diumenge, 25 de juliol del 2010

La Font de la Dinamita

La Font de la Dinamita

Aquesta és una font de la qual fa molt temps que podia parlar. A hores d'ara si em demanéssin fer una classificació de les deu millors fonts de la Serralada, tenint en compte el seu entorn, l'aigua que en raja, l'estructura de la font... de ben segur aquesta hi seria.

En aquesta ressenya, indicaré el camí més ràpid per arribar-hi i malgrat que farem un itinerari circular, sens dubte l'ubicació d'aquesta deu d'aigua, ens permet incloure-la en excursions molt més llargues.

La distància de la passejada d'avui serà d'uns 2.200 metres i el desnivell positiu tot just serà d'uns 50 metres. A més a més bona part de l'excursió passa per indrets obacs per tant és recomanable fer-la a qualsevol época de l'any.

La Font de la Dinamita es troba al terme municipal de Sant Fost de Campsentelles i per apropar-nos al punt d'inici i final de la sortida d'avui hem de fer el següent.

Anirem en cotxe fins l'urbanització Mas Corts, que es troba al quilòmetre 7,5 de la carretera de La Conreria (B-500 Badalona-Mollet). Pujant des de Mollet trobem el desviament de l'urbanització a l'esquerra i hem de pujar força pel carrer Sant Llorenç fins la confluència dels carrers Aneto i Montblanc on aparcarem. Ara hem de seguir el tros de carrer que ens queda més a l'esquerra i pel qual pocs metres més endavant trobem una tanca del Parc de la Serralada Litoral impedint el pas als cotxes.

Passem la tanca i caminem uns 80 metres, on trobem un corriol a mà esquerra que endinsant-se pel Bosc de la Nau ens durà a la font desprès de caminar 10 minuts. Al començament , aquest caminet és força dret i relliscós.

Tanmateix, cal destacar que uns 150 metres abans d'arribar a la font a mà esquerra trobarem les runes de l'antiga fàbrica de dinamita, que dóna nom a la deu d'aigua. L'empresa va desaparèixer arran d'una explosió, desprès d'haver patit diversos incendis.

Costa imaginar-se que per aquests camins hi transitaven carruatges tirats per matxos, i els quals feien el transport de les mercaderies de la fàbrica.

Per la seva banda la Font de la Dinamita es troba situada sota un sostre de volta catalana construit d'obra vista i totxo i el camí tot just passa pel damunt. Aquesta font gairebè sempre raja i està envoltada d'alzines, bardisses, heures i plataners, fet que fa que estiguem davant un dels racons més bonics de tota la Serralada.

Ara marxem pel corriol que passa per sobre la font en sentit nord i en lleuger ascens. Desprès d'haver caminat uns 350 metres, arribem a un altre corriol que ens travessa, nosaltres girarem a la dreta i obviant tots els camins que menen a banda i banda cinc-cents metres més enllà arribarem a una pista que ens travessa i tornarem a girar a la dreta.

Ara ja no deixarem aquesta pista que de seguida marxa en sentit sud i desprès de caminar uns 750 metres arribarem de nou al carrer Aneto, a l'urbanització Mas Corts, on tindrem aparcat el cotxe, per tant punt d'inici i final de la sortida d'avui.

Bona part de la informació referent a la Font de la Dinamita, l'extret del llibret núm 2. de "Fem Memòria". Les Fonts de Sant Fost de Campsentelles, escrit i editat per Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri.

diumenge, 18 de juliol del 2010

I Cursa del Galceran

Ahir al vespre vaig corre la I Cursa del Galceran, per una banda, això de corre curses ho faig un parell de vegades al mes i per un altre cantó, el territori per on es feia la cursa estic fart de camina'l i corre'l.

Des d'aquesta entrada, vull fer una valoració d'allò que em va semblar la cursa, sempre des d'una vessant constructiva i desitjant que hi hagi una segona edició.

Per començar, el terme "Mancomunitat" em sembla molt encertat, cal optimitzar recursos i que els municipis crein aquests organismes, facilita que es puguin oferir més recursos i tanmateix també s'evita que es dupliquin altres serveis i recursos.

Per exemple: A nivell d'instal.lacions esportives, un poble podria tenir un bon camp de fútbol, l'altre un bon poliesportiu, un altre un bones pistes d'esports de raqueta... i no tenir de tot a tot arreu, tenint unes instal.lacions pràcticament en desús amb les despesses que això comporta.
I aquesta definició de mancomunitat és exportable a serveis socials, educatius, sanitaris...

Ara ja centrar-me a la cursa, penso que va ser poc publicitada, jo em vaig assabentar a travès del blog de l'Antondensi, un dia abans de finalitzar el periòde d'inscripció i això que sempre intento estar a l'aguait de tot allò que passa en els municipis d'aquestes muntanyes.
Al marge d'anunciar-ho a la premsa local i ha pagines webs especialitzades com corredors.cat o ropits que si l'anunci de la cursa s'hagués posat un parell de mesos abans, la participació pel cap baix s'hagués multiplicat per 10.

Quant a la cursa, va mancar avisar que calia frontal o llanterna per fer algun tram i per altra banda hi havia algun punt poc senyalitzat ( Font de Baix/ Carrer Sagrera a Santa María de Martorelles) que va fer que alguns corredors anèssim per uns carrers per on no s'havia de passar.

Aquest cap de setmana vinent, concretament el dissabte 24 de juliol a les 19:30h és fa la cursa de la Festa Major d'Òrrius, el recorregut és d'onze quilòmetres, majoritàriament per pistes i corriols i una hora abans a les 18:30h, surten els caminadors. Cadascú camini o corri porta el dorsal d'un color. Sens dubte, per similitud aquesta seria una prova de la qual els organitzadors de la Cursa i Caminada del Galceran podieu copiar moltes coses perquè fa molts anys que ho fan i ho fan molt bé i per començar amb aquests horaris us estalviarieu el "problema" que suposa còrrer de nit pel bosc, a més de guanyar en animació, "controladors" perquè la filera de caminadors faciliten el seguiment del recorregut als corredors i aquests poden trepitjar més bosc i no tant asfalt.

A la sortida i a l'arribada faltava gresca, inclús megafonía; i això que l'entorn de la masia de Can Carrancà és un lloc ideal com inici i final de la prova.

Quant a la caminada, malgrat no fer-la, sembla ser que va mancar comptar amb associacions i grups que durant l'any fan molts quilòmetres per aquestes contrades.

Fent aquesta valoració no he volgut "destrempar" a ningú, tot el contrari, encoratjar als organitzadors perquè hi hagi una segona, una tercera... i moltes més edicions, perquè la iniciativa és molt bona.

dimarts, 13 de juliol del 2010

Les 41 fonts de Vallromanes

La font de Sant Joaquím

Malgrat haver parlat fins ara només de 54 fonts, cal dir que ja he trobat referenciades gairebè 500 fonts repartides entre els dos parcs, el de la Serralada de Marina i Litoral, des de Santa Coloma de Gramenet fins a Mataró.

És evident que moltes d'aquestes fonts avui dia segurament hagin desaparegut, estiguin a propietats privades o perdudes.

En el llibre "Vallromanes noms de lloc i casa", Enric Garcia-Pey ens parla de les 41 fonts del terme municipal. En aquest blog ja n'hem parlat d'alguna, avui us poso la llista sencera amb l'estat amb el qual crec que es troben. Si algú coneix quelcom d'aquestes deus d'aigua, us agrairia que m'ho féssiu saber.

1. Agustí. Desapareguda.

2. Alba. Desconeguda. Eixuta. Segurament dins una propietat privada.

3. Albes. Desapareguda.

4. Barbeta. Trobada. Ja n'he parlat en el blog. Eixuta.

5. Beco. Desconeguda.

6. Brutau. Desapareguda.

7. Cabrit. Desapareguda.

8. Calderó. Desconeguda. En principi en époques plujoses encara raja.

9. Campa. Desapareguda.

10. Capella. Desconeguda. Eixuta. Segurament dins una propietat privada.

11. Cera. Desapareguda.

12. Colomer. Desconeguda. Eixuta. Segurament dins una propietat privada.

13. Ferro. Desconeguda. Sembla ser gairebé desapareguda.

14. Fuster. Haig d'acabar d'ubicar-la i nomès raja durant les époques de pluges.

15. Ginesta. Malgrat estar desapareguda, ja n'he parlat al blog, perquè fa anys s'en feien grans fontades.

16. Ginestet. Desconeguda. Eixuta. Dins una finca particular.

17. Grèvol. Totalment desconeguda.

18. Guàrdia. Desconeguda. Segurament dins una finca privada.

19. Gurguí. Trobada. Ja n'he parlat en el blog. Sempre raja.

20. Manel. Desconeguda. Segurament dins una propietat privada.

21. Maura. Desconeguda. Eixuta. Segurament dins una propietat privada.

22. Merles. Desconeguda. Dins una propietat privada.

23. Mogues. Desconeguda, però gairebé segur desapareguda.

24. Montserrat. Desconeguda. Raja dins una propietat privada.

25. Morera. Trobada. Encara no n'he parlat al blog.

26. Moreu. Desconeguda. Raja dins una propietat privada.

27. Mussols. Desapareguda.

28. Palauet. Haig d'acabar d'ubicar-la. Eixuta.

29. Panna. Desconeguda, però segurament desapareguda.

30. Porrassa. Desapareguda.

31. Rapia. Desapareguda.

32. Roget. Desconeguda. Eixuta i segurament dins una propietat privada.

33. Salamàndries. També anomenada Font de Can Malloles, està eixuta i dins una propietat privada.

34. Sant Antoni. Segurament raja dins una propietat privada.

35. Sant Joaquim. Trobada, ja n'hem parlat en aquest blog. Cau un rajolí en époques de pluja.

36. Sant Josep. Desapareguda.

37. Sant Martí. Desconeguda. Dins una propietat privada.

38. Santa Anna. Trobada, ja n'he parlat en el blog. Sempre eixuta.

39. Tià. Desapareguda.

40. Ventalló. Desconeguda. Eixuta.

41. Vilardell. Trobada, ja n'he parlat en el blog. Deu d'aigua que brolla de terra.

Ara per ara, de les 41 fonts de Vallromanes, nomès conec en major o menor mesura aquestes 11 que he subratllat de color blau.





dijous, 8 de juliol del 2010

Camins de Vallromanes: Pel turó de Cal Tàvec i la Baga de Can Maimó

El camí sota el turó de Cal Tàvec

Ara ja fa sis anys i mig que visc a Vallromanes i malgrat tenir aquest bosc a poc més d'un quilòmetre de casa, no va ser fins la darrera tardor que el vaig descobrir.

Casualment, aquell dia segurament el vam descobrir centenars de persones, perquè per aquí passaven els darrers quilòmetres de la Trinxacadenes, prova de BTT de la qual ja em vaig parlar el mes d'octubre.

Aquest matí he anat a passejar-hi i cal felicitar a qui ha netejat el bosc. No sé qui deu haver sigut si els de l'ADF, si els de la "Trinxa"... però ho torno a reiterar, FELICITATS I GRÀCIES, perquè desprès de la nevada del mes de març, fa dos mesos, encara hi havia dotzenes d'arbres i branques que posaven moltes dificultats per transitar pel camí, i el pitjor, tota aquesta fusta era veritable pólvora davant l'inminent arribada de l'estiu.

La ruta d'avui té una distància d'uns 6.500 metres i un desnivell positiu d'aproximadament 200 metres. Aquesta sortida pot fer-se a qualsevol época de l'any, això sí, cal dur aigua perquè no trobarem cap font.

Sortirem de la plaça de l'Esglèsia i ens dirigirem cap a l'avinguda de Can Galbany per passar a tocar de la zona esportiva. Uns metres més endavant, a la primera cantonada, girarem a l'esquerra pel carrer de Joan Carsi. Més enllà el carrer fa un revolt molt pronunciat a la dreta que desemboca al carrer dels Atmellers que de seguida enllaça amb el carrer Santa Quitéria, un camí de terra per on contínuem.

Més endavant aquest carrer el trobem asfaltat, nosaltres contínuem amunt per ell, fins arribar a dalt. Malgrat, no haver-hi cap senyal, aquest punt és límit de terme entre Vallromanes i Vilanova. Fins ara hem fet uns 700 metres.

Ara contínuem tot baixant pel carrer Sant Ramon fins arribar a baix, a l'alçada de la hípica, uns 600 metres més avall, on girem a la dreta cap a Can Maimó, que hi arribarem desprès de deixar el pitch and put a la dreta i de caminar uns altres 600 metres.

Deixem la masia a l'esquerra i continuem recte per la pista que ens duria cap a la Creu de Can Boquet, fins que uns 250 metres més amunt, trobem un corriol a mà dreta (per entrar-hi hem de passar entre els dos pivots d'una tanca) que ens 100 metres més endavant ens portarà a travessar el torrent del Molí de Can Cuquet.

Ara el camí marxa cap a l'esquerra tot pujant una mica. No té perdua, sempre hem de seguir el corriol principal, obviant els trencalls que menen a banda i banda. Un quilòmetre més enllà el camí gira en un principi cap al sud, per de seguida encarar-se cap a l'oest. De totes maneres, si tinguéssim algun dubte en aquest tram, hem de seguir les marques roses.

Uns 300 metres més endavant trobem un 12, a sobre d'una marca rosa. Ara el camí descendeix una mica cap a l'esquerra. Quatre-cents metres més enllà, obviem un camí carreter que marxa a mà esquerra. Nosaltres seguim pel nostre que ara baixa una mica i a 200 metres trobarem un camí que ens travessa.

Si giréssim a mà esquerra pel camí, uns 150 metres sobre nostre hi ha la Roca Foradada. De fet, aquest tram de l'itinerari que farem ara coincideix amb l'itinerari editat el mes de març de 2009 de la Roca Foradada a la Roca d'en Toni.

Nosaltres girem a la dreta i seguim el camí fins arribar al pitch and put desprès d'uns 700 metres.

Quan som a baix, deixem el camp de golf a mà dreta i contínuem pel camí que ara puja una mica, sempre seguint el corriol principal i obviant els trencalls que menen a banda i banda.

Desprès d'aproximadament un quilòmetre, arribem a una pista ampla que ens travessa. (Aquesta pista dóna a la part del darrera de les cases del carrer Sant Ramon, per on hem passat a l'inici de la ruta). Girem a l'esquerra, ascendint lleugerament, dos-cents metres més endavant, la pista es converteix en un corriol que guanyant alçada entre pins i alzines ens durà de nou al límit de terme entre Vilanova i Vallromanes.

Ara nomès ens queda desfer el camí que hem fet al començament de l'itinerari, així baixarem pel carrer Santa Quitèria i Atmellers on desprès de fer el revolt pronunciat a l'esquerra arribarem al carrer Joan Carsi, per desembocar a l'avinguda de Can Galvany i finalitzar la sortida d'avui de nou a la Plaça de l'Esglèsia.

Altres rutes que he publicat en aquest blog al voltant de Vallromanes han sigut:

-De la Roca Foradada a la Roca d'en Toni.
-Una excursió de dames i cavallers.
-De Castellruf a Vallromanes.
-Els dominis del castell de Sant Miquel.
-3a Passejada pels voltants de Vallromanes, i properament tambè farem
-De Vallromanes a Alella




divendres, 2 de juliol del 2010

La Font Sagrera

La Font Sagrera


Avui he anat cap a Cabrils, tot buscant la Font Sagrera. Normalment no parlo de fonts urbanes, però aquesta val molt la pena.

Per arribar-hi és molt senzill, deixant el cotxe a qualsevol aparcament de Cabrils, trobarem un plànol amb els carrers del centre urbà del municipi.

La font Sagrera és troba al Passatge de la Font Sagrera i s'hi pot arribar pel carrer del Torrent Roig o bé pel carrer de Lluís Colmenar.

El més curiós de la font és la roda que hi ha i que antigament servia per bombejar l'aigua. Avui, malgrat fer-la rodar amb insistència no ha sortit ni una gota d'aigua. De totes maneres, buscaré bibliografia i més endavant us explicaré l'origen i l'us que se'n feia d'aquesta font.

Però les sorpreses no s'han acabat aquí, tot caminant pels carrers de la vila maresmenca, he començat a trobar més fonts; la de la Barretina, la de la Creueta, la de la Plaça, la dels Quatre Camins i la d'en Cosmet. I em sembla que encara n'hi ha més. Ja m'ho direu si en coneixeu alguna més.

Tanmateix, més endavant prepararé una ruta per aquestes fonts urbanes i miraré d'averiguar perquè el poble té aquesta devoció envers les fonts.