LA SALAMANDRA

Avui parlarem d'un dels habitants de la serralada litoral que no és difícil veure prop d'una font, ajeguda a sobre d'una pedra, la salamandra.

Inconfunsible, les seves taques grogues poden tenir formes diverses i esdevenir franges gruixudes i longitudinals. Aquest amfibi prefereix els boscos humits i tot i tenir hàbits terrestres, acabat l'hivern visita gorgs de rieres i fonts d'aigües netes i ben oxigenades, per fer-hi la posta. En aquest sentit, s'hi poden veure larves fins avançada la primavera, aquestes larves tenen brànquies i passen a l'aigua aquest periòde de la seva vida.

La salamandra adulta té un aspecte robust i una longitud entre 8 i 24 centímetres, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.

Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons. S’alimenten de cucs, larves d’insectes i mol·luscs, que capturen al capvespre. Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home.

Relacionada des de temps antic amb el foc, hom atribuïa a la seva secreció cutània el poder d’extingir-lo i, encara avui, és creença popular que pot passar entre les flames sense cremar-se.

Per fer aquesta entrada he extret informació de l'edició digital de l'Enciclopedia Catalana i del llibre "Flora i fauna dels Parcs Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina" d'en Toni Llobet i François i editat per Brau Edicions el gener de 2010

Properament, farem un segon recull del patrimoni arquitectònic que hem conegut en els itineraris que us proposem des d'aquest blog.

L'EXCURSIONISME, BRESSOL DE GAIREBÉ TOT

 

Sota aquest títol s’ens presenta el dossier central del número 8 de la revista Vallesos. Aquesta història comença durant la segona meitat del segle XIX, quan a Catalunya es van produint algunes manifestacions de caire clarament excursionista.

Però no és fins el 1876 que hi ha constància de la primera entitat, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, fundada a Barcelona i la seva finalitat és  “investigar tot quant meresca la preferent atenció baix los conceptes cientifich, literari y artístic en nostra benvolguda terra”.

En el Vallès tenim Sant Llorenç de Munt, el Montseny, La Serralada Litoral i el Cingles de Bertí i Gallifa i evidentment la proximitat amb Barcelona va fer que aquestes contrades fossin destinacions de moltes d’aquestes primeres excursions.

Tal vegada, no és fins el 1908 que a Sabadell es va fundar el Centre Excursionista del Vallès i és en aquests moments en el tombant de segle que l’excursionisme cada vegada és converteix en una activitat més esportiva.

Per entendre aquesta evolució, des de la vessant més investigadora de les beceroles fins l’excursionisme d’avui dia, aquest dossier ens acosta les idees i les maneres de fer entre d’altres d’en Francesc Maspons, Pau Vila, Salvador Llobet, Joan Montllor, Jaume Oliveras, Josep Barberà, Jordi Icart, Quim Solbas i Lluís Mas.

Per tant, aquest número 8 de la revista Vallesos esdevé una lectura recomanadíssima si volem conèixer la historia d’aquests més de 100 anys d’excursionisme vallesà.

Properament,  caminarem per la vall d’Olzinelles.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXX. MONTNEGRE-CORREDOR I. PARAULES A GAVADALS.

   Un boixet

Amb l’inici d’any, en aquest blog sempre iniciem un cicle de dotze entrades dedicades a un indret de la geografia catalana. Enguany parlarem de les muntanyes del Montnegre-Corredor, passejarem per les seves fonts, anirem als naixements dels seus rius, repassarem com parlen, veurem que cuinen, quins animals viuen en aquelles contrades, participarem en alguna caminada o cursa organitzada per les entitats de la zona…

Per començar, aquest mes de gener li dedicarem una gramàtica del caminant al parlar de les serralades del Montnegre i del Corredor.

Fa una mica més d'un any que li dedicàvem una gramàtica a Salvador Espriu, allà també podem trobar paraules molt representatives d'aquestes contrades i és que en els dos Arenys on hi hauria d'haver-hi carrers a vegades hi ha rials.

Per fer aquesta entrada he buscat el significat de paraules molt arrelades a aquestes muntanyes, com buac, fondo, pila i sútia, però per altra banda, he extret molta informació de les dues edicions de “Paraules en ruta” d’en Marius Serra fetes a Arenys de Munt i Tordera.

Els 23 mots i expressions d’avui són els següents.

A gavadals: Caure una gran quantitat. Ex: Ploure a gavadals.

Boia: Ovella.

Boixet:  Pal petit tornejat, de fusta de boix, emprat per fer puntes de coixí.

Buac: Dèbil i malaltís.

Buscall:  Tros de soca o de branca gruixuda, almenys de mig pam de gruix. 

Cabot: Cap gros.

Eixamenar: Sembrar a mà.

Engafitar: Enganxifar.

Entatxonar: Entaforar.

Fer cocous: Fer castells de sorra.

Fondo: Fondal.  Terra profunda. La part més baixa d'una terra que fa costa o depressió. 

Fullac: Tot tipus de fulles que cauen dels arbres i que queden dipositades a terra.

Ganganàs: Adolescent.

La Tordera baixa ensembra: Que la Tordera baixa plena.

Mot: Marge o relleu de terra, de canyes i de buscalls, que serveix per a deturar o desviar l'aigua d'un rec.

Mollera: Aiguamoll.

Patacot: Persona mal vestida, apedaçada, malgirbada.

Pila (de carbó): Carbonera.

Podaix: A Tordera, falç grossa.

Regastinyós: Que fa desprecís.

Sútia: Clot fet a terra on cremen la llenya per a fer carbó.

Viti: Dolç típic d'Arenys de Munt.

Xurmer: Vedell petit.

Properament parlarem del moviment excursionista vallesà.

CAMINS DE VALLROMANES XXI. LA TRINXACAMES 2014. L'ITINERARI LLARG.

Avui us presentem el recorregut llarg de la Trinxacames 2014 que va organitzar el Club BTT Trinxacadenes el passat 4 de maig.  La sortida d’avui té una distància d’uns 17 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 600 metres. Per tant, portant aigua i evitant les hores més caluroses dels mesos d’estiu, pot fer-se en qualsevol moment de l’any.

Aquest itinerari té la característica de passar per bons miradors cap al Montseny, Sant Llorenç de Munt, Montserrat, el Maresme, la ciutat de Barcelona...

Esmentar també, que aquesta ruta presenta gairebè 7 quilòmetres inèdits de corriols i camins que no s'han fet abans ni a la Trinxacames, ni a la Vallromanes Camina per la Salut.

L’ITINERARI

0,000Qm 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i després de creuar la plaça Lluís Companys i la plaça de l’Esglèsia arribem a la Rambla de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra  i després d’uns 150 metres asfaltats, seguim paral.lels a la riera, ara per una pista de terra.

0,825Qm. 0,925Qm. Deixem la riera i ara seguim per un camí que durant els primers metres  deixa a l’esquerra el mur d’una finca, per posteriorment passar entre canyes i finalment enfilar-se fins la urbanització de Cal Tàvec.

0,250Qm. 1,175Qm.  Arribem a l’avinguda Vilassar i girem a l’esquerra (direcció Vallromanes)

0,200Qm. 1,375Qm. A l’alçada del sot de les Merles creuem el carrer, ¡¡¡Compte amb el trànsit!!! i pugem a la dreta per un camí de terra que s’enfila cap a la Roca Foradada.

0,200Qm. 1,575Qm. Obviem el camí de la dreta que va cap a Can Carabit i  el  nostre camí fa  un gir molt pronunciat a l’esquerra.

0,050Qm. 1,625Qm. Ens enfilem a la dreta per un camí força erosionat.

0,225Qm. 1,850Qm. Arribem a un espai obert.  Ara nosaltres continuem pel camí que planejant marxa davant nostre.

0,250Qm. 2,075Qm. Planell presidit per la codina de la Roca Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de vegetació.   Continuem  pel camí que s’endinsa en el bosc en lleugera baixada.

0,020Qm. 2,095Qm. El nostre camí s’enfila per un corriol, a l’inici una mica desdibuixat però mica a mica es va perfilant.

0,050Qm. 2,145Qm. Roca Foradada.  Bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa.  El corriol que seguim la deixa a l’esquerra i marxa cap a llevant  sense perdre alçada.

0,200Qm. 2,345Qm. Camí que ens creua. El seguim a l’esquerra en sentit descendent.

0,080Qm. 2,425Qm. Camí que ens creua. Girem a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,700Qm. 3,125Qm. COMPTE!!! Arribem a una cruïlla. Nosaltres obvíem el camí que baixa a l’esquerra i continuem recte, direcció llevant.

0,350Qm. 3,475Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,080Qm. 3,555Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,425Qm. 3,980Qm. Abandonem la pista i continuem recte per un corriol que s’endinsa en el bosc.

0,340Qm. 4,320Qm. Bifurcació. Continuem a l’esquerra tot planejant per una feixa. A la nostra esquerra tenim unes espectaculars vistes sobre el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç de Munt… i en un dia clar d’hivern no és difícil veure la neu del Pirineu.

0,100Qm. 4,420Qm. Girem a la dreta. Tot seguint la pista en sentit ascendent.

0,475Qm. 4,695Qm. A la nostra esquerra deixem uns eucaliptus, nosaltres continuem recte per la pista.

0,190Qm. 4,885Qm. Desprès d’un pas particular,  trobem un corriol que s’enfila a l'esquerra. Nosaltres el seguim.

0,140Qm. 5,025Qm. Continuem pel corriol principal que puja de manera constant, obviant el corriol que planeja a l’esquerra.

0,180Qm. 5,205Qm. Obviem el corriol que ens mena a la dreta i continuem amunt caminant per aquest camí carreter trencat.

0,640Qm. 5,845Qm. Sortim a un camí que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,350Qm. 6,195Qm. Arribem a un camí carreter que ens creua. Nosaltres girem a la dreta.

0,225Qm. 6,420Qm. Cruïlla de camins. El GR-92 ens arriba per la dreta. Nosaltres continuem recte, seguint una estona les marques del GR. Uns metres més endavant, deixem a la dreta Can Riera.

Can Riera. Aquesta masia d’estíl barroc va ser construïda durant el segle XVIII. Com era habitual a l’Edat Mitjana, el perímetre de l’habitatge, juntament amb les hortes més properes a la casa, la cort i l’era, es van tancar i es van envoltar amb un mur, amb la intenció de protegir aquest àmbit i diferenciar-lo clarament de la naturalesa incógnita.  A la part superior dels dos barris, d’accés a llevant i a ponent, les fornícules enrajolades amb les figures de Sant Josep i Sant Antoni garantien la protecció de la masia.

0,175Qm. 6,595Qm. Girem a la dreta en sentit ascendent.

0,040Qm. 6,635Qm. Girem a l’esquerra per dirigir-nos cap a l’ermita de Sant Mateu.  Des d’aquí dalt, hi ha unes magnifiques vistes de la ciutat de Barcelona.

0,330Qm. 6,965Qm. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.   

Els dies propers a Nadal, és habitual que l’ermita estigui oberta, doncs aquests dies, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia.

 Ara continuem pel GR-92, per baixar cap a la font de Sant Mateu. En aquest tram, cal anar en compte doncs és un terreny una mica relliscós.

0,365Qm. 7, 330Qm. Pista que ens creua. Tot just a l’altra banda de la pista tenim la font de Sant Mateu.

0,050Qm. 7,380Qm. Font de Sant Mateu. Desprès d’estar eixuta entre el 2007 I el 2009, ara ja fa gairbé 6 anys que raja, encara que nomès sigui un minso rajolí. Al seu davant una gran bassa ara en desús en sil.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

 Ara tornem a pujar a la pista I continuem a l’esquerra.

0,220Qm. 7,600Qm.  Abandonem el GR-92 i baixem a l’esquerra per un camí carreter que davalla.

0,200Qm. 7,800Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta. Uns metres més endavant passem per sota un cadenat i continuem recte pel camí que planeja.

0,160Qm. 7,960Qm. Uns metres després d’un revolt a l’esquerra, deixem la pista i baixem per un corriol bastant fressat.

0,300Qm. 8,260Qm. Bifurcació. Girem a la dreta, tot davallant cap al fons del torrent de la Molinera. Uns metres més endavant deixem a la dreta una mina.

0,100Qm. 8,360Qm. Creuem el torrent i nosaltres camí s’enfila una mica.

0,060Qm. 8,420Qm. Bifurcació. Continuem pel camí que planeja a l’esquerra, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,900Qm. 9,320Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant som a la cruïlla de la Creu d’en Boquet. En aquest punt, tornem a enllaçar amb el GR-92, tanmateix ara nomès el seguim uns metres.

0,100Qm. 9,470Qm.  Deixem la pista principal i girem a l’esquerra, per un camí en sentit ascendent.

0,300Qm. 9,770Qm. Trobem construccions disseminades a banda i banda del camí.

0,400Qm. 10,170Qm. Bifurcació. Continuem pel camí de l’esquerra en sentit descendent.

0,100Qm. 10,270Qm. Creuem el torrent i el camí s’enfila per anar a buscar l’entrada principal de la masia de Cal Senyor, obviem la primera entrada a la dreta, passem el parquing del restaurant i tot seguit fem un revolt per deixar l’entrada al restaurant a l’esquerra i sortir a la pista (Can Maimó – Roca d’en Toni) que ens creua.

0,230Qm. 10,500Qm. Girem a l’esquerra en sentit descendent.

0,550Qm. 11,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí que marxa recte i en sentit lleugerament ascendent, tot seguint la dirección del Refugi Municipal d’Animals. En aquest tram, sempre anirem per la pista principal, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,780Qm. 11,830Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra per un camí que uns metres més endavant es converteix en un corriol.

0,160Qm. 11,990Qm. Tornem a enllaçar amb la pista. Continuem recte i uns metres més endavant creuem un cadenat del Parc.

0,270Qm. 12,260Qm. Obviem un camí que davalla a l’esquerra. Nosaltres continuem recte per la pista principal.

 1,750Qm. 14,010Qm. Arribem a la pista que va de Can Maimó a la Creu d’en Bouquet a l’alçada del pitch and put. Girem a la dreta. Uns metres més endavant, tot just quan deixem la masia de Can Maimó a l’esquerra, la pista es torna asfaltada.

0,475Qm. 14,485Qm  Girem a l’esquerra. Els primers metres encara estan asfaltats, però de seguida creuem un cadenat i anem a parar a un descampat. El nostre camí s’endinsa en el bosc passat un camp que deixem a la dreta.

0,150Qm. 14,635Qm. Deixem a l’esquerra un corriol que baixaria cap a la pista de Can Maimó. Nosaltres girem a la dreta en sentit ascendent.

0,320Qm. 14,955Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta pel camí que mica a mica va perdent alçada.

0,650Qm. 15,605Qm. En un revolt tancat, trobem a l’esquerra un corriol que es va enfilant. Nosaltres el seguim.

0,250Qm. 15,855Qm. Can Rabassa. Límit de terme entre Vilanova i Vallromanes. Girem a la dreta i 30 metres més endavant girem a l’esquerra i baixem pel carrer Santa Quitèria.

0,150Qm. 16,005Qm. Creuem el carrer Antoni Gaudí i continuem per un corriol que en els primers metres va paral.lel al carrer Joan Miró.

0,425Qm. 16,430Qm. Tot passant per darrera l’escola arribem al carril bici. Continuem recte.

0,190Qm. 16,620Qm. Rambla de Vallromanes. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 16,920Qm. Rambla de Vallromanes, cantonada Avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 17,020Qm.  Pista poliesportiva coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

Per fer aquesta entrada, hem extret informació de l’opuscle “Masies i capelles de Premià de Dalt”. Un recorregut per la vila, editat per l’Ajuntament de Premià de Dalt.

Properament parlarem de l'excursionisme al Vallès.

LA PLANA VALLESANA XII. FONTS D'ARREU XI. LES FONTS DE LA GARRIGA

                            Font de Can Santa Digna

Amb tres dies de retard, avui acabem aquesta sèrie dedicada a la Plana Vallesana que hem fet durant el 2014.

En aquest sentit, tot aprofitant que fa unes setmanes vam arribar caminant a La Garriga i tot passant pel carrer Calàbria, van passar a tocar de la Font de Can Santa Digna, avui l' entrada la dedicarem a les fonts de la Garriga, una vila amb fonts de muntanya, modernistes i termals, una vila on durant les primeres dècades del segle XX,  encara s'aprofitaven els recursos que donava la muntanya i per tant, les fonts d'aquells indrets, era quelcom molt important pel dia a dia de carboners, llenyataires, boscaters... alhora que hi havia la Garriga dels estiuejants, on es trobaven fonts que s'adornaven amb una construcció artística amb relleus i imatges al.legòriques i que eren llocs de repòs, festeig i berenars.

Així , fa 100 anys, el 1915, en Manuel Raspall, que llavors era arquitecte municipal va dissenyar les fonts modernistes de Can Santa Digna i del Passeig, amb una finalitat molt clara, que era facilitar l'accès a l'aigua potable a tots els veïns de la vila, però sense oblidar la vessant artística d'aquests elements del mobiliari urbà. 

Si a tot això, li afegim que a La Garriga també hi ha fonts termals que brollen a 60º, ens trobem amb una llista de 33 fonts de diferent tipologia.

Per fer aquesta entrada he extret la informació del número 22 de Monografies del Montseny editat per Amics del Montseny, el juny de 2007. L'article "Les Fonts de la Garriga, escrit per l'Hermínia Escolà, l'Esteve Noguera i en Josep M. Panadera el trobareu a les pàgines 163-177.

Per últim, cal dir que hi ha quatre fonts, Rovelló, Monjos, Ferreres i Pontet que pràcticament serien fora dels límits del municipi, però que l'estudi les considera garriguenques i nosaltres ho respectarem, faltaria més. 

Fonts que rajen o estan en més o menys bon estat

1-Font d'en Mau.
2-Font de Can Terrés.
3-Font de Ca l'Espargueró.
4-Font d'en Rovelló.
5-Font de la Fournier.
6-Font de Ca l'Oliveró.
7-Font dels Tremolencs.
8-Font Ibera.
9-Font de Santa Margarida.
10-Font de la Canyeta.
11-Font de l'Alegria.
12-Font de la Teula.
13-Font de Rupit.
14-Font de Ferreres.
15-Font del Pontet

Fonts seques, embardissades o destruïdes

16-Font de Can Illa de Dalt.
17-Font de Malhivern.
18-Font del Moro.
19-Font de les Roques.
20-Font de Can Rosselló d'Amunt.
21-Font dels Monjos.
22-Font Fonda o de la Conxita.
23-Font de Can Beia.
24-Font Fonollosa.
25-Font de Can Noguera.
26-Font d'en Torruella.
27-Font de la Noguera.
28-Font de l'Enrabiada.
29-Font de Cal Sunyer.
30-Font de la Passola.

Fonts Modernistes.

31-Font del Passeig.
32-Font de Can Santa Digna.

Fonts Termals.

33-Pou Calent.

Aquest 2015 li dedicarem una entrada mensual al Parc Natural del Montnegre-Corredor

FELIÇ 2015

Molt bona entrada d'any i que el 2015 gaudiu amb tot allò que feu.

Normalment pels voltants de Santa Cecilia uns recomanava una cançó, però aquest any no ho vaig fer. Ara amb unes setmanes de retard, però ideal per començar amb optmisme un nou any, us suggereixo aquesta cançoneta d' Els Catarres.

Enguany he triat la cançó "Invencibles" per dues raons, en primer lloc, el 2014, aquesta música ha sigut el fil conductor de la commemoració del Dia Internacional de les persones amb Discapacitat a Mollet del Vallès i sens dubte és una música alegre que enganxa, tot convidant a superar les dificultats i tirar endavant.  En segon lloc, el grup és d'Aiguafreda, contrades per les quals hem caminat força els dos darrers anys.

Properament, caminarem per Olzinelles.