1.
La Cartoixa a Catalunya. Espiritualitat i senyoria. Ezequiel
Gort Juanpere. Rafael Dalmau Editor. Novembre 2013.
El 1415 va néixer la Cartoixa de
Montalegre i per tant l’any passat es van cumplir 600 anys. Aquest petit llibre
de nomès 81 pàgines, ens il.lustra d’una manera molt planera, sobre l’origen de
les cartoixes a Catalunya, la seva història, les seves vicissituds, les seves
maneres de fer… tenint la cartoixa de Montalegre un paper secundari, doncs la protagonista
principal és la cartoixa d’Escaladei.
2.
La font Picant d’Argentona. Pep Padrós i Marfany. Ajuntament
d’Argentona. Abril 2015.
L'autor ens fa un retrat d'aquesta font, referent
identitari de la vila d'Argentona des de finals del segle XVIII.
És ben coneguda, la relació que el poble té amb les aigües que hi brollen,
prova en tenim amb les més de dues-centes fonts que hi han existit i les quals
durant les últimes dècades moltes han sigut arranjades pel Grup de Fonts
d'Argentona.
En Pep Padrós, ha
fet un treball de recerca i d'investigació detallant amb cura tots els
esdeveniments que han passat al voltant de la font aquests últims 230 anys.
3.
A ritme del temps. Josep María Espinàs. Editorial La Campana.
Febrer 2015.
Ara
que té 88 anys, el 88è llibre de l’Espinàs no són unes memòries sinó les 'notes d'una vida'. Un seguit
d'observacions i d'opinions sobre coses viscudes directament o molt properes
que l'autor ha escrit sense un pla previ tot i que en l'ordenació final dels
textos és molt evident la intenció cronològica.
Comença,
doncs, remetent-se a imatges de la infantesa i va avançant pels ressons de la
guerra, els balls de joventut --per si algú no ho sabia, en aquest llibre Josep
M. Espinàs es defineix com un gran aficionat a ballar--, el servei militar, la
feina d'advocat, els primers intents d'escriptura, la màquina Olivetti, els
viatges a peu i els més convencionals, la seva pèssima memòria pels noms...
fins arribar al present dominat per la vellesa i la tristesa pels amics que ja
no hi són. És a dir, per les referències a la mort. Una mort, val a dir,
tractada sense eufemismes ni metàfores. Cara a cara.
4.
Les fonts de Vallgorguina. Jaume Mora i Alsina. Setembre 1980.
Segona edició el 1998.
En Jaume Mora i Alsina, conjuntament amb una colla de col.laboradors i informadors vallgorguinencs ens donen dades sobre l'emplaçament, l'orientació, l'altitud, la propietat, la naixença de la font, la construcció, la vegetació
que l'envolta, el cabal, la temperatura de l'aigua, la duresa... i finalment
unes notes per complementar la informació de les 20 fonts de Vallgorguina.
Tenint en compte els 35 anys que té aquesta obra, ara toca posar-se les
botes i penjar-se la motxilla i anar a comprovar si en aquests anys la situació
ha millorat o ha empitjorat.
Ja vam parlar d’aquest llibre en una entrada de desembre de 2015.
5.
Les fonts d’Arenys de Munt. Carles Fonfría, Marc Oller i Josep
Lluís Rodríguez.
Aquest recull de fonts editat fa 24 anys ens defineix quatre tipus de
fonts, per una banda, fonts de mina i
fonts de vessant, fent referència a la procedència de l’aigua i fonts de bosc
i fonts de masia, fent referència a la
seva ubicació .
Al marge d’aquesta classificació, els autors descriuen
les següents característiques de les 50 fonts naturals amb raig, emplaçament,
com arribar-hi, història, orientació, altitud, temperatura, vegetació,
propietari i estat de la font.
Com hem esmentat alguna vegada quan fem referència a
treballs el.laborats fa força anys, sens dubte, un termòmetre per avaluar com
s’ha gestionat aquest patrimoni, és intentar trobar aquestes deus amb les
descripcions del llibre i fer una comparativa de l’estat de la font, fa 24 anys
i l’actual.
Ja vam parlar d’aquest llibre en una entrada de juny
de 2015.
6.
Els Camins del Pessebre. Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. Jo rdi Montlló. Premià de Mar
2014.
L’any 1971 es va plantar el primer pessebre al paratge
de la Serralada de Sant Mateu conegut com Can Gallemí. Des de llavors, ha
esdevingut una fita obligada per famílies, entitats i col.lectius del poble.
Aquest
llibre, impulsat pel Col.lectiu el Bou i la Mula i els Amics de l’Art Pessebrístic de Premià de Mar, recull
aquests 44 anys de pujades de pessebres des de Premià fins a Sant Mateu, on els
“Caminants de Matinada” hi han tingut un paper important.
7.
Guia Senderista de Montserrat. Editorial Alpina. Juny 2010.
Al meu parer, actualment la millor guia excursionista del massís de
Montserrat. Tanmateix hi ha descrits 20 itineraris representats en un mapa
general en cinc mapes de sectors (Monestir, El Bruc, Collbató, Marganell i
Monistrol).
8.
Itineraris. Joan Coromines. Fundació Pere Coromines. Ara
Llibres 2014.
Amb aquest llibre es presenten per primera vegada al públic els escrits
de viatge d’un dels nostres lingüistes més insignes. Pàgines extraordinàries,
d’innegable qualitat literària, amb les quals seguim amb delit les passes de
l’home de lletres i les seves sentides evocacions pels viaranys i les
tresqueres del país a la recerca de la paraula viva, del mot més genuí. Mots i
paraules que ja han confegit dues gramàtiques del caminant i de ben segur que en
els propers mesos d’aquest Itineraris seguiran brollant mots.
9.
Els sots ferèstecs.
Raimon Casellas. 1901.
Considerada la primera novel.la del modernisme, hem inclós aquest llibre
en les recomanacions d’enguany per la seva qualitat i perquè tota la trama
succeeix a Montmany, en el cor dels cingles del Bertí. Tanmateix, si llegim el
llibre desprès d’haver caminat per aquestes contrades, fàcilment anirem situant
els indrets descrits a la novel.la i visualitzarem el paisatge que es va trobar
mossèn Llatzer quan va arribar a Sant Pau de Montmany.
10.
Llegendes
de Sant Miquel del Fai. Martí Boada, Pep Casas i Joan Campdepadrós. Edicions
Brau. Març de 1993.
“Sant Miquel del Fai es replega fetalment a l’entrada dels cingles,
quelcom de maternal l’embolcalla. El Rossinyol i el Tenes, en una mena de
baptisme natural i quotidià, banyen els esqueis i els cingles, amb una aigua
encara neta”.
Aquest recull de llegendes s’inicia a Sant Miquel del Fai i mica a mica
va eixamplant-se fins arribar a indrets com el Castell de Montbui, Gallifa i
Sant Quirze de Safaja.
11.
Estels,
ermites i esglesioles del Montnegre-Corredor. Mariano Pagès D’Urso. Novembre
2015.
Aquest llibre que se'ns presenta en format de recull fotogràfic ens
acosta instantànies d'arquitectura religiosa de catorze termes municipals que
formen part del Parc Natural Montnegre-Corredor i que corresponen a tres
comarques, Vallès Oriental, Maresme i La Selva.
L'autor Mariano Pagès, mitjançant el títol ja ens indica que totes les
fotografies que s'han fet a la cinqüentena d'edificis religiosos, s'han fet de
nit, moltes vegades amb foscor total i a partir d'aquí el fotograf ha
il.luminat l'edifici amb espelmes, llanternes o bé amb cops de flash.
Amb la fotografia nocturna,
l'autor embelleix i dota de misticisme a cadascun dels edificis.
D’aquest llibre ja em vam parlar
en una entrada de gener de 2016.
12.
El llibre
dels camins. Xavier Campillo-Besses i Rafael López-Monné. Arola Editors.
Desembre 2010.
El subtítol d'aquest llibre és
molt aclaridor "MANUAL per esvair dubtes, desfer mites i
reivindicar drets".
Aquesta obra, rigorosa i
didàctica alhora, posa en mans del públic una reflexió actualitzada sobre
aquesta infraestructura viària, analitzant la problemática que l'afecta,
presentant-ne les potencialitats i apuntant les estratègies possibles per integrar els camins dins les polítiques generals d'infraestructures i
mobilitat"
13.
Anem d’excursió. Cavall
fort. Jordi Quera. Edicions Cims i Editorial Alpina. Febrer de 2014.
Aquesta és una guia poc pràctica per posar dins la motxilla, però prou
adequada per tenir-la a casa i com diu l’autor “Comenceu a llegir… perquè ens
n’anem d’excursió.
Pel que fa a les rutes, s’havien de triar 30 i malgrat que segurament
proposaríem algun canvi, l’autor ens dóna unes propostes acceptables.
Però pel meu parer, el valor afegit d’aquesta guia, és la breu historia
de l’excursionisme català adreçada a la canalla. Un excursionisme de vella
xiruca i no pas de waypoints, un excursionisme que representa una filosofia de
vida, un excursionisme identitari que dòna a conèixer i té cura del patrimoni
que trobem tot caminant pel país.
14.
La cuina
dels vallesans. Pep Salsetes. Editorial Farell. Febrer de 2015.
Més que la cuina dels vallesans,
l’autor podía haver titulat La cuina del Vallès Oriental, doncs la totalitat de
referències corresponen a aquestes contrades.
Aquest llibre ha sorgit d’entrevistes
fetes a persones generoses dels seus coneixements, de converses en menjadors,
cuines, horts, botigues, obradors, mercats… Tanmateix, totes les receptes han
estat realitzaders i contrastades per l’autor.
Finalment, en Pep Salsetes, defensa
aquesta cuina vallesana, amb prou productes i receptari com una de les
capdavanteres de Catalunya.
15.
Trens de postal. El Ferrocarril a Catalunya. Lluís Miquel
Truells. Editorial Efadós. Febrer de 2015.
El mes de juliol de l’any passat, vam
dedicar una Gramática del Caminant, als trens, tramvies i carrilets, que
circulen o han circulat per Catalunya, des de mitjans segle XIX.
En aquest sentit, aquest llibre ens
mostra una selecció de postals que ens conviden a fer un viatge pels primers
cent anys del paisatge ferroviari de Catalunya.
16.
El Bertí. Flaixos d’un Cinglera. Jesús Cano Sánchez. Febrer
2015.
Llibre de fotografíes, on trobarem imatges de
camins, masies, flors, animals, aigua, turons, esglèsies... trobarem els
Cingles de Bertí, un indret que aquest treball li fa pujar l'autoestima i que
mereix més d'una excursió.
Ja vam
parlar d’aquest llibre el febrer de 2016.
Properament parlarem de La Bastarda.
