VALL DE CAMPRODON XII. VALL DE CAMPRODON. 50 INDRETS AMB ENCANT.

Avui acabo el cicle de dotze entrades que li he dedicat a la Vall de Camprodon, en aquest sentit sóc conscient que hi ha moltes fonts, molts cims, molt racons... que ni he anomenat. Un bon exemple és la Serra Cavallera que ni l'he trepitjat, queda pendent i de ben segur més d'hora que tard li dedicarem una entrada.

Avui us vull presentar un llibre,  Vall de Camprodon. 50 indrets amb encant. Roger Arquimbau, Roser Guitart i Anna Vila. Editorial Farell. Col.lecció. Llibres de muntanya. Núm 38. Març 2015. En aquesta guia trobarem 50 petites excursions per fer amb canalla. En aquest sentit, algunes amb prou feines tenen un quilòmetre de llargada i això sí, a l’inici de tots els itineraris s’ha d’arribar amb vehicle privat.

La quantitat de llocs amb encant que ens aporta aquesta guia, també ens pot ajudar a el.laborar rutes més llargues i així amb l’ajuda dels mapes de la zona unir diversos indrets i assolir itineraris amb el quilometratge i el desnivell adequat als nostres gustos i a les nostres possibilitats.

Tanmateix, hi trobarem indrets que hem visitat aquest darrer l'any en les sortides que us he anat presentant, l'ermita de Sant Antoni, l'entorn d'Espinavell, el naixement del riu Ter...

El cicle d'entrades d'aquest 2020 el dedicarem a la Vall de Ribes i per tant, molt aviat ja us presentaré la primera sortida entre Núria i Ribes de Fresser.

La propera setmana una nova gramàtica del caminant, tot fent referència a la Paramiologia Catalana Comparada Digital (PCCD) d'en Victor Pàmies.

VALL DE CAMPRODON IX. UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

Fa tres setmanes vam anar a Camprodon, doncs la intenció era passar el cap de setmana i fer alguna de les rutes que hi ha marcades per la Vall i que podem trobar a Senderisme per Camprodon.
Dissabte quan ens vam llevar feia una dia esplèndid i vam decidir que fariem l'itinerari número 7 que sortint del Monestir de Sant Pere ens portava fins a Llanars, per posteriorment pujar a la muntanya de la Costinyola, passar per l'Oratori de Freixenet i finalment retornar a Camprodon.

Seguir les indicacions pels carrers de Camprodon ja era confòs, però obviant-les vam arribar a Llanars sense problemes. A partir d'aquí s'alternen les marques blanques i verdes de sender local amb la desaparició de marques i no nomès això, fins i tot hi ha un tram del camí que s'ha tallat amb un filat per evitar que els caminants passem. Aquell dia anàvem nomès adults, portàvem mapes de la zona i més o menys coneixem la zona i per tant vam retornar a Camprodon sense problemes. Això no treu que la descripció de l'itinerari penjada a la web de l'Oficina de Turisme, actualment sigui deficient i demani una revisió, doncs un dia pot esdevenir un problema si volen fer aquest itinerari persones poc avessades a caminar per la muntanya.

En aquest sentit, l'estiu passat vaig fer l'itinerari 13 entre Molló i Espinabell i també vaig trobar alguna deficiència en el marcatge i indicacions del camí.

Per altra banda, la sorpresa positiva del cap de setmana va ser la Fira de la Galeta. No en sabiem res i enguany el primer cap de setmana d'octubre s'ha celebrat la II Fira de la Galeta. Galetes d'arreu de Catalunya, maridatges de galetes amb garnatxa i moscatell, el concert d'en Joan Dausà, la música a la cantonada del carrer Sant Roc i la cirereta del pastís, la festa amb els The Killing Hits, ells es defineixen com a zombie cover band, la traducció d'aquest terme es que et fan ballar i riure molt, fent versions funk, heavy, rock, ska... de temes de Julio Iglesias, Nino Bravo, Alejandro Sanz, Concha Velasco...

Amb això no estem dient que l'any vinent aneu expressament a la Fira de la Galeta, però si esteu per les rodalies de Camprodon és un bon pla per acabar d'arrodonir el cap de setmana.

La setmana vinent parlarem de la Font Gòtica de Blanes.

VALL DE CAMPRODON VII. BASTIMENTS. LA MUNTANYA DELS MOLLETANS.

                  El piolet que corona el cim del Bastiments

Sens dubte el Bastiments representa una ascensió clàssica de l'excursionisme català. A l'estiu el Bastiments és un cim accesible, si fem nit al refugi d'Ulldeter en 3 horetes podem pujar i baixar i si allarguem l'excursió des de l'aparcament de l'estació d'esquí de Vallter, mai superarem les 4 horetes entre l'ascens i el descens.
Per cert l'itinerari d'avui enllaça amb la travessa que us vam presentar a principi de mes "Vall de Camprodon VI. Travessa Espinavell - Ulldeter".

Si no som excursionistes avesats a la neu, al gel, als grampons, al piolet... deixem que arribi el bon temps i com he esmentat abans, amb bon temps superar els 788 metres de desnivell positiu i els gairebé 4 quilòmetres d'ascensió si anem ben equipats i portem una mica de menjar i aigua no serà cap problema. En aquest sentit, és una ascensió que ens podem plantejar si tenim canalla a partir de 6 o 7 anys. 

Però al marge, de la descripció més tècnica, en el títol faig referència al Bastiments com la muntanya dels molletans i certament és així, doncs fa una pila d'anys que el Club Muntanyenc Mollet té una especial vinculació amb aquesta muntanya. De fet, enguany cel.lebren el seu 75è aniversari i fullejant el llibre que ha escrit la Glòria Arimon i Ventura per commemorar aquesta efemèride i parlar de la història del club, trobem constants referències a aquesta muntanya.

Tanmateix, a la portada d'un llibre sempre trobes una fotografia o una imatge que et diu quelcom d'aquest llibre que estàs a punt d'obrir i no podia ser d'altra manera, a la portada d'aquests 75 anys d'història del Club Muntanyenc Mollet, hi ha una fotografia del piolet que va instal.lar el club fa més de 30 anys en el cim del Bastiments.

Per tant, nomès em resta felicitar el Club Muntanyenc Mollet per aquests 75 anys de cims, senders, curses, avencs, vies ferrates, cultura... i que aquest estiu gaudiu molt de les vostres sortides.

L'ITINERARI D'AVUI.

Si anem en cotxe, cal arribar fins l'estació d'Esquí de Vallter 2000. Desprès del primer aparcament de l'estació, seguim per la carretera i n'agafem els revolts pronunciats. A l'últim revolt trobem un petit aparcament i els indicadors del refugi d'Ulldeter.

Per arribar-nos al refugi, cal caminar una mitja horeta i superar un desnivell positiu de 140 metres.
Creuem la carretera i anem a trobar el pal indicador d'Ulldeter. Comencem a caminar tot seguint el traçat del camí del GR-11, amb marques blanques i vermelles. Aquest camí penetra en un bosc de pi negre, no gaire espès, per on baixa el riu Ter a la nostra esquerra. Amb la silueta del Gra de Fajol davant nostre, comencem a pujar fins que travessem el curs d'aigua per una passarel.la de fusta. Desprès d'un pendent més pronunciat, arribem al refugi.

0h 0min. 0h 0min. Refugi d’Ulldeter. 2.095metres d’alçada.  Inici de l’excursió d’avui.

Passem davant del refugi i, tot sortint del bosc, continuem pel GR11 en direcció a una planada d’herba, les Closetes. La creuem amb facilitat i pugem per uns graons una mica rocosos, amb el Ter a la dreta, per sortir novament a una altra zona planera, per la qual passen diverses pistes d’esquí. Una última pujada ens torna a portar fins a un darrer sector planer, amb el pic de Bastiments a la nostra dreta. Seguim el GR-11 fins a la base del coll de la Marrana, que tenim davant mateix. Per pujar-hi hi ha diversos camins, però és millor agafar el de més a l’esquerra, ja que remunta el fort pendent d’accés al coll de manera més suau.

0h 55min. 0h 55min. Coll de la Marrana. 2.529 metres d’alçada.

El camí del GR-11 segueix en la mateixa dirección cap a la coma de Fresers i el coll de Tirapits. A l’esquerra tenim el Gra de Fajol. Girem clarament a la dreta i seguim un sender que travessa una zona herbada (NO). Al principi el camí és més suau, però a l’arribar a la base de la mola del Bastiments s’enfila per un pendent més pedregós i inclinat.

Diverses llaçades ens fan guanyar alçada a travès del roquetam, fins que en el tram final, una diagonal a la dreta ens permet arribar a una gran creu metàl.lica. Des d’aquí, a través de la cresta rocallosa, arribem al punt culminant.

0h 45 min. 1h 40min. Pic de Bastiments. 2.883 metres d’alçada.

Nius de carenes i interessant perspectiva del pic de l’Infern, de les muntanyes de l’Olla de Núria, del Carlit, del Canigó, del Puigpedrós, etc… El Gra de Fajol destaca al sud, encara que, des d’aquesta talaia, la seva altura es veu modesta. Tot seguint la carena, arribem al cim oest, ocupat per un abric de pedres i un gran piolet metàl.lic amb registre de firmes. Al nord, enfonsat a la base del circ de Bacivers, veiem el llac homònim, de formes arrodonides. Si no hem previst fer algun dels itineraris alternatius, tornem pel mateix camí al punt de sortida.

La descripció de l’excursió d’avui l’he extret de la guia Puigmal, Núria, Ulldeter. 30 excursions a Peu d’Alfons Brosel i Jordà i editat per Cossetània Edicions el maig del 2016.

Properament, parlarem de la Mina d'Aigua d'El Masnou.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LVI. LA VALL DE CAMPRODON V. LES PARAULES DE LA VALL DE CAMPRODON.

                       El Botàs de la Font del Botàs.

Avui torno ha anar fins a la Vall de Camprodon i ho faig per presentar-vos 27 mots d'aquestes contrades. La Vall de Camprodon és un clar exemple de zona geogràfica on una paraula s'anomena en una àrea de pocs quilòmetres quadrats. En aquesta llista trobarem mots que en prou feines escoltarem a Camprodon, Molló, Llanars, Vilallonga de Ter, Setcases.

Les 27 paraules d'avui són les següents

Acapaç: Persona valenta.

Acotiat: Polit, endreçat.

Aigol: Riuet. Petit còrrec d’aigua.

Aulina: A Camprodon, alzina.

Aura: Arbre.

Ballarusca: Volva de neu.

Botàs: Dipòsit d'aigua a cel obert, excavat o tancat per un mur, on es recull l'aigua corrent conduida per un rec o canal.

Botzinar: A Camprodon, avisar, cridar.

Cadiral: A Camprodon, lloc de la resclosa on hi ha les portes que regulen l’entrada de l’aigua a la presa del molí.

Cóm: Recipient rústic on es posa el menjar o abeurall dels animals domèstics, i principalment el porc.

Córrec:  Excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja.

Cosó: Encantat.

Cotó de Sant Patllari: Cotó fluix que es beneeix el mateix dia de la Festa Major. També se’n diu cotó beneït i hi ha la creença que cura el mal d’orella.

Diletant: Qui es dedica a un art o ciencia sense una preparació seriosa, sense ésser un profesional.  

Espaordir: Fer molta por. Espantar.

Espassar: Deixar de ploure.

Faixí: Capritxós.

Festonejar: Acaronar.

Malmenar: Tractar malament, produint dany.

Parrac: Floc de neu gros.

Quebralla: Clivell de la pell, sobretot de les mans, causat pel fred o per malaltia.

Rajoliu: Raig prim.

Soplujar-se: Aixoplugar-se.

Terrandòs: Petit cuc de riu.

Tornaboda: Menjada o festa que es fa el dia o dies després de la Festa Major.

Trèfola: Trèbol.

Xerrotejar: Xerrar, parlar insistentment i de diverses coses.

Per fer aquesta gramàtica he trobat paraules al llibre "Fonts de Camprodon" d'en Fernando Vila Barceló i a la secció "Paraules en ruta" del programa "Divendres" emés el 27 de juny de 2011.

Les definicions les he extret del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament, anirem fins a la Mina del Masnou.