Pujolets de Bescanó
Aprofitant que avui és la Diada, avui vull recordar alguns dolços i postres que ens ofereix la cuina catalana. El nostre país és molt ric en pastisseria i reposteria, cada poble, cada comarca té el seu pastís o la seva galeta el.laborat amb productes de la terra i si no és així com a mínim té una denominació per referir-se a quelcom dolç.
En aquest sentit, l'any 2011 quan vaig dedicar una gramàtica als mots de Badalona, llavors ja sortia la paraula tornemi referint-se a una pasta ensucrada i farcida de crema, és a dir un xuixó. Curiosament uns vint quilòmetres més enllà, a Matató, si vas a una pastisseria no demanís ni un xuixó, ni molt menys un tornemi, segurament no t'entendran, a Mataró demana un globet.
Les 21 paraules dolces i ensucrades d'avui són les següents,
Bisbalenc: Es una especialitat dolça típica de la Bisbal de l’Empordà.
Tradicionalment, està fet de pasta de
full, farcit de cabell d’angel i cobert de pinyons.
L'any
1927, Modest Sans i Viñas, en la seva primera pastisseria de la Bisbal va crear
una primera versió del Bisbalenc amb pasta de full, cabell d'àngel, sucre i
pinyons. Poc després es va idear un model de massapà. Molt ràpidament va tenir
acceptació entre la clientela local i comarcal, però quan de debò es va
estendre la seva fama va ser ja al començament del turisme, cap als anys 50.
Borregos de Cardedeu: El borrego
és un dolç típic de Cardedeu. Es tracta d’un bescuit elaborat a base de farina,
sucre, mantega i el que el fa més característic, matafaluga i anís. Està
elaborats seguint receptes de fa prop de dos-cents anys tot i que la seva
popularitat va créixer en temps de l’estiueig. I com aleshores, actualment
continuen essent un dolç record per al visitant.
De borregos tradicionals són els durs, tot i que també
se’n poden trobar de tous i fins i tot de torro per Nadal.
Braç de gitano: El braç de gitano és un pastís molt popular, que
es consumeix a tot el país sense tenir una data concreta al calendari i que
admet moltes variacions de presentació i ingredients, però sempre mantenint la
forma cilíndrica i amb un farcit a l'interior. En la
recepta d'aquest pastís hi intervenen ous, sucre, farina i mantega. Amb ells es
fa una massa de pa de pessic, s'estira i després es farceix de diverses
preparacions (nata, crema, trufa...). Es pot guarnir amb crema cremada, sucre
de llustre, xocolata, nous o d'altres ingredients dolços.
Brunyols de l’Empordà: Els
brunyols són uns dolços de forma arrodonida i d’orígen àrab consistents en una
massa de farina i aigua fregida i endolcida després amb sucre. La matafaluga
els dona el seu sabor característic. Són una menja típica de Quaresma i Setmana Santa, però a
Girona se solen menjar tot l’any.
Bufats del
Vendrell: Hi ha
pastes que poden ser una mica pesades per a l'estómac. Però no és el cas dels
bufats, aquests dolços us donaran aire! Avellana torrada, clara d'ou, farina,
sucre morè i sucre de llustre són els ingredients d'aquest dolç tradicional del
Vendrell, que és un bon acompanyament per a la sobretaula.
Carquinyolis
de Caldes de Montbui: Pasta
seca elaborada amb farina, ous, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de
llimona i canyella). Hom dóna a la pasta forma de barra aplanada; una vegada
cuita, hom la talla i la torna a posar al forn perquè cada porció es torri
intensament.
Casquetes: Les
casquetes, també anomenades pastissets, són un producte típic de les Terres de
l’Ebre. A Amposta es fan amb oli, farina, ous i barreja (mig got de moscatel i
mig got d’anís). Se solen farcir de confitura de cabell d’àngel, pasta de
moniato, ametllà o mató.
Coca garlanda: Una coca típica de Vilafranca del Penedès, que també
es consumeix a altres indrets de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i al sud de
l'Anoia.La coca
garlanda té forma de tortell ensucrat i entre els seus ingredients
característics hi figura la matafaluga remullada amb anís, i tradicionalment
s'utilitzava com a mona de Pasqua.
Coca de vidre: La coca de
vidre és una coca dolça catalana que es caracteritza per la seva finor que la
fa cruixent i pel fet que està coberta d’una capa de sucre brillant llisa i
transparent com si fos una capa de vernís o de vidre.
Faviola: La faviola o coco de cocoter és un dolç típic
de la cuina catalana. És una preparació simple, a base d'una massa de bescuit
extremadament flonjosa i lleugera, mullada en alguna classe de licor i
cuita en un motlle. Al capdamunt, s'hi espolsa coco esmicolat.
Aquest
dolç és típicament relacionat amb les festes, i té la tendència de perdre la
consistència correcta en pocs dies per l'evaporació del licor que porta dins.
Globet: A Mataró, manera autòctona d'anomenar el xuixo, dolç molt
popular a Girona i bona part del país. El nom de globet és un derivat del
cognom Loubet, molt estès a França. Es relaciona aquest mot amb l'introductor a
Catalunya d'aquesta pasta o bé amb Émile Loubet, president francès de finals
del segle XIX.
Jaumets de Sant Hilari: Especialitat dolça típica de la localitat de Sant
Hilari Sacalm, creada cap a mitjans del segle XX. El seu nom està inspirat en
un personatge popular de la vila, Jaume Traveria i Riera. Els
Jaumets són unes galetes seques, consistents, de forma arrodonida i irregular,
petites. Són de textura consistent i cruixent i el seu gust està marcat per la
presència de l'avellana. S'elaboren artesanalment amb avellanes, ametlles,
sucre i clares d'ou. Es solen menjar per postres, acompanyant el cafè o a
qualsevol hora del dia, entre àpats.
Manjoia: A la Sénia, al Montsià, per Pasqua tenen la seva
pròpia tradició pel què fa a la mona. Allà en diuen manjoia, un nom que diuen
que ve de "menjar de joia". Moltes famílies mantenen el ritual de
reunir-se uns dies abans per fer la pasta que duen a coure, com mana la
tradició, als forns del poble.
Neules: Malgrat
que el seu origen és incert,
s'esmenten en diverses fonts del segle XIII, tot i que llavors, en comptes de
ser cilíndriques, tenien una forma més aviat plana.
S'elaboren amb una pasta enrotllada feta de farina de blat, ous, sucre, llet, mantega i vainilla. Dolces i
lleugeres, tenen una textura semblant a la pasta fullada, però menys
trencadissa.
A Catalunya es consumeixen per postres, i en especial durant les
festes de Nadal, tot i que
tampoc és estrany trobar-les en altres moments de l'any, com acompanyament de
gelats o cafès.
Orelletes: Les
orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Té
l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. Són típiques de Sidamon i
d'altres pobles de la comarca del Pla d’Urgell.
Pets de
Monja: Els pets de monja o, d’una manera més puritana,
sospirs de noia, són unes galetes
petites i rodones, amb forma de mugró.
Tothom diu que les va inventar un pastisser italià cap
al segle XIX a Barcelona. El nom
original de la galeta era pit de monja, en al·lusió a la seva forma de mamella.
Sembla que, amb el temps, pit va derivar en pet, terme també irreverent
però sense connotacions sexuals.
Porquets de Camprodon: Porquets fets de massapà el.laborats pel forn de Sant Roc i que es van popularitzar a finals dels anys 80 quan el ninotaire Jan els va fer aparéixer en el còmic d'en Superlópez "Los cerditos de Camprodon".
Com ha passat tantes vegades, aquests porquets van sorgir per casualitat, doncs un bon dia estaven fent pinyes, una versió XXL dels panallets i com que va sobrar una mica de massapà, el forner va fer uns quants porquets i cap a l'aparador.
Van tenir tant èxit que es van convertir en el producte estrella del forn.
Pujolets
de Bescanó: Cucurull farcit de xocolata, crema, nata o maduixa que es
menja fred (tret de la nevera).
Rostes de
Santa Teresa: Les rostes
de Santa Teresa, també anomenades torradetes, llesquetes
en ou o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor
menjar-les acabades de fer però també són bones fredes. Per elaborar-les, cal
mullar pa dins una barreja de llet i ous, fregir-lo i ensucrar-lo.
Sabre de Sant
Pau: Típic
de Sant Pere de Ribes és l´element gastronòmic més característic de la festa de
Sant Pau és el sabre, que s´elabora a les pastisseries i forns del poble. És
fet de briox ensucrat perfumat amb matafaluga i, segurament, deu tenir alguna
relació amb els tortells de Sant Antoni i de Reis i amb les coques de recapta
utilitzades en les ballades que es feien a la plaça a la tarda. Representa
l´espasa de Sant Pau i és habitual de menjar-ne tant a la vigília al vespre com
per esmorzar i, també, per postres. Menjat el mateix dia és boníssim; l´endemà
ja és més duret
És
una peça de caràcter individual tot i que ultimament els pastissers també en
fan de més grans. Aquests solen incloure fruita confitada.
Taps de
Cadaqués: Els
taps de Cadaqués són un dels dolços més fins, lleugers i esponjosos dels que
s'elaboren al país. Es creu que daten del segle XVIII, i es fan a base de pa de
pessic flonjo i una mica moll.
Properament, parlarem de la font gòtica de Blanes.
