MAPA DEL PARC DE LA SERRALADA DE MARINA

Sota el nom “Parc de la Serralada de Marina”. Senderisme en tranport públic, aquesta setmana arriba a les llibreries aquest mapa que omple un buit que hi havia fins ara.

En Rafa López Martín i l’Editorial Piolet ens posen a l’abast la cartografia de la Serralada de Marina i inclús s’amplia a Santa María de Martorelles, Alella i una mica de Vallromanes.

En una escala 1:20.000 trobareu fonts, poblats ibèrics, pous de glaç, ermites, arbres monumentals… que es complementen amb sis rutes que en Rafa López descriu a la part posterior del mapa. Jo personalment us recomano 3. Badalona la Vall de Pomar i el monestir, 5. L’obaga de Sant Fost de Campsentelles i 6. Fonts, dolmens i cims de Santa María de Martorelles.

A diferència d’altres mapes que s’havien publicat anteriorment, aquest és un treball molt rigurós on és difícil trobar quelcom que falti. Tanmateix, aquests dies que el miro i el remiro encara trobo alguna mancança i això que un servidor ha sigut un dels revisors del mapa. De totes maneres no em tiraré pedres al damunt i espero que sigueu vosaltres qui trobeu les errades.

Finalment, per aprofundir en la coneixença d’aquestes contrades, us recomano unes quantes excursions d’aquest blog,

1.     Les fonts de Sant Pere de Reixach. Juliol 2008.

2.     Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles. Febrer 2009.

3.     Els dominis del castell de Sant Miquel. Juny 2009.

4.     Les fonts d’Alella. Els torrents del Fonoll i del Sarau. Gener 2010.

5.     Etapa 0 del GR-83. Mollet-Mataró. Setembre 2011. (En aquest mapa només apareix el tram (Martorelles-Coll del Clau(Vallromanes))

6.     Del Kalet a la línea 9. Febrer 2012.

7.     Camins de Vallromanes XIV. La Caminada de les 10 fonts.

i tres llibres imprescindibles

1.     “20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic.” Rafa López Martín. Cossetània Edicions juny del 2011.

2.     “Les fonts Martorellenques” Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. Martorelles maig de 2011.

3.     Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles segle XX. Núm 2 Les Fonts. Jaume Rifà I Solé, Amadeu Rovira i Boix, Josep Gurri i Cañameras. Sant Fost 2009.

La setmana vinent una nova gramàtica del caminant.

EL MARESME FANTÀSTIC

                      
El Castell de Burriac, escenari d'alguna d'aquestes llegendes

De “momerotes” a la comarca del Maresme n’hi ha dues, una a Canet i l’altra a Mataró. En ambdos casos té el mateix sentit d’esperit que fa por als nens. És similar –fins i tot en el nom  -al Marmotot, que viu a les coves de Salnitre de Montserrat; a la Maria Bruta de Sant Andreu de Llavaneres, a la Pixarelles, semblant a la Mort; al Papu de Barcelona, que es menja els nens dolents; al Tutau, que viu en una cova, o a la Pesanta, que té forma de gos negre i pelut, que vola només de nit, i que trobem per algunes àrees del Montnegre. En algunes històries recollides oralment al Montnegre, la Momerota (o Mumarota) sempre és algú que es disfressa amb un llençol amb ànim d’espantar els altres. Les històries, amb un punt humorístic, solen tenir un desenllaç negatiu per al personatge disfressat, que sol acabar cosit a trets. Es tracta d’un personatge mític que potser deuria tenir la seva llegenda, però aquesta no ha arribat als nostres dies.

Joan Amades, en el seu Costumari Català, descriu la Momerota com un ninot estrany que volia semblar un bou o una vaca, i que simulaven matar per Carnestoltes. Estava formada per un barnillatge o buc, dins del qual s’hi posaven un parell d’homes. Anava cobert per un cobrellit o una flassada. Al davant portava una testa indefinida, amb dues grans banyes, i al darrere li penjava un floc a tall de cua. És una figura festiva, tant a Canet com a Mataró, on encara perviu.

En diversos pobles de la comarca del Maresme, com ara Mataró, Sant Andreu de Llavaneres o Premià de Mar, existeix encara en la parla popular l’expressió “no facis la Momerota” (volent dir que no facis el tonto) o “estar com una Momerota” (ser extravagant, estrafolari o beneit).

Aquesta és la explicació que trobem de La Momarota al llibre El Maresme Fantàstic. Llegendes. d’en Ramon Coll i Monteagudo i editat per Farell el desembre de 2012.

En aquest llibre l’autor ens parla de tresors encantats, de personatges fantàstics, de dolmens i menhirs, de bruixes i bruixots, de miracles… i sempre amb el denominador comú del Maresme , històries i llegendes des de Montgat fins a Pineda.

Per cert, al Vallès l’expressió  “no facis la Momarota” del Maresme es converteix en “no facis mamarotes”. No és difícil trobar aquestes variacions lingüistiques arreu dels Païssos Catalans.

Properament, una nova gramàtica del caminant.

CAMINS DE VALLROMANES XVI: VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ 2012

                         El Torrent del Molí d'en Cuquet

Tot coincidint amb la Marató de TV3, el diumenge 16 de desembre el Club BTT Trinxacadenes de Vallromanes, va organitzar una caminada solidària per recaptar diners per la lluita contra el càncer.
Aquell dia 245 caminants van poder gaudir dels paisatges que ens ofereixen aquests camins i corriols.
Si per una raó o altra no vau poder participar-hi, des d'avui al blog www.trinxacames.com podeu trobar l'itinerari, que també us adjunto sota aquestes línees.

Aquests poc més de set quilòmetres els podeu fer caminant molt tranquilament en menys de dues hores, qualsevol dia és bo per fer-ho, només cal portar una mica d'aigua i calçat còmode.

L'ITINERARI.

0,000Qm 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i després de creuar la plaça Lluís Companys i la plaça de l’Esglèsia arribem a la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra i després d’uns 150 metres asfaltats, seguim paral.lels a la riera, ara per una pista de terra.

0,825Qm. 0,925Qm. Deixem la riera i ara seguim per un camí que durant els primers metres deixa a l’esquerra el mur d’una finca, per posteriorment passar entre canyes i finalment enfilar-se fins la urbanització de Cal Tàvec

0,250Qm. 1,175Qm. Arribem a l’avinguda Vilassar i girem a l’esquerra (direcció Vallromanes).

0,200Qm. 1,375Qm. A l’alçada del sot de les Merles, creuem el carrer. ¡¡¡Compte amb el trànsit!!! i pugem a la dreta per un camí de terra que s’enfila cap a la Roca Foradada.

0,200Qm. 1,575Qm. Obvíem el camí de la dreta que va cap a Can Carabit i el nostre camí fa un gir molt pronunciat a l’esquerra.

0,050Qm. 1,625Qm. Ens enfilem a la dreta per un camí força erosionat.

0,225Qm. 1,850Qm. Arribem a un espai obert. Ara nosaltres continuem pel camí que planejant marxa davant nostre.

0,250Qm. 2,100Qm. Planell presidit per la codina de la Roca Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de vegetació. Continuem pel camí que s’endinsa en el bosc en lleugera baixada.

0,020Qm. 2,120Qm. El nostre camí s’enfila per un corriol, a l’inici una mica desdibuixat però mica a mica es va perfilant.

0,050Qm. 2,170Qm. Roca Foradada. Bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa. El corriol que seguim la deixa a l’esquerra i marxa cap a llevant sense perdre alçada.

0,200Qm. 2,370Qm. Camí que ens creua. El seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,100Qm. 2,470Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,600Qm. 3,070Qm. HEM D’ESTAR MOLT ATENTS!!! Uns pocs metres abans d’arribar a la part més alta d’aquesta obaga, el nostre camí baixa a l’esquerra per anar a buscar el torrent de Can Maimó.

0,800Qm. 3,870Qm. Torrent de Can Maimó. Creuem el torrent i pugem pel corriol que tenim davant nostre. Uns metres més endavant deixem a la dreta, la bassa de Can Maimó.

0,100Qm. 3,970Qm. Pista de Can Maimó a la Creu d’en Boquet. Girem a l’esquerra.

0,350Qm. 4,320Qm. Deixem a l’esquerra Can Maimó. Continuem avall per la pista asfaltada.

0,300Qm. 4,620Qm. Girem a l’esquerra. Els primers metres encara estan asfaltats, però de seguida creuem un cadenat i anem a parar a un descampat que a principis de gener de 2013 està força brut. El nostre camí s’endinsa en el bosc passat un camp que deixem a la dreta.

0,150Qm. 4,770Qm. Deixem a l’esquerra un corriol que baixaria cap a la pista de Can Maimó. Nosaltres girem a la dreta en sentit ascendent.

0,320Qm. 5,090Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta pel camí que mica a mica va perdent alçada.

0,650Qm. 5,740Qm. En un revolt tancat, trobem a l’esquerra un corriol que es va enfilant. Nosaltres el seguim.

0,250Qm. 5,990Qm. Can Rabassa. Límit de terme entre Vilanova i Vallromanes. Girem a la dreta i 30 metres més endavant girem a l’esquerra i baixem pel carrer Santa Quitèria.

0,150Qm. 6,140Qm. Creuem el carrer Antoni Gaudí i continuem per un corriol que en els primers metres va paral.lel al carrer Joan Miró.

0,425Qm. 6,565Qm. Tot passant per darrera l’escola arribem al carril bici. Continuem recte.

0,190Qm. 6,755Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 7,055Qm. Rambla de Vallromanes, cantonada Avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 7,155Qm. Pista poliesportiva coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

Properament parlarem del castell de Sant Miquel de Vallromanes.

 

MONTSENY II: TRAVESSA VILADRAU-LA GARRIGA

                                          Sant Segimon

Aquesta marxa que creua el Montseny de nord a sud, la vaig fer el febrer del 2009, quan es celebrava la 38a edició de la Caminada. Aquest diumenge 10 febrer ja celebraran la 42a edició.
Sens dubte, aquest itinerari de 32 quilòmetres, 425 metres de desnivell positiu i 1000 metres de desnivell negatiu, avui dia és una de les caminades clàsiques de Catalunya.

També, és un molt bon punt de partida per aquells que quan arriba la calor es plantegen reptes més forts com poden ser la Travessa del Montseny, la Marxa de Cap de Rec, la Matagalls-Montserrat o la Marxassa.
Per tant, en termes esportius podríem parlar de pretemporada, per comprovar com assimila el nostre cos un esforç d'unes quantes hores caminant i sempre començant a Viladrau amb molt de fred.
Si no recordo malament a l'edició del 2009 vam trobar alguna clapa de neu fins ben passat el Pla de l'Ase Mort.

Però per la majoria dels 1000 participants que l'han fet les darreres edicions, l'important és gaudir del Montseny, de la companyia, de la bona organització del Centre Excursionista Garriguenc, de Sant Segimon, del Pla de la Calma, de Sant Cristòfol de Monteugues, de l'arribada a la plaça de l'esglèsia...

Tot s'inicia a les 5 del matí a l'aparcament de la Sínia, això vol dir que sí vens del Baix Vàlles et toca aixecar-te entre les 3 i quarts de 4 de la matinada.
A quarts de sis comencen a sortir els autocars direcció Viladrau i els primers caminaires surten de la Barita (Viladrau) abans de les set del matí. Això vol dir que tindran vuit hores per arribar a la Garriga. Tanmateix, aquest fet fa que qualsevol persona sana avesada a caminar o a portar un tipus de vida activa es pugui plantejar sense gaire problemes fer front a la Viladrau-La Garriga.

Fa dos anys el Centre Excursionista Garriguenc va editar el llibre Viladrau-La Garriga. 40 anys de travessa. Una caminata amb història. Els pioners, organitzadors, col.laboradors i participants ens expliquen des de dins com han viscut la travessa des d'aquell llunyà 1971 fins ara. A més a més si ja l'heu fet algun cop, potser us reconeixeu en alguna de les dotzenes de fotografíes que il.lustren el llibre.
No espereu trobar-hi la descripció de l'itinerari.
En aquest sentit, quan parlo d'un itinerari, també recomano la millor época per fer-la, avui ho tinc claríssim el segon diumenge de febrer.

La fotografia de Sant Segimon l'he extret del blog de l'Associació Fotogràfica Jaume Oller  www.jaumeoller.blogspot.com

El mes vinent descobrirem alguna font entre Sant Celoni i Montseny.