Si ens llevem d'hora i ens enfilem per les muntanyes que envolten la Vall de Núria no és difícil veure un ramat d'isards. En el meu cas, allà on sempre n'he vist més ha sigut pels voltants del Torreneules i en aquest sentit, desconec si hi ha una explicació o simplement ha sigut casualitat.
Tanmateix, amb el permís de les marmotes, m'atreveixo ha afirmar que l'isard esdevé l'animal més característic de les Valls del Freser.
L'ISARD.
Mamífer d'aspecte semblant a la cabra. Fa uns 70-85 cm d'altura i uns 100-130 cm de llargada. Pesa entre 30 i 50 Kgs.
Té la pell recoberta de pèls de color marró groguenc, amb una ratlla més fosca a l'esquena i una franja més clara als costats del coll.
El cap és allargat amb una ampla línia fosca que va des d'els ulls fins a la boca.
Té dues banyes petites i primes, amb la punta corbada cap enrera; el mascle les té més gruixudes i més tancades en forma de ganxo.
Les potes són fortes i acaben en unes peülles molt dures que li permeten enfilar-se per les roques amb facilitat. La cua és curta.
Menja herba. És un animal remugant.
La femella gesta durant 20 setmanes i pareix una única cria que s'alimenta de llet fins que comença a menjar.
Els isards viuen a l'alta muntanya. Durant l'estiu pugen als cims més alts i durant l'hivern baixen fins a la vora dels boscos.
És molt àgil i sovint s'enfila per llocs difícils. Forma ramats, si bé mascles i femelles van separats. Només es retroben a l'època de l'aparellament.
Té vista, oïda i olfacte excel.lents, la qual cosa li permet allunyar-se dels perills amb facilitat.
L'isard ha estat afectat en els darrers anys per un virus que ha provocat la mort de molts animals. Això ha fet que es prenguessin mesures per poder facilitar la conservació i preservació d'aquesta apreciada espècie del Pirineu.
La descripció l'he extreta de la pàgina d'Xtec. Plantes i animals del nostre entorn
La setmana vinent parlarem d'un nyap de la Serralada Litoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada