LA VALL DE CAMPRODON I/2. ELS 15 PUNTS D'INTERÈS DE L'ITINERARI ENTRE SANT PAU DE SEGURIES I ESPINAVELL

                                    La Font Vella de Molló

                                                  

Com ja us vaig comentar la setmana passada, a continuació us passo una breu descripció de cadascun dels 15 elements de patrimoni natural, històric i arquitectònic que trobarem escampats pels 25 quilòmetres d'aquesta ruta.

1.El Canal Mariner. Canal construït a principis del segle XX amb pedres de riu unides amb ciment i amb revoltó de rajola quan passa per sota terra. Del seu recorregut destaca l'aqüeducte que hi a tocar del pont de la Rovira.  La seva amplada oscil·la entre 2,80 m i 2,10 m, la fondària és d'1,5 m, i l'amplada dels murs és de 50 cm. Durant el seu recorregut, d'uns 3.500 m, presenta 2/4 parts cobertes en què passa per sota terra.

2. El carbur.  És una sustància natural que es presenta en forma de cristalls. Aquest reacciona amb l'aigua per crear un gas, que s'encèn quan entra en contacte amb l'oxígen. La llum que crea és més neta que la de les espelmes, tanmateix no és tan lluminosa com els llums elèctrics. Les llums de carburs nomès es poden utilitzar en entorns no inflamables.

 Aquest tall a la muntanya és una antiga mina a cel obert de carbur. L'explotació s'aturà a inici del segle XX, quan el carbur va anar perdent interès  davant l'ús de l'electricitat.

Cap el 1940, es va reobrir la mina, però la seva baixa rendibilitat, va fer que s'abandonès definitivament.

 3. Mare de la Font. Un gran mur construït amb pedra fa de paret de la font. L'aigua, fresca i abundosa, raja per una petita canal descoberta i cau a una reixa de ferro situada arran de terra per on desaigua a una bassa propera. A banda i banda, té un banc corregut. Encara avui, la Mare de la Font és una deu on la gent hi va a omplir garrafes pel consum de boca.

Gravat en el mur hi ha una bonica estrofa de Mossèn Cinto Verdaguer, del seu poema Canigó. El lloc és bonic, tranquil i agradable.

Com en altres indrets, la Mare de la Font és l'expressió que s'utilitza per referir-se a una deu de gran cabal que abasta diverses fonts. Tal com indica l'epígraf existent, la font ja s'havia monumentalitzat com a mínim des de l'any 1611. La imatge actual l'adquirí després de la reforma de 1924.

A la vora de la font es poden trobar alguns fortins construïts pels soldats de la guarnició de Les Rocasses als anys 50, edificacions que formaven part d'una línia defensiva dels Pirineus, impulsada pel règim franquista entre els anys 1944 i 1955 per prevenir el perill d'”invasió”.

4. Convent del Carme. Fundat al 1352, l’any 1354 ja hi ha notícies de la construcció de l’església conventual. Entre aquesta data i el segle XV es bastiren la majoria d’edificis del conjunt, reconstruïts en part després dels efectes dels terratrèmols de 1428.

En el segle XIV va començar a patir una llarga època de decadència, en part a casusa d'una epidèmia de pesta, que va afectar la població de Camprodon. La seva comunitat era molt reduïda. Va patir els efectes de la Guerra dels Segadors, quan la vila fou ocupada els anys 1655-56 i el seu prior expulsat mentre el convent va patir destrosses. El 1790 va tornar a quedar ocupat per les tropes franceses, i fou saquejat un altre cop. Fou clausurat definitivament el 1835, quan nomès tenia una comunitat de 3 o 4 membres.

5. Cal Marquès. Vers l’any 1620 Pere Ribes, propietari d’una farga a la població de Setcases, decidí construir aquest edifici de grans dimensions. És, potser, el millor exemple d’arquitectura civil residencial d’època moderna de la Vila de Camprodon. Posteriorment, les autoritats municipals li atorgaren el títol de Burgès Honrat, un títol nobiliari de caràcter local. Anys després la finca passà a ser propietat del seu nét, que fou nomenat Marquès del Farràs l’any 1702 pel rei Felip V. D’aquesta manera, l’antiga Casa Ribes passà a denominarse Cal Marquès. Una variant de l’escut familiar pot admirar-se al Palau del Laberint d’Horta a Barcelona.

6. El Pont Nou.  S'alça sobre el riu Ter permetent el pas cap a la Cerdanya. Construiït amb pedra a dos vessants, té una longitud total de 66 metres. L'ull central té una amplada de 22 metres. A banda i banda, trobem arcs de menors dimensions tots ells de mig punt. Es tracta d’una construcció feta a partir de l’any 1315, i potser refeta al 1362. A conseqüència del terratrèmol de l’any 1428 va quedar força malmès. Destruït durant la guerra civil catalana (guerra dels Remences, a la segona meitat del s. XV) i reconstruït, amb moltes modificacions, al llarg dels segles següents. L’entrada fortificada es coneix com a Porta de Cerdanya, perquè era el punt final del camí reial que venia dels comtats altpirinencs en direcció al litoral gironí.

7.  Font de la Cordera. Davant de Can Pasamané, hi ha un baixant empedrat que ens duu fins el riu, al fons hi veiem una font, un banc i un safareig. La font de la Cordera fou construïda a l'Edat Mitjana. Aquest font s'utilitzava per abastir d'aigua a la gent del poble.

L'aixeta és molt bonica, gran i amb la forma del cap d'un animal. L'aigua sobrera va a parar a un safareig que queda uns metres més avall, al llit del riu.

El nom de la font prové del fet que al seu voltant, prop del riu, s'hi fabricaven cordes indispensables per a dur a terme les feines del camp. El darrer corder que va utilitzar aquest espai, fins al 1936, estava establert al carrer València, 59 (Cal Corder). Probablement era l'última font abans d'abandonar el casc urbà, i un espai on també es rentava la roba en el safareig públic.

8.  Esglèsia de Santa Maria. Església parroquial. Té una nau de grans dimensions acabada amb un absis angular i flanquejat per altars laterals. Posteriorment i adosada a la seva part posterior, s’hi va construir la capella dels Dolors. 

En una de les capelles laterals es conserva una magnífica urna – bust reliquiari de plata amb les restes de Sant Patllari. Davant seu es pot admirar una exposició permanent d’orfebreria religiosa de les parròquies de la Vall de Camprodon (del segle XV al XX).

9. Monestir de Sant Pere. El Monestir de Sant Pere fou construït a mitjan segle X per Guifred II de Besalú, nét de Pilós.

Està construït sobre una planta de creu llatina. La nau està coberta amb volta apuntalada i reforçada per tres arcs i amb l’absis central s’alça el cimbori octogonal on descansa la torre campanar de planta quadrada.

La seva ornamentació de mènsules i cornises i la distribució quadrangular dels absis fan possible considerar l’església una contrucció més pròpia de l’ordre del Cister que de l’ordre benedictí.

10. Can Roig. Construida com a segona residència del Dr. Roig, es va edificar durant els anys 1900-1901. Obra molt interessant del Modernisme. L'arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera, dissenyant un edifici amb elements neogòtics i amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial. Presenta una torre quadrada principal amb un gran rellotge de sol.

L'edifici es va fer servir com hospital de campanya al final de la guerra del 1936-39, sent abandonat en acabar el conflicte. Als anys 70 va canviar de propietari però tampoc no es va fer res per aturar la degradació de l'edifici.

La porta principal de l'edifici avui desapareguda, d'un gòtic molt ornamentat, estava coberta per una mena de loggia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es pot veure algun element de la rica decoració exterior amb esculptures de pedra. A l'interior, en estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l'escala amb barana de fusta calada, i un gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc.

Tant de bo, ben aviat es pugui començar a rehabilitar aquesta joia del modernisme, abans no sigui massa tard.

11.  Font del Ferro. Ubicada en una placeta, uns metres per sota del Camí dels Enamorats.  Un petit muret de dos pams d'alçada per metre i mig d'ample li fan de paret a aquesta font. Al davant hi ha un bancal de forma semicircular. A mitjans d'agost de 2018 la font goteja. És un indret molt xulo per venir amb canalla, doncs la font és a tocar del riu Ritort on es poden remullar sense perill.

Deien que la font del Ferro tenia propietats curatives, concretament sembla que tenia virtuts per a guarir l'anèmia, hi anava molta gent d'arreu de la comarca i de mes lluny a recollir amb garrafes aquesta apreciada aigua ferruginós i a fer fontades. Abans era molt freqüent atribuir a cada font virtuts medicinals.

Va estar molts anys en mal estat i seca. Gràcies a la recuperació que es va fer, es pot tornar a gaudir de nou de la font i del paratge. 

12. Font de la Nostra Senyora de la Pietat. És una font molt senzilla. El broc és rodó i cau en una pica rectangular de 2,5 metres x 0,5 metres. El frontal és d'obra i hi destaca una mosaic de la Nostra Senyora de la Pietat fet amb rajola catalana. Hi figura 1953, segurament l'any de construcció de la font. 

13. Font Vella de Molló. Font amb un abundant cabal d'aigua que brolla per dos fantàstics raigs.

El conjunt queda enclotat per sota del nivell de la plaça, a recer de dos robusts murs de pedra que formen angle recte, un altre més baix i esglaonat que el protegeix del torrent i un últim que sustenta la plaça. 

Unes primeres escales de pedra ens baixen de la plaça a un primer nivell on hi trobem la font i un petit porxo amb teulada de teules a una vessant. El frontal de la font és fet amb carreus de pedra i sobresurt un pam del mur principal, fa uns tres metres d'amplada per dos d'alçada a la part més alta i està rematat per una pedra desfigurada. A la part baixa, dos gruixuts brocs de ferro colzats aboquen generosament aigua a un bassal rectangular de pedra. A la dreta podem veure un forat al mur per on també surt un bon doll d'aigua que es canalitza fins el bassal. A banda i banda de la font disposem de dos bancs per seure i un tercer dins el porxo. 

Des del primer nivell arrenquen dos conjunts d'escales que baixen al segon pla on hi tenim el gran safareig alimentat per l'aigua sobrera de la font a través d'un canal obert. 

El nom Font Vella òbviament prové del fet que es tracta d'un dels punts d'abastiment d'aigua més antics de Molló. L'aigua neix sota l'actual zona verda i bans abastia la majoria de la població que hi venia a buscar l'aigua. 

La font que veiem avui dia és producte de successives millores, al 1753 i 1914 com indica una inscripció a la pedra del frontal. El 2014 es va fer una nova escalinata i s'il·luminà.

El safareig va estar a nivell de terra fins al 1958, any en que es va construí el nou que va permetre rentar a peu dret i que ens ha arribat fins l'actualitat. 

L'aigua sobrant de la font arriba al riu Ritort passant per una canal que travessa la trama urbana del poble.

14. Gàbia de ferrar.  Servia per lligar-hi a dins el bestiar i ferrar-lo. La va fer el ferrer de Molló, l'avi Nitus. Abans tots els treballs de camp i transport s'havien de fer amb animals i calia ferrar-los. Això va ser així fins l'any 1963, a partir d'aquí varen arribar els tractors i la gàbia va passar a ser propietat de l'Ajuntament.

15. Font de Can Tonet.  La font és senzilla però agraïda. Una solitària pedra d'uns tres pams d'alçada d'on surt un broc de ferro molt rovellat per on brolla l'aigua. A sota, un bassal rodó la recull.

Collada en una pedra a l'esquerra hi tenim una rajola mig esmicolada amb el nom de la font. Un banc de fusta, un banc de pedra i una taula giratòria completen l'entorn.

En Joan Pagès, conegut pel Tonet en referència al nom de la seva casa, Can Tonet, va ser força popular durant molts d'anys perquè va ser, junt amb en Tià, el que amenitzava la ballaruga en les festes i trobades. Tocava l'acordió i cantava, encara que no ben bé al mateix temps i en Tià seguia el ritme amb la bateria. Els dos músics es varen convertir en uns personatges entranyables per a veïns i visitants. La font es va vestir en la seva memòria.

Bona part de les descripcions de les fonts les he extret d' Encos

La setmana vinent, les primeres 252 fonts. 

LA VALL DE CAMPRODON I. DE SANT PAU DE SEGURIES A ESPINAVELL

                                

                               Font d'en Tonet 

Avui encetem un nou cicle de dotze entrades dedicades a un territori, enguany caminarem, badarem, gaudirem, coneixerem... la Vall de Camprodon. Aquest és el primer cicle que dediquem a un territori pirinenc, això sí als Pirineus Orientals, uns Pirineus que a l'estiu ens ofereixen cims accesibles, amb comes i prats i nomès a una hora i escaig de casa.

L'itinerari que avui us presento és la primera etapa d'una travessa de 4 dies que vaig fer l'agost del 2018. Aquesta excursió té una llargada de 25,6 Quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 1.300 metres.
Cal dir que hi ha trams del GR-151 que no estan gaire marcats per tant recomano portar el Mapa d'Itinerannia del Ripollès i el mapa de l'Alpina del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, corresponent a la Vall de Camprodon i a la Vall de Ribes.

En aquest sentit, haureu d'anar amb molts ulls, força orientació i poca pressa en dos punts concrets, en el Clot de la Gironella ben passat Camprodon i entre el Pla d'en Sala i la Masó, passat Freixenet, doncs hi ha algun tram que no es veu cap marca i cal tirar de mapa.

Per altra banda, penso que la millor època per fer aquesta excursió és a finals de primavera o a l'estiu, doncs tenim moltes hores de claror i per aquestes contrades normalment no fa gaire calor. En el meu cas, vaig tardar unes 10 hores (parades incloses), malgrat no hi ha grans desnivells, si que és fàcil fer alguna marrada i acabar una mica embardissat buscant una fita o la traça d'un camí.
Quant al tram entre Molló i Espinavell, us recomano que us imprimiu la ruta 13 de  Turisme de Camprodon.

És aconsellable portar un parell de litres d'aigua, tanmateix a Camprodon i a Molló tenim tot tipus de serveis.
Una vegada a Espinavell, vaig fer nit en el Refugi Els Estudis i realment us el recomano, doncs al marge de ser un punt perfecte per anar cap a Ulldeter o fer l'ascensió al Costabona. entre d'altres excursions, amb tots els anys que fa que camino, no recordo un sopar i un esmorzar tan abundants i bons i a més a més el tracte de l'Eva és exquisit.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Baixem del bus a Sant Pau de Seguries i continuem per la vorera direcció Camprodon.

0,080Qm. 0,080Qm. Girem a la dreta pel carrer del Pla del Serrat.

0,160Qm. 0,240Qm. Girem a l'esquerra per l'avinguda Mariner.

0,075Qm. 0,315Qm. Deixem a la dreta, l'entrada del Càmping Els Roures. Continuem recte.

0,100Qm. 0,415Qm. Cruïlla de camins. Avui marxarem cap a l'esquerra, direcció Camprodon. Tanmateix, si marxèssim a la dreta, aniriem direcció la Via Romana del Capsacosta.
Avui fins a Mollò, seguirem les marques del GR-151 (El Camí Oliba).
Entre Sant Pau de Seguries i Camprodon, el camí no presenta cap dificultat i a més a més, trobarem el Canal Mariner i una mina de carbur.

7,410Qm. 7,825Qm. Mare de la Font.

Sortim de la Mare de la Font i anem cap al centre de Camprodon, tot passant pel pas soterrani que creua la carretera de França.

0,100Qm. 7,925Qm. Continuem a la dreta pel carrer Catalunya.

0,050Qm. 7,975Qm. Deixem a la dreta el Convent del Carme.  

Seguim pel carrer Catalunya i a l'altra banda del carrer de la Trigona, hi ha Cal Marquès.

Continuem endavant ara per la Plaça de la Vila i el carrer Sant Roc. 

0,110Qm. 8,085Qm. Davant nostre veiem la imatge més característica de Camprodon. El Pont Nou.  Desprès d'admirar-lo, continuem pel carrer Isaac Albeniz. Uns metres més endavant creuem un pont sobre el Ritort i tombem a la dreta pel carrer València.

0,200Qm. 8,335Qm. Trobem a la dreta la Font de la Cordera. Desprès de visitar-la, continuem a la dreta pel carrer València.

0,050Qm. 8,385Qm. Plaça Santa Maria. Esglèsia de Santa Maria i Monestir de Sant Pere.

Creuem la plaça Santa Maria i continuem pel carrer Freixenet.

0,300Qm. 8,685Qm. Cantonada Carrer Freixenet/ Carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Can Roig.  

Tombem a l'esquerra pel carrer Mossèn Cinto Verdaguer. Posteriorment enllacem amb el Camí dels Enamorats. A partir d'ara ja tornem a seguir les marques del GR-151 (El Camí Olíba) 

0,250Qm. 8,935Qm. Font del Ferro.

Continuem pel camí dels Enamorats cap a Molló, tot seguint el GR-151. Camí molt clar fins el Clot de La Gironella.

2,850Qm. 11,785Qm. Clot de la Gironella. En aquest punt hem d'estar molt atents de trobar la marca del GR a l'altra banda del riu, en un camí que puja cap a Freixenet. Aquest camí el trobem 60 metres abans d'una petita construcció arran del riu.

1,630Qm. 13,415Qm. Freixenet.

1,885Qm. 15,300Qm. Plans d'en Sala. En aquest punt hi ha poques marques. Marxem recte, paral.lels al filat del bestiar.  Uns dos-cents metres més endavant, arribem a un rètol de límit de terme entre Molló i Camprodon. En aquest punt, hem de passar els filats per sota i anar a buscar el Galceran que tenim davant nostre.

2,000Qm. 17,500Qm. Pista. Seguim a la dreta.

0,600Qm. 18,100Qm. Font de la Nostra Senyora de la Pietat. 

Uns metres més endavant, arribem a una masia, però el pas és barrat, per tant ens hem d'enfilar a l'esquerra pels camps que hi ha a sobre nostre. Cal anar en compte, doncs els filats poden estar electrificats. Haurem de fer una marrada d'uns 200 metres fins que passem l'edificació. Per sort trobem un vailet i podem sortim a un camí herbat. Seguim endavant pel camí que davalla.

0,150Qm. 18,550Qm. Pista cimentada. Continuem avall. Sembla ser que aquesta edificació que deixem enrere és el Galceran.

0,600Qm. 19,150Qm. La Masó. Continuem per la pista cimentada i una mica més endavant de sobte, tornem a trobar les marques del GR-151. A mesura que arribem a Molló, també manquen marques i sempre hem d'anar buscant el vial que ens porti a Molló. Per sort, ara caminem per una urbanització i per tant, malgrat fem alguna marrada ens estalviarem les esgarrinxades.

2,000Qm. 21,150Qm. Font Vella de Molló. 

Al costat de la font hi trobem una gàbia per ferrar.
Continuem pel carrer de la Font Vella.

0,125Qm. 21,275Qm.  Arribem a la Plaça Major. Continuem a l'esquerra pel carrer Guardiola. 

0,070Qm. 21,345Qm. Enllacem amb el carrer Setcases que ens queda més a l'esquerra.

0,250Qm. 21,595Qm. Font de Can Tonet.

Ara hem d'anar en compte, dos en aquest punt hi ha marques de dos GR's diferents. El GR-11 marxa recte amunt cap a Setcases. Nosaltres, hem de tombar a la dreta, tot seguint el GR-151 cap a Espinavell.  En aquest tram també hi ha manca de marques.

0,430Qm. 22,025Qm. Cementiri de Mollò. Seguim recte.

0,250Qm. 22,275Qm. Continuem pel camí de la dreta, en sentit descendent.

1,000Qm. 23,275Qm. Can Freixe. El camí passa per darrera la casa i enllaça amb una pista en sentit descendent.

0,400Qm. 23,675Qm. Carretera de Molló a Espinavell. (GI-5225). Seguim a l'esquerra per la carretera. Malgrat cal anar en compte, hi ha molt poc trànsit.

1,500Qm. 25,175Qm. Pont sobre el riu Ritort. Deixem la carretera i continuem per un camí que puja fins el poble.

0,510Qm. 25,685Qm. Espinavell. Refugi Els Estudis d'Espinavell i Restaurant Can Jordi. Fi de l'etapa d'avui.

La propera setmana faré una entrada per parlar dels 15 elements de patrimoni arquitectònic, històric i natural que trobem en aquesta ruta entre Sant Pau de Seguries i Espinavell.


                    

                 

COLLSEROLA VI. FONTEJANT PER VALLVIDRERA AMB MOSSÈN CINTO VERDAGUER.

Avui us presentem un itinerari de poc més de 4 quilòmetres i un desnivell d'uns 200 metres positius pel voltant de Vallvidrera. En aquest itinerari Mossèn Cinto Verdaguer té una forta presència, doncs per començar us recomanem visitar Vilajoana, posteriorment ens acostarem fins la font Joana i malgrat queda al marge de l'itinerari principal, si fem una marrada d'uns 600 metres (entre anada i tornada) també podrem visitar la font de Mossèn Cinto.

Per aquells que ens agrada descobrir fonts i deus d'aigua, avui és una excursió fantàstica, doncs n'arribarem a trobar set, això sí, tres en estat d'abandó o molt deixades.

La ruta culmina en el Pantà de Vallvidrera, un indret que sens dubte sorprèn la primera vegada que el veus, doncs no cal oblidar que tota l'excursió trepitja territori de la ciutat de Barcelona.

Finalment, un aspecte que em va sorprendre molt és la facilitat de veure senglars a tothora i acostant-se a les persones sense por. Si aneu amb canalla, vigileu i en cap cas us passi pel cap dona'ls-hi menjar, doncs tot plegat podria acabar amb una queixalada on no toca. 

Per què us feu una idea, fa quinze anys que camino regularment per la Serralada de Marina i la Serralada litoral i he vist dos senglars. Una tarda d'un diumenge de finals de juliol, a Vallvidrera en vaig veure sis i fins i tot un dels garrins el vaig tenir a menys de dos metres. Realment aquesta sobrepoblació és un problema.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Baixador de Vallvidrera. Sortim de l’estació dels Ferrocarrils Catalans i una vegada sortim del recinte de l’estació, anem a buscar unes escales que trobem a l’esquerra i de seguida veiem les marques del GR-92.

0,100Qm. 0,100Qm. Continuem a l’esquerra pujant per les escales.

0,330Qm. 0,430Qm. Vilajoana. Antic mas de la parròquia de Vallvidrera,  Vil·la Joana va transformar-se en casa d’estiueig al segle XIX i en un equipament d’ús educatiu entre el 1921 i el 1973, les Escoles Vil·la Joana, d’educació especial, pioneres a Europa.

Vil·la Joana és la darrera casa que va acollir l’escriptor Jacint Verdaguer. Malalt, hi va morir el 10 de juny de 1902. Des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta. El 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que li era dedicat. Avui és alhora memorial i casa de la literatura: un espai que reivindica el valor de la paraula literària a través de la seva figura. Si anem bé de temps i coincideix que està obert, val la pena entrar i visitar els diferents espais. Personalment, m’agrada molt la primera part que fa referència a Vilajoana com a escola d’educació especial que va iniciar la seva tasca ara fa gairebé 100 anys, però amb una part del seu ideari, totalment vigent avui dia.

Continuem a l’esquerra per una avinguda amb plàtans a banda i banda.

0,070Qm. 0,500Qm. Tombem a l’esquerra per unes escales que baixen.

0,080Qm. 0,580Qm. Font Joana. Erigida en un racó d'una gran esplanada amb petites grades per seure, en un espai molt ample dins el bosc al mig del qual hi ha un rentador antic.

Construcció d'obra vista en forma de caseta adossada a la muntanya i coronada per un frontó de ciment. Al mig del frontal una aixeta metàl·lica de polsador per on raja aigua tractada que cau a un enreixat des d'on és canalitzada per sota terra per alimentar l'antic rentador que hi ha uns metres més avall. A l'esquerra de la font disposem d'un banc corregut de formigó d'uns 25 metres de llarg. Sens dubte, un indret on antigament es durien fer importants fontades.

Ara creuem aquest espai direcció ponent i continuem per un camí lleugerament ascendent.

0,100Qm. 0,680Qm. Tornem a sortir a l’avinguda dels plàtans i continuem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,770Qm. Abans d’arribar a la placeta on acaba aquest passeig, baixem per unes escales que trobem a l’esquerra.

0,060Qm. 0,830Qm. Font Vella. Construcció formada per tres grans murs d'obra arrebossada formant angles rectes, adossats al marge que alhora retenen les terres. Actualment, nomès podem identificar que es tracta de la Font Vella perquè encara és visible part de la tapa metàl.lica de la mina i perquè a un monòlit que trobem just a l’esquerra té una inscripció amb el nom de la font.

 Ara seguim baixant per les escales.

0,080Qm. 0,910Qm. Font Nova. El frontal de la font és un mur de formigó i forma còncava, simètric i amb escales pels dos costats protegides amb baranes metàl·liques. Encastat al mig del frontal hi ha el broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat disposat sobre un banc corregut que ressegueix tot el frontal i que alhora li fa de respatller. A finals de juliol del 2018, la font goteja.

Les acàcies, els castanyers d'Índia i altres espècies de jardí conviuen amb les alzines, els roures i els plàtans en aquest bosc. 

Ara continuem avall pel camí que hi ha just al costat de les escales.

0,275Qm. 1,185Qm. A la dreta trobem l’entrada de dos corriols. Nosaltres seguim pel que ens queda més a la dreta, que normalment està força embardissat.

0,050Qm. 1,235Qm. Font Rosita. Font abandonada. Actualment nomès veiem la boca de la mina que està oberta i crida l’atenció les rajoles blanques que hi ha dins la mina. És si més no estrany, que no s’hagi arranjat aquesta deu, doncs enmig un entron boscòs té molt encant i per altra banda és molt accesible des del Baixador de Vallvidrera.

Desfem aquests darrer 40 metres fins la pista principal i continuem a la dreta, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,270Qm. 1,505Qm. Baixador de Vallvidrera. Creuem la carretera BV-1462. El nostre itinerari continua a l’esquerra pel carrer del Pantà.

Tanmateix, si volem acostar-nos a la font de Mossèn Cinto Verdaguer, haurem de seguir pel carrer Torrent del Rovellò i trobarem la deu 290 metres més amunt.

Font de Mossèn Cinto Verdaguer. A finals de juliol de 2018, aquesta font està molt deixada i ara per ara no té cap encant.

La font queda enclotada per sota del nivell del carrer. Té una planta rectangular ampla a dos nivells, a la qual s'accedeix per unes escales. Quan raja, l'aigua brolla per un forat practicat a la paret frontal i cau a un bassal rectangular que queda per sota del nivell del terra que està pavimentat. 

Les parets que acullen la font son d'obra arrebossada amb ciment i pintades de color vermellós, a excepció de la paret frontal que està enrajolada amb mosaics que representen lletres. Totes les parets son rematades amb totxo vist.
Al capdamunt del frontal hi ha un mosaic amb el fragment d'un vers escrit pel poeta i dedicat a una font, diu així:

"... aprés trobem un replà
on descolguem i s'asseuen,
que hermosa la Font que hi ha !
que dolça l'aigua que hi beure ! ..."

Ara desferem els 290 metres fins el carrer del Pantà.

0,125Qm. 1,630Qm. Tombem a l’esquerra.

0,050Qm. 1,680Qm. Seguim a la dreta i uns metres més endavant deixem a l’esquerra, l’esglèsia de Santa Maria de Vallvidrera.

Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí entre 1540 i el 1587, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple.

 S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.

A finals de juliol de 2018, tot el conjunt està tancat i nomès puntualment, es pot accedir al cementiri.

Continuem recte cap a l’àrea de lleure.

0,230Qm. 1,910Qm  Area de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Creuem aquest espai i ben passat el restaurant arribem a la font de Santa Bàrbara.

0,100Qm. 2,010Qm. Font de Santa Bàrbara. Construcció de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la part baixa. L'aigua cau a un gran enreixat metàl·lic per on desguassa. A la dreta hi ha una allargada planxa de ferro amb el nom de la font gravat i l'any de la seva restauració, 1993. 

La font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub per on brollava l'aigua que anava a parar a una pica quadrada. Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l'aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel·lent. A l'esplanada propera i abans que fora una àrea de lleure, hi havia una teularia i durant els anys 60 del segle XX es varen construir unes casetes per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera, aquest espai se'l coneixia per "Poblado de Santa Bárbara". Durant uns anys, algunes persones van creure haver vist una verge; aquesta creença va fer que s'instal·lés una petita imatge de la verge a la qual la gent oferia flors, plantes i ciris. Per aquest motiu, el nom popularment de la font va quedar com la font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l'aigua es deia que era miraculosa. A finals de juliol del 2018, hi raja un bon doll d’aigua.

Ara pugem els quatre esglaons que hi ha al costat de la font i seguim a l’esquerra pel camí que voreja el torrent.

0.070Qm. 2,080Qm. Creuem el torrent per una passera i a continuación pugem unes escales.

0,050Qm. 2,130Qm. A peu de carretera, seguim a la dreta per un camí cap a la font de Sant Ramon.

0,130Qm. 2,260Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta i continuem pel camí que planeja.

0,270Qm. 2,530Qm. Font de Sant Ramon. La font està composta per diversos elements. Sobre de tot hi ha una caseta de totxo vist, on hi ha un mosaic amb la imatge del Sant, molt deteriorada. La caseta està rematada amb una teulada en volta, també feta de totxana. Sota la caseta hi ha la mina, tancada per una porta de ferro. De la mina surt un tub de coure per on raja l'aigua, que va a parar a un petit estanyol amb pedrís central. Per a accedir a l'estanyol i a la surgència hi ha uns cinc esglaons allargats de pedra.  Font boscana, amb un parell de plataners al costat de la deu. A finals de juliol del 2018 la font raja. El seu nom prové del que era propietari dels terrenys on es situa, quan aquesta va ser construïda. 

Ara seguim amunt per aquest camí, anomenat Camí de les Nespreres.

0,360Qm. 2,890Qm. CAP de Vallvidrera. Just abans de sortir a la part urbana, trobem a l’esquerra un espai de “land art”

L'art de la terra és un moviment artístic que sorgí a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el qual el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la natura, utilitzant materials naturals com pedres, fulles, branquillons o terra

Les escultures no se situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts i són susceptibles de sofrir canvis i l'erosió pròpies de les condicions naturals.

Nosaltres continuem a la dreta pel carrer dels Reis Catòlics.

0,350Qm. 3,240Qm. El carrer es converteix en un camí de terra.

0,250Qm. 3,490Qm. Cruïlla de camins. Coincidim amb el GR-96, tot baixant a la dreta per una pista cimentada en sentit descendent.

0,185Qm. 3,675Qm. Pantà de Vallvidrera. Es troba a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.

La construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua al  municipi de Sarrià. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².

Realment és un espai molt xulo, molt a prop de Barcelona. A l’altra banda de la pressa, hi ha un peculiar bar on un capvespre d’estiu val molt la pena prendre quelcom.

Continuem tot creuant la passera que hi ha sobre la pressa del pantà i tot seguit baixem unes escales que trobem a la dreta.  També a la dreta, veiem una edificació que antigament era la casa del guarda i actualment és el Centre d’Interpretació del Panta de Vallvidrera.

0,175Qm. 3,850Qm. Arribem a un camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,050Qm. 3,900Qm. Mina Grott. És un túnel de quasi un quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià.

Al començament del segle XX, un jove enginyer, presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà.

El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge inaugural. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers, el vehicle disposava de dos carburers i per tot el túnel hi havia vuitanta bombetes de colors. L'èxit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període en què va funcionar, pel que tant el Parc d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarrià veien un fort competidor.

Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que la instal·lació deixés de funcionar el 1909.  Anys després la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

Continuem avall cap al Baixador de Vallvidrera.

0,230Qm. 4,130Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Camí del Pantà.

0,125Qm. 4,255Qm. Cantonada Carrer Camí del Pantà/ Torrent del Rovelló. Continuem a la dreta tot creuant la carretera BV-1462 i ja serem a l’estació del Baixador de Vallvidrera. Inici i final de la sortida d’avui.

Per localitzar algunes fonts, he consultat la guia "Camins d'aigua". Passejada per 100 fonts de Collserola, d'en Miquel Tormos i Rami i editada per Desnivel Ediciones el març del 2007.

Per altra banda, les explicacions de la majoria de les fonts les he extret de  Encos

Properament, us tornarem a presentar una excursió de 8 fonts de Collserola, això sí, aquesta vegada farem més quilòmetres i una mica més de desnivell.