Fa temps que volem arribar a Blanes des d’un poble costaner
del Maresme. En aquest sentit, el mes d’abril vam sortir d’Arenys i reseguint
la costa, una Tordera crescuda ens va impedir passar a Blanes i arribar fins la
Palomera, porta de la Costa Brava.
Enguany, pujant per la vall de la riera de Pineda, ens
voliem enfilar fins a Sant Pere del Riu i d’aquí a Palafolls anar tresquejant.
Tanmateix, no comptavem que els alicients d’aquesta sortida pràcticament acaben
abans d’arribar al quilòmetre 4 i fins a Palafolls hi ha gairebé 13 quilòmetres
de pista i tobogans, sense fonts i amb algun pas certament perillòs com la
cruïlla de la NII, entre Sant Genís i Palafolls.
Però no defallim un altra dia ho intentarem des de Santa
Susanna, ens dirigirem cap a Sant Genís de Palafolls, d’aquí al Castell de
Palafolls, Palafolls i cap a Blanes.
Referent a la sortida d’avui, realment val la pena conèixer
la Vall de la Riera de Pineda, doncs en poc tros hi ha molt patrimoni.
Tanmateix, abans de fer la pallissa que hem fet avui, us recomanem fer el
Sender Local C-101 que sortint de l’esglèsia de Pineda, passa pels indrets que
hem fet en els primers quilòmetres de la sortida i a més a més pel molí i el
forn de calç de Can Marquès i després s’enfila cap al Coll dels Altars, amb la
possibilitat de fer el cim del Montpalau des d’aquí.
Posteriorment, davalla cap a l’ermita de Sant Rafael, el
conjunt patrimonial de Sant Jaume i desfent part del camí que hem fet a l’inici
de l’excursió, retornem a Pineda.
Per tant, aquest Sender Local C-101 queda pendent i no
creiem que tardem molt a fer-lo. Malgrat, que no us aconsellem de fer aquesta
excursió fins a Palafolls, com hi hem arribat us pengem la descripció de
l’itinerari.
0,000 Qm.
0,000Qm. Sortim de l’estació de Pineda i ens enfilem pel carrer de
l’Esglèsia que ens queda una mica a la dreta.
0,750Qm. 0,750Qm. Santa María de Pineda. L'església parroquial de Santa Maria de Pineda
de Mar fou consagrada pel Berenguer Guifré l'any 1079. De l'antiga església
romànica no en queda res, ja que al segle XVI
fou bastida una nova esglèsia enderrocant la vella. Aquest nou temple fou
fortificat després del saqueig del corsari Dragut
de l'any 1545.
Record d'aquest saqueig n'és la llinda de la portalada on hi ha una inscripció
que recorda aquest fet..Al segle XVIII s'amplia amb les naus laterals i amb el campanar octogonal i desapareixen les restes fortificades. De la façana cal destacar els interessants esgrafiats geomètrics de mitjans de segle XX.
Com a curiositat, podem explicar quines són les campanes d’aquest campanar octogonal, la Joana és la més gran, l’Assumpta la més petita, la Montserrat i la Neus són les mitjanes. Ara seguim les marques verdes i blanques del SL- C101 que ens ha de dur fins la Font del Ferro. Creuem la NII pel pas soterrani que tenim davant nostre i seguim amunt per un tram d’escales pel carrer Joan Josep Tharrats.
0,060Qm. 0,910Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Eugeni d’Ors.
0,060Qm. 0,970Qm. El nostre camí segueix per una pista cimentada que mica a mica va guanyant alçada.
0,100Qm. 1,070Qm. La pista cimentada es converteix en un camí de terra i deixa a banda i banda petites explotacions agrícoles.
0,775Qm. 1,845Qm. Ens creua la carretera d’Hortsavinyà. Nosaltres girem a la dreta per un corriol enlairat respecte la calçada, uns metres més endavant seguim pel voral de la carretera. Si anem amb canalla, en aquest tram s’ha d’anar amb compte, malgrat no hi ha gaire trànsit.
0,700Qm. 2,545Qm. A la dreta trobem un corriol que s’enfila entre vegetació força espesa.
0,100Qm. 2,645Qm. Aqüeducte romà de Can Cua. Actualment, podem veure quatre arcades que corresponien a un aqüeducte que desembocava a la vil.la de Can Roig (segles I-V dC). L’aqüeducte fou construït a base de pedres granítiques o calcàries, irregulars en mides i colors, lligades amb morter de calç i sorra i disposades en fileres d’altures diferents.
Recollia les aigües d’un petit congost de la vall de Riu, a l’altura de Can Bufí, tenia una llargada de 3,5 Qm i durant el seu recorregut amb un desnivell de 40 metres salvava quatre torrenteres.
A dia, d’avui, juntament amb l’arc de Sant Pere de Riu estan catalogats de bé cultural d’interès nacional. Ara refem aquests 100 metres i continuem amunt per la carretera d’Hortsavinyà.
0,275Qm. 3,020Qm. Abans de passar per sota l’autopista C-32 a mà esquerra trobem el Pont del Diable. L’origen d’aquesta construcció és del tot incert. Malgrat que la coneixem amb el nom popular de “Pont del Diable”, realment és el suport d’un canal que facilitava el pas de les aigües des d’una banda de la riera a l’altra. La finalitat d’aquesta canalització és probable que fos el reg agrícola, no obstant hi ha qui pensa que l’aigua que hi passava arribava fins el molí de Sant Jaume o inclús en époques anteriors als molins de Can Marquès i Can Bauveta.En aquest sentit, en la construcció es superposen restes de dues èpoques diferents.
Continuem amunt per la carretera.
0,300Qm. 3,320Qm. Deixem la carretera d’Hortsavinyà i girem a la dreta per una pista cimentada cap a la font del Ferro.
0,050Qm. 3,370Qm. Trobem a la dreta un corriol que ens porta fins la font del Ferro i l’Arc de Sant Pere. L’arc de San Pere és una estructura de 15 metres de longitud i poc més d’un metre d’amplada amb una arcada de 3 metres de diàmetre. Es va construir amb la finalitat de salvar el desnivell del terreny i la torrentera procedent de la Font del Ferro. L’arc de Sant Pere de Riu i l’aqüeducte de Can Cua van formar part de la mateixa obra hidràulica.
0,100Qm. 3,470Qm. Font del Ferro. Al començament del anys noranta, arran de la construcció de l´autopista Barcelona- Palafolls, l´antiga font va quedar ensorrada i la sortida d´aigua desplaçada uns metres i acabada en un pericó. A més a més, es va construir una ampla canalització de ciment per a les aigües pluvials. El resultat va ser la degradació de l´entorn i l´oblit de l´indret.
L’any 2008 es va arranjar tot aquest entorn, es va instal.lar un pont de fusta per evitar la degradació de l’arcada romanda de l’aqüeducte i es va bastir una nova font. Actualment la font del Ferro té un frontal de pedra i uns bancs de la mateixa pedra a banda i banda, el tub és metàl.lic. El dia que vam fer l’excursió, a principis d’agost de 2015, hi havia gent omplin garrafes. La font desguassa en una pica rectangular i finalment l’aigua va a parar a una petita bassa desprès de passar per sota l’arcada.
Per últim, com a curiositat, esmentar que tot aquest entorn pertany al municipi de Tordera i no pas al de Pineda.
Continuem pel corriol que retorna a la pista cimentada i seguim amunt.
0,500Qm. 3,970Qm. Deixem a l’esquerra Sant Pere del Riu. Esglèsia romànica del segle XII. Actualment funciona com a casa de colònies, doncs el 1985 la rectoria va ser habilitada com a tal.
Seguim amunt pel PR C-146, direcció Palafolls. Uns metres més amunt passem pel veïnat de Sant Pere del Riu amb cases a banda i banda. Més endavant la pista cimentada es converteix en pista de terra, per la qual nosaltres continuem, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.
1,250Qm. 5,220Qm. La pista comença a descendir.
0,550Qm. 5,770Qm. Deixem a la dreta l’alzina alta de Can Buc de les Nogueres. La pista torna a pujar una mica.
0,500Qm. 6,270Qm. Cruïlla de camins. Seguim el PR-C-146, direcció Quatre Camins i Carretera de Miralles.
0,320Qm.6,590Qm. Quatre Camins. Seguim direcció Vallmanyà.
0,325Qm. 6,915Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta direcció Palafolls. Uns metres més endavant a l’esquerra deixem una casa en runes.
0,330Qm.7,245Qm. Cruïlla. El nostre camí s’enfila a la dreta per una pista.
0,625Qm. 7,870Qm. Camí carreter que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.
0,100Qm. 7,970Qm. Arribem a un pla i baixem una mica.
0,200Qm. 8,170Qm. L’alegria dura poc i el camí torna a pujar.
0,275Qm. 8,445Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte per la pista principal que va fent algun tobogan. Sempre seguint les marques del PR-C-146.
1,500Qm. 9,945Qm. Vorejant el turó Gran de Miralles arribem a una cruïlla de camins. Nosaltres contínuem recte per la pista que planeja.
0,150Qm. 10,095Qm. Continuem pel camí que segueix en sentit ascendent a l’esquerra. Uns centenars de metres més endavant baixem per una pista cimentada. Nosaltres caminem per la pista principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.
2,750Qm. 12,845Qm. Cruïlla de camins amb dos bons exemplars de pi. Nosaltres contínuem pel PR que marxen recte.
0,750Qm. 13,595Qm. Sant Pere de Vivelles. Girem a la dreta per una pista asfaltada cap a Sant Genís de Palafolls. Uns metres més endavant creuem la C-32 per un pont. Més enllà la pista asfaltada es converteix en pista de terra.
1,000Qm. 14,595Qm. Sortim a una carretera asfaltada, ara el camí continua per aquesta carretera en sentit ascendent.
0,175Qm. 14, 770Qm. Sant Genís de Palafolls. Carretera que ens creua. Girem a l’esquerra cap a Palafolls. Anem pel voral, malgrat no haver-hi gaire transit hem d’anar en compte.
0,500Qm. 15,270Qm. Rotonda. Pas perillòs. Molt, molt de compte!!! Doncs hem de creuar la NII a nivell. Continuem per la pista que deixa a l’esquerra Fustes Esteba.
0,500Qm. 15,770Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.
0,070Qm. 15,840Qm. Girem a la dreta. Ja veiem clarament el punt final de l’excursió d’avui, doncs Palafolls ja queda davant nostre.
0,550Qm. 16,390Qm. Passem pel veïnat de Mas Prats. Continuem recte cap a Palafolls.
0,300Qm. 16,690Qm. Camí de Sant Genís. Deixem a l’esquerra una escola. Continuem amunt.
0,200Qm. 16,890Qm. Plaça Major. Final de la sortida d’avui.
Per anar a buscar l’autobús que ens retorni a Pineda, hem de seguir les següents indicacions.
0,000Qm. 0,000Qm. Plaça Major. Sortim de la plaça pel carrer Sindicat.
0,075Qm. 0,075Qm. Girem a la dreta pel carrer Ramon Turró.
0,150Qm. 0,225Qm. Trobem l’avinguda Costa Brava que ens creua. Just a la cantonada hi ha una parada de bus i les línees 622 i 625 ens retornaran en menys de 20 minuts a Pineda. Cal consultar horaris perquè no hi ha gaire autobusos al dia.
Per fer l’entrada d’avui, hem extret la informació de la web salvemlarieradepineda.pangea.com de la PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA, que sens dubte fan molt bona feina per recuperar, preservar i donar a conèixer tot el patrimoni que hi ha en aquest territori.
Properament, anirem a buscar fonts gairebé perdudes per Sant Fost de Campsentelles.
