Malgrat no ho sembli, arreu hi ha dones d'aigua, tanmateix a cada contrada reben un nom diferent, paitides, naiades, ondines, goges, aloges... i normalment sempre s'apareixen a prop d'un gorg, al costat d'una font o tot passejant per la riba d'una riera.
Segurament, degut a que el subsòl de Mollet esta minat d'aigua, dimarts 18 de juny, en aquesta ciutat vallesana, van presentar-se unes dones d'aigua molt especials.
A Catalunya fa mes o menys una quarantena d'anys, van sorgir els centres especials de treball i els centres ocupacionals, on persones amb discapacitat intel.lectual desenvolupen diferents tasques, en el cas dels centres especials de treball, totes elles de caràcter productiu.
Les feines que desenvolupen aquests tallers poden ser molt diverses: retolació, imprenta, serigrafia, manipulats, jardineria, bugaderia...
Malauradament, aquests darrers anys han estat colpejats per la crisis, degut al tancament d'empreses que els hi proporcionàven feines i a la minva de comandes, arribant ara mateix a una situació certament preocupant.
A Mollet, el Centre Especial de Treball Alborada i el Centre Ocupacional El Bosc no s'escapen d'aquesta situacio i davant de situacions complicades, aquestes fàbriques de somnis responen amb imaginació, creativitat i molta empenta.
En aquest sentit, aquestes dones d'aigua van anar brollant a partir d'un taller artesanal i mica a mica van anar sortint del carrer Lluís Millet per arribar a tots els racons de la ciutat, i així va ser com el dimarts a la Biblioteca de Can Mula, la Nuria Esponellà, finalista del premi Prudenci Bertrana de novel.la l'any 2012 amb la seva Dona d'aigua, va apadrinar el projecte.
Esponellà a la presentacio parlava de les emocions associades a l'aigua i de fet en el somriure d'aquestes dones d'aigua queda reflectida aquesta emocio.
Pero al marge de les emocions, realment allò que ens integra a la societat, és la feina, que ens dota de recursos econòmics, recursos socials i sobretot ens fa sentir-nos útils. Per tant, una societat com la nostra no es pot permetre tancar tallers especials, socialment seria un drama i econòmicament la factura que tindriem de pagar no seria pas barata.
Si us he semblat massa demagògic us demano disculpes, no era la meva intenció, nomes us vull animar a comprar un producte social de qualitat, avui una dona d'aigua, un altre dia, magdalenes i pastissos del Bosc, sens dubte un dels millors obradors del Vallès.
Les dones d'aigua les podeu adquirir als tallers ubicats al carrer Lluís Millet de Mollet i a la botiga de l'hospital de Mollet.
Trobareu mes informació a www.imsdmollet.wordpress.com
Properament farem una gramàtica del caminant del Montseny.
2 comentaris:
Tot i sense accents, has fet un fantàstic escrit!
Gràcies Toni per donar suport a aquest projecte que amb molta il·lusió hi treballen bona part dels teus companys de l'IMSD.
Com a corresponsable del taller de pastisseria del Centre Ocupacional del Bosc, et vull agraïr les teves paraules cap al nostre obrador i en concret a les nostres magdalenes.
Ja saps que quan arribis de viatge has de passar a buscar magdalenes pels teus dos fills.
Per molts anys, papa i mama!
Toni,
Més que un escrit , això és un poema d'amor dedicat a totes les persones del nostre col.lectiu.
Tant de bo, com tu dius, que aquestes Dones D'Aigua vagin arribant de mica en mica a tots els racons de la ciutat i del mon. Es percep que has escrit amb el cor.
Montse
Publica un comentari a l'entrada