LA SELVA IX. DE LA CATEDRAL DE LA SELVA AL CASTELL D'HOSTALRIC

 

L’excursió que us proposo avui és una ruta relativament senzilla, doncs l’única dificultat són els seus 19 quilòmetres. Majoritàriament caminarem per corriols, camins i vials molt còmodes i ben senyalitzats. Tanmateix, tot el recorregut està senyalitzat amb fites de la Tourdera.

L’itinerari només té un desnivell positiu d’uns 300 metres i únicament no és recomanable fer aquesta excursió després d’un episodi de fortes pluges, doncs abans d’arribar a Hostalric haurem de creuar la riera d’Arbúcies a gual.

Els primers quilòmetres fins a Breda són només un petit escalfament, doncs després dels primers tres quarts d’hora de camí, val la pena creuar Breda tranquilament i badar sobretot amb tot allò que trobem al voltant de la plaça de la vila.

Després mica a mica anirem guanyant alçada cap al Coll de l’Orri, sempre amb el Castell de Montsoriu a l’horitzó. A partir d’aquí, sempre avall, passant per Gaserans i caminant els darrers quilòmetres per la plana selvatana.

Només ens restarà un últim esforç per conquerir els darrers esglaons que ens portaran fins el Castell d’Hostalric.

Aquest excursió enllaça amb la segona etapa del GR 83 que acaba a l’estació de Breda, Riells i Viabrea.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Breda, Riells i Viabrea i continuem a l’esquerra per l’aparcament de l’estació i després baixem cap a una zona industrial.

0,200Qm. 0,200Qm. Arribem a una carretera, tombem a l’esquerra per un pas per sota la via. Ara anem seguint les marques del GR-83.

0,060Qm. 0,260Qm. Passat aquest pas inferior, tombem a l’esquerra entrant al nucli urbà de Viabrea per l’avinguda d’Agustí Simón.

0,330Qm. 0,590Qm.Deixem el GR-83 i  enllacem amb el vial per ciclistes i vianants entre Riells i Viabrea i Breda. Paral.lels a la GI-552.

2,100Qm. 2,690Qm. Arribem a Breda. Davant la fonda de Santa Anna. Continuem a l’esquerra cap al carrer Barcelona.

0,100Qm. 2,790Qm. Font del carrer Barcelona. Reconstruïda per l’Associació de Veïns Vilatans de Breda el 1992, amb l’asessorament artístic de Maria Teresa Mas i Prieto Scremin i la participació de Gegants i Grallers de la Batllòria. Sobre el sortidor hi ha una representació dels quatre elements constituents fonamentals: foc purificador que impulsa l’energia i la força; aire invisible que augmenta els somnis i els anhels; terra sòlida que estimula els costums i les tradicions; i l’aigua refrescant que propulsa canvis i transformacions. El conjunt està enmarcat en obra a sardinell i un fris al.legòric amb estris ceràmics, signat pel ceramista Ramon Samon. Aquesta font agafa l’aigua de la xarxa.

Ara continuem amunt pel carrer Barcelona.

0,200Qm. 2,990Qm. Plaça del Dr.Rovira. Font del Novè Centenari. Aquesta font tindrà tres formes diferents al llarg de la història. Una primera quan es va inaugurar el 1917, i una segona quan es va reformar l’any 1927. Per commemorar els nou segles de la consagració del monestir de Sant Salvador, l’any 1968 es quan se li dóna la forma actual. La font sempre ha restat al mateix lloc, a la cantonada sud-est de la plaça. La primitiva font  era un senzill broc del que emanava aigua. Al 1927 l’obra va ser millorada amb unes pilastres laterals i coberta amb un frontis neoclàssic amb cerámica acolorida, coronat per dos grans gerros ceràmics

L’actual font del Novè Centenari és un gran roc de granit amb el nom i la data cisellats i pintats en negre. El broc de la font és el cap d’un animal fantàstic (potser un drac) situat sobre una gran pica de pedra rectangular a nivell de paviment. L’aixeta és de polsador i l’aigua de xarxa.

Com a curiositat, just davant de la Font del Novè Centenari hi ha el Bar Tramuntana de la sèrie de TV3 Ventdelplà.

Ara continuem pel carrer del Prat.

0,070Qm. 3,060Qm. Tombem a la dreta pel carrer del Convent.

0,075Qm. 3,135Qm. Font de la Plaça del Convent. Hi ha 2 fonts que s'obren a Breda amb l'arribada de l'aigua corrent al mu-nicipi el 1917. Una d’elles és la de la plaça del Dr. Rovira i l’altra és la de la plaça del Convent ( tot i que abans ja hi havia un pou en el mateix emplaçament). La font està situada annexa al pou original d’on es proveïa d’aigua Breda. Es tracta d’un senzill polsador encastat a la paret de prisma de base octogonal que mira cap a la plaça. Sota del polsador una vella pica de pedra rectangular recull l’aigua sobrant fins al drenatge. Tot el conunt de font i pou fou restaurat amb senzillesa la tardor del 2016 per recuperar la dignitat perduda, refent la cúpula que cobria el pou i arrebosant de nou l’obra amb acabat en color terròs.          

Des de la plaça del Convent, ja accedim a la plaça de la vila on trobem el Monestir de Sant Salvador, una de les imatges més icòniques de Breda.

  Els Vescomtes de Cabrera Guerau i Ermessenda fundaren, al segle XI, el monestir benedictí de Sant Salvador. A redòs seu, i al mateix temps que creixia el monestir, s’agombolà el poble de Breda. L’antiga esglèsia monacal serveix avui de temple parroquial, i ens mostra encara els testimonis del seu potent passat medieval, encarnat en el campanar, una torre romànica impressionant d’estil llombard  i en la gran nau gòtica, capçada per un bon absis poligonal.

Adossada a l’esglèsia es coserva l’ala nord del claustre, una de les quatre que conformàven la totalitat de l’antic claustre del monestir de Sant Salvador. Es considera la seva construcció de finals del segle XIII o principis del segle XIV. Aquesta part del claustre té set arcs de mig punt, recolzats cada un d’ells en dues columnes. Els capitells de totes les columnes són iguals: quatre grans fulles de lliri agrupades en cimerol.

Havent arribat a un gran estat de deteriorament a causa de la desamortització del monestir, l’any 1932 l’associació Amics de l’Art Vell es va encarregar de la restauració d’aquesta part del claustre.

Per altra banda, el patí de l’Abadia. Com el seu nom indica, era el pati que distribuïa l’accés al palau abacial.

S’hi pot veure l’escala per pujar a la residència de l’abat i el pou per abastir d’aigua al monestir. Destaquen les diverses finestres d’estil gòtic, els grans portals dovellats i la balconada de fusta. Sobre un dels portals s’hi pot veure l’escut de l’abat Miquel Samsó que, al segle XV, va ser qui va encarregar la construcció d’aquestes edificacions. Samsó va ser el 31è president de la Generalitat de Catalunya. 

 

A la Plaça de la Vila també hi ha l’ Esglèsia de Santa Maria. L’antiga esglèsia parroquial de la vila va ser construïda entre el 878 i el 1038. Actualment se’n conserva l’absís del segle XII i se’n poden observar part de les pintures murals originals situades al creuer.

Ara a l’esglèsia hi ha ubicats la Casa de la Vila i el Museu Municipal Josep Aragay.

Exteriorment en són visibles l’absís romànic, a la banda oriental, que havia estat molt malmés, restaurat i gairebé reconstruit el 1961 i el campanar vuitavat,d’un model molt freqüent a la diócesis de Girona durant els segles XV i XVI.

 

D’esquenes al monestir, ara continuem a la dreta pel Carrer Nou.

 

0,200Qm. 3,335Qm. Cantonada carrer Nou/carretera d’Arbúcies (GI-552). Font del Carrer Còdols.  També anomenada font de Sant  Jordi i font de la plaça Trunes. La font és encastada al  tester  d’una  casa  amb  façana  cap  a  la  plaça  Trunes, just  al  costat  de  la  finestra.  Està  presidida  pel  gran indicador  de la seva data  original  de  1926, tota  perimetrada amb motllures de ceràmica marró.  El  polsador  de  l’aigua  es  centrat  amb  una  representació  clàssica  del  mite  de  Sant Jordi matant el drac, ,tota ella de ceràmica policromada , original de la ceramista Anna Majó. La pica de pedra és l’original de 1926 i està a dos pams del nivell de terra.

 

Continuem a l’esquerra per la carretera d’Arbúcies, direcció Gaserans.

 

0,330Qm. 3,665Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Tarragona que una mica més enllà fa un revolt i enfilem amunt amb el castell de Montsoriu davant nostre. Enllacem amb el carrer Sant Hipòlit.

 

0,300Qm. 3,995Qm. Cruïlla. Obviem el carrer de la Selva que marxa a l’esquerra i nosaltres continuem recte pel camí de terra.

 

0,100Qm. 4,095Qm. Creuem la carretera GIV 5521 i continuem recte seguint les marques grogues del PR-201 cap a Montsoriu.

 

0,310Qm. 4,405Qm. Creuem la carretera que va de Breda a Arbúcies (GI-552) i seguim les marques del PR-201.

 

0,125Qm. 4,530Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte.

0,060Qm. 4,590Qm. Zona de darrera del pont del Mut. Seguim les marques del PR-201.

 

0,080Qm. 4,670Qm. Cruïlla de camins. Continuem a l’esquerra.

 

0,390Qm. 5,060Qm. El nostre camí tomba a la dreta.

 

0,415Qm. 5,475Qm. Coll de l’Orri.  Gir a la dreta de gairebé 180 graus i continuem per la pista en sentit ascendent. En aquest punt es separen el PR-201 que puja cap a Montsoriu i la Tourdera que marxa cap a Gaserans. Nosaltres seguim les fites de la Tourdera i del SL-88.

 

3,730Qm. 9,205Qm. Cruïlla de camins a l’alçada de Cal Banyut. Continuem a l’esquerra en sentit descendent.

 

1,470Qm. 10,675Qm. Parròquia de Gaserans. Situada al sud i al marge dret de la riera d’Arbúcies és la zona més rica agricolament i industrialment del terme de Sant Feliu de Buixalleu.

 

L’edifici més significatiu és l’esglèsia de Sant LLorenç de Gaserans. Té una sola nau i està capçada amb un absís semicircular. La façana principal té un coronament d’estil barroc. La porta d’entrada és quadrangular amb una llinda monolítica. Sobre la porta d’entrada hi ha una fornícula amb Sant Llorenç i un ull de bou amb vitralls. Al costat dret dela porta, hi ha unes rajoles vidriades amb la inscripció “ON SANT LLORENÇ HA PASSAT BENEEIX EL QUE HA SEMBRAT”.

 

A llevant i sota l’esglèsia trobem una sala polivalent i just darrera hi ha la Font de les Escoles de Gaserans. La font és ubicada a una zona d’esbarjo endreçada, amb un sorral i una tanca de fusta que protegeix de la caiguda al camí, i ombrejada per dos plataners ben formats. Un gran pedró de granit, amb alguna clapa més fosca, és enclavat al terra amb l’aixeta fixada al bell mig. Quan premem el polsador, l’aigua en brolla amb força, i desguassa per un petit forat al terra, amb paviment de formigó perimetrat per totxanes a sardinell.

Cinquanta metres més avall de l’esglèsia, trobem una cruïlla de carreteres. Nosaltres tombem a l’esquerra direcció Hostalric.

 

0,600Qm. 11,275Qm. El paisatge s’obre i ja comencem a veure Hostalric davant nostre.

0,100Qm. 11,375Qm. Girem a l’esquerra per una carretera inicialment descendent.

 

0,400Qm. 11,775Qm. Tombem a la dreta per un camí de terra cap a Hostalric.

 

2,000Qm. 13,775Qm. Creuem la riera d’Arbúcies i una vegada a l’altra banda caminem uns 100 metres paral.lels a les vies de l’AVE que passen sobre nostre i posteriorment girem a la dreta per un corriol.

 

0,250Qm. 14,125Qm. Caminem uns cinquanta metres per la riba de la riera d’Arbúcies i després ja enllacem amb el camí que ens porta cap al Parc de la Riera.

 

0,460Qm. 14,635Qm. Creuem un vial asfaltat i continuem recte.

 

2,900Qm. 17,535Qm. Girem a l’esquerra amb l’objectiu de pujar cap al nucli urbà.

 

0,210Qm. 17,745Qm. Tombem a la dreta cap a la plaça dels Bous.

 

0,270Qm. 18,015Qm. Plaça dels Bous. Continuem a l’esquerra pel Carrer Major.

 

0,250Qm. 18,265Qm. Plaça de la Vila. Seguim pel carrer Major.

 

0,125Qm. 18,390Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Nou i arribem a l’esglèsia parroquial de Santa Maria dels Socors. És esmentada per primer cop l'any 1217. No queda rastre del primitiu temple, que s'amplià a finals del segle XIV i mitjans del XV. L'edifici actual és una edificació encara d'aspecte gòtic, obrada entre la fi del segle XVI i el primer quart del XVII, d'una sola nau i capçalera poligonal, capelles entre els contraforts i volta de creueria. Per l'exterior destaquen les decoracions renaixentistes i barroques de la façana i el campanar, de planta quadrada. L’esglèsia fou saquejada i incendiada l’any 1809 durant la Guerra del Francès i el 1936 a l’inici de la Guerra Cívil Espanyola. Continuem amunt fins el capdamunt de la fortalesa.

 

0,400Qm. 18,790Qm. Castell d’Hostalric. Està construit sobre un turó de pedra d’orígen basáltica. Es té constància que al 1145 ja hi existía una fortificació, però el castell que ha arribat fins als nostres dies va ser construit al segle XVIII. Una de les principals causes de la seva construcció fou per mantenir el control sobre una gran via de comunicació com el Camí Ral.

 

A través del Centre d'Interpretació del Castell es pot fer un viatge en el temps per conèixer les funcions i transformacions al llarg de la història de l’antic castell medieval dels Cabrera. 

 

Per sortir del recinte del castell i anar cap a l’estació de tren, baixem pel corriol que trobem davant de la porta principal d’accés al castell.

 

0,125Qm. 18,515Qm. Plaça de la Mare de Déu dels Socors. Continuem avall cap a ponent per un passeig que va fent ziga-zagues.

 

0,450Qm. 18,965Qm. Estació de tren d’Hostalric. Final de l’itinerari d’avui.

 

La descripció de les fonts les he extret del treball “Fonts de Breda i Sant Feliu de Buixalleu” realitzat per l’Oscar Farrerons i l’Adrià Corella.

 

Properament, anirem de Santa Coloma de Farners a Anglès passant per Santa Bàrbara.