LA SALAMANDRA
Avui parlarem d'un dels habitants de la serralada litoral que no és difícil veure prop d'una font, ajeguda a sobre d'una pedra, la salamandra.
Inconfunsible, les seves taques grogues poden tenir formes diverses i esdevenir franges gruixudes i longitudinals. Aquest amfibi prefereix els boscos humits i tot i tenir hàbits terrestres, acabat l'hivern visita gorgs de rieres i fonts d'aigües netes i ben oxigenades, per fer-hi la posta. En aquest sentit, s'hi poden veure larves fins avançada la primavera, aquestes larves tenen brànquies i passen a l'aigua aquest periòde de la seva vida.
La salamandra adulta té un aspecte robust i una longitud entre 8 i 24 centímetres, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.
Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons. S’alimenten de cucs, larves d’insectes i mol·luscs, que capturen al capvespre. Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home.
Relacionada des de temps antic amb el foc, hom atribuïa a la seva secreció cutània el poder d’extingir-lo i, encara avui, és creença popular que pot passar entre les flames sense cremar-se.
Per fer aquesta entrada he extret informació de l'edició digital de l'Enciclopedia Catalana i del llibre "Flora i fauna dels Parcs Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina" d'en Toni Llobet i François i editat per Brau Edicions el gener de 2010
Properament, farem un segon recull del patrimoni arquitectònic que hem conegut en els itineraris que us proposem des d'aquest blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada