dilluns, 22 de juny del 2015

MONTNEGRE-CORREDOR VI. FONTS D'ARREU XIV. LES FONTS D'ARENYS DE MUNT.




Avui us presentem el llibre de Les Fonts Naturals d’Arenys de Munt d’en Carles Fonfria, Marc Oller i Josep Lluís Rodríguez i editat el 1992 a Arenys de Munt. Aquest recull de fonts editat fa 23 anys ens defineix quatre tipus de fonts,  per una banda, fonts de mina i fonts de vessant, fent referència a la procedència de l’aigua i fonts de bosc i  fonts de masia, fent referència a la seva ubicació . En aquest sentit, per exemple, la Font de l’Aigua Roja, la classifica com una font de vessant i de bosc.
Al marge d’aquesta classificació, els autors descriuen les següents característiques de les 50 fonts naturals amb raig, emplaçament, com arribar-hi, història, orientació, altitud, temperatura, vegetació, propietari i estat de la font.
Com hem esmentat alguna vegada quan fem referència a treballs el.laborats fa força anys, sens dubte, un termòmetre per avaluar com s’ha gestionat aquest patrimoni, és intentar trobar aquestes deus amb les descripcions del llibre i fer una comparativa de l’estat de la font, fa 23 anys i l’actual.
La relació de les fonts és la següent,
FONTS NATURALS AMB RAIG
1.    Font de l’Aigua Roja.
2.    Font de l’Aigua Viva
3.    Font de Ca l’Amar.
4.    Font de Ca l’Arañó
5.    Font de Ca l’Arquer
6.    Font de l’Aulet
7.    Font de Can Barbeta
8.    Font de les Basses d’en Sants
9.    Font de Can Boira
10. Font de Can Boter
11. Font de Can Caietano
12. Font de la Casanova
13. Font de Can Catà de Dalt
14. Font de Can Coix Terra
15. Font de Can Colomer
16. Font de Can Cornell
17. Font del Corral
18. Font de Can Corrioles
19. Font de Can Cot
20. Font de Ca l’Eloi
21. Font de Ca l’Escabellat
22. Font de Can Federico
23. Font de la Fontana
24. Font de Can Fontbona
25. Font de la Golba
26. Font de Can Guix
27. Font de l’Horta Vilanova
28. Font de l’Horteta de Ca l’Amar
29. Font de l’Hostal del Sol
30. Font de Lurdes
31. Font de Can Lloveres
32. Font de la Mare de Déu del Bon Tornar
33. Font de Can Martori de Sobirans
34. Font de la Milans
35. Font de la Mina de l’Oliver.
36. Font de Can Mora
37. Font de Cal Moro
38. Font de Can Nissos.
39. Font de Can Novas
40. Font de Can Pau Bernadó
41. Font de Can Pau Vergés
42. Font de la Polla
43. Font de Can Popa
44. Font de Can Pugep
45. Font de Cal Rei
46. Font del Remei
47. Font de Can Serra
48. Font de Can Solé de Pagès.
49. Font de la Teixonera.
50. Font de Can Trici.

FONTS D’AIGUA MUNICIPAL
51.  Font de l’Eixample.
52.  Font de Can Miquel Ros.
53.  Font de la Pista.
54.  Font de la Plaça.

FONTS SENSE RAIG.
55. Font del Camp de Futbol.
56. La Cascada.
57. Font de Can Jalpí.
58. Font de Can Pau dels Ulls.
59. Font de Can Xicoy.

FONTS NATURALS PERDUDES
60. Font de la Bassa
61. Font de Can Borrell
62. Font de Can Cintet
63. Font de Can Fortuny
64. Font de la Gana
65. Font de Can Gravat
66. Font de Can Jaume Alsina
67. Les Tres Fonts de Lurdes.
68. Font del Mig Turó.
69. Font de Can Ninyo
70. Font de Can Pinxeta.
71. Font de la Teula.
72. Font de Can Victoriano.
73. Font de Can Zariquiey
 
Per acabar, vull fer una aclaració, hem transcrit el noms de les fonts, tal i com surten al llibre, malgrat hi pugui haver alguna falta d'ortografia, així hem escrit "Aranó i Ninyo".
 
Properament, pujarem a Sant Jeroni.
 

dilluns, 1 de juny del 2015

CAMINANT PER CATALUNYA



Avui parlarem de Caminant per Catalunya, un programa de Televisió del Ripollès i que podem veure per la Xarxa de Televisions Locals. En el cas de Vallès Visió passen el programa vàries vegades a la setmana.

La gràcia d’aquest espai es poder veure una pel.lícula d’uns 20 minuts amb l’itinerari d’una excursió, amb informació i imatges del recorregut, de les seves fonts, del seus arbres, dels seus cims, dels seus edificis…

Tanmateix, els excursionistes, majoritàriament gent de la zona ens van explicant relats i històries sobre les raconades per on passa l’itinerari.

En aquest sentit, de les nostres contrades trobareu sortides a Les Fonts de Martorelles, al Castell de Burriac, a la Ruta Prehistòrica de La Roca i a Sant Mateu.



Properament, parlarem de les fonts d’Arenys de Munt.

divendres, 22 de maig del 2015

MONTNEGRE-CORREDOR V. HISTÒRIES I LLEGENDES DE L'ANY VUIT.


L'any 2008 en Daniel Rangil, va escriure i editar aquestes "Històries i Llegendes de l'Any Vuit" que suposen el primer recull de cultural oral del Montnegre i on els bandolers, les bruixes, els llops, les serps, els òssos, els tresors... són els protagonistes d'aquests relats que es situen en aquesta subcomarca que troba els seus límits en el mar, la Tordera i les rieres d'Arenys i Vallgorguina.
Com a mostra del que podeu trobar en aquest llibre us transcric El Pati de l'òs, és a dir, la història que va originar aquest topònim de Calella.

[Enmig d'una evolució cap a un paisatge urbà, gris, avorrit, especulatiu, despersonalitzat, comú a tots els pobles de la rodalia, Calella ha preservat dues joies impulsades per uns batlles que es van avançar al seu temps: el Passeig de Manuel Puigvert o passeig de Mar i el Parc Dalmau o els Pins, amb una àmplia esplanada anomenada el Pati de l'Ós i una pedrera abandonada en un racó. Aquest parc era una finca privada fins que el consistori presidit pel batlle Jaume Dalmau la va comprar.]

"L'antic propietari, el senyor Pelai, tenia l'obsessió que no li entrés ningú a prendre-li res, fins el punt de contractar un guàrdia jurat perquè vigilés tota la finca, repartida entre una extensa horta amb fruiters i la resta de bosc espès.
Per a la mainada d'aquell temps una de les activitats preferides era anar a robar fruita en colla i allà hi havia coses delicioses com pinyons i taronges i el mèrit d'esquivar el guardia jurat. El risc que comportava el furt, en comptes de tenir un efecte dissuasori, donava encara un valor afegit en una época en que no existien els jocs d'ordinador ni els esports d'aventura.
Donat que el treball del vigilant no aconseguia ser prou eficient, el senyor Pelai parlà amb el mestre don Jaume perquè advertís als alumnes que si n'arreplegaven algún aniria a la presó.
Don Jaume va fer l'advertiment als alumnes, tot i saber que de poc serviria. Per això, tot seguit i molt seriosament, va afegir que tenia el deure d'informar-los que s'havia pogut comprovar que a la pedrera hi havia una cova habitada per un ós enorme al que s'havia vist voltar per l'esplanada del davant. Un ós no és cosa de broma com un guàrdia jurat. La història va obtenir els resultats que pretenia i, a més, ens va donar l'únic topònim referent a óssos d'aquestes contrades.

Properament, parlarem de les fonts d'Arenys de Munt.



dilluns, 11 de maig del 2015

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXII. ELS NOMS DELS VENTS AL VALLÈS ORIENTAL.



Si el mes de març descobríem els noms dels núvols i les boires al Vallès Oriental, avui toca fer el mateix amb els vents d'aquesta comarca.

Segurament, a les nostres contrades no hi ha un vocabulari tan ric al voltant dels vents, com el que vam trobar fa dos mesos quan parlàvem de núvols i boires.

Tanmateix, finalment hem trobat 20 mots que defineixen diferents "bufades" d'aquesta comarca. A continuació us els definim.

Berguedà: Recollit a La Garriga, correspon al vent de ponent.

Bufarut: Vent impetuós que bufa sobtadament i breument en forma de remolí.

Garbí: Entre d'altres llocs, al Figueró s'anomena així, al vent que vé del sud-oest.

Garbinada: A Mollet s'anomena així al garbí.

Griso: Recollit a Santa María de Martorelles, és un sinònim de fred.

Llevant: Recopilat a tot el Vallès Oriental, és el vent que ve de mar i porta pluges.

Marinada: Recopilat també a tot el Vallès Oriental, arriba cap al migdia, refresca i ve de la banda de mar.

Matablat: A la Roca del Vallès, anomenen així al vent de la fam.

Mestral: Recollit a Campins, és un vent del nord-oest que fa ventades i neteja el cel.

Migjorn: Aplegat entre d'altres poblacions, a Martorelles, Montmeló, Montornès i Vilanova del Vallès, és un vent del sud que acostuma a portar aigua. En aquest sentit hi ha una dita que diu "Migjorn, aigua enjorn", per tant ens adverteix que si bufa vent del sud aviat plourà.  

Ponent: Recopilat a tot el Vallès Oriental, és un vent calent i en molts llocs, és conegut com el vent de la fam.

Revolví: Remolí de vent.

Tramuntana: Aplegat a gairebé tot el Vallès Oriental, es tracta d'un vent fort que procedeix del nord.

Vent d'Aragó: Recollit a Sant Fost de Campsentelles, és un vent que porta el fred.

Vent de la fam: Aplegat entre d'altres llocs a Campins, La Garriga, Parets i Sant Celoni, és un vent d'estiu i ho crema tot.

Vent empordanès: Recollit a Mollet, a Montmeló i a Montornès (a totes tres poblacions diuen "L'empordanès, ni plou ni aclareix").

Vent de Mallorca: Recollit a Montornès, diuen que porta fred quan neva a l'illa.

Vent del Montseny: Recopilat entre d'altres poblacions, a Aiguafreda, Granollers, Montmeló i Vallromanes, ve d'aquesta muntanya i certament és el mestral.

Ventijol: Vent suau.

Ventpluig: Pluja fina acompanyada de vent.

Per fer aquesta entrada he extret definicions del llibre "Els noms populars de Núvols, Boires i Vents del Vallès Oriental" de l'Albert Manent i en Joan Cervera editat el novembre de l'any 2008, de la web www.rodamots.cat i de l'edició digital del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover Moll.

Properament, descobrirem un nou camí de Vallromanes. 

divendres, 1 de maig del 2015

EL RETO DE EVA




Aquest dissabte 2 de maig a les 18:30h, al Casal de Vallromanes, projecció del documental El Reto de Eva.
Evidentment, aquest és un bon títol, però realment és el repte de la família Múñoz-Giménez. Una família, amb pares, germans i avis, que han fet  de la búsqueda de recursos per finançar la investigació de l'enfermetat de Dent, una enfermetat minoritària, la seva rao de ser.
No us perdeu aquest documental, doncs en una hora i mitja ens queda clar que el més important en aquesta vida és tenir salut i tenir la sort que algú t'estimi.

Tanmateix, aquesta família també ens mostra que vol dir ser resilent, és a dir cauen, s'aixequen i lluiten per sobreviure però també per ser feliços, doncs intenten constantment fer una lectura positiva d'aquesta situació tan desagradable que els hi ha tocat viure.
Per últim, vull que quedi constància que els meus personatges preferits són uns secundaris que en realitat són tan protagonistes com l'Eva i el Nacho, la María, la Marta i en David.


https://www.youtube.com/watch?v=-zm8BlGMqfk.   Trailer d' El Reto de Eva.

Properament, farem una nova gramática del caminant. Aquesta vegada dels vents del Vallès.


dimarts, 21 d’abril del 2015

15 RECOMANACIONS PER SANT JORDI




       Un any més quan arriben aquestes dates, us presentem unes recomanacions literàries molt vinculades als continguts del blog i també molt relacionades amb les muntanyes i territoris que trepitjem.
        Les 15 recomanacions d'enguany són les següents,

1.     Maresme 17 itineraris. Rafa López. Cossetània Edicions. Col.lecció Azimut Comarcal. Sèrie Senderisme. Novembre del 2013.  Com de costum, l’autor ens proposa itineraris per deixar el cotxe a casa i fer l’aproximació en transport públic. Itineraris per conèixer aquesta comarca, per trepitjar sauló, per caminar entre pins i alzines suredes, per pujar a cims i castells, per gaudir de rieres, fonts i estanys i també de cireres, vinyes i flors i gairebé sempre veient el Mediterrani.

2.     Els noms populars de núvols, boires i vents. Albert Manent I Joan Cervera. Novembre de 2008.  Segons els mateixos autors, aquesta obra fa un inventari poc estudiat d’aquella cultura que tant contribueix a enriquir la dialectologia. Després d’una recerca exhaustiva pels 46 nuclis del Vallès Oriental, han aplegat 260 noms diferents que la gent aplica a núvols, boires i vents en aquestes contrades. Sens dubte, treballs com aquest ajuden a preservar la cultura popular, quan mica a mica van desapareixent aquelles generacions que han viscut la vida camperola i que constantment miraven al cel patint per les seves collites.

3.     Camins d’aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. Miquel Tormos i Rami. Ediciones Desnivel. Març de 2007.  Fa unes setmanes vam fer la primera incursió a Collserola i per tant avui és obligat recomananar aquesta guia per conèixer les fonts d’aquesta serra. Cal dir que malgrat hagin passat vuit anys des de la seva publicació, avui dia encara és la millor guia per posar a la motxilla i arribar i conèixer les fonts d’aquestes contrades.

4.     Fonts . Itineraris per les fonts de Mataró i municipis de l’entorn. Grup Llavor. 1986. Una guia de fa gairebé 30 anys amb vocabulari de la década dels 80, amb termes una mica allunyats de l’espèrit conservacionista que tenim avui dia.
La informació que dóna de les fonts és força extensa, incloent-hi fins i tot un análisis bacteriològic de l’aigua de cadascuna d’elles. Sens dubte, és un exercici molt interessant intentar seguir aquests itineraris el.laborats fa tres dècades. En aquest sentit, encara podem reconèixer el paisatge que descriu aquesta guia?

5.     A dinar! Ada Parellada. Editat per Columna Edicions, dins la col.lecció Pràctics el setembre de 2004. Amb aquest receptari per nens, la cuinera granollerina ens acosta receptes molt atractives pels més menuts de la casa. Entre les més exòtiques hi podem trobar la crema de carbassó amb peta-zetas, la truita de patates xips i crispetes o els guspaguetis a la carbonara. Però no patiu que també trobareu plats més convencionals.

6.     Farsa. Màrius Serra. Editorial Planeta 2006. En Màrius Serra l’any 2006 va guanyar el Premi Ramon Llull amb aquesta novela que ens acosta fins l’invent del Forum de les Cultures del 2004 que ara vist amb la perspectiva que donen aquests onze anys que han passat, podem pensar que això sí que va ser una farsa. Tanmateix, el món enigmàtic del joc i la farsa flagrant d’alguns comportaments públics, són els ingredients principals d’aquesta brillant paròdia de la societat en què vivim a pricipis del segle XXI.

7.     Pinyonaires.  Josep Cot i Antoni Gimeno. 2014. A les recomanacions de l’any passat hi figurava el primer llibre d’aquests autors “Oficis i jornals del bosc”. Enguany, acaben de publicar un nou llibre on tracten l’entorn de l’aprofitament de la pinya en un sentit ampli, des de la recol.lecció, el transport i l’emmagatzemament de la pinya fins l’extracció dels pinyons i la seva comercialització. També expliquen tot el referent a les tasques necessàries en un bosc de pi pinyer per a un bon rendiment. Aquest Sant Jordi será fàcil trobar-lo a les llibreries.

8.     Els ocells del Montseny. Josep Ribas Falomir. Museu de Granollers. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Granollers, núm 6. 2014.  Aquest és un llibre extens i contundent. És dels llibres considerats de referència, d’aquells que no es llegeixen però es consulten sovint.
És el resultat d’un estudi meticulós a partir d’unes pautes estandarditzades. Indicca les citacions que s’han publicat sobre tots els ocells del Montseny i la seva rodalia. S’exposa la seva distribució, abundancia i tendències poblacionals a partir de dades recopilades pel mateix autor al llarg de trenta anys.

9.      Excursionistes recordats. Josep Barberà i Suqué. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.  Març de 1996. El gener d’aquest any, feiem una entrada sota el títol “L’excursionisme, bressol de gairebé tot” on repassàvem els gairebé 140 anys de l’excursionisme català, a través d’alguns dels seus protagonistes. En aquest sentit,  aquest llibre és un recull bibliogràfic de les publicacions d’unes persones que amb la seva obra escrita, han engrandit la literatura excursionista catalana. A més a més l’autor, hi afegeix un drig personal, tant si ha conegut directament les persones biografiades com si només n’ha tingut referències indirectes. Tanmateix, hi trobarem fins a 45 “excursionistes” entre els quals hi ha Jacint Verdaguer, Pompeu Fabra, Joan Amades, Ernest Mallafré, Salvador Llobet…

10. Guia del Parc Montnegre i Corredor. Gonçal Luna. Diputació de Barcelona 2005.  Segurament la millor guia per fer una primera aproximació a aquestes muntanyes, doncs té la gràcia de parlar-ne des de molts àmbits, natural, històric, quotidià, artístic, científic…

11. Camins històrics entre el Vallès i el Maresme. Francesc Costa Oller. Edició digital. www.laserraladalitoral.com Mataró 2015. L’autor passeja per la historia d’ aquests camins que pujàven fins els colls, com ara encara ho fan, però a diferencia d’avui dia que els fem servir per anar d’excursió, anar a buscar bolets o fer una volta amb la BTT,  abans servien per dur el peix i els enciams al mercat, per arribar al bosc i a la carbonera i per anar a vigilar el raïm

12. Certes mentides. Una petita tràgedia Joan Barril. Edicions Columna. Març del 2002. Aquest any ens venia molt de gust llegir i recomanar alguna novela d’en Joan Barril.
Les mentides poden tenir una mida i un caràcter molt diferent,    poden ser petites, grans, piadoses, maquiavèliques… amb el rerefons de l’adopció i la idoneïtat per la paternitat, els personatges de Certes mentides no són exactament el que aparenten i converteixen el que semblava una història de sentiments i emocions, en un relat ple d’intriga i suspens.

13.  Fonts i mines del rodal de Sabadell. Ricard Molins i Romeu, editat el 1984 i reeditat el 2009 per Fundació Ars. Guía de més d’un centenar de fonts del rodal de Sabadell, entenent per rodal, la porció de terreny que pertany a un altre terme però que està a prop. En aquest sentit, l’eix vertebrador d’aquest treball és el Riu Ripoll i les mines i les fonts que s’hi descriuen estan a tocar dels rius, rieres i torrents de la seva conca.
Trobareu la relació completa a Fonts d’Arreu IX, publicat el juliol de 2014.
Finalment, esmentar que la manera més fàcil d’obtenir aquest llibre, és anar al servei de prèstec de les biblioteques de Sabadell.
 
14. El Paisatge Fluvial del Besòs, Ahir, avui i … demà? Consorci per a la Defensa del Riu Besòs. 2005. Ara fa 10 anys que es va publicar aquest treball que ens acosta imatges de la conca del Besòs en diferents moments del segle XX, tot comparant-los i valorant allò positiu i negatiu de cada moment. Enguany també és interessant fixant-nos en el futur que es preveia fa una dècada i si té molt o poc a veure amb la realitat. Finalment, és un document molt bo per conèixer els torrents i les rieres de tota la conca.

15.  L’alzinar. Quaderns de Camp. Vall d’Olzinelles (Montnegre). Martí Boada, Josep Llobera, Josep Montasell, Joan Oller i Carles Puche. Ajuntament de Sant Celoni. 1984.  Magnífic quadern de camp sobre la Vall d’Olzinelles, excursió que us vam presentar el mes de febrer i que aquest treball de caire clarament pedagògic complementa, tot analitzant la vegetació i la fauna que trobarem i elements d’interès històric-antropològic. En aquest sentit, cal destacar el capítol relacionat amb l’aprofitament del bosc.

Properament, parlarem d' "El reto de Eva".

dimarts, 14 d’abril del 2015

MONTNEGRE- CORREDOR IV/2. EL CORB MARÍ EMPLOMALLAT




La setmana passada us presentàvem un itinerari entre Arenys de Mar i la Punta de la Tordera.  En aquest sentit, en el límit de terme entre els municipis de Sant Pol de Mar i Calella, arran de mar,  trobem la Roca Grossa, un dels pocs indrets amb penya-segats del Maresme i punt important de concentració de corbs marins a Catalunya.

El corb marí emplomallat és una espècie d'au marina que està distribuïda per tot el Mediterrani, el Mar Negre i l'Atlàntic Nord; des de Noruega fins el Nord d'Àfrica. És un ocell força gros, entre 90 i 120 cm de llargària i el seu pes oscil.la entre 1,5 i 2,5 quilògrams.
S'alimenta exclusivament de peix que captura cabussant-se i fent llargues immersions que en alguns casos poden arribar als 30 metres de fondària.

Aquesta espècie cria a les Balears i a la Costa Brava i és curiós que el corb marí emplomallat està a la Roca Grossa durant l'època en que l'espècie no cria, entre juny i setembre.
Els darrers anys s'hi han vist cinc ocells marcats a Menorca. Aquests ocells arriben quan comencen la muda, i marxen un cop finalitzada. Durant aquest periòde tenen una gran despessa energética i vindrien al Maresme per aprofitar els recursos que els dóna el fons sorrenc del Maresme, fons molt escassos a les Balears.

Per fer aquesta entrada, he extret la informació del número 14 de la Revista del Montnegre i del Corredor "L'Aulet".

La setmana vinent farem 15 recomanacions per Sant Jordi.