Font del Ronyó de Tiana
Avui us presento una variant de l’excursió “Territori
Cartoixà”, que us vaig presentar el mes d’octubre del 2017. Aquesta variant té
una llargada d’uns 3,7 quilòmetres i unida als 6,8 quilòmetres de la sortida
original, el resultat és un itinerari d’uns 10,5 quilòmetres i uns 200 metres
de desnivell positiu.
L’enllaç amb l’itinerari original el fem al carrer Sant
Jaume, cantonada amb el carrer Bisbe Català i l’Avinguda Isaac Albèniz. Punt
Quilomètric (6,835).
Aquesta variant, principalment ens ofereix dos atractius,
per una banda passarem per la font del Ronyó i per un altre cantó culminarem l’excursió
en el Turó de Mongat.
Per arribar a l’inici de l’itinerari, podem acostar-nos amb
el bus número 29 de l’empresa Tusgsal que podrem agafar davant l’estació de
tren de Mongat, punt final de la sortida.
Per últim esmentar, que aquesta variant no evita cap racó
cartoixà del recorregut original. Tanmateix, al marge de passar per la Cartoixà
de Montalegre, també visitarem vuit fonts i altres indrets i elements prou
interessants.
LA VARIANT
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del carrer Sant Jaume i continuem a
l’esquerra pel carrer Bisbe Català.
0,100Qm. 0,100Qm. Església de
Sant Cebrià de Tiana. Edifici
religiós de finals del segle XIX d’una sola nau acabada
en un absis semicircular
amb capelles laterals que es comuniquen per un passadís i cobert per una volta
escarsera suportada per arcs diafragmàtics. Exteriorment reflexa fidelment
l'estructura interior. Destaca la composició de la façana, de tipus
historicista, amb elements neogòtics com els pinacles,els arcs ogivals de
les obertures, la traceria, etc., i amb elements romànics com
les arquivoltes de mig punt de la
portada principal i els arquets cecs que envolten tot l'edifici. És també
important remarcar l'ús de la pedra i el maó vist en tota la construcció.
Sortim del recinte religiós i continuem amunt pel
carrer bisbe Català.
0,075Qm. 0,175Qm. Font
d’en Nolis. La font queda endarrerida respecte la façana per una
fornícula en forma de volta de canó. A la part de dalt del frontal hi ha una
mena de creu feta amb pedretes de riu i a sota l'aixeta de llautó suportada per
un passamà de ferro per on brolla l'aigua que cau en una pica d'obra que
descansa en un pedestal a dos pams del terra. Al capdamunt de la font hi trobem
una creu i sota seu un mosaic de rajoles malauradament esmicolat. Uns 10 metres
a la dreta podem escoltar el soroll de l'aigua darrere una antiga porteta de
fusta.
Caminem 10 metres més fins la cantonada i tombem
a la dreta pel carrer de Sant Cebrià.
0,200Qm. 0,375Qm. Enllacem amb el carrer Lola
Anglada. Just en aquest punt, a la dreta, al costat d’un plataner, hi ha una
font.
Font del Davant de la Sala Giral. La font queda dins una petita
gruta de pedra de tipus volcànica, sota el carrer i coberta d'heures. Dins hi
trobem l'aixeta collada al frontal, de llautó i de polsador, per on raja aigua
provinent de la xarxa municipal que cau en un bassal semicircular a mitja
alçada, tant ample com la cavitat. El nom li ve de l'antiga Sala Giral que hi
havia on ara està el restaurant l’Avi Mingo
A finals del segle XIX, algunes cases de Tiana tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i l'havien d'anar a buscar a una font. Després de la construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila l'any 1896, se'l va dotar de subministrament d'aigua procedent de la mina de Pau Regordosa, de manera que els veïns de la plaça de la Vila i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament amb les seves galledes per proveir-se d'aigua. Per tal d'evitar la inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a l'Ajuntament, l'any 1910 es van instal·lar dues fonts per cobrir les necessitats dels veïns de les rodalies; una, ja desapareguda, al centre de la plaça de la Vila i l'altra aquesta, davant de l'antiga Sala Giral.
A finals del segle XIX, algunes cases de Tiana tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i l'havien d'anar a buscar a una font. Després de la construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila l'any 1896, se'l va dotar de subministrament d'aigua procedent de la mina de Pau Regordosa, de manera que els veïns de la plaça de la Vila i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament amb les seves galledes per proveir-se d'aigua. Per tal d'evitar la inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a l'Ajuntament, l'any 1910 es van instal·lar dues fonts per cobrir les necessitats dels veïns de les rodalies; una, ja desapareguda, al centre de la plaça de la Vila i l'altra aquesta, davant de l'antiga Sala Giral.
Ara pugem a la dreta pel Passatge de Sant Cebrià.
0,020Qm. 0,395Qm. Avinguda Isaac Albèniz. Tombem
a l’esquerra.
0,050Qm. 0,445Qm. Font de la Plaça Isaac Albéniz. En aquesta
petita plaça interior hi trobem una senzilla font amb polsador que actualment
no raja. El frontal està fet de rajola petita i per sobre hi ha la típica
rajola catalana amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat entre d’altres.
Al voltant d’aquesta plaça, trobem tota mena d’ornaments fets amb testos, amb
imatges religioses, amb flors, amb petxines, amb pedres...
Isaac Albéniz va residir aquí a Tiana una temporada i
tanmateix, en aquesta plaça també hi trobem una placa commemorativa del seu
centenari.
Continuem avall per l’avinguda Isaac Albèniz.
0,170Qm. 0,615Qm. Trobem a la dreta un vagó del tramvia Mongat -Tiana que
va circular del 1916 al 1955. Si us interessa conèixer la història d’aquest
tramvia i poder entrar dins del vagó, cada primer diumenge de mes de 10h a 13h
es realitzen visites guiades.
Continuem avall i uns metres més endavant enllacem amb el Passeig de la
Vilesa.
0,400Qm. 1,015Qm. Deixem a la dreta l’escola Lola Anglada i continuem avall
pel Passeig de la Vilesa.
0,330Qm. 1,345Qm. Font del Ronyó. La
font està adossada al mur de pedra que sosté les terres de la finca que hi ha
al damunt, al llarg d'una petita terrassa allargada, un xic enlairada respecte
el carrer i protegida per un muret de pedra que serveix de bancal. Al mig del
mur hi trobem la sortida d'aigua per mitjà d'una aixeta de llautó collada al
frontal i cau en un enreixat de ferro que reposa en una lleixa allargada damunt
d'un pedestal enrajolat amb un batibull de rajoles de diferents colors, motius
i formes. El frontal està rematat amb pedres escantonades i acollit entre dues
pilastres amb capitells al capdamunt. La part baixa del mur està aplacada amb
rajoles, malgrat que moltes d'elles s'han caigut i d'altres estan esmicolades.
Un parell de metres a l'esquerra hi ha una portella de serveis i al llarg del
mur disposem de diferents bancs de pedra. L'avi Salarich, el del Racó de les
Pedres i Rajoles d'en Pere Salarich, es va entretenir també en aquesta font,
decorant part de la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de
colors. El nom de Ronyó es veu que ve donat per que a l'aigua d'aquesta font se
li atribuïen propietats curatives descobertes pel metge alacantí Dr. Vicenç
Lino.
Vicenç Lino Ferràndiz i Garcia, metge naturista, fou un dels introductors de la medicina natural a l'Estat espanyol. Visqué durant molts anys a Tiana, on deixà la seva empremta; la font del Ronyó, la creu de Terme, la festa de l'arbre i la replantació dels Nous Pins són possibles gràcies a la iniciativa d'un home que sempre va estar molt vinculat al poble on vivia.
Vicenç Lino Ferràndiz i Garcia, metge naturista, fou un dels introductors de la medicina natural a l'Estat espanyol. Visqué durant molts anys a Tiana, on deixà la seva empremta; la font del Ronyó, la creu de Terme, la festa de l'arbre i la replantació dels Nous Pins són possibles gràcies a la iniciativa d'un home que sempre va estar molt vinculat al poble on vivia.
Actualment, la font està una mica degradada. A l’altra
banda del Passeig de la Vilesa, hi ha el parc d’en Vicenç Lino Ferràndiz.
0,180Qm. 1,525Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer de la Maré de Déu
de la Mercè.
0,125Qn. 1,650Qm. A la
dreta, trobem una zona verda. Ens endisem en aquesta zona verda i les nostres
passes anirant en sentit nord-est. Malgrat no la veiem, sota els nostres peus hi
passa l’autopista B-20.
0,310Qm. 1,960Qm. La zona verda, era el Parc del Tramvia. Sortim ,
creuem la rotonda que tenim al davant i seguim per l’avinguda de Can Serra.
0,125Qm. 2,085Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Pompeu Fabra.
0,090Qm 2,175Qm. A l’esquerra,
enllacem amb la Ronda del Païssos Catalans.
0,410Qm. 2,585Qm. Passeig Abat Escarrè. Continuem a l’esquerra.
Deixant a una banda el cementiri de Mongat i darrera nostre el poliesportiu
Sílvia Domínguez.
0,150Qm. 2,735Qm. Desprès d’haver creuat l’autopista, creuem l’avinguda
Catalunya i continuem avall per la vorera.
0,200Qm. 2,935Qm. NII. Creuem i continuem a la dreta.
0,100Qm. 3,035Qm. Trobem a l'esquerra, l’accès al Turó de Mongat.
0,260Qm. 3,295Qm. Desprès d’haver pujat 85 esglaons arribem al capdamunt del Turó de Mongat. El Turó de Mongat, amb els
seus escassament 40 metres, té molta historia, doncs s’hi han trobat restes
neolítiques del 3500 a.C. i d’un assentament iber. Però, no nomès això, sinò
que el 1848 es va foradar per fer-hi passar la primera línea de tren de la
Península que uniria Barcelona i Mataró i a més a més en aquest “cim” que marca
el límit entre les comarques del Barcelonès i el Maresme, el 1876 es
va fundar el Centre Excursionista de Catalunya. Actualment hi ha un monòlit en
un estat bastant deplorable, que recorda aquesta efemèride.
Desfem aquests darrers
260 metres i una vegada hem baixat els 85 esglaons, continuem recte cap a l’estació
de Mongat.
0,440Qm. 3,735Qm.
Estació de Mongat. Final de la sortida d’avui.
La descripció de la
Font del Ronyó, l’he extret d’Encos
Properament, coneixerem
noves fonts de Collserola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada