dijous, 6 de setembre del 2018

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LII. LES PARAULES DEL MARAVILLAS.




Aquest estiu he llegit El Noi del Maravillas d'en Lluís Llach. Empúries Narrativa. Novembre del 2017. 
En aquest sentit, trobo molt encertada la sinopsi de Nosaltres Llegim. Cat.


La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.

A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre.. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera…”

“El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins”
          “Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme”

         “Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.”

           A més a més, de tot això aquesta novel.la ens ofereix també els següents 23 mots.

Anorrear: Reduir a no res.

Anuència: Consentiment i aprovació.

Baula: Generació.

Commiseració: Sentiment de pietat pel mal de l’altri.

Commòs: Commogut.

Desnarit: Petit i magre per insuficiència de creixement.

Ditirambe: Lloança exagerada.

Embabaiat: A Mallorca,embadalit.

Encativar:  Sotmetre la voluntat d’algú amb la força atractiva de l’amor, de la bellesa, etc…

Esteta: Enamorat de la bellesa; el qui en art posa per damunt de tot els principis estètics.

Fatu:  Nici, curt d’enteniment; especialment, el nici envanit o que no es dóna compte de la seva niciesa.

Fatuïtat: Qualitat de fatu.

Fendir: Fendre.

Fendre: Dividir una cosa en dues o més parts per ruptura o per tallament.

Fremir: Murmurar, fer soroll interromput i reprès, com de pena, d’indiganció, de por.

Frontispici: Façana davantera d’un edifici.

Hàlit: Alè.

Marranxa: Recipient metàl.lic de base circular.

Revoltó:  Petita volta entre biga i biga d’un sostre. En castellà “bovedilla”. 

Tracaleig: Fer sorolls secs i repetits, com els que fa un carruatge en sacsejar-se.

Tremp:  Temperament; caràcter físic i psíquic d’una persona.

Trespol: Espai comprès entre el sostre de les habitacions i la teulada en una casa.

Xarbotar: Agitar-se la superficie d’un líquid sacsejat o en ebullició, deixant anar o alçar-se bambolles o esquitxos.

La setmana vinent, tornarem a parlar de fonts de Collserola.