dijous, 28 de novembre del 2013
MONTSENY XI: TRUITA D'OU AMB MEL I "NOCILLA"
Truita d'ou amb mel i "Nocilla"
Ja falta poc perquè s'acabi l'any i per tant aquesta serà la penúltima entrada que farem enguany al voltant del Montseny.
Avui us presentem un receptari que en Jordi Bassi va recollir l'any 2004 sota el nom "La Cuina Tradicional del Montseny".Més de 100 receptes de les padrines, editat per Farell.
En aquest receptari hi trobareu plats amb hortalisses, sopes, cremes, llegums, arrossos, bolets, cargols, carns, postres, conserves, melmelades i licors i evidentment tots elaborats amb productes molt montsenyencs com la castanya, les pomes, la mel, els ceps, els apagallums, el senglar, la carbassa...
Jo avui m'he atrevit amb una truita d'ou amb mel, segurament la recepta més senzilla que ens presenta l'autor.
Tanmateix, a aquest plat també el podríem anomenar crêpe de mel.
Ingredients per 4 persones:
-2 ous.
-25 cl. de llet
-25 cl. de farina.
-Mel.
-Sal.
Elaboració:
S'han de batre els ous molt bé amb un pols de sal. Quan això està fet s'hi afegeix la llet i la farina i es remena fins que queda espès com una pasta d'arrebossar.
En una paella s'hi posa un xic d'oli a escalfar i s'hi fan truites, que es giren fins que queden ben rosses, tot barrejant la pasta amb un raig de mel.
Notes:
Aquestes truites s'han de fer molt primes.
En el meu cas les he recobert de crema de cacau (Nocilla) i la truita ha millorat moltíssim.
Com diu l'autor a la presentació del llibre, aquestes receptes a cada casa es fan d'una manera lleugerament diferent, cada cuina les matissa, tothom es fa la cuina a la seva manera i avui li hem posat un segon cognom a aquesta recepta: Truita d'ou amb mel i Nocilla, segurament la Nocilla no fa molt Montseny i potser les padrines i els padrins no la coneixien gaire, però acompanya molt bé a la mel i és un producte molt consumit pels muntanyencs d'arreu.
La propera setmana us parlarem de la Vallromanes Camina per la Salut d'aquest desembre.
dijous, 21 de novembre del 2013
CANCÓ D'ESPERANCETA TRINQUIS
Rosa Pou
Demà és Santa Cecília i per tant aquesta setmana
toca fer entrada músical. Aquest és el quart any que faig aquesta entrada i
enguany , a mitjans de juliol ja tenia clara la cançó d’aquest 2013.
Després del Concert del Centenari de Salvador Espriu que es
va fer a Arenys de Mar el 10 de juliol, el qual es va emetre per TV3, vaig comprar-me el CD que van editar i me’l
vaig posar uns quants dies al cotxe, amb el propòsit de triar la peça que
m’agradés més. Arribats a aquest punt,
per aquells que no som entesos a la matèria és fa difícil explicar perquè ens
agraden unes cançons o unes músiques més que altres, serà el ritme, la
sonoritat, les harmònies, de la manera que són cantades per uns o altres
cantants, per les seves lletres,…
Quan ja havia fet una primera audició sencera, vaig començar
a tornar escoltar algunes cançons i
d’altres quan començàven les saltava perquè no m’acabaven de fer el pes. Als
pocs dies sobretot escoltava les cançons número 3, 9 i 12 i és aquesta cançó
número 12, La cançó de l’Esperanceta Trinquis la cançó triada aquest any.
Esperanceta Trinquis és un personatge que reapareix en
diferents obres d’Espriu. un dels éssers de la seva Sinera mítica. Pidolaire,
sempre beguda, caminava pels carrers i
camins tot esquivant els rocs que li llançaven els infants quan es mofaven
d’ella. Els fragments que formen la lletra de la cançó están extrets del llibre “Les Cançons d’Ariadna” (1949).
Rosa Pou en el Concert d’homenatge a Salvador Espriu
interpreta a la Trinquis. Aquesta cantant empordanesa que ens diu que canta des
del costat amé de l’enuig, fa que l’epíleg de la Trinquis no sigui una cançó
trista i els arranjaments d’en Xavi Lloses la doten d’un ritme enganxós.
Trobareu la cançó en el minut 36 del següent enllaç
www.youtube.com/watchTV=ILSd2eh7G50
www.youtube.com/watchTV=ILSd2eh7G50
Si voleu descobrir a Rosa Pou, aquest any ha editat el seu
primer disc en solitari “Entre monosíl.labs”.
Per fer aquesta entrada he extret informació del Consorci
per la Normalització Lingüística.
La propera setmana parlarem de la cuina del Montseny.
divendres, 15 de novembre del 2013
RUTA ESPRIU. D'ARENYS DE MUNT A ARENYS DE MAR PEL COLLSACREU
Un dels ponts del fondo de Can Rossell
Si la
setmana passada féiem una gramàtica d’Espriu, avui us proposem una excursió
pels Arenys, de Munt i de Mar.
L’itinerari
que us presentarem a continuació té set parts. En aquest sentit poques vegades
un recorregut tant curt té contrastos tan grans.
Començarem a
caminar tranquilament per la riera de Sobirans, tot seguit ens endinsarem entre
masies i bosc per arribar al Collsacreu. La tercera part ens portarà pel fondo
de Can Rossell, abans de creuar Arenys de Munt tot seguint la riera. El parc de
Can Jalpí serà l’últim reducte verd abans de caminar paral.lels a l’autopista,
en un tram poc agradable d’asfalt i soroll. Quan arribem al rial de Sepí, ple
de sorra i canyes, ja serem a Arenys de
Mar, ara nomès ens restarà arribar arran de mar i caminar uns centenars de
metres a tocar de la Mediterrània.
Com sabreu
totes les rutes que us presentem lluny de la Serralada Litoral son la
continuació o una variant d’una sortida anterior.
Per tant,
aquest itinerari que fem avui enllaça
amb l’etapa 1 del GR-83 entre Mataró i Collsacreu de la qual vam parlar
l’octubre de 2011 i tanmateix, això ens possibilita que entre la guía del GR-83
editada per Prames i la descripció feta avui a partir del Collsacreu, sorgeixi
una ruta entre Mataró i Arenys de Mar de 23,780 metres i només ens calgui la
línea 1 de Renfe per desplaçar-nos.
Si nomès volem caminar fins a Arenys de Munt, la
distància de l’excursió es redueix fins els 18 quilòmetres i el trajecte fins
l’estació d’Arenys el podem fer amb l’autobús de línea de l’empresa Colomer que
surt cada hora.
La ruta
d’avui té una llargada d’uns 12,5 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 300
metres i un desnivell negatiu d’uns 440 metres. L’excursió es pot fer a
qualsevol época de l’any, evitant les hores centrals dels dies més calurosos de
l’any i sobretot degut al pas per fondos, rieres i rials no fer-la si plou amb
certa intensitat.
Per arribar
a Arenys de Munt, a l’estació d’Arenys de Mar he agafat l’autobús de línea cap al poble d’interior.
L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Comencem l’excursió d’avui a la
cruïlla de les carreteres de Torrentbó i Lurdes amb la Rambla de l’Eixample, iniciant la marxa en sentit lleugerament ascendent per
la riera de Sobirans (carretera de Lurdes).
1,300Qm. 1,300Qm. Tot just abans d’arribar a la zona de
picnic del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes, seguim a la dreta per un camí
que creua la riera.
0,400Qm. 1,700Qm. El camí es fa més estret i una mica
més costerut. Nosaltres sempre amunt pel camí principal, obviant els corriols
que ens menen a banda i banda.
0,800Qm. 2,500Qm. Bifurcació. Nosaltres continuem
pujant pel camí de la dreta.
0,500Qm. 3,000Qm. Cruïlla de camins. Seguim amunt pel
camí de l’esquerra.
0,700Qm. 3,700Qm. Arribem a una pista que ens creua amb
senyals del GR-83. Nosaltres girem a la dreta en sentit descendent, direcció El
Canigó.
0,900Qm. 4,600Qm. Tot seguint les marques del GR-83 deixem la
pista i seguim un corriol que marxa davant nostre i que ja ens durà fins la
carretera C-61.
0,125Qm. 4,725Qm. Coll de Collsacreu. Carretera C-61. Creuem la carretera i a l’altra
banda a mà dreta comença el sender del fondo de Can Rossell. (SL C-75).
Fondo de Can Rossell. Fins a finals del segle XIX que es
va construir la carretera entre Arenys i Sant Celoni, aquest camí ral era la
via més curta entre Arenys de Munt i el Vallès. El propi ús del camí ha anat
configurant la seva forma, el que veiem avui és l’emprenta del tragí de molta
gent al llarg de molts anys, els pagesos per anar a mercat dels dimecres a Sant
Celoni, a l’epoca de la verema era un no parar de carros plens de raïms que
baixaven de les vinyes de Collsacreu, era la via d’accés per transportar els
troncs que fornien de fusta les drassanes d’Arenys de Mar… En aquest sentit,
els troncs eren arrossegats fondo avall i el seu constant arrossegament
contribuí a la forta erosió del sòl del camí i, en conseqüència, al seu
enfonsament progressiu.
0,600Qm. 5,325Qm. Durant aquests primers metres, es
combina una forta baixada amb el pas de tres túnels que salven la C-61 per
sota. Després del tercer pont continuem avall. Llàstima que en aquesta part del
camí a mitjans de novembre de 2013 hi hagi tanta brutícia.
0,550Qm.
5,875Qm. Cirerers d’en Roca. Uns metres més endavant deixem el
camí més ample i continuem a l’esquerra per un corriol flanquejat per alzines.
0,200Qm. 6,075Qm. Obvíem
el corriol que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim pel fondo.
0,550Qm. 6,625Qm. Creuem la carretera BV- 5031 i seguim pel carrer que
davalla davant nostre que no és altre que el carrer Camí Rossell, ja dins del
nucli urbà d’Arenys de Munt.
0,100Qm. 6,725Qm. Girem a la dreta per l’avinguda
Panagall.
0,200Qm. 6,925Qm. Arribem a la Rambla Francesc Macià.
Tot just a la cantonada hi ha una la Font de l'Eixample datada el 1926. La font queda a
l’ombra dels plataners de la riera, el frontal de l’aigua està feta de rajola
marró i davant hi ha un banc que recorda moltíssim als bancs del Parc Güell.
Nosaltres
ara girarem a l’esquerra tot baixant per la riera.
Tanmateix,
si volguéssim tornar al punt d’inici de la sortida d’avui, només hauríem de
pujar 200 metres per la riera i arribaríem a la confluència de la Rambla de
l’Eixample amb la carretera de Torrentbó i la carretera de Lurdes.
0,900Qm. 7,825Qm. Cruïlla de carreteres. Creuem i seguim avall paral.lels a la
riera, pel passeig de Can Jalpí.
0,500Qm. 8,235Qm. Entrem al parc urbà de Can Jalpí. Continuem avall.
0,650Qm. 8,885Qm. Sortim del parc, creuem l’accés a una
finca particular i vint metres més enllà, a la dreta, en un mur, trobem la primera fita de la ruta
“Rials d’Arenys”. A partir d’ara i fins el final de l’excursió seguirem aquesta
ruta. Ens dirigim cap al rial del Sepí.
0,050Qm. 8,935Qm. El camí desemboca en un vial asfaltat
que va paral.lel a l’autopista. Nosaltres el seguim, malgrat que pràcticament
no hi passen cotxes, hem d’anar amb compte.
0,350Qm. 9,285Qm. El vial passa a ser cimentat i puja
bruscament, deixant a l’esquerra, a l’altra banda de la tanca, el peatge de
l’autopista.
0,400Qm. 9,685Qm. Veinat de Can Deri. Cruïlla. Girem a l’esquerra per un camí de
terra.
0,400Qm. 10,085Qm. Creuem el pont per sobre l’autopista.
0,100Qm. 10,185Qm. Girem a la dreta per un corriol que
baixa per anar a trobar el rial de Sepí.
0,400Qm. 10,585Qm. Cruïlla de carrers. Continuem pel
passeig de Can Cargol, paral.lels al rial de Sepí.
0,560Qm. 11,145Qm. Carrer del Fondo del Cementiri. Girem
a la dreta per anar a buscar la carretera NII.
0,080Qm. 11,225Qm. NII. Girem a la dreta direcció
Barcelona.
0,200Qm. 11,425Qm. A l’entrada de la zona comercial,
continuem pel pas soterrani, per sota la carretera.
0,050Qm. 11,475Qm. Girem a la dreta per anar a trobar el
pas de la riera per sota la via de tren. ¡¡¡MOLT DE COMPTE!!! En cas de pluja,
o mala mar pas totalment desaconsellable, perquè un pas sense cap mena de
complicació amb bon temps, es pot convertir en una trampa mortal amb temps
advers.
0,070Qm. 11,525Qm. Mar
Mediterrània. Vigilant
de no relliscar, a la nostra esquerra pugem per l’espigó i a la part superior
trobarem l’inici del Camí de Mar que ens durà fins l’estació d’Arenys. No
caldria dir, que en cas de mala mar ens abstenim de pujar per l’espigó.
0,030Qm. 11,555Qm. Inici Camí de Mar. A l’esquerra
vistes inmillorables de la Mediterrània amb el port d’Arenys al fons.
0,600Qm. 12,155Qm. Començament andanes de l’estació.
Continuem pel Camí de Mar fins el final de l’estació.
0,300Qm. 12,455Qm. Per un baixador de terra, creuem pel
final de la via 5. (via d’aparcament de trens i per tant en aquest punt no hi
ha trànsit de trens). Tanmateix, cal anar amb compte. A continuació accedim a
l’andana i al pas soterrani que ens portarà fins l’edifici de l’estació.
0,050Qm. 12,505Qm.
Estació d’Arenys de Mar. Final de l’excursió d’avui.
Per fer aquesta entrada he consultat el Mapa i la Guia Excursionista del
Parc Natural del Montnegre-Corredor editat per Alpina el 2003.
La Guía del GR-83. Camí del Nord o del Canigó editada per Prames l’any 2006 i el tríptic editat pel Parc
Natural del Montnegre Corredor de l’excursió senyalitzada pel “Fondo
de Can Rossell”.
La propera setmana seguirem parlant d’Espriu, això sí cal
tenir en compte que serà setmana de Santa Cecília.
dimecres, 6 de novembre del 2013
GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXIV: PARAULES D'ESPRIU
Un buirac
Aquest darrer mes de juliol en Salvador Espriu haguès complert 100 anys i des de la Brolla aquest mes el volem homenatjar amb tres entrades.
Començarem avui dedicant-li aquesta gramàtica del caminant. Mai havia llegit Espriu i per tastar-lo aquests dies he llegit "Narracions" (1965). Segons la sinopsi, aquest llibre és una mostra molt representativa de la prosa d'Espriu, la selecció comprèn set contes d'Ariadna el laberint grotesc, la narració de Letizia i cinc procedents de Les Ombres.
Des de la meva ignorància, allò que ha sigut més plaent d'aquesta lectura, ha estat descobrir gairebé a cada plana una paraula nova, una pluja de paraules inèdites per un home que ja passa dels quaranta i no és un lletraferit però com a mínim un llibre al mes si que llegeix.
Per tant, comprendreu que aquesta gramàtica ha estat molt fàcil elaborar-la.
Les 25 paraules d'avui són les següents,
Agombolar: Prendre algú per donar-li protecció.
Aquest darrer mes de juliol en Salvador Espriu haguès complert 100 anys i des de la Brolla aquest mes el volem homenatjar amb tres entrades.
Començarem avui dedicant-li aquesta gramàtica del caminant. Mai havia llegit Espriu i per tastar-lo aquests dies he llegit "Narracions" (1965). Segons la sinopsi, aquest llibre és una mostra molt representativa de la prosa d'Espriu, la selecció comprèn set contes d'Ariadna el laberint grotesc, la narració de Letizia i cinc procedents de Les Ombres.
Des de la meva ignorància, allò que ha sigut més plaent d'aquesta lectura, ha estat descobrir gairebé a cada plana una paraula nova, una pluja de paraules inèdites per un home que ja passa dels quaranta i no és un lletraferit però com a mínim un llibre al mes si que llegeix.
Per tant, comprendreu que aquesta gramàtica ha estat molt fàcil elaborar-la.
Les 25 paraules d'avui són les següents,
Agombolar: Prendre algú per donar-li protecció.
Balç: Roca o terreny de vessant vertical o quasi vertical
Barrila: Conversa alegre o sorollosa.
Brivall: Noi eixerit o entremaliat.
Brívia: Persona dolenta
Buirac: Coixinet on els sastres i cosidores
tenen clavades les agulles
Cabila: Lloc o gent salvatge, sense
refinament.
Clepsa: Inteligència, talent.
Curull: Ple a vessar
Esbalçar: Estimbar, llançar avall d'un balç o d'altre lloc molt alt.
Escarxar: Esclafar; rompre per pressió
violenta
Espriu: Pur
Filustrar: Guipar, veure de lluny o entre moltes
coses
Gallejar: Exhibir, fer ostentació.
Grofolluda: Basta, grossera; mancada de
finor
Llamenc: Delicat i triat en el menjar; que li
agraden poques coses, només les més fines
Mainell: Llistó o barra de fusta que separa
un calaix de l'altre en un armari, calaixera, etc.
Percudir: Copejar; donar un cop o
sotragada.
Rial: Terreny per on passa una riera.
Senectut: Vellesa.
Tabustol: Soroll fort, especialment de crits.
Urc: Vigor, força, empenta…
Vellard: Ancià, persona vella.
Xamba: Bona sort
Xaró: Mancat
de gràcia o elegancia.
Per fer aquesta entrada he llegit "Narracions" de Salvador Espriu, editat per Edicions 62 l'any l'octubre de 1990 en la seva quinzena edició i les definicions les he extret de l'edició digítal del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.
La setmana vinent anirem a caminar a Sinera.