TERRITORI CARTOIXÀ

Demà és Sant Bru la “Festa Major” de la Cartoixa de Montalegre i en aquest recorregut de poc més de 8 quilòmetres trepitjarem tots els seus dominis.

Veureu que durant tot el recorregut trobarem noms d’ indrets que fan referència al món cartoixà, la font de l’Hort dels Monjos, la font de les Monges, la font de Sant Bru, el Camí dels Frares, la Conreria, el carrer Montalegre...

En aquesta excursió combinarem camins fressats, corriols poc trepitjats, pistes, carrers i excepte la pujada de la Conreria des de la Font de l’Alba, trobarem poques pujades.

A l’alçada del Cementiri del Còlera ( en el punt quilòmetric 1,325) aquesta ruta enllaça amb l’excursió Del Kalet a la Línea 9 que us vam presentar el febrer del 2012.

Per arribar a l’inici de l’itinerari  podem acostar-nos en cotxe o bé arribar amb el bus número 29 de l’empresa Tusgsal que podrem agafar davant l’estació de tren de rodalies de Mongat.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió d’avui a l’Àrea d’Esplai de la Font de l’Alba a Tiana. El camí per accedir-hi a aquesta àrea d’esplai el trobem entre el gimnàs Duet Sports i les piscines Municipals.

0.075Qm. 0,075Qm. Àrea d’Esplai de la Font de l’Alba. Hi ha taules a banda i banda del camí. Obviem el camí que s’enfila a la dreta i continuem recte pel camí que va planejant.

0,175Qm. 0,250Qm. Font de l’Alba. La mina queda dins del marge de la muntanya, amb un registre de ferro pintat de color verd. La font consta de dos murs de llambordes, al mig dels quals una gran pica plana rep l'aigua que goteja de la mina. En aquest entorn hi ha sis bancs de fusta per seure. A principis de setembre de 2017 i malgrat que aquesta darrera setmana ha plogut la font és ben eixuta. Ara continuem pel camí que marxa per darrera la font i s’enfila cap a La Conreria.

0,200Qm. 0,450Qm. Camí que ens creua. Continuem amunt a l’esquerra. En aquest moment, estem seguint les marques del SL-145.

0,300Qm. 0,750Qm. Obviem un corriol que ens arriba per la dreta. Continuem amunt i seguim pujant per un camí que surt al costat de la carretera B-500 (Mollet-Badalona). Tanmateix, no és perillós perquè en aquest punt hi ha una empara que ens separa de l’asfalt.

0,080Qm. 0,830Qm. Desemboquem en una pista més ample i continuem amunt seguint les marques del SL-145.

0,125Qm. 0.955Qm. Obviem el camí que marxa a la dreta i nosaltres continuem a l’esquerra passant a tocar d’una torre elèctrica.

0,370Qm. 1,325Qm. Cementiri del Còlera de Tiana  L’any 1870 una forta epidemia de tifus va infectar la Barceloneta. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjar els pacients als edificis de La Conreria.
Entre el 19 de setembre i el 5 de desembre van morir 58 persones.
Davant la por al contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar aquest terreny com a cementiri.

Ara continuem pel camí que passa pel costat de la torre elèctrica i ens enfilem amunt per darrera, seguint les marques del SL-145.

0,125Qm. 1,450Qm. Pista cimentada que ens creua. Continuem a l’esquerra.

0,080Qm. 1,530Qm. MOLT DE COMPTE!!! Creuem la carretera B-500 (Mollet-Badalona) i continuem a la dreta pel Camí de l’Illa.

0,250Qm. 1,780Qm. Continuem pel Camí dels Frares.

0,100Qm. 1,880Qm. A l’alçada del número 6 tombem a la dreta, tot baixant paral.lels al mur d’aquesta finca. Pràcticament no hi ha camí, però com només són 200 metres fins arribar a la Font de l'Hort dels Monjos, l'accès no és gaire complicat. Quan ja ens acostem a la font veurem una bassa que ens indica que ja hi som. Nomès ens caldrà vorejar la bassa i a l’altra banda, trobarem la font.

0,200Qm. 2,080Qm. Font de l’Hort dels Monjos.  Es tracta d'una mina excavada a la muntanya, amb les parets bastides amb pedra i coberta amb una volta de maons. Tot el conjunt està envoltat d'una exuberant vegetació, amb alzines, bardisses, heures, plataners i acàcies. A l'entrada de la mateixa mina, a mà esquerra, queda la font, amb un tub de ferro galvanitzat que recull l'aigua i l'aboca a una pica rectangular d'obra que descansa directament a terra. Després l'aigua va a una bassa circular que hi ha davant de la font, d'uns cinc metres de diàmetre per metre i mig d'alçada i protegida per un filat. A principis de setembre de 2017, la font degota.  Com a curiositat, esmentar que aquesta font fou redescoberta aquest segle XXI per en Francesc Xavier Aranda i Martínez, Randy.

Ara desfem els últims 200 metres fins el Camí dels Frares i continuem a la dreta.

0,200Qm. 2,480Qm. Arribem a un planell que fa una placeta. Ara el sender puja de cara a llevant, mica a mica el corriol es fa més estret i anem trobant tota mena d'obstacles; branques caigudes, bardisses, lianes... Malgrat tot, no és difícil anar avançant, seguint sempre la traça més evident. És evident que en aquest Camí dels Frares li cal un rentat de cara, tanmateix ben condicionat, aquest corriol val molt la pena.

0,300Qm. 2,780Qm. Arribem a un vial asfaltat. Pel voral continuem a la dreta.

0,050Qm. 2,830Qm. Trobem un edifici en runes i unes escales que baixen, ja som a la Font de Les Monges.

Font de les Monges.  La font queda sota el camí, endarrerida respecte el mur de contenció, de pedra i maons, per una arcada de carpanell sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells ben treballats. Tant el frontal com les parets laterals son de pedra escantonada i allargada, disposades més aviat en vertical. El conjunt queda ensorrat tres pams respecte el sòl de l'esplanada i s'hi accedeix per dos esglaons de forma semicircular. Al capdamunt del frontal hi ha una fornícula, buida ara, però que anys enrere allotjava una imatge de Sant Bru, patró de l'ordre dels frares de la cartoixa de Montalegre, que va desaparèixer durant la Guerra Civil. Fa anys que no raja, només algunes vegades hi trobarem una mica d'humitat al voltant del forat on hi havia el broc. A l'entorn immediat encara es poden observar alguns bancs de pedra i rajoles i una taula rodona al mig de l'esplanada.

Al costat de la font queden les restes d'un edifici d'estil modernista que havia estat un restaurant i que ara està totalment en runes i amb perill que algú prengui mal. En altres temps el lloc havia estat molt concorregut. Durant el primer terç del segle passat, aquest indret va viure una època daurada, doncs a l'esplanada s'hi duien a terme importants aplecs de sardanes. Després va viure uns anys d'abandonament, fins que el 1939, el propietari va restaurar la font i l'edifici adossat i va tornar a ser visitada. Als anys cinquanta va reviure una altra època gloriosa, principalment amb la celebració d'aplecs sardanistes de Badalona. Més endavant, l'afluència de públic va minvar tant que el restaurant va tancar portes i va començar la degradació de la font i del seu entorn. En els anys vuitanta va haver-hi un nou intent de salvar la font , a càrrec de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Conreria, que hi celebraven diverses activitats dins els actes de la Festa Major de la Conreria.

Sembla ser que el nom li ve donat perquè era molt freqüentada per les monges del convent de Montalegre, a Tiana, les quals anaven a passejar per aquests rodals.

Pugem les escales i tornem al Camí dels Castanyers i continuem a l’esquerra pel vial asfaltat.

0,225Qm. 3,055Qm. Seminari de la Conreria, actualment Alberg de la Fundació Pere Tarrés. Continuem a la dreta pel camí del Seminari seguint les marques del GR-92.

0,125Qm. 3,180Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte.

0,025Qm. 3,205Qm. Abandonem aquesta pista i ens enfilem per un camí que trobem a l’esquerra.

0,100Qm. 3,305Qm. Camí que ens creua. Continuem a la dreta i 10 metres més endavant, abandonem el GR-92 i seguim pel camí de l’esquerra.

0,110Qm. 3,415Qm. Continuem per un corriol molt desdibuixat que trobem a la dreta. En un principi el camí no està gaire net, però no és complicat de passar-hi.

0,250Qm. 3,665Qm. Per sobre ens creua una línia elèctrica. En aquest moment fem un gir de gairebé 360 graus i continuem per un corriol que  trobem tres metres per sota del camí pel quan anàvem fins ara.

0,290Qm. 3,955Qm. Pista que ens creua. Continuem avall a l’esquerra.

0,070Qm. 4,025Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta.

0,435Qm. 4,460Qm. Cartoixa de Montalegre. És un monestir de l’ordre de Sant Bru. L’origen del qual el situem al voltant del 1416. La Cartoixa és un conjunt d’edificis religiosos dividit en tres sectors, el primer està habitat per conversos, amb porteria, fusteria i altres dependències. El segon té dependències comunes, com l'església, bastida el 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, el menjador, la sala capitular i les capelles entorn un petit claustre. El tercer sector és el destinat a la vida eremítica, està format per dos grans claustres amb 30 cel·les al voltant.

L'església és un edifici religiós format per una sola nau alta i esvelta, de 35,40 m de llarg per 8,4 m d'amplada. No presenta capelles laterals, com mana la norma dels cartoixans. La nau està coberta amb tres voltes de creueria ogivals i el presbiteri amb una volta d'arestes que conflueixen en una clau, Dos fragments de mur i una reixa separen el cor dels cartoixans i el dels aliens a l'orde. A l'esquerra de l'absis hi ha la sagristia i, al fos del presbiteri s'obre el Sagrari. La porta principal del temple és d'estil gòtic, molt ben treballada, amb arquivoltes molt fines i dos pinacles adossats al mur que la flanquegen.

La cartoixa consta de tres claustres, el més antic és el més petit i es comunica directament a l'església, és quadrat, de 17,5 m de costat, amb sis arquets a cadascun d'ells, suportats per columnes cilíndriques, amb basa i capitell octogonals, sense escultura. Els arcs estan agrupats de tres en tres sota un arc exterior. Les voltes són ogivals amb arestes vives. El claustre central mesura 53,7 m de costat i l'últim fa 53,7 m x 46,5 m. Ambdós presenten columnes i voltes similars a l'anterior. Estan envoltats de cel·les individuals, que encara que molt senzilles presenten una petita sala amb xemeneies, una alcova, menjador, lavabo i jardí. Es combina la pedra dels elements arquitectònics amb el maó dels murs. Entre els dos claustres hi ha una torre de defensa medieval, restaurada, procedent de la primitiva construcció.

Trobareu més informació a la pàgina web de  La Cartoixa de Montalegre

Ara continuem per la pista cimentada entre xipresos.

0,330Qm. 4,790Qm. Deixem aquesta pista cimentada i continuem a la dreta per un corriol que marxa per davant de la casa del llec de la Cartoixa. Continuem pel camí principal, obviant els corriols que marxen cap a l’esquerra.

0,310Qm. 5,100Qm. Seguim per un corriol que trobem a l’esquerra. Actualment, una fita ens ho indica.

0,020Qm. 5,120Qm. Aquest corriol fa un revolt a la dreta.

0,070Qm. 5,190Qm. Font de Sant Bru o dels Ocellets. Situada dins el curs de la riera de Montalegre, la font no té broc, l'aigua regalima per la roca i forma un bassal arran de terra, per desguassar mica en mica a la riera. El rètol indicador està fet amb una planxa de ferro amb forats que perfilen el nom de la font. Aquest rètol a l’igual que molts d’altres que trobem a les fonts de Badalona, Santa Coloma, Sant Fost i Santa María de Martorelles, els feien un parell d’excursionistes badalonins, una vegada havien arranjat les deus d’aigua i els entorns de les fonts. Aquestes restauracions bàsicament es van fer entre finals dels 80 i la dècada dels 90. 

Ara desfem els últims 90 metres fins el corriol principal i continuem avall obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,170Qm. 5,360Qm. El corriol desemboca en una pista cimentada al costat d’una casa. Continuem avall. En aquest tram, tornem a enllaçar amb les marques del SL-145.

0,100Qm. 5,460Qm. La pista cimentada es converteix en pista de terra i anem paral.lels a la riera de Montalegre.

0,200Qm. 5,660Qm. Creuem un barri i seguim per una pista en sentit lleugerament ascendent.

0,265Qm. 5,925Qm. Carretera (B-500) Mollet-Badalona. AMB MOLT DE COMPTE!!!. Girem a l’esquerra direcció Mollet. Vigileu doncs, hem d’anar 120 metres per la carretera.

0,120Qm. 6,045Qm. Seguim per un corriol que trobem a mà dreta. Actualment, és molt visible, doncs en aquest punt, hi ha un senyal de prohibit el pas de vehicles i un cadenat.

0,270Qm. 6,315Qm. Enllacem amb el carrer Itaca.

0,100Qm. 6,415Qm.  Abandonem el SL-145 i a l’altra banda de la rotonda, continuem pel carrer Montalegre que surt davant nostre i va davallant.

0,250Qm. 6,665Qm. Quan arribem a la Plaça de Sant Bru. Enllacem amb el carrer Sant Jaume.

0,170Qm. 6,835Qm.   Avinguda d’Isaac Albéniz. Creuem a l’altra banda i continuem a la dreta.

0,050Qm. 6,885Qm. Font de la Plaça Isaac Albéniz. En aquesta petita plaça interior hi trobem una senzilla font amb polsador que actualment no raja. El frontal està fet de rajola petita i per sobre hi ha la típica rajola catalana amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat entre d’altres. Al voltant d’aquesta plaça, trobem tota mena d’ornaments fets amb testos, amb imatges religioses, amb flors, amb petxines, amb pedres...

Isaac Albéniz va residir aquí a Tiana una temporada i tanmateix, en aquesta plaça també hi trobem una placa commemorativa del seu centenari.

Ara continuem a l’esquerra fins el Passeig de Moragas.

0,020Qm. 6,905Qm. Passeig de Moragas. Continuem a l’esquerra tot baixant unes escales.

0,030Qm. 6,935Qm. Carrer del Centre. Continuem a l’esquerra.

0,060Qm. 6,995Qm. Carrer Lola Anglada. Continuem endavant.

0,065Qm. 7,060Qm. Font del Davant de la Sala Giral. La font queda dins una petita gruta de pedra de tipus volcànica, sota el carrer i coberta d'heures. Dins hi trobem l'aixeta collada al frontal, de llautó i de polsador, per on raja aigua provinent de la xarxa municipal que cau en un bassal semicircular a mitja alçada, tant ample com la cavitat. El nom li ve de l'antiga Sala Giral que hi havia on ara està el restaurant l’Avi Mingo

A finals del segle XIX, algunes cases de Tiana tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i l'havien d'anar a buscar a una font. Després de la construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila l'any 1896, se'l va dotar de subministrament d'aigua procedent de la mina de Pau Regordosa, de manera que els veïns de la plaça de la Vila i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament amb les seves galledes per proveir-se d'aigua. Per tal d'evitar la inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a l'Ajuntament, l'any 1910 es van instal·lar dues fonts per cobrir les necessitats dels veïns de les rodalies; una, ja desapareguda, al centre de la plaça de la Vila i l'altra aquesta, davant de l'antiga Sala Giral.

Ara continuem recte pel carrer de Sant Cebrià.

0,120Qm. 7,180Qm. Pugem a l’església per unes escales que ens queden a l’esquerra.

0,060Qm. 7,240Qm. Església de Sant Cebrià de Tiana. Edifici religiós de finals del segle XIX d’ una sola nau acabada en un absis semicircular amb capelles laterals que es comuniquen per un passadís i cobert per una volta escarsera suportada per arcs diafragmàtics. Exteriorment reflexa fidelment l'estructura interior. Destaca la composició de la façana, de tipus historicista, amb elements neogòtics com els pinacles, els arcs ogivals de les obertures, la traceria, etc., i amb elements romànics com les arquivoltes de mig punt de la portada principal i els arquets cecs que envolten tot l'edifici. És també important remarcar l'ús de la pedra i el maó vist en tota la construcció.

Ara continuem a la dreta pel carrer Bisbe Català.

0,075Qm. 7,315Qm. Font d’en Nolis. La font queda endarrerida respecte la façana per una fornícula en forma de volta de canó. A la part de dalt del frontal hi ha una mena de creu feta amb pedretes de riu i a sota l'aixeta de llautó suportada per un passamà de ferro per on brolla l'aigua que cau en una pica d'obra que descansa en un pedestal a dos pams del terra. Al capdamunt de la font hi trobem una creu i sota seu un mosaic de rajoles malauradament esmicolat. Uns 10 metres a la dreta podem escoltar el soroll de l'aigua darrere una antiga porteta de fusta.

Continuem pel carrer Edith Llaurador, passant pel costat del Casino de Tiana. En aquest tram tornem a enllaçar amb el SL-145.

0,430Qm. 7,745Qm. Obviem el carrer que baixa cap a l’ermita de l’Alegria i nosaltres continuem recte cap a la zona esportiva pels pas de vianants paral.lel a la carretera.

0,520Qm. 8,265Qm. Camí d’accés a la Font de l’Alba. Inici i final de la sortida d’avui.

Algunes de les definicions de les fonts les he extret de la web Encos

La setmana vinent caminarem pels voltants de Collsuspina.