freqüents des de principis del s. XVI i n’eren els protagonistes els turcs o els barbarescos i també de pirates a sou, el que s’anomenava Guerra de cors (forma de pirateria per encàrrec).

Es pot dir que va ser a partir d’aquesta època que la defensa a la costa catalana es va començar a organitzar després d’haver patit uns atacs cada vegada més freqüents. Per prevenir-los es van edificar les torres de guaita, que tenien principalment la funció de talaia d’observació, de defensa i també de refugi. Per aquesta raó estan sempre situades en llocs estratègics i de fàcil comunicació entre elles mitjançant senyals de fum o de foc. A més a més de la construcció de les torres aquest sistema de defensa també va fer que alguns edificis es fortifiquessin (Església de Pineda de mar), o es construïssin muralles (Mataró).

Aquest sistema defensiu es va anar consolidant cap a la segona meitat del segle XVI i va quedar completat a començaments del s. XVII. Per tal que aquestes edificacions fossin realment eficients calia una bona comunicació entre elles i també un bona organització de la defensa i dels serveis de vigilància. També calia tenir gent a disposició per preparar-se quan es produïa l’atac. Les torres estaven provistes d’aigua, queviures i també d’armament, armes senzilles, però també peces d’artilleria.

En segon pla, hi havia les torres o conjunt de torres que pertanyien a una o diverses masies, algunes d’elles  les trobem aïllades, però d'altres les trobem adossades a la construcció. Aquest és el cas de la Torre de Mas Galter, allunyada de la riera de Santa Susanna, camí natural de pujada dels pirates, això  podría ser que fos perquè era una torre de protecció d’una part del poble.

Aquesta torre és de planta cilíndrica i està, malauradament, escapçada per la part superior, per la qual cosa desconeixem si estava coronada per merlets o corseres.

Es té notícia de la masia des de 1214 i no se sap amb certesa la data de la construcció de la torre, però com la resta, oscil·la entre els primers anys del segle XVI.

Una vegada hem observat la torre, girem a la dreta i uns setanta metres més endavant, girem a la dreta pel camí de la Font del Boter.

0,200Qm. 1,605Qm. Continuem per la pista de l’esquerra que puja lleugerament.

0,425Qm. 2,030Qm. Trencall. Deixem la pista principal i ens desviem a la dreta tot entrant en el parc de la font del Boter. Uns metres més endavant pugem uns esglaons.

0,150Qm. 2,180Qm. Font del Boter. Actualment aquesta font està en força mal estat i no raja pas. En aquest sentit, on hi hauria d’haver-hi el broc de la font, hi ha un artilugi de ferro esbotsat enclavat a una pedra i aquesta es sosté perpendicular a un paret de totxo.

La web de l’Ajuntament esmenta que l’aigua de la font prové d’una antiga mina, Si ragés l’aigua desguassaria en una pica semicircular. Al costat de la font hi ha una bassa rectangular de 4m x 3m.  Culminen l’entorn uns bancs i unes taules a la part superior.

Ara nomès ens resta desfer el camí fet i tornar a l'estació de Santa Susanna.

La setmana vinent farem una nova gramàtica del caminant

MONTSENY XIV. FONTEJANT PER LA VALL DE SANTA FE

                                  Font del Briançó

A  finals d’aquest estiu vam fer aquesta sortida  per la vall de Santa Fe. Sens dubte aquesta és una de les excursions més clàssiques que es fan en aquest massís i per tan avui no us donaré les indicacions metre a metre, doncs hi ha molt bona senyalització en tot el recorregut i seguint les marques del Parc Natural del Montseny (especialment el PR C-208 ) no té pèrdua.

La distància de l’excursió d’avui és d’uns 14 quilòmetres i el desnivell positiu d’uns 770 metres. Pot fer-se durant tot l’any i cada estació ens oferirà un paisatge diferent. Això sí, a ple hivern hem de tenir en compte que podem trobar força neu i molt fred. Aquesta sortida enllaça amb la Travessa del Montseny al seu pas per Santa Fe de Montseny publicada el maig de 2013.

Malgrat que passem per tres fonts cal portar sempre una reserva d’aigua.

 Iniciem l’itinerari d’avui al Centre d’Informació de Can Casades.  Tot seguint les fites que per camí paral.lel a la carretera porten fins l’aparcament de Passavets. Un centenar de metres més amunt de la carretera trobem la Font de Passavets.

Font de Passavets: Al peu de la riera de Santa Fe, a 1210 metres d’alçada i envoltada de faigs es troba aquesta font considerada una de les més bones de la vall. Font molt popular i ben arranjada. Un llarg mur longitudinal de pedra, a dues alçades, fa alhora de retenidor de terres, de frontal i de bancal. Al mig hi trobem dos murets de pedra disposats en perpendicular respecte el frontal, acollint la sortida d'aigua que brolla generosament per un tub d'acer inoxidable encastat al frontal i a mitja alçada. L'aigua cau a un enreixat de ferro situat arran de terra per on desguassa a la riera travessant per sota l'esplanada. En alguna postal antiga s'anomena font del Pas dels Avets, transcripció literal de la possible etimologia del topònim, derivada de trobar-se la font en el lloc per on es feien passar els troncs talats d'avets.

Continuem amunt, seguint les marques del PR C-208, si fem aquest camí a la tardor fàcilment els peus s’ens enfonsaran per l’espessa fullaraca tot pujant cap a l’Aveteda.

 Aquí trobarem un pal indicatiu que ens indica cap al Pou del Comte. Si sortim momentàneament de la ruta trobarem aquest pou de neu amb referències històriques que el situen a finals del segle XVI. Aquest pou té unes dimensions de 9 metres de diàmetre i 8 metre de profunditat i és un molt bon element per poder explicar com funcionava la industria del gel al Montseny.

En el mateix indret del pou del Comte també s’ha restaurat un mur de plaça carbonera per poder explicar la indústria del carbó.

Tornem al camí i continuem pujant. Quan sortim del bosc ja veiem davant nostre l’observatori meteorològic que hi ha a dalt del Turó de l’Home (1706m). Fem cim i davallem cap al coll Sesbasses.  En aquest proper tram fins el coll de Les Agudes també podem seguir les marques del GR-5.2., Tanmateix aquest és un tram amb força pedra i on gairebé sempre tenim la sensació d’anar en sentit lleugerement ascendent . Arribem al coll de les Agudes on hi ha un petit prat herbat. Des d’aquí s’inicia el camí que després seguirem per anar cap a la Font del Briançó, però abans toca pujar Les Agudes que el tenim a tocar. De tornada, arribats al coll, agafarem el corriol que comença a baixar a l’esquerra. Malgrat, que a partir d’ara trobarem un laberint de corriols,  pistes i camins, si seguim les fites del PR-C-208 i del Parc Natural del Montseny no tindrem cap problema per arribar a la Font del Briançó.

Font del Briançó:  Enlairada a mitja solana, a 1490 metres d’alçada entre els cims del Turó de l’Home i de les Agudes, aquesta font solana,  fou durant molts anys la font més concorreguda del Montseny  pels excursionistes. La seva situació és inmillorable: a meitat de la pujada i en el punt on es separen els camins que acaben d’enfilar-se als dos cims. La font que a finals d’estiu de 2015 té un bon doll, és una  construcció tota de pedra, formada per un mur adossat a la muntanya que alhora reté les terres i dos murets perpendiculars al central i més baixos que aquest que fan de respatller a dos bancals. Al mig hi trobem la sortida d'aigua per mitjà d'un gruixut broc de ferro encastat al frontal, que queda endarrerit mig pam respecte el mur. L'aigua cau en un bassal triangular arran de terra i desguassa per una canal oberta a través del sòl que està empedrat. Fou restaurada per la coral de Briançó.

Continuem baixant , això sí força concentrats per no perdre de vista les fites i les senyals.  Al cap d’una estona arribem a la Font de Passavets i refem el camí que hem fet aquest matí, però quan ja som a uns 250 metres de Can Casades, ens mena un camí pavimentat a mà esquerra que de seguida ens portarà fins la font del Frare.

Font del Frare: La font es troba en un paratge encisador, a la obaga d’aquesta vall, en una gran esplanada dins una magnífica fageda. El conjunt està format per un mur sinuós de pedra, amb alçades irregulars però de no més de metre i mig d'alçada, amb un pedrís corregut tant llarg com el mur que li fa de respatller. En una raconada del tortuós mur trobem la sortida d'aigües per mitjà d'un gruixut broc de ferro encastat al frontal. L'aigua cau en un bassal quadrat de pedra lleugerament elevat respecte el sòl immediat que està empedrat. El frontal està decorat amb petites pedres estimbades. 
Davant la font hi ha una taula rodona amb un banc que l'encercla, tot de pedra.

Si tenim temps, contínuem pel camí pavimentat i seguint les indicacions cap al pantà, afegirem uns dos quilòmetres i mig a l’excursió, vorejant el pantà de Santa Fe i creuant-lo per la presa. D’aquesta manera arrodonirem una de les sortides més clàssiques de l’excursionisme català.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de les fonts de www.encos.cat

Properament visitarem torres de guaita i miradors de l'Alt Maresme tot vigilant que no vingui cap pirata.

MONTNEGRE-CORREDOR VIII. LA MARXASSA. SANT MARTÍ DE MONTSENY - MATARÓ

Enllaçant amb l'entrada Montseny IV. GR-5 Montseny - Aiguafreda, publicada l'abril del 2013, dissabte passat vam participar a la 22a edició de la Marxassa, una caminada de resistència organitzada per l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. Aquesta marxa que uneix Sant Martí de Montseny i Mataró després de caminar 62,5 quilòmetres, baixant del Montseny i creuant les serres del Montnegre i del Corredor, destaca per la qualitat dels seus avituallaments, doncs malgrat ser una prova per gent molt avesada a caminar, durant tot el recorregut vas trobant punts on poder beure i menjar, des d'una llaminadura, a fer un dinar entaulat, tot passant per un vermut o un got de garnatxa.


Seguir les fites és molt fàcil, doncs majoritàriament es segueixen els GR's 5, 83 i 92 i per posar dos punts negres a aquesta travessa, un, seria la travessia de la C-35 a Sant Celoni que es força perillosa i per altre banda els primers quilòmetres de pista de pujada cap a Sant Martí de Montnegre. En aquest sentit, sense allargar gaire,  la sortida de Sant Celoni, es podia fer pel Pont Trencat i Can Draper i així evitar aquests punts conflictius.


Pel que fa al temps, per fer la marxa, les 16 hores i mitja que dóna la organització són més que suficients i els 4200 metres de desnivell acumulat es reparteixen en 1800 metres de pujada i 2400 de baixada.


En definitiva, una travessa molt recomanable per aquells que voleu tastar els 60 quilòmetres.


Properament, farem pomes de "relleno" d'Arenys de Munt.

FONTS D'ARREU XV. LA FONT GRAN DE MONISTROL DE MONTSERRAT

 

Aquest és el primer llibre que trobo dedicat a una font. Publicat per en Josep Galobart i Soler i editat per l’Aixernador Edicions el gener de 1994, l’autor ens explica la importància que ha tingut aquesta font per la vil.la de Monistrol des de finals del segle XVI. Anomenada en altres époques font de la Reclosella o Font Gran el cabal d’aquesta font ha servit per abastar d’aigua potable a Monistrol, per rentar-hi la roba, per regar els horts, per moure petits molins…

En aquest llibre trobarem els fets i els personatges que han anat fent la història d’aquesta deu i les seves aigües; el doctor Joan Carles i Amat, el promotor Josep Salamanca, el constructor, Bartomeu Rius, el cronista Josep Salamanca i Aguilar, la sequera de 1691, les tandes de reg, les Ordinacions dels Veedors de les Hortes…

Finalment, a les últimes fulles del llibre trobem fotografies dels últims 100 anys que reflecteixen els canvis que ha tingut la font i el seu entorn aquesta última centúria.

Properament, pujarem cims i buscarem fonts pel Montseny.

LA FONT DEL ROSSINYOL

                          La Font del Rossinyol                                             

Avui fem l’entrada 300 i amb un número tan rodó havia de fer una entrada especial. Anem camí dels vuit anys de blog i en els inicis totes les entrades giràven al voltant d’ anar a buscar fonts dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina, per tant, recordant aquells inicis,  avui us presentaré la Font del Rossinyol, una humíl font boscana que trobem enmig del garbuix de carrers, torres i parcel.les de la Conreria a Sant Fost de Campsentelles.

En aquest sentit, us presentaré dos itineraris, un per fer a peu i un altre per acostar-nos amb cotxe fins a pocs metres de la Font.

L’opció a peu, és una passejada que ens portarà a la Font del Rossinyol des de la Font Better. De la Font Better ja en vam parlar el novembre de 2010.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la Font Better i pugem per un corriol que surt al final del carrer, marxa en direcció sud i cent cinquanta metres més enllà ens porta a un carrer cimentat que ens creua.

0,150Qm. 0,150Qm. Carrer Bosc. Girem a la dreta.

0,100Qm. 0,250Qm. A la dreta ens queda el carrer de la Pineda. Nosaltres continuem pel carrer del Bosc.

0,150Qm. 0,400Qm. Girem a l’esquerra pel camí de la Font Better.

0,800Qm. 1,200Qm. Cruïlla de pistes. Obviem la pista que ens mena de l’esquerra i nosaltres continuem recte.

0,340Qm. 1,540Qm. Plaça de la Creu. Girem a l’esquerra pel Camí Antic de Sant Fost.

0,150Qm. 1,690Qm. El Camí Antic de Sant Fost marxa avall. Nosaltres continuem recte pel carrer de la Font del Rossinyol.

0,200Qm. 1,890Qm. En un revolt travessat per una línea eléctrica, abandonem el carrer i seguim pel corriol que puja per una embardissada torrentera i a uns 50 metres s’arriba a la Font.

0,050Qm. 1,940Qm. Font del Rossinyol. Petita font boscana. L’aigua raja d’un tub de plastic clavat a una petita paret d’obra a baixa alçada i cau directament a terra formant un petit basal i desprès aquesta aigua s’escola entre les bardisses.

Damunt la font hi ha una placa amb el nom i la data de restauració efectuada pels veïns de la zona. Malgrat que la font es troba en força bon estat, cal fer una neteja de l’entorn, doncs està molt embardissat i a més a més hi ha força deixalles.

Per tornar a la Font Better desfem el camí que hem fet.

Opció en cotxe:

Sortim de la plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles, agafem la B-500 en direcció a Badalona fins al cim de la Conreria. Girem a la dreta, passant per davant de l’antic Seminari, per l’avinguda de la Font de les Monges, que ens portarà al camí Antic de Sant Fost fins a la plaça de la Creu. En aquest punt, hem de prendre el camí de la dreta (l’antic camí de Sant Fost), que baixa i que deixem poc després per agafar el de la dreta, que és el carrer de la font del Rossinyol. Dos-cents metres més endavant, aparquem el cotxe i enllacem amb l’opció a peu.

En un revolt travessat per una línea eléctrica, abandonem el carrer i seguim pel corriol que puja per una embardissada torrentera i a uns 50 metres s’arriba a la Font.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibret Fem Memòria Sant Fost de Campsentelles Segle XX. Núm 2. Les fonts. Escrit i editat per en Jaume Rifà i Solé, Amadeu Rovira i Boix i en Josep Gurri i Cañameras l’any 2009.

Per altra banda, també he extret informació de la pàgina web www.encos.cat

Properament també parlarem d’altres dues fonts de Sant Fost, la font del Porró i la font dels Castanyers.

    

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXIV. JOAN COROMINES.

Aquest darrer Sant Jordi em van regalar "ITINERARIS DE JOAN COROMINES. Excursions a la recerca del mot, de la paraula viva" i efectivament a la descripció de les més de 200 excursions que va fer en Coromines entre els 18 i 29 anys és molt fàcil trobar paraules.
Pràcticament totes aquestes sortides van ser per Catalunya, a excepció de quatre sortides que fa durant el primer semestre de 1928 a la serra madrilenya i d'una sortida pels voltants de Zurich el desembre de 1928.

El filòleg tresquejava carreranys, peixia ganyips i amb el seu espèrit ardit, tramuntava portells.
En aquell recull nomès hi ha mots dels 36 primers itineraris, per tant de ben segur aquesta gramàtica del caminant dedicada a en Coromines tindrà seqüeles,
Les 23 paraules d'avui són les següents,

Afrau: A Ripoll, Olot, la Pobla de Lillet, Solsona i Cardona, fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals.

Andà: A la Cerdanya, a Ripoll i a la Vall d’Aneu, barrera de quatre o cinc metres de llarg, formada de tres barres horitzontals unides per barrerons verticals, i que, posada al costat d'altres barreres semblants, serveix per formar la pleta.

Ardit: Atrevit, que no té por.

Carrerany:  1. A Barcelona, Solsona, Cardona, Gironella, Vilafranca del Penedès i Santa Coloma de Queralt, caminoi per dins el camp.

                      2. A la Plana de Vic, solc que fan pels camins les rodes dels carros.

Catau:  1. Amagatall d’animals.

2. A la Pobla de Lillet, fondal o comellar molt fondo i fosc.

Comellar:  Al Priorat i Mallorca, espai de terra ample i pregon, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades.

Enasprar: Pujar.

Esquenada: Carena i pendís de muntanya.

Faldejar: Recórrer vorejant la falda d'una muntanya.

Flectir: Doblegar.

Frau: Afrau. Fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals.

Mener: Mina, lloc d’on s’extreu mineral.

Peixir: Alimentar.

Pitrada: Espai de camí molt llarg o difícil.

Pleta: Lloc tancat, generalment amb andans, on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya.

Portell: 1. A Girona, l’Empordà i el Priorat, pas molt estret entre dues muntanyes o altres elevacions del terreny.

                 2. A la Cerdanya, el Ripollès, els Pallars, Gandesa…, obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a bestiar.

Redol: Porció de superfície que hi ha al volt d’un punt determinat.

Relleix: Replà que surt cap a fora de la superfície més o menys vertical d'un cingle o penya-segat.

Timbera: Precipici, timba.

Tramuntar: Passar a l'altra banda d'una muntanya o d'una serra.

Trescar: Caminar amb energia i relativament de pressa.

Tresquera: Lloc per on cal trescar; camí que cal seguir.

Trifurcar: Dividir en tres branques, ramals o camins.

Les definicions d'aquesta entrada les he extret de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

La setmana vinent l'entrada 300.

MONTNEGRE-CORREDOR VII. DE LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA A PALAFOLLS.

                                                                                                                                                  Aqüeducte de Can Cua

Fa temps que volem arribar a Blanes des d’un poble costaner del Maresme. En aquest sentit, el mes d’abril vam sortir d’Arenys i reseguint la costa, una Tordera crescuda ens va impedir passar a Blanes i arribar fins la Palomera, porta de la Costa Brava.

Enguany, pujant per la vall de la riera de Pineda, ens voliem enfilar fins a Sant Pere del Riu i d’aquí a Palafolls anar tresquejant. Tanmateix, no comptavem que els alicients d’aquesta sortida pràcticament acaben abans d’arribar al quilòmetre 4 i fins a Palafolls hi ha gairebé 13 quilòmetres de pista i tobogans, sense fonts i amb algun pas certament perillòs com la cruïlla de la NII, entre Sant Genís i Palafolls.

Però no defallim un altra dia ho intentarem des de Santa Susanna, ens dirigirem cap a Sant Genís de Palafolls, d’aquí al Castell de Palafolls, Palafolls i cap a Blanes.

Referent a la sortida d’avui, realment val la pena conèixer la Vall de la Riera de Pineda, doncs en poc tros hi ha molt patrimoni. Tanmateix, abans de fer la pallissa que hem fet avui, us recomanem fer el Sender Local C-101 que sortint de l’esglèsia de Pineda, passa pels indrets que hem fet en els primers quilòmetres de la sortida i a més a més pel molí i el forn de calç de Can Marquès i després s’enfila cap al Coll dels Altars, amb la possibilitat de fer el cim del Montpalau des d’aquí.

Posteriorment, davalla cap a l’ermita de Sant Rafael, el conjunt patrimonial de Sant Jaume i desfent part del camí que hem fet a l’inici de l’excursió, retornem a Pineda.

Per tant, aquest Sender Local C-101 queda pendent i no creiem que tardem molt a fer-lo. Malgrat, que no us aconsellem de fer aquesta excursió fins a Palafolls, com hi hem arribat us pengem la descripció de l’itinerari.

0,000 Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Pineda i ens enfilem pel carrer de l’Esglèsia que ens queda una mica a la dreta.

0,750Qm. 0,750Qm. Santa María de Pineda. L'església parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar fou consagrada pel Berenguer Guifré l'any 1079. De l'antiga església romànica no en queda res, ja que al segle XVI fou bastida una nova esglèsia enderrocant la vella. Aquest nou temple fou fortificat després del saqueig del corsari Dragut de l'any 1545. Record d'aquest saqueig n'és la llinda de la portalada on hi ha una inscripció que recorda aquest fet.^.

Al segle XVIII s'amplia amb les naus laterals i amb el campanar octogonal i desapareixen les restes fortificades. De la façana cal destacar els interessants esgrafiats geomètrics de mitjans de segle XX.
Com a curiositat, podem explicar quines són les campanes d’aquest campanar octogonal, la Joana és la més gran, l’Assumpta la més petita,  la Montserrat i la Neus són les mitjanes.  Ara seguim les marques verdes i blanques del SL- C101 que ens ha de dur fins la Font del Ferro. Creuem la NII pel pas soterrani que tenim davant nostre i seguim amunt per un tram d’escales pel carrer Joan Josep Tharrats.

0,060Qm. 0,910Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Eugeni d’Ors.
0,060Qm. 0,970Qm. El nostre camí segueix per una pista cimentada que mica a mica va guanyant alçada.
0,100Qm. 1,070Qm. La pista cimentada es converteix en un camí de terra i deixa a banda i banda petites explotacions agrícoles.
0,775Qm. 1,845Qm. Ens creua la carretera d’Hortsavinyà. Nosaltres girem a la dreta per un corriol enlairat respecte la calçada, uns metres més endavant seguim pel voral de la carretera. Si anem amb canalla, en aquest tram s’ha d’anar amb compte, malgrat no hi ha gaire trànsit.
0,700Qm. 2,545Qm. A la dreta trobem un corriol que s’enfila entre vegetació força espesa.

0,100Qm. 2,645Qm. Aqüeducte romà de Can Cua. Actualment, podem veure quatre arcades que corresponien a un aqüeducte que desembocava a la vil.la de Can Roig (segles I-V dC). L’aqüeducte fou construït a base de pedres granítiques o calcàries, irregulars en mides i colors, lligades amb morter de calç i sorra i disposades en fileres d’altures diferents.

Recollia les aigües d’un petit congost de la vall de Riu, a l’altura de Can Bufí, tenia una llargada de 3,5 Qm i durant el seu recorregut amb un desnivell de 40 metres salvava quatre torrenteres.

A dia, d’avui, juntament amb l’arc de Sant Pere de Riu  estan catalogats de bé cultural d’interès nacional.  Ara refem aquests 100 metres i continuem amunt per la carretera d’Hortsavinyà.

0,275Qm. 3,020Qm. Abans de passar per sota l’autopista C-32 a mà esquerra trobem el Pont del Diable. L’origen d’aquesta construcció és del tot incert. Malgrat que la coneixem amb el nom popular de “Pont del Diable”, realment és el suport d’un canal que facilitava el pas de les aigües des d’una banda de la riera a l’altra. La finalitat d’aquesta canalització és probable que fos el reg agrícola, no obstant hi ha qui pensa que l’aigua que hi passava arribava fins el molí de Sant Jaume o inclús en époques anteriors als molins de Can Marquès i Can Bauveta.En aquest sentit, en la construcció es superposen restes de dues èpoques diferents.  
Continuem amunt per la carretera.
0,300Qm. 3,320Qm. Deixem la carretera d’Hortsavinyà i girem a la dreta per una pista cimentada cap a la font del Ferro.
0,050Qm. 3,370Qm. Trobem a la dreta un corriol que ens porta fins la font del Ferro i l’Arc de Sant Pere. L’arc de San Pere és una estructura de 15 metres de longitud i poc més d’un metre d’amplada amb una arcada de 3 metres de diàmetre. Es va construir amb la finalitat de salvar el desnivell del terreny i la torrentera procedent de la Font del Ferro. L’arc de Sant Pere de Riu i l’aqüeducte de Can Cua van formar part de la mateixa obra hidràulica.

0,100Qm. 3,470Qm. Font del Ferro. Al començament del anys noranta, arran de la construcció de l´autopista Barcelona- Palafolls, l´antiga font va quedar ensorrada i la sortida d´aigua desplaçada uns metres i acabada en un pericó. A més a més, es va construir una ampla canalització de ciment per a les aigües pluvials. El resultat va ser la degradació de l´entorn i l´oblit de l´indret.

L’any 2008 es va arranjar tot aquest entorn, es va instal.lar un pont de fusta per evitar la degradació de l’arcada romanda de l’aqüeducte i es va bastir una nova font. Actualment la font del Ferro té un frontal de pedra i uns bancs de la mateixa pedra a banda i banda, el tub és metàl.lic.  El dia que vam fer l’excursió, a principis d’agost de 2015, hi havia gent omplin garrafes. La font desguassa en una pica rectangular i finalment l’aigua va a parar a una petita bassa desprès de passar per sota l’arcada.
Per últim, com a curiositat, esmentar que tot aquest entorn pertany al municipi de Tordera i no pas al de Pineda.
Continuem pel corriol que retorna a la pista cimentada i seguim amunt.

0,500Qm. 3,970Qm. Deixem a l’esquerra Sant Pere del Riu. Esglèsia romànica del segle XII. Actualment funciona com a casa de colònies, doncs el 1985 la rectoria va ser habilitada com a tal.
 Seguim amunt pel PR C-146, direcció Palafolls. Uns metres més amunt passem pel veïnat de Sant Pere del Riu amb cases a banda i banda. Més endavant la pista cimentada es converteix en pista de terra,  per la qual nosaltres continuem, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.
1,250Qm. 5,220Qm. La pista comença a descendir.
0,550Qm. 5,770Qm. Deixem a la dreta l’alzina alta de Can Buc de les Nogueres. La pista torna a pujar una mica.
0,500Qm. 6,270Qm. Cruïlla de camins. Seguim el PR-C-146, direcció Quatre Camins i Carretera de Miralles.
0,320Qm.6,590Qm. Quatre Camins. Seguim direcció Vallmanyà.
0,325Qm. 6,915Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta direcció Palafolls. Uns metres més endavant a l’esquerra deixem una casa en runes.
0,330Qm.7,245Qm. Cruïlla. El nostre camí s’enfila a la dreta per una pista.
0,625Qm. 7,870Qm. Camí carreter que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.
0,100Qm. 7,970Qm. Arribem a un pla i baixem una mica.
0,200Qm. 8,170Qm. L’alegria dura poc i el camí torna a pujar.
0,275Qm. 8,445Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte per la pista principal que va fent algun tobogan. Sempre seguint les marques del PR-C-146.
1,500Qm. 9,945Qm. Vorejant el turó Gran de Miralles arribem a una cruïlla de camins. Nosaltres contínuem recte per la pista que planeja.
0,150Qm. 10,095Qm. Continuem pel camí que segueix en sentit ascendent a l’esquerra. Uns centenars de metres més endavant baixem per una pista cimentada. Nosaltres caminem per la pista principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.
2,750Qm. 12,845Qm. Cruïlla de camins amb dos bons exemplars de pi. Nosaltres contínuem pel PR que marxen recte.
0,750Qm. 13,595Qm. Sant Pere de Vivelles. Girem a la dreta per una pista asfaltada cap a Sant Genís de Palafolls. Uns metres més endavant creuem la C-32 per un pont. Més enllà la pista asfaltada es converteix en pista de terra.
1,000Qm. 14,595Qm. Sortim a una carretera asfaltada,  ara el camí continua per aquesta carretera en sentit ascendent.
0,175Qm. 14, 770Qm. Sant Genís de Palafolls. Carretera que ens creua. Girem a l’esquerra cap a Palafolls. Anem pel voral, malgrat no haver-hi gaire transit hem d’anar en compte.
0,500Qm. 15,270Qm. Rotonda. Pas perillòs. Molt, molt de compte!!!  Doncs hem de creuar la NII a nivell. Continuem per la pista que deixa a l’esquerra Fustes Esteba.
0,500Qm. 15,770Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.
0,070Qm. 15,840Qm. Girem a la dreta. Ja veiem clarament el punt final de l’excursió d’avui, doncs Palafolls ja queda davant nostre.
0,550Qm. 16,390Qm. Passem pel veïnat de Mas Prats. Continuem recte cap a Palafolls.
0,300Qm. 16,690Qm. Camí de Sant Genís. Deixem a l’esquerra una escola. Continuem amunt.
0,200Qm. 16,890Qm. Plaça Major. Final de la sortida d’avui.

Per anar a buscar l’autobús que ens retorni a Pineda, hem de seguir les següents indicacions.

0,000Qm. 0,000Qm. Plaça Major. Sortim de la plaça pel carrer Sindicat.
0,075Qm. 0,075Qm. Girem a la dreta pel carrer Ramon Turró.
0,150Qm. 0,225Qm. Trobem l’avinguda Costa Brava que ens creua. Just a la cantonada hi ha una parada de bus i les línees 622 i 625 ens retornaran en menys de 20 minuts a Pineda. Cal consultar horaris perquè no hi ha gaire autobusos al dia.

Per fer l’entrada d’avui, hem extret la informació de la web salvemlarieradepineda.pangea.com de la PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA, que sens dubte fan molt bona feina per recuperar, preservar i donar a conèixer tot el patrimoni que hi ha en aquest territori.

Properament, anirem a buscar fonts gairebé perdudes per Sant Fost de Campsentelles.

TRINXATLÓ 2015

Enguany el Club BTT Trinxacadenes, organitza la II edició de la Trinxatló, una duatló de muntanya que es portarà a terme el proper diumenge 11 d'octubre.
Aquesta prova es pot realitzar individualment o bé per parelles, en aquest cas, un membre de l'equip corre i l'altre fa el tram de bicicleta. En aquest sentit, hi ha dues transicions, amb un primer tram de cursa a peu de 7,5 Qm, un segon tram de BTT de 18,5 Qm i l'últim tram de cursa a peu de 4,5Qm.

El recorregut transcorre per pistes i corriols al voltant de Vallromanes i el centre neuràlgic de la prova será la zona esportiva.
Les inscripcions ja estan obertes i fins el 31 d'agost trobareu preu reduïts.
Trobareu més informació a www.trinxacadenes.com

La setmana vinent caminarem entre Pineda i Palafolls.