MONTNEGRE-CORREDOR XI. ESTELS, ERMITES I ESGLESIOLES DEL MONTNEGRE-CORREDOR

Aquest llibre que se'ns presenta en format de recull fotogràfic ens acosta instantànies d'arquitectura religiosa de catorze termes municipals que formen part del Parc Natural Montnegre-Corredor i que corresponen a tres comarques, Vallès Oriental, Maresme i La Selva.

L'autor Mariano Pagès, mitjançant el títol ja ens indica que totes les fotografies que s'han fet a la cinqüentena d'edificis religiosos, s'han fet de nit, moltes vegades amb foscor total i a partir d'aquí el fotograf ha il.luminat l'edifici amb espelmes, llanternes o bé amb cops de flash.

En aquest llibre trobarem ermites com Sant Martí i Sant Miquel de Mata, Sant Martí i Santa María de Montnegre i Sant Pere de Riu i l'esglèsia de Sant Esteve d'Olzinelles, totes elles les hem visitat en alguns dels itineraris presentats al blog i val la pena gaudir d'aquestes fotografies perquè poc tenen a veure amb la fotografia diurna que nosaltres vam fer quan hi passàvem.
Amb la fotografia nocturna, l'autor embelleix i dota de misticisme a cadascun dels edificis.

Tanmateix, cal dir que aquest treball té un germà gran, "Estels,ermites i esglesioles del Montseny. Mariano Pagès D'Urso. Novembre de 2014.
Trobareu aquests dos llibres a les llibreries i biblioteques del Vallès, el Maresme, La Selva i Osona.

Properament, potser afegirem alguna font nova a les Fonts de Muntanya de Badalona

MONTNEGRE-CORREDOR V. HISTÒRIES I LLEGENDES DE L'ANY VUIT.

L'any 2008 en Daniel Rangil, va escriure i editar aquestes "Històries i Llegendes de l'Any Vuit" que suposen el primer recull de cultural oral del Montnegre i on els bandolers, les bruixes, els llops, les serps, els òssos, els tresors... són els protagonistes d'aquests relats que es situen en aquesta subcomarca que troba els seus límits en el mar, la Tordera i les rieres d'Arenys i Vallgorguina.
Com a mostra del que podeu trobar en aquest llibre us transcric El Pati de l'òs, és a dir, la història que va originar aquest topònim de Calella.

[Enmig d'una evolució cap a un paisatge urbà, gris, avorrit, especulatiu, despersonalitzat, comú a tots els pobles de la rodalia, Calella ha preservat dues joies impulsades per uns batlles que es van avançar al seu temps: el Passeig de Manuel Puigvert o passeig de Mar i el Parc Dalmau o els Pins, amb una àmplia esplanada anomenada el Pati de l'Ós i una pedrera abandonada en un racó. Aquest parc era una finca privada fins que el consistori presidit pel batlle Jaume Dalmau la va comprar.]

"L'antic propietari, el senyor Pelai, tenia l'obsessió que no li entrés ningú a prendre-li res, fins el punt de contractar un guàrdia jurat perquè vigilés tota la finca, repartida entre una extensa horta amb fruiters i la resta de bosc espès.
Per a la mainada d'aquell temps una de les activitats preferides era anar a robar fruita en colla i allà hi havia coses delicioses com pinyons i taronges i el mèrit d'esquivar el guardia jurat. El risc que comportava el furt, en comptes de tenir un efecte dissuasori, donava encara un valor afegit en una época en que no existien els jocs d'ordinador ni els esports d'aventura.
Donat que el treball del vigilant no aconseguia ser prou eficient, el senyor Pelai parlà amb el mestre don Jaume perquè advertís als alumnes que si n'arreplegaven algún aniria a la presó.
Don Jaume va fer l'advertiment als alumnes, tot i saber que de poc serviria. Per això, tot seguit i molt seriosament, va afegir que tenia el deure d'informar-los que s'havia pogut comprovar que a la pedrera hi havia una cova habitada per un ós enorme al que s'havia vist voltar per l'esplanada del davant. Un ós no és cosa de broma com un guàrdia jurat. La història va obtenir els resultats que pretenia i, a més, ens va donar l'únic topònim referent a óssos d'aquestes contrades.

Properament, parlarem de les fonts d'Arenys de Munt.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXX. MONTNEGRE-CORREDOR I. PARAULES A GAVADALS.

   Un boixet

Amb l’inici d’any, en aquest blog sempre iniciem un cicle de dotze entrades dedicades a un indret de la geografia catalana. Enguany parlarem de les muntanyes del Montnegre-Corredor, passejarem per les seves fonts, anirem als naixements dels seus rius, repassarem com parlen, veurem que cuinen, quins animals viuen en aquelles contrades, participarem en alguna caminada o cursa organitzada per les entitats de la zona…

Per començar, aquest mes de gener li dedicarem una gramàtica del caminant al parlar de les serralades del Montnegre i del Corredor.

Fa una mica més d'un any que li dedicàvem una gramàtica a Salvador Espriu, allà també podem trobar paraules molt representatives d'aquestes contrades i és que en els dos Arenys on hi hauria d'haver-hi carrers a vegades hi ha rials.

Per fer aquesta entrada he buscat el significat de paraules molt arrelades a aquestes muntanyes, com buac, fondo, pila i sútia, però per altra banda, he extret molta informació de les dues edicions de “Paraules en ruta” d’en Marius Serra fetes a Arenys de Munt i Tordera.

Els 23 mots i expressions d’avui són els següents.

A gavadals: Caure una gran quantitat. Ex: Ploure a gavadals.

Boia: Ovella.

Boixet:  Pal petit tornejat, de fusta de boix, emprat per fer puntes de coixí.

Buac: Dèbil i malaltís.

Buscall:  Tros de soca o de branca gruixuda, almenys de mig pam de gruix. 

Cabot: Cap gros.

Eixamenar: Sembrar a mà.

Engafitar: Enganxifar.

Entatxonar: Entaforar.

Fer cocous: Fer castells de sorra.

Fondo: Fondal.  Terra profunda. La part més baixa d'una terra que fa costa o depressió. 

Fullac: Tot tipus de fulles que cauen dels arbres i que queden dipositades a terra.

Ganganàs: Adolescent.

La Tordera baixa ensembra: Que la Tordera baixa plena.

Mot: Marge o relleu de terra, de canyes i de buscalls, que serveix per a deturar o desviar l'aigua d'un rec.

Mollera: Aiguamoll.

Patacot: Persona mal vestida, apedaçada, malgirbada.

Pila (de carbó): Carbonera.

Podaix: A Tordera, falç grossa.

Regastinyós: Que fa desprecís.

Sútia: Clot fet a terra on cremen la llenya per a fer carbó.

Viti: Dolç típic d'Arenys de Munt.

Xurmer: Vedell petit.

Properament parlarem del moviment excursionista vallesà.