Font Naixent.Avui us presento una
excursió d’uns 20 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 400 metres que
uneix dues viles amb un ric patrimoni, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, tot passant per Vallfogona del Ripollès. Per tant, val la pena abans de
començar o a l’acabar poder visitar el
Palau de l’Abadia, el Monestir o el Pont Vell de Sant Joan o el Monestir de
Santa Maria de Ripoll.
El primer tram de l’excursió
d’avui fins a Vallfogona està molt
ben marcat amb les senyals blanques i vermelles del GR-3. De Vallfogona fins
a la cruïlla del N-260a amb el Camí de Llaés les marques d’Itinerannia són
freqüents, però no tan evidents, i per
tant hem d’estar més atents per no perdre la fita i a més a més trobarem algun
tram molt brut de vegetació.
La cruïlla de la N-260a amb
el Camí de Llaés és molt perdedora, no està gens ben senyalitzada i de cop i
volta les marques desapareixen o ens porten a un carreró sense sortida, per
tant aquests darrers sis quilòmetres que ens resten fins el Monestir de Ripoll si que us els he descrit fil per randa.
Aquest itinerari es pot fer
utilitzant transport públic, doncs ens acostarem a Sant Joan de les Abadesses des de Ripoll amb els autobusos de la TEISA
que tenen una bona freqüència d’horaris. Tanmateix, quan planifiqueu la sortida
mireu horaris, doncs el cap de setmana, no hi ha tants serveis.
L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Plaça de l’Abadia. Darrere el Palau de l’Abadia, enmig de la plaça de
l’abadessa Emma, hi ha la fonts dels Mexicans.
Font dels Mexicans: La font és una bassa feta amb
pedra rogenca, de forma exterior quadrada i rodona a l'interior, d'uns cinc
metres de base per mig metre d'alçada, envoltada d'un passadís empedrat amb
lloses del mateix tipus. Del mig de la bassa emergeix un brollador de dos
cossos; l'aigua raja pel la part de dalt i regalima fins la bassa.
Fou inaugurada l'any 1969 per iniciativa de Salvador Moreno amb l'aportació
d'un grup de mexicans i espanyols, en honor al mestre Jaume Nunó i Roca (nascut
a Sant Joan de les Abadesses el 1824), autor de la música de l'himne nacional
de Mèxic. La construcció d'aquesta font fou motiu d'una exposició que es feu al
Palau de la Virreina de Barcelona per tal de donar més ressò a l'acte
d'homenatge. A més de la font, Sant Joan de les Abadesses té un carrer dedicat
al compositor just en el lloc on s'emplaça la seva casa natal, anomenada el
Palmàs.
El 3 de juny del 1980, es va firmar l'acta d'agermanament d'aquesta vila
ripollesa amb San Luís Potosí, població on va néixer Francisco González
Bocanegra, autor de la lletra de l'himne mexicà. Així, es va establir un nexe
d'unió entre les poblacions nadiues d'ambdós autors de l'himne.
L'arquitecte autor de la font i urbanització de la plaça va ésser el mexicà
José Blas Ocejo. La plaça és anomenada, popularment, plaça dels Mexicans.
Creuem el carrer que hi
ha davant la font dels Mexicans i
baixem per unes escales tot seguint el GR-3.
i les marques grogues de l’Itinerannia.
Durant els primers
metres de l’excursió d’avui el nostre camí va paral.lel a la riera d’Arçamala.
5,172Qm. 5,172Qm. Coll de les Fonts de l’Orri. (1.113 ma)
1,700Qm. 6,872Qm. Vallfogona del Ripollès. (945 ma) Entrem a Vallfogona pel carrer Prat de l’Om.
0,100Qm. 6,972Qm. Font del Carrer del
Prat de l’Om. Es tracta d'una font
isolada obrada amb pedra del país, formada per un mur frontal en forma de
caseta a dues vessants i una gran pica plana que recull l'aigua.
L'aigua és regulada per una aixeta de polsador.
Darrere la font queda una terrassa enlairada i envoltada per un muret que fa de
barana i alhora de banc per seure.
Ara continuem amunt a la
dreta pel carrer del Castell.
0,100Qm. 7,072. Castell
de Vallfogona del Ripollès. Castell poc
o gens visitable. Ens trobem davant d'una
edificació que ha tingut moltes transformacions al llarg del temps. De planta
quadrada, es podria fer una divisió pel mig amb un eix que va de llevant a
ponent. D'aquesta divisió la sud- meitat nord, encara es conserva aixecada amb
baixos i tres plantes, i es distribueix interiorment en estances petites, que
podrien ser zones de serveis, cuines, etc. La meitat sud, està dividida en
planta baixa i pis, arribant els seus murs a l'alçada de l'anterior, i es
conserven les restes del que deuria ésser la planta noble amb graons salons.
Aquesta part està arruïnada actualment, conservant-se només els murs
perimetrals en tota l'alçada, i es fa servir com corral de la masoveria. A la
planta noble s'hi arribava a través d'una escalinata exterior encara existent,
situada en l'angle sud-est del castell. Al cantó nord-oest, es troba una gran
torre quadrada, aixecada actualment en la seva totalitat, i recentment
consolidada, doncs hi tenia una gran esquerda per la banda sud. Hom podria
identificar aquest cos amb la Torre de l'homenatge, dividida en set plantes o
cambres amb llar de foc a cadascuna, i amb un gran tiratge de fum únic empitrat
en el mur de migdia. La torre té restes de matacans a la part superior.
Ara
desfem aquests últims 120 metres i seguim a l’esquerra les marques de
l’Itinerania, direcció Ripoll. En
aquest punt, deixem el GR-3 que
marxa cap a Vidrà.
0,100Qm. 7,292Qm. Seguim per un vial a l’esquerra per pujar al recinte
medieval del poble.
0,150Qm. 7,442Qm. Enllacem amb el carrer Milany.
0,100Qm. 7,542Qm. Tombem a la dreta cap a la Plaça de la Vila, conjunt arquitectònic d’interès amb un ampli espai
central envoltat de cases fetes amb pedra del país. A la cantonada de la Plaça de la Vila amb el Call de la Font, trobem la font de la Plaça de la Vila.
Font de la
Plaça de la Vila. Bonica
i vella font urbana adossada a una casa del poble. Està formada per una
construcció de planta quadrangular, d'uns tres metres de base, obrada amb grans
carreus de pedra i amb coberta plana de llosses. A la paret frontal podem veure
una portella de fusta que dóna accés al seu interior, el dipòsit de captació.
L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable situat a la capçalera d'un abeurador
de pedra buidada d'una sola peça que descansa directament al terra.
Al costat de l'abeurador encara es conserva una antiga pica rodona buidada a la
pedra.
Creuem la Plaça de la Vila
en sentit descendent.
0,080Qm. 7,622Qm. Continuem a la dreta per un vial en sentit descendent.
0,250Qm. 7,872Qm. Tombem per un corriol que trobem a l’esquerra, enllaçant
de nou amb les marques grogues de l’Itinerannia
i del PR-C-59.1, no hem de deixar
aquestes marques fins la cruïlla de la N260a
amb el Camí de Llaés. Tanmateix, hi
ha dos punts on hem d’estar molt atents perquè poden esdevenir una mica
perdedors.
En aquest sentit, el
primer quilòmetre sortint de Vallfogona
malgrat estar molt ben marcat si que els camins estan una mica trencats i bruts de bardisses i ortigues.
Més endavant a l’alçada
de Can Bolsura hem de fixar-nos bé,
doncs just al davant de la masia, el camí baixa a l’esquerra.
Més o menys, un
quilòmetre més endavant arribem a un camp que hem de creuar, hem de sortir
d’aquest camp per la seva part inferior que ens queda a la dreta. Travessar-lo
ens suposa uns 250 metres i ara hem de seguir per un camí que ens queda
enlairat uns 5 metres per sobre d’una pista que ens queda a sota. En aquest
punt, el nostre camí i la pista marxen paral.lels
5,920Qm. 13,792Qm. Cruïlla del Camí de Llaés amb la N-260a. Amb molt de
compte!!! Continuem a l’esquerra per la N260a. direcció Ripoll.
0,700Qm. 14,692Qm. Creuem la carretera, trobem un vailet que travessem i
esporàdicament tornem a trobar les marques d’Itinerannia
i del PR C-59. Ara vorejem un camp per l’esquerra.
0,250Qm. 14,942Qm. Trobem un
abeurador i per sobre hi ha una pista que marxa en sentit ascendent. A partir
d’aquí tornem a trobar marques de manera regular.
0,500Qm. 15,442Qm. Pista que ens creua. Continuem planejant a l’esquerra.
0,050Qm. 15,492Qm. En aquest punt es separen les marques del PR C-59 i d’Itinerannia. Nosaltres continuem a la dreta, seguint les marques d’Itinerannia.
0,540Qm. 16,032Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit
descendent.
0,415Qm . 16,447Qm. A l’esquerra trobem una casa. Nosaltres ara baixem per
una pista cimentada.
0,150Qm. 16,597Qm. En un revolt, seguim per un corriol que trobem a la dreta.
0,150Qm. 16,747Qm. Camí herbat que ens creua. Continuem a la dreta tot
planejant.
1,100Qm. 17,847Qm. Creuem una porta metàl.lica i continuem endavant.
0,300Qm. 18,147Qm. Travessem una zona d’horts passant per dues portes i el
nostre corriol davalla a l’esquerra.
0,250Qm. 18,397Qm. Desprès de baixar per unes escales, desemboquem al carrer
Pardines. Continuem endavant.
0,175Qm. 18,572Qm. Ara seguim a la dreta
pel carrer Planoles i vint-i-cinc metres més endavant baixem a l’esquerra per
un vial.
0,100Qm. 18,672Qm. En una zona ajardinada, trobem la font Naixent. El conjunt de la font està format per un llarg mur
transversal en angle obert que reté les terres i delimita l'espai, està obrat
en pedra i és més alt de la part central que dels extrems. El sòl immediat està
empedrat.
Al bell mig del mur és on s'hi ubica la font. Aquesta està emmarcada per maons
vistos rematats per una volta. En el seu interior hi ha els tres brocs de ferro
colzats per on brolla l'aigua, dos a un nivell superior i que només ragen en
episodis molt humits. Tanmateix a mitjans d’agost del 2020 hi raja un bon doll
d’aigua. L'aigua cau a enreixat de ferro
situat dins un bassal semicircular.
Cal destacar el curiós polsador que cal primer tres vegades per tal que puji i surti l’aigua; és gros, de metall i té gravat una
mena de bandera. En aquest sentit, aquest polsador va ser obra d’en Domènec Batalla, pintor i escultor molt
arrelat al Ripollès i que va viure en aquest barri.
Una placa metàl·lica collada al capdamunt del brollador ens recorda el nom de
la font i l'any de la seva construcció 1987.
Els voltants de la font està ben arranjat i endreçat, amb molts arbres i una
taula de pedra rodona amb bancs per seure i fer-hi un mos.
Ara continuem tot
baixant pel carrer Balandrau.
0,250Qm. 18,922Qm. Enllacem amb el carrer Costabona.
0,330Qm. 19,252Qm. Enllacem amb el Raval de l’Hospital.
0,125Qm. 19,377Qm. A l’esquerra deixem
la Capella de Sant Miquel de la Roqueta.
Sant Miquel de la Roqueta és una capella modernista de
l’arquitecte Joan Rubió, deixeble d’Antoni
Gaudí. L’obra parteix de la lliçó que extreu Joan Rubió de l’arquitectura
anónima de les construccions mediterrànies de pedra seca, representant un
assaig de les grans realitzacions posteriors.
Tanmateix, en aquesta
capella es va utilitzar morter per unir les pedres i el mètode les voltes
còniques.La capella es va construir per encàrrec de Marià de Delàs, baró de Vilagaià, en substitució d’una capella
dedicada a Sant Miquel.
Continuem recte pel
Raval de l’Hospital.
0,100Qm. 19,477Qm.Passem per sota una arcada i continuem recte tot creuant
el Pont d’Olot.
0,080Qm. 19,577Qm.Tombem a l’esquerra pel carrer Mossèn Cinto Verdaguer.
0,070Qm. 19.647Qm. Plaça de Sant Eudald. La creuem i continuem pel carrer
Vell.
0,030Qm. 19,707Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer de les Vinyes.
0,030Qm. 19,737Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Sant Pere.
0,125Qm. 19,862Qm. Monestir de Santa Maria de Ripoll. Sens dubte és un dels edificis més bells i evocadors de
Catalunya. La portalada, la basílica i el claustre, en fan un conjunt únic, un
gaudi per als amants de l’art. Però Ripoll transcendeix més enllà de les
pedres. El comte Guifré el Pelós, l’abat Oliba, els comtes Ramon Berenguer III
i V o el bisbe Josep Morgades, són personatges cabdals de la nació i l’Esglèsia
catalana, íntimament relacioants amb el monestir. Trobareu més informació a http://www.monestirderipoll.cat/
Final de la sortida
d’avui.
Per tornar a l’estació de bus o a l’estació de tren ens cal seguir
les següents indicacions des del Monestir de Ripoll.
0,000Qm. 0,000Qm. Monestir de Ripoll. (Plaça Cívica). Anem cap al carrer Sant Pere.
0,125Qm. 0,125Qm. Creuem la Plaça de Sant Eudald i continuem a l’esquerra pel carrer
de Mossèn Cinto Verdaguer.
0,025Qm. 0,150Qm. Tombem a la dreta
per un espai comercial i a continuació creuem el Ter per un pont metàl.lic i
modern.
0,060Qm. 0,210Qm. Continuem a la dreta
pel Passeig del Mestre Gich.
0,125Qm. 0,335Qm. Tombem a l’esquerra
pel carrer Macià Bonaplata.
0,060Qm. 0,395Qm. Continuem a la dreta
pel Passeig de Sant Joan.
0,100Qm. 0,495Qm. El Passeig de Sant Joan fa un gir a l’esquerra.
0,050Qm. 0,545Qm. Tombem a la dreta
pel carrer Progrès.
0,080Qm.
0,625Qm. Estació d’autobusos de Ripoll i uns metres més enllà l’estació de
tren.
La propera setmana parlarem de la Ruta del Ferro i del gorg de
Malatosca.
