Els dies abans de Sant Joan, els feixos de llenya envolten la creu del Canigó
Des de que vam sortir de Mollet ja hem fet més de 200 quilòmetres i avui ja arribem al massís del Canigó, no així al cim.
Avui parlarem de la Flama del Canigó, dels seus origens, del seu simbolisme, del foc que uneix als catalans del nord i els catalans del sud.
Tot va començar el 1955, quan en Francesc Pujades un veí d'Arles de Tec, portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema d'en Verdaguer, va tenir la idea d'encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim de la muntanya i des d'allà repartir la flama per totes les contrades dels Païssos Catalans.S'iniciava així la tradició de la Flama del Canigó, que entroncava amb la celebració mil·lenària del solstici d'estiu molt vinculada al foc.
El nou costum va prendre força en poc temps i l'any 1966 el foc va creuar per primera vegada la frontera i va arribar a Vic. Malgrat la dictadura franquista, la tradició es va anar escampant i sens dubte en aquella època va esdevenir un símbol de la pervivència de la cultura catalana.
Actualment, tot comença el cap de setmana abans de Sant Joan, quan es fa l'aplec del Canigó. Centenars de persones vingudes d'arreu es troben al Refugi de Cortalets a peu del Canigó. Diumenge al matí tots van pujant al cim per deixar-hi un petit feix de llenya que en principi tothom ha portat des de la seva vila. Les branques i teies estan lligades amb una cinta, algunes porten el nom de l'indret d'on provenen i fins i tot duen dibuixos i escrits amb desitjos per cremar a la foguera de Sant Joan.
Tots aquests feixos de llenya es deixen apilats al voltants de la creu del ferro que hi ha al cim fins la mitjanit entre el 22 i el 23 de juny.
Tanmateix, el dia 22 de juny, un grup d'excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà agafa el foc que des de 1965 resta encès a la cuina del Museu de la Casa Pairal al Castellet de Perpinyà i pugen al cim per encendre a la mitjanit una foguera amb els feixos de llenya que es troben apilats.
Després d’aquesta cerimònia, coneguda com a ‘regeneració’ del foc, la flama renovada baixa amb torxes i fanalets i comença a fer quilòmetres portada a peu, en cotxe, bicicleta... per tal d' arribar a tots els pobles i ciutats de Catalunya al capvespre per encendre totes les fogueres de Sant Joan i donar inici a les revetlles.
Properament parlaré de la font del Grill de Teià.
1 comentari:
Toni, gràcies per les teves explicacions.
Antonio
Publica un comentari a l'entrada