23 PUNTS D'INTERÈS DE L'ETAPA 0 DEL GR-83.

La inconfusible silueta del Castell de Burriac.

Després de presentar la setmana passada l'itinerari de l'etapa 0 del GR-83, entre Mollet i Mataró, avui farem una breu descripció de 23 indrets d'interès per on passa la ruta. Tanmateix, per trobar-los, en algun cas, com a molt us haureu de desplaçar com a màxim 200 metres del recorregut, però mai superarà aquesta distància.
Tanmateix, el més interessant d'aquesta entrada és que per primera vegada parlarem de 7 fonts d'Argentona, el Castell de Burriac, el Tramvia que unia Mataró i Argentona, així com de dos elements hidrològics i un gorg de Santa María de Martorelles.
Aquests punts d'interès són els següents:

1. Font de Can Roda. Aquesta font sempre raja i aboca les seves aigües al Torrent de Baix.
Per la seva banda Can Roda Nou, fou construït cap a finals del segle XIX pels senyors Bonaplata, una familia de molt supòsit a Barcelona i utilitzaven el casal com a residència d’estiueig.
Una cop va estar acabada la casa, vàren fer acondicionar i remodelar la font que porta el seu nom, col.locant-li inclús una placa de ceràmica heràldica d’estil renaixentista i la van oferir a la pública curiositat i gaudiment.
Així, la canalla del poble, les tardes d’estiu pescaven cap-grossos a la resclosa, feien basses amb l’aigua riallera de la torrentera, mentre es menjaven la mitja presa de xocolata de pedra a l’hora de berenar.

2. Font de Beu-i-Tapa. Aquesta font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués.

3. El Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i 1500 metres cúbics de capacitat, serveix per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit de reserva per a usos de la casa de Can Girona.

4. Gorg de Can Ros. Antigament en aquest indret hi havia la Font de Can Ros. Aquesta font prenia l’aigua de la sèquia de Can Girona, igual que la Font de la Mercé. Actualment, després de dies plujosos el gorg malgrat ser modest està força ufanós i és un abeurador perfecte pels animals que habiten aquestes muntanyes.

5. Font de la Mercé. Sempre raja. Neix de dues mines una mica més amunt de la font. A través d’una sèquia d’obra, l’aigua arriba fins a la font de la Mercé. El raig surt d’una paret d’obra revestida de pissarra a través d’un galet metàl.lic, una branqueta fa de tap.
Una pica al terra fa de recipient de caiguda i després l’aigua s’escola cap al torrent. La pica té forma semicircular amb un petit toll on cau el raig i un petit canalet la fa desaparèixer en un embornal que la retorna a la sèquia més avall.Aquesta font fou restaurada el 1993 per en “Picu” Marín.
El nom segurament prové de la patrona de la ciutat de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercé, ja que la finca és propietat de l’ajuntament barceloní des del 1920. Una altra versió diu que va ser inaugurada un 24 de setembre i que per aixó li van posar aquest nom.
Al torrent que passa per davant i on va a parar l’aigua que vessa se’n va dir durant molt de temps el torrent dels turcs, perquè sembla que uns quants segles enrrere aquests arribaven fins aquí en les incursions pirates des de la costa a l’interior.

6. Sèquia de Can Girona. És un element hidrològic destacable. El cabal sol ser constant, però fluctuant en intensitat. Disposa d’uns dipòsits reguladors. Veurem a terra unes tapes quadrades d’obra que són els pous o registres d’entrada de les mines que vénen del torrent amunt. Aquestes mines tenen una llargària considerable i están fetes d’obra; més avall dels pous, s’uneixen en una cambra que podem veure al costat del torrent. Es tracta d’una construcció amb la coberta corbada de mig punt, de 10 metres de llarg per 2 d’ample, i que serveix com a cambra reguladora del cabal.
Es desconeix la data de la seva construcció, però pot estar lligada a la reforma i condicionament de Can Girona com explotació agropecuària.

7. Font de Can Santpare. Fa anys que està eixuta. Es tracta d’una construcció modesta feta amb pedres picades formant un muret semicircular amb una pica de pedres també en semicercle. La construcció actual no és gaire antiga, de fet es va fer amb motiu d’habilitat l’indret com a campament de les colònies de Can Girona, a la dècada dels 80.

8. Font de Can Barbeta. Malgrat que no raja, encara podem trobar les restes de la font, la boca de la mina i el call. Antigament l’aigua anava canalitzada fins el safareig que hi ha sota el camí.

9. Fonteta de Can Gurri. Redescoberta l’estiu del 2010, quan en “Picu” Marin va desbrossar el lloc buscant aquesta font . Es tracta d’una arqueta oberta a la llera d’un torrent, on trobem un broc de plàstic per on encara raja aigua. Segurament és la mateixa veta d’aigua que la Font de Can Gurri.

10. Font de Can Gurri. Gairebé sempre raja, com a mínim goteja.. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la font mateixa. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on cau el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sól.
Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company que jau a terra.

11. Dolmen de Can Gurri. És un sepulcre de corredor tipus galería catalana. Està bastit amb lloses de granit. La cambra és quadrangular i s’obre a l’exterior per un passadís format per blocs alineats paral.lelament.

12. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament això és així, per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.

13. Font de Sant Mateu. Generalment raja. Tanmateix en époques de sequera queda eixuta. Al seu davant una gran bassa, ara en desús, ens il.lustra sobre el concepte d’economía de l’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

14. La Roca d’en Toni. Aquest és un monument funerari d’uns 4000 anys d’antiguitat, on s’inhumaven els cadàvers envoltats de les pertinences (armes i joies). Hem de pensar que en el 2000 a.C., els humans que habiten la serralada es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats.
Per altra banda, a pocs metres de la Roca d’en Toni, pujant per un corriol, podem veure un conjunt de tombes datades de l’alta edat mitjana. A partir de la seva descoberta, hi ha qui ha especulat amb la possibilitat que la presència d’aquestes tombes, demostri la teoría de l’abandonament de les terres litorals en època postromana degut als atacs dels pirates.

15. Castell de Burriac. Bastit al segle XI al cim d’un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d’allí el seu domini sobre els pobles dela rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de www.cabrerapatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.

16. Font del Ferro d’Argentona. En aquests moments goteja. Si hagués de fer una llista de les 10 fonts més maques de la Serralada aquesta hi seria. La construcció artística que veiem actualment, tot resguardant la font data de l’any 1924, sustituint una anterior del 1899.

17. Font del Grup. Construïda l’any 1993. La seva aigua prové d’una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar l’aigua. El nom d’aquesta font dóna nom al Grup de Fonts d’Argentona, actiu des de finals dels anys 70 i que han catalogat i arranjat una bona colla de fonts. Tanmateix, en aquest municipi en podem trobar més de 200.

18. Font de l’Esquirol. Actualment raja. Creada el 1998. Amb mina propia, però també amb aigua del pou de Can Llei per controlar el seu volum d’aigua.

19. Font de l’Esquirolet. Actualment goteja. Es va crear el 1998 a partir d’un naixement que es va trobar i es va canalitzar.

20. Font de les Sureres. Té un bon raig. Creada el 1999 a partir del pou de Can Llei, l’aigua baixa fent sifó. D’aquest entorn cal destacar dues sureres centenàries.

21. Font del Camí. Actualment té un fil d’aigua. Construïda el 1999, deu el seu nom a que es troba en el camí que puja a Burriac des d’Argentona.

22. Font Picant d’Argentona. La font més popular d’Argentona, doncs antigament tant els vilatans com la gent de fora anaven molt sovint a beure aigua amb anissos mentre gaudien de la natura.
En aquesta font s’hi va embotellar aigua i on ara trobem el mur amb les tres aixetes, hi havia un mostrador on es servia l’aigua.
Actualment de les dues aixetes laterals surt aigua “picant”.


23. El Tramvia de Mataró a Argentona. Aquest tramvia que unia les dues poblacions, va existir des de 1928 al 1965. Hi ha un vagó a la Plaça Nova d’Argentona i quan passem per l’antiga carretera encara podem veure algun tram de vía.
En Josep María Espinàs a “El nen de la Plaça Ballot” en fa referència.

Per fer aquesta entrada he consultat a les següents fonts,

- Guía del Parc de la Serralada Litoral. Edicions Pòrtic 2004.

 - Les Fonts Martorellenques. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. 2011.

 - Les Fonts d’Argentona. Josep Viñals i Iglesias. 1994.

 PÀGINES WEBS I BLOGS CONSULTATS

 - www.cabrerademarpatrimoni.cat


- www.trenscat.com

La propera setmana, presentarem la variant per poder fer aquesta etapa 0 en dues jornades.

GR-83. ETAPA ZERO. (MOLLET- MATARÓ) EL CAMÍ

L'inici del Camí del Nord a la Platja del Callao a Mataró

Els anys comencen el gener i els cursos comencen normalment al setembre. Per tant, aquesta setmana comencem un curs i durant aquest quart curs de La Brolla iniciarà un camí més enllà de les Serralades Marina i Litoral.
Però no patiu, que l'eix del blog continuarà sent el coneixement d'aquestes muntanyes.
Moltes vegades, he parlat dels GR i camins que creuen o passen per aquestes contrades, el 92, el 97-3 i el Meridià Verd, i d'altres que passen molt a prop el GR-5 i el GR-83.

Durant el curs 2010/2011, la Secció de Senders del Club Muntanyenc de Mollet ha realitzat el GR-83 i d'una o altra manera he tingut la sort de poder fer aquesta ruta. Cal dir que tot ha sigut molt fàcil degut a l'excel.lent organització. El camí ha tingut 11+1 etapes que hem anat fent una cada mes, d'octubre a juliol, excepte el juny que s'han van fer dos en l'ascensió al Canigó. 

El GR-83, és el camí del Nord, un camí amb molta història, amb molts atractius i molts centres d'interés, però sobretot també és un camí per prendre consciència. Perquè és el Camí de l'Exili, aquell camí que van seguir milers de refugiats entre el gener i el març de 1939 fugint de les tropes franquistes.
Parlar avui de tot aquest camí seria impossible, per tant un cop al mes parlarem d'algun aspecte de l'etapa que toqui, però no publicaré el rutómetre entre Mataró i Prada de Conflent perquè aixó ja queda recollit a la guía, per cert molt recomanable.  La referènca és la següent GR-83. Mataró-Canigó-Prada de Conflent. Marxaires Mataró-Canigó. Editorial Prames. 2006.

Tanmateix, avui per començar parlarem de l'etapa +1, l'Etapa Zero dels molletans, el camí que uneix el Baix Vallés amb la capital del Maresme. Avui publicarem el rutómetre, la setmana vinent la llista de 23 punts d'interès per on passa la ruta, amb una breu descripció de cada indret i posteriorment dues variants per tal de poder fer aquest camí de la Serralada Litoral en dues etapes.

Aquest itinerari creua el Parc de la Serralada Litoral de sud a nord i per tant al llarg del recorregut es creua o coincideix en alguns trams, amb altres recorreguts que hem presentat en aquest blog.
Les confluències són les següents,

Amb "Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles" publicat el febrer de 2009 a la Font de Can Roda i Beu-i-Tapa.
Amb "Els dominis del castell de Sant Miquel" publicat el juny de 2009 a la font de la Mercé, font de Can Santpare i font de Can Barbeta.
Amb "El camí d'Alella", publicat l'agost de 2010 entre el coll de Font de Cera i el coll del Clau.
Amb "El dolmen de Can Gurri" publicat el juliol de 2001 a la font de Can Gurri i al dolmen de Can Gurri.
Amb "La Fonteta de Can Gurri" publicat el setembre de 2010 a la fonteta de Can Gurri.
Amb "La Trinxacames 2011" publicat el juliol de 2011 a Can Gallemí (Vallromanes)
Amb "El Camí del Vietnam i la Mitjahorica" publicat el gener de 2011 a Can Riera (Premià de Dalt) i a la font i l'ermita de Sant Mateu.
Amb "3 Passejada pels voltants de Vallromanes" publicat el maig de 2008, en el tram del Coll de Can Gurguí a la Font de Sant Mateu.
Amb "De la Roca Foradada a la Roca d'en Toni" publicat el març del 2009, a la Roca d'en Toni.

Finalment, cal dir que dels últims 16 quilòmetres del recorregut entre la Roca d'en Toni i Mataró mai n'hem parlat, per tant són inèdits en aquest blog.

EL CAMÍ, PAS A PAS
0,000Qm 0,000Qm.El punt d’inici el situarem a la Plaça Catalunya de Mollet del Vallès. Començarem a caminar per la Rambla Balmes, per enllaçar a l’alçada del Casal Cultural amb el carrer Berenguer III, i seguir-lo avall fins l’estació de trens Mollet-Sant Fost.


0,400Qm. 0,400Qm. Passarem per sota el pas soterrani i contínuarem direcció Martorelles pel carrer de la Indústria, per posteriorment enllaçar amb el pont peatonal que passa per sobre l’autopista i la via de l’AVE. Arribarem a Martorelles pel carrer Barcelona a l’alçada de la Derbi i continuarem recte fins a la cruïlla de les carreteres B-500 (Mollet-Badalona) i BV-5001 (La Roca del Vallès-Santa Coloma de Gramenet).


1,000Qm. 1,400Qm. Travessem i contínuem pel vial que va per sota la carretera que travessa Sant Fost direcció Badalona.


0,150Qm. 1,550Qm. Creuem un petit parc, tot pujant uns esglaons i trobarem un carril bici que seguirem amunt. Uns metres més endavant entrem al carrer Ronda del Mercat.


0,350Qm. 1,900Qm. Travessem el pont que uneix Sant Fost i Martorelles i contínuem per un corriol que va paral.lel al torrent de Can Sunyer.



0,200Qm. 2,100Qm. Pugem unes escales, creuem el pont, girant una mica a la dreta i baixem sis esglaons per seguir paral.lels al torrent, ara seguint el camí que en un inici passa pel costat de l’escola Les Pruneres.


0,400Qm. 2,500Qm. Quan arribem a l’alçada d’unes pistes de petanca, baixem uns esglaons i creuem el torrent a gual. Passem pel costat d’un gran lledoner i girem a la dreta, per davant la masia de Can Sunyer. Tot just passar la masia, girem a mà esquerra per un corriol i contínuem paral.lels al torrent.


0,150Qm. 2,650Qm. Creuem el torrent per una passera, feta amb pedres i contínuem pel marge dret.


0,200Qm. 2,850Qm. Travessem el torrent per un pont i girem a la dreta, tot continuant amunt.


0,150Qm. 3,000Qm. Pugem per unes escales, al capdamunt hi ha una gran taula rodona. Travessem un mur i seguim pel corriol que creua un camp abandonat. Després d’una curta pujada i planejar una mica arribarem a la finca de Can Roda.


0,350Qm. 3,350Qm. Ara a banda dreta tenim un corriol que després de seguir-lo uns 80 metres ens portaría fins la Font de Can Roda.


Per seguir el nostre itinerari, hem de continuar per la pista ampla que va paral.lela al torrent.


0,200 Qm. 3,550Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en lleugera pujada. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.


0,300Qm. 3,850Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.


0,350Qm. 4,200Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.


0,200Qm. 4,400Qm. Creuem la carretera que uneix Martorelles amb Santa María de Martorelles i contíuem pel carrer de l’Escola, que puja lleugerament a l’esquerra.


0,200Qm. 4,600Qm. Passem per davant del cementiri i contínuem pel Camí Ral.


0,250Qm. 4,850Qm. Arribem a Can Bernades i seguim el corriol que en un inici va paral.lel a la paret de la finca.


0,100Qm. 4,950Qm. Sota el torrent, a banda dreta tenim la Font de Beu-i-Tapa. Nosaltres seguim pel corriol principal, obviant els viaranys que ens menen a banda i banda. La segona part d’aquest camí va guanyant alçada quan s’acosta a Can Girona.


0,350Qm. 5,300Qm. Sortim a una pista més ampla. Girem a la dreta, tot passant pel costat de Can Girona. Tres-cents o quatre-cents metres més endavant deixem a la dreta El Safareig Rodó.


0,750Qm. 6,050Qm. A banda dreta hi ha una petita clariana, si baixéssim pel corriol que hi ha en el marge, després d’uns 30 o 40 metres arribaríem al Gorg de Can Ros. Per seguir el nostre itinerari, nosaltres continuem amunt per la pista cap a la Font de la Mercé. En aquest tram estem seguint el GR-97-3.


0,200Qm. 6,250Qm. Obvíem la pista que puja a l’esquerra i nosaltres contínuem recte.


0,150Qm. 6,400Qm. Font de la Mercé. Contínuem pista amunt.


0,080Qm. 6,480Qm. A banda esquerra veiem la Sèquia de Can Girona. Contínuem amunt.


0100Qm. 6,580Qm. Deixem el GR-97-3 i contínuem per una pista molt costeruda que mena a l’esquerra del GR.


0,300Qm. 6,880Qm. A l’esquerra trobem l’entrada de la Font de Can Santpare. La font està just sota el xiprer que veiem a uns 100 metres d’aquí. Nosaltres continuem amunt.


0,550Qm. 7,830Qm. Arribem a una cruïlla. Davant nostre marxa una pista tancada amb una cadena. A 100 metres d’aquest punt hi ha la Font de Can Barbeta. Per seguir el nostre itinerari nosaltres obvíem aquesta pista i fent el revolt a la dreta seguim amunt.


0,250Qm. 8,080Qm. Abans d’una forta rampa a banda esquerra, hi ha una placeta, a la dreta entre els esbarzers hi ha la Fonteta de Can Gurri. Pocs metres davant nostre, surt un corriol que després d’uns 100 metres ens durà fins la Font de Can Gurri. Nosaltres seguim amunt per aquesta feixuga rampa, sempre per la pista i obviant els camins que ens menen a banda i banda.


0,400Qm. 8,480Qm. A l’esquerra trobem l’entrada del Dolmen de Can Gurri. Contínuem amunt per la pista.


0,150Qm. 8,630Qm. Arribem a una cruïlla, al costat d’una torre elèctrica. Nosaltres girem a l’esquerra cap a la vessant de marina. Ara durant uns metres seguirem el GR-97-3 direcció nord fins que conflueixi amb el GR-92.


0,300Qm. 8,930Qm. Arribem al GR-92. L’hem de seguir en sentit nord fins Can Camat (9 quilòmetres més endavant). Baixem a l’esquerra per uns esglaons que rellisquen moltíssim MOLT DE COMPTE!!!. En aquest tram el corriol està força erosionat.


0,300Qm. 9,230Qm. Sortim a un carrer asfaltat de l’urbanització Alella Park, girem a l’esquerra.


0,050Qm. 9,280Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra que ens portarà fins el Coll de Font Cera.


0,430Qm. 9,710Qm. Creuem la carretera BP-5002 que uneix Granollers i El Masnou. COMPTE AMB EL TRÀNSIT!!!. El punt més fácil de fer-ho, és anant a buscar el corriol que puja pel marge, just davant, a l’altre banda de la carretera. Quan trobem la pista ampla, ja no la deixarem fins el Coll del Clau, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda i sempre cap al nord.


1,740Qm. 11,450Qm. Coll del Clau. Aquí trobem una cruïlla múltiple. COMPTE DE NO EQUIVOCAR-NOS. El GR-92 segueix un corriol davant nostre que de seguida s’enfila per un rocar entre pins.


0,500Qm.11,950Qm. Coll de Can Gurgui. Hem de seguir per la pista que puja a la nostra dreta i 50 metres més endavant seguir per un corriol que trobem a l’esquerra.


Aquest camí està bastant erosionat, però té molt bones panoràmiques. Gairebé quan ja som a dalt, deixem a l’esquerra Can Gallemí, l’última casa de Vallromanes pel sud.


1,000Qm. 12.950Qm. Can Riera. Girem a la dreta i seguim per una pista que passant per davant la masia ens endinsa a les Planes de Sant Mateu i ens puja fins un pla elevat.


0,200Qm. 13,150Qm. Girem a l’esquerra i passejant per un bucòlic sender, arribarem a l’ermita de Sant Mateu.


0,365Qm. 13, 515Qm. Ermita de Sant Mateu. De la banda de ponent, surt el corriol que ens baixarà fins la font de Sant Mateu.


0,310Qm. 13,825Qm. Font de Sant Mateu. Pugem a la pista que passa per sobre la font i girem a l’esquerra.


0,540Qm. 14,365Qm. Arribem a una pista més ampla i girem a l’esquerra.


0,350Qm. 14,715Qm. Can Bernadó. La masia i la torre de comunicacions queden a la dreta.


1,040Qm. 15,755Qm. Creu de Can Boquet. Deixem a l’esquerra la pista que baixa a Vilassar, a la dreta la que baixa a Vilanova del Vallès i nosaltres contínuem amunt cap a La Roca d’en Toni.


0,770Qm. 16,525Qm. Roca d’en Toni. Nosaltres contínuem per la mateixa pista, sempre cap al nord.


1,225Qm. 17,750Qm. Can Camat. Arribem a una cruïlla de camins. Deixem el GR-92 que marxa cap a Sant Bartomeu de Cabanyes i nosaltres girem a la dreta, direcció Argentona.


0,030Qm. 17,780Qm. Obvíem el camí carreter de l’esquerra que ens portaria fins a Òrrius. Nosaltres seguim per la pista


0,800Qm. 18,580Qm. Arribem a una cruïlla davant d’una masia, nosaltres seguim a l’esquerra per la pista.


0,750Qm. 19,330Qm. Cruïlla. Seguim a la dreta, direcció Argentona.


0,350Qm.19,680Qm. Cruïlla. Seguim avall, direcció Argentona.


0,150Qm. 19,830Qm. Un camí ens creua i pocs metres més endavant trobem una pista a la dreta tancada amb una cadena, nosaltres ho obvíem tot i contínuem per la pista principal.


0,700Qm. 20,530Qm. Contínuem per un camí carreter que trobem a la dreta.


0,200Qm. 20,730Qm. Després de pujar una mica, arribem a una cruïlla. Obvíem el camí de la dreta i nosaltres contínuem recte.


1,700Qm. 22,430Qm. Des d’aquest corriol tindrem molt bones vistes de Mataró i posteriorment del Castell de Burriac. No hem de fer cas als camins i viaranys que trobem a banda a banda. Nosaltres sempre avall pel corriol principal, fins que trobem un torrent a la dreta. Ara nosaltres seguirem pel sender que hi ha al costat del torrent i que puja paral.lel al mateix.


0,080Qm. 22,510Qm. Arribem a una pista. Però COMPTE!!! Perquè sense sortir a la pista, nosaltres hem de seguir pel corriol que puja a la nostra esquerra.


0,250Qm. 22,760Qm. A la nostra dreta tenim el monument que conmemora el V Centenari de les Municipalitats de la Baronia del Maresme. Nosaltres contínuem pel corriol que hi ha just davant d’aquest monument i que ens ha de pujar fins el Castell de Burriac.


0,300Qm. 23,060Qm. Després d’un fort pendent, on potser haurem de posar alguna vegada les mans ja serem al Castell de Burriac.


0,350Qm. 23,410Qm. Castell de Burriac. Per sortir del castell, tornarem a la porta d’entrada. Girarem a l’esquerra i després de baixar unes escales, seguirem per un camí carreter que ràpidament ens baixarà fins una pista.


1,250Qm. 24,670Qm. Girarem a la dreta direcció Argentona per la pista, sempre avall, obviant tots els camins que menen a banda i banda. Arribarem a una cruïlla. Si giréssim a l’esquerra, a 250 metres trobaríem la Font del Ferro i una mica abans la Font del Grup. Per continuar el nostre itinerari seguim avall.


0,150Qm. 24,820Qm. Girem a l’esquerra per un corriol cap a la Font de l’Esquirol.


0,125Qm. 24,945Qm. Arribem a les fonts de l’Esquirol i l’Esquirolet. Ara anem cap a la font de les Sureres, seguint el corriol que passa per davant la font de l’Esquirolet.


0,025Qm. 24,970Qm. Trobem una bifurcació. Seguim pel camí de sota.


0,100Qm. 25,070Qm. Arribem a la Font de les Sureres. Seguim pel corriol que passa a tocar de la font.


0,190Qm. 25,260Qm. Sortim a una pista i uns 40 metres davant nostre hi ha la Font del Camí. Contínuem avall.


0,070Qm. 25,330Qm. Arribem a un carrer asfaltat. És el Passeig de Burriac. Seguim avall.


0,300Qm. 25,630Qm. Girem a l’esquerra per un carrer.


0,050Qm. 25,680Qm. Girem a la dreta i ara anem per l’Avinguda Burriac.


0,100Qm. 25,780Qm. A mà dreta hi ha el Parc de la Font Picant. Al fons del parc hi ha la font.


0,100Qm. 25,880Qm. Després de visitar la font tornem a l’Avinguda Burriac i contínuem avall cap al centre del poble. Girem a l’esquerra pel carrer Antoni Moragas.


0,280Qm. 26,130Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres anem cap a l’esquerra pel carrer que ens porta de seguida al Club de Tennis Casino d’Argentona.


0,070Qm. 26,200Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellavista.


0,350Qm. 26,550Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Abat Escarré.


0,050Qm. 26,600Qm. Enllacem amb el carrer Mossén Cinto Verdaguer, fins l’Avinguda Puig i Cadafalch a l’alçada del Tramvia, al costat de la Plaça Nova


0,080Qm. 26,680Qm. Travessem la Plaça Nova i contínuem pel carrer de Carreras i Candi


0,200Qm. 26,880Qm. Arribem a la carretera C-1415c i amb MOLT DE COMPTE la creuem.


0,080Qm. 26,960Qm. Ara contínuem per una pista de terra fins que arribem a una cruïlla.


0,080Qm. 27,040Qm. Obvíem el camí que marxa a la nostra dreta i nosaltres creuem la riera d’Argentona a gual, per posteriorment continuar pel camí que trobem a la dreta abans del túnel.


2,900Qm. 29,940Qm. Anem tota l’estona paral.lels a la riera. En algún tram encara podem veure les vies del tramvia que unia Mataró i Argentona. Arribem a la rotonda del Mas Costabella.


0,300Qm. 30,240Qm. Fem mitja rotonda i passem per davant el Parc de Bombers, contínuem avall per la Via Sergia. Canviem de vorera.


0,500Qm. 30,740Qm. Creuem l’autopista per dalt i continuem avall fins la carretera de Barcelona.


0,100Qm. 30,840Qm. Creuem la carretera i girem a l’esquerra cap al centre de Mataró.


0,100Qm. 30,940Qm. Girem a la dreta pel carrer Cabrils.


0,400Qm. 31,340Qm. Arribem al passeig de Marina i girem a l’esquerra pel Parc de Mar, fins el pas soterrani.


0,900Qm. 32,240Qm. Passem per sota el pas soterrani i ja sortim a les platges de Mataró. Per arribar a l’ESTACIÓ DE MATARÓ només ens queda anar seguint el front marítim cap al nord.


0,850Qm. 33,090Qm. ESTACIÓ DE MATARÓ. Ara cal anar cap a la PLATJA DEL CALLAO on hi ha l’inici del Camí del Nord. Hi arribarem seguint amunt pel Passeig Marítim i la trobarem després de la platja del Varador.

VIII CAMINADA POPULAR VILANOVA DEL VALLÈS

                                          Can Rabassa

El diumenge 21 d'agost dins els actes de Festa Major es va portar a terme la VIII Caminada Popular de Vilanova del Vallès.
La sortida va tenir lloc a les 9 del matí davant de l'Ajuntament de Vilanova i l'itinerari va tenir una distància d'uns 10 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 280 metres. En aquesta edició hi van participar 160 caminaires.  L'inscripció era gratuïta i a més a més ens van donar un avituallament líquid i esmorzar al voltant del quilòmetre 8.
L'esmorzar ens el van donar a Can Rabassa, una casa senyorial datada el 1872 i ara convertida en casa de colònies.
Fa dos anys, es va inaugurar un punt d'informació del Parc de la Serralada Litoral a la capella d'aquesta casa. El día de la caminada estava tancat, desconec si va ser un fet circunstancial o realment ja no funciona.
Finalment, a l'arribada ens van donar un diploma que acreditava la nostra participació a la Caminada.

Tanmateix hi ha alguns aspectes que penso que caldria millorar.
1. Del total del recorregut 2/3 parts es feien per asfalt, segurament a l'entorn de Vilanova hi ha corriols i camins que ens permeten fer una ruta circular amb aquest quilòmetratge i sense trepitjar gairebé asfalt.

2. Vaig tenir la sensació que caminava per caminar, això esta molt bé, però si passem a prop de la Font de Sant Jaume, de les Coves de Can Nadal, de la mina de Can Gavatx... fora molt interessant que els caminaires ho poguéssim conèixer.

3. És cert que al mes d'agost fa molta calor i no és recomanable fer activitat física a les hores centrals del día, però si volem que tothom hagi arribat abans de les 12 del migdia, fomentem l'activitat física però descuidem la coneixença, respecte i estima del patrimoni natural i cultural de l'entorn.

4. En els llibrets de Festa Major o a la publicitat que es pugui fer, seria bo que hi figurés els punts per on passarà l'itinerari, així com la distància i el desnivell.

Després d'aquesta crítica, encoratjar als organitzadors que comencin a preparar la novena edició i per la meva part  abans d'aquesta novena edició proposaré un itinerari de similar distància i desnivell, on predominin els corriols i camins i que ens portin a conèixer un tros de la història de Vilanova.

El mes de setembre farem molts quilòmetres.

100 ANYS DE VALOR

He arribat fins aquí a través d'en Victor Pàmies i les seves Raons que rimen, sóc un de tants que el segueixen.
Quan fa unes setmanes vaig veure la iniciativa de fer un homenatge a l'Enric Valor coincidint amb el seu centenari, de seguida vaig tenir clar que hi participaria. Però calia trobar el com.
Tenint en compte la naturalessa d'aquest blog, allò que pertocaria seria fer una ruta per les fonts d'aquelles contrades. Però malauradament mai he caminat per Foia de Castalla, ni per Serra de Mariola, ni pel Parc Natural de la Font Roja.

Llavors, vaig recordar-me d'un sobre atrotinat que tinc a una prestatgeria des de fa uns tres anys. Aquell estiu recordant unes paraules que ens deia a escola el mestre de socials quan feiem quart o cinquè de bàsica
"Heu de tenir cura dels boscos, perquè ara un esquirol ja no pot anar de Gijón a Cadiz saltant d'arbre en arbre i quan jo tenia la vostra edat això era possible", vaig començar a barrinar i com sóc un fervent defensor que la millor manera de coneixer el territori és trepitjant-lo,vaig començar a buscar bibliografía i molta recerca d'internet, per tal d'idear una ruta que fes la volta a la Península Ibèrica, pràcticament sense trepitjar asfalt i sempre per camins, corriols, pistes, viaranys, senders...

A més a més aquesta volta sortiria i arribaria a Vallromanes i hauria de passar pel Cap de Creus, Cap Higuer, Cap de Finisterre, Cap  de San Vicente, Punta de Tarifa i Cap de Gata.
Per altra banda, les etapes resultants hauria de ser possibles de fer. Per tant, no hi podia haver etapes superiors a 40 quilòmetres o 12 hores de marxa i  la distància mitja havia de ser d'uns 22-25 quilòmetres i entre 6 i 8 hores de marxa.
Per últim a l'acabar l'etapa sempre havíem de tenir allotjament i menjar a l'abast i a uns preus asequibles.
Després de mesos de recerca, el resultat van ser unes 210 etapes i més de 5000 quilòmetres.
Tot va ser força fàcil, tanmateix la majoria del recorregut passa per GR, el.laborats, senyalitzats i mantinguts pels centres excursionistes d'arreu.

És evident que des d'aleshores només he fet alguna etapa catalana, però perquè us explico tot això. Doncs perquè repassant aquests dies aquelles anotacions, he recordat que Castalla era inici i final d'etapa i si us interessa de Vallromanes a Castalla hi ha uns 910 quilòmetres repartits entre 41 etapes.
Si agafem l'AP-7 només haurem de recòrrer 517 quilòmetres i en menys de 5 horetes hi podrem ser, però entre altres coses no copsarem les varietats lingüístiques del país.
Per tant, en homenatge a l'Enric Valor us convido a aquest viatge que trepitja 27 comarques i on a cada contrada ens trobarem una paraula o una expressió característica de la zona, be sigui pel seu significat, per la seva escriptura o per la seva pronúncia.
Bon viatge.

1. Vallès Oriental.                Poal                          Càntir d'un broc amb nansa.

2. Maresme.                        Petricó                      Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet
                                                                            equivalent a la quarta part d'un porró, o sia 0,235 litres.

3. Barcelonès                       Badiu                       Eixada o pati obert a la part de darrera d'una casa.

4. Baix Llobregat                 Güell                        1. Font abundosa, naixement d'un riu. 2. Forat on es fica 
                                                                           el riu , per a reaparèixer més avall.

5. Garraf                              Xató                        És una salsa el.laborada amb atmelles i avellanes torrades,
                                                                           molla de pa, vinagre, all, oli, sal i nyora.

                                                                           Aquesta salsa acompanya una amanida feta amb escarola,
                                                                           anxoves, tonyina i bacallà.

6. Alt Penedès                     Enxaneta                  És el casteller que corona els castells humans.

7. Baix Penedès                   Borraló                    És una antiga mesura de capacitat per mesurar vi i llet i que
                                                                           equival aproximadament a 32 litres.

8. Tarragonès                      Larari                       Capelleta domèstica on els romans veneraven els seus
                                                                           deus de la llar.

9. Baix Camp.                     Bajoca                     Mongeta.

10. Priorat.                         Aubercoc                 Albercoc.

11. Ribera d'Ebre                Brossat                    Mató.

12. Baix Ebre             Socarrar-se l'arròs            Haver-hi urgència. Ser necessari anar de pressa.

13 Montsià                         Llepolia                    Llaminadura.

14. Baix Maestrat               Batidor                    Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altre 
                                                                          meitat de pues amples.
15. Els Ports                       Moixo                     Gat.

16. Alt Maestrat                  Rabosa                   Guineu.

17. Alcalatén                       Fardatxo                 Home malfeiner.

18. Alt Millars                     Vitet                        Bitxo. En castellà "Guindilla".

19. Alt Palància                   Buchaca                  Butxaca.

20. Serrans                         Chuplo                    Xumet.

21. Plana d'Utiel                  Safanòria                Pastenaga.

22. Vall de Cofrents            Fil d'aram                Filferro.

23. Canal de Navarrés        Mante                     Amant.

24. La Costera                    Fadrí/na                  Persona jove, des dels 15 anys aproximadament fins que es
                                                                         casa.

25. Vall d'Albaida               Sitara                      Paret prima, embà.

26. Foia d'Alcoi                  Bonegar                  Renyar.

27. Foia de Castalla            Foraca                    Xemeneia, llar de foc.

Moltes gràcies mestre.

LA VALL DE CABANYES. EL BRESSOL DE L'AVI TON.

                                          Sant Cebrià de Cabanyes

EXCURSIÓ PENDENT DE MODIFICACIÓ, DONCS HI HA ALGUN TRAM QUE ARA MATEIX ÉS INACCESIBLE.

Fa gairebé un parell d'anys que tenia ganes de parlar d'aquesta Vall de Cabanyes. És evident que amb la construcció de la nova autovía que ha d'unir Mollet i Badalona, potser canviï la fesonòmia d'aquestes muntanyes, i a hores d'ara és una incògnita l'impacte ambiental que patiran aquestes muntanyes per la construcció d'aquesta infraestructura.
Per tant, abans de l'inici de les obres volia fer una excursió que ens descobrís aquesta vall des de Besòs fins el Turó de les Maleses, iniciant l'itinerari a la Font de Canyelles, però després de voltar i voltar i no trobar bones solucions, he decidit iniciar i acabar la sortida a l'Esglèsia Vella de Sant Fost, el resultat és un recorregut variat i complert.
Per altra banda, el subtítol d'aquesta entrada, fa referència al lloc on va nèixer el meu avi Ton, ara fa 115 anys i per tant en aquests camins i boscos hi ha una part de les meves arrels.
El recorregut d'avui té una llargada d'onze quilòmetres i mig, un desnivell positiu de 350 metres i degut als forts desnivells es recomana utilitzar bastons. Es pot fer a qualsevol época de l'any, evitant les hores més caluroses. Malgrat passem per tres fonts, és necessari portar aigua.

L'inici de la sortida d'avui és a l'Esglèsia Vella de Sant Fost a la Plaça de les Glòries Catalanes.
Referent a aquesta esglèsia, la primera menció escrita de la parròquia de Sant Fost, es remunta a l'any 978. El 4 de desembre de 1141 el bisbe de Barcelona va consagrar aquest petit temple romànic.
El 1504 les autoritats eclesiàstiques van annexionar a Sant Fost, la veina parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes per poca feligresia.
Tres segles més tard, el 1810, soldats francesos van saquejar l'esglèsia i van cremar part de l'arxiu. A finals del segle XIX va ser remodelada i el 21 de juliol de 1936, tres dies després d'esclatar la Guerra Cívil, fou assaltada i cremada i al cap d'unes setmanes fou completament derruida per aprofitar-ne les pedres.
El 1984 els veins del barri de Sant Pere van netejar i treure a la llum les ruines que avui es poden comtemplar. Finalment, el novembre de 2006 es van cobrir amb una teulada per protegir les restes arqueològiques.

A la mateixa plaça hi ha un gran lledoner.  Diu la tradició que aquest arbre el podríem haver plantat quan van consagrar l'esglèsia vella de Sant Fost.
En aquest cas tindria més de 800 anys. El que si és cert és que aquest lledoner es troba just al límit del perímetre de la sagrera o zona protegida que envolta l'esglèsia.

I darrera el lledoner hi ha la Font de Sant Pere.
La Font de Sant Pere és una font construïda el 1985. Segurament agafa l'aigua de la xarxa. La font té un frontal de pedra, sobre el qual hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. L'aigua surt per una aixeta i cau en una pica semicircular.
Ara que ja hem descrit aquest indret, començarem a caminar.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la marxa pel carrer asfaltat que va paral.lel als jardins del Celler de Can Torrents.
0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta pel carrer asfaltat.
0,125Qm. 0,225Qm. Girem a l'esquerra per la pista cimentada que puja al cementiri.
0,500Qm. 0,725Qm. Arribem a la porta del cementiri i continuem avall per un camí carreter que en un principi va paral.lel a la paret del cementiri.
0,850Qm. 1,575Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda anem baixant i abans d'arribar a una estació eléctrica, fem un gir de 180 graus a l'esquerra.
1,000Qm. 2,575Qm.  Arribem a Can Torres.
0,300Qm. 2,875Qm. Seguim pel Camí de l'Ermita de Sant Cebrià que és el segon camí a l'esquerra que surt davant la masia i tot pujant, arribem a Sant Cebrià de Cabanyes.

Sant Cebrià de Cabanyes. Aquesta esglèsia romànica del segle XII, dedicada al màrtir cordovès, és documentada el 1001. És un edifici d'una sola nau. L'absis és de planta semicircular. Fou restaurada entre el 1970 i el 1984 a iniciativa del Grup Amics de Cabanyes.
Des del 1978 s'hi cel.lebra un aplec el segon diumenge de setembre.

0,400Qm. 3,275Qm.  Contínuem per la pista direcció nord-est i obviant els camins que ens menen a banda i banda quan portem quatre-cents metres, trobem un corriol a la dreta que en només cinc metres, ens porta a una pista que passa per damunt nostre. Girem a la dreta per la pista.
0,250Qm. 3,525Qm. Obvíem la pista que marxa recte i nosaltres seguim per la pista que gira a la dreta.
0,200Qm. 3,725Qm. Contínuem per un corriol que trobem a la dreta.
0,300Qm. 4,025Qm. Arribem a una petita clariana on hi ha una bifurcació. Nosaltres seguim pel corriol de l'esquerra.
0,600Qm. 4,625Qm. Arribem a la Font de la Guineu.

Font de la Guineu. La font sempre raja. Va ser descoberta a finals del segle XIX per una colla de caçadors de Badalona mentre feien una batuda de la guineu en aquella zona. De cop i volta els gossos van deixar la seva feina en descobrir l'aigua que brollava d'aquell lloc per apaivagar la set que tenien. Més endavant, els descobridors van fer fondre una peça de ferro colat, a la qual donaren la forma d'un cul de persona i hi feren un forat per on sortia l'aigua i la posaren en el lloc descobert. Actualment l'aigua no brolla pel forat d'aquest cul, sinó que ho fa uns metres més enllà, on s'ha construit un nou brollador al mig de la immensa vegetació existent. El seu nom sembla que li van posar els caçadors, atesa la quantitat d'amagatalls de guineus que hi havia a la zona.  

0,800Qm. 5,425Qm. Seguim amunt pel corriol fins que arribem a una bifurcació. Nosaltres obvíarem el corriol de l'esquerra i seguirem el de la dreta que ens portarà cap el Turó de les Maleses.
Si pel contrari volguéssim escorçar l'excursió, en aquest cas si que hauríem de seguir pel de l'esquerra que mica a mica ens portaria de nou a Sant Fost.
0,200Qm. 5,625Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres seguim pel corriol de la dreta.
0,200Qm. 5,825Qm. Sortim a una pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 5,875Qm. Deixem la pista i seguim per un corriol a l'esquerra. Si continuéssim per la pista, després d'uns 350 metres arribaríem al Turó de la Coscollada.
0,050Qm. 5,925Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta, amb una gran fita al començament del camí.
0,300Qm. 6,225Qm. Arribem a un corriol que ens creua i nosaltres girem a la dreta.
0,125Qm. 6,325Qm. Arribem al Turó de les Maleses. Aquest és un petit espai, però si creuem i seguim pel corriol que va per sobre, anirem trobant espais, fins trobar l'excavació més gran amb el Vallès als peus.

Turó de les Maleses. Està situat al cim del Pi Candeler a 461 metres d'alçada. El poblat adapta el seu urbanisme al relleu natural. Ocupa aproximadament una extensió d'uns 1000 metres quadrats i els nivells més antics corresponen al segle III a.C.
Hi ha restes de cambres amb plantes rectangulars que tendeixen a la forma trapezoidal. Els murs no es conserven a una alçada superior al metre i una amplada entre 0,45 i 0,65 centímetres. Per les construccions es va fer servir pedra local, poc treballada i col.locada en sec.
Destaquen com a ben conservades, les llars de foc a l'interior de les habitacions. Eren de forma circular i servien per cuinar, per il.luminar i escalfar les habitacions.

0,250Qm. 6,575Qm. Per continuar l'excursió, ara desfem l'últim corriol que ens ha dut entre els diferents espais del poblat ibèric. Girem a la dreta per un corriol.
0,300Qm. 6,875Qm. Arribem a un corriol que ens creua i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,925Qm. Arribem a la pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,975Qm. Girem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc.
0,200Qm. 7,175Qm. Arribem a una cruïlla de camins. Girem a l'esquerra per un camí carreter.
0,200Qm. 7,375Qm. Arribem a la cruïlla on a l'esquerra hi ha el corriol que va a la Font de la Guineu. Nosaltres contínuem avall.
0,150Qm. 7,525Qm. Contínuem avall, obviant el camí carreter que marxa a l'esquerra.
0,200Qm. 7,725Qm. Seguim pel camí que baixa a l'esquerra.
0,900Qm. 8,625Qm. Contínuem sempre avall, fins a trobar la pista que baixa de la Font dels Castanyers.
0,300Qm. 8,925Qm. Girem a la dreta. De seguida la pista es converteix en un carrer cimentat. Nosaltres sempre avall, fins que arribem a una cruïlla. COMPTE! A l'esquerra hi ha dos camins, nosaltres hem de seguir el més estret que ens ha de dur fins la Font de la Canaleta.
0,450Qm. 9,375Qm. Sempre avall, obviant els corriols i camins que ens menen a banda dreta. Arribem a una cruïlla de camins al costat d'uns bons exemplars de pins i plàtans. Girem a la dreta per la pista.
0,020Qm. 9,395Qm. A banda dreta trobem el corriol que dóna accés a la Font de la Canaleta.

Font de la Canaleta. Sempre l'he vist rajar amb un bon doll. Està construïda amb totxos arrebossats, pedra i un llarg tub. Té aquest nom, perquè recollia l'aigua que venia d'una mina en un canal de fusta que era un tronc buidat d'un arbre. Més endavant un canal d'obra descobert va substituir-lo. L'aigua de la font es condueix a la bassa, on s'aprofita per regar els horts de l'entorn.
A la dècada dels cinquanta i seixanta del segle passat, la font i el seu voltant van ser lloc d'esbarjo de l'important colònia d'estiuejants que hi havia al poble.

0,250Qm. 9,645Qm. Sortim de la font i girem a la dreta per la pista, fins la Masia de Can Torrents Vell.
0,300Qm. 9,945Qm. Girem a la dreta tot passant per davant la masia i seguim la pista fins una cruïlla de camins. Nosaltres contínuem recte.
0,450Qm. 10,395Qm. Arribem a una cruïlla.  Nosaltres contínuem avall.
0,500Qm. 10,895Qm. Arribem a la pista cimentada que va al cementiri. Nosaltres girem a la dreta cap avall.
0,450Qm. 11,345Qm. Girem a la dreta cap al Celler de Can Torrents.
0,125Qm. 11,470Qm. Girem a l'esquerra cap a la Esglèsia Vella.
0,100Qm. 11,570Qm. Arribem a la Plaça de les Glòries Catalanes, inici i final de la sortida d'avui.

Per fer aquesta entrada, he consultat el llibre Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles. Núm 2. Les Fonts, editat per Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri. Per altra banda, també he extret informació de textos fets pel Centre d'Estudis Santfosencs i de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada Litoral.

La propera setmana participarem a l'homenatge del rondallista, gramàtic i escriptor Enric Valor, en motiu del centenari del seu naixement.  

 



 

RADIACIONS AL PONT DEL PETROLI

El Pont del Petroli

Pals 1965, Vandellós 1972, Badalona 2011. Enric Juliana i Julià de Jodar, dos badalonins, un periodista i l'altre escriptor s'han ajuntat per escriure aquestes Radiacions.
Aquest viatge per la costa catalana que s'inicia fa 46 anys a Pals dóna sentit a aquesta obra de teatre dividida en dos actes.
Salesa, un advocat molt ben relacionat amb la política i Lamban un expert en campanyes per internet, són dos vells amics que es retroben després de força anys. Un gran "projecte" de futur es barreja amb un passat on encara queden comptes pendents.
Un tercer personatge i el Pont del Petroli com a escenari són els ingredients que acaben de condimentar aquesta fabulació dramàtica que, sota l'advocació de Josep Pla, també aspira a ser una radiografia dels mecanismes del poder en la nostra societat.
El director Ferran Audí portarà aquestes RADIACIONS  a la Sala Becket del 22 de desembre de 2011 al 15 de gener de 2012.

Què hem de dir del Pont del Petroli?

El Pont del Petrolí, és sens dubte un dels símbols de Badalona. Aquest vell pantalà que antigament s'utilitzava per la descàrrega d'hidrocarburs, té una llargada de 250 metres, 210 dels quals entren en el mar. Cal destacar, que sota seu hi ha un ecosistema únic al litoral català. Tanmateix, una vegada el pantalà va deixar de fer la seva funció, moltes espècies van començar a habitar entre el ciment i la ferrala dels seus pilons.
En part gràcies a aquest fet, es va evitar que s'enderroqués en els primers anys d'aquest segle.
Posteriorment, es va remodelar i des del juny del 2009 està obert al públic.
Una dada que no he trobat, però que segueixo buscant és l'any fins el qual la infraestructura es va utilitzar per la descàrrega de derivats del petroli. Si algú ho sap, agraïria que m'ho diguéssiu.

La setmana vinent parlarem de la Vall de Cabanyes.

CAMINS DE VALLROMANES XI: EL DOLMEN DE CAN GURRI.

El dolmen de Can Gurri.

Avui descobrirem camins i corriols nous, parlarem per primera vegada del dolmen de Can Gurri combinat amb una revisió de les fonts del Llorer, Gurri, fonteta de Can Gurri i Can Barbeta, així com de tot allò que les envolta.
La sortida d'avui té uns 4,7 quilómetres de longitud i un desnivell positiu d'uns 100 metres. Es pot fer en qualsevol època de l'any.

El punt d'inici i final de l'excursió és el coll de Can Corbera, si no sabeu arribar-hi trobareu la manera  a l'entrada "Una excursió de dames i cavallers" publicada l'octubre de 2008.

Sortim del coll de Can Corbera direcció nord-est, caminant paral.lels a la paret d'una finca, per un pista que en un principi es força ampla i planeja. Quan hem caminat uns 150 metres travessem una cadena. Seguim pel mateix camí i cinc cents metres més endavant, obvíem un corriol que ens mena a banda esquerra. Cent metres més enllà, ens desviem per un corriol que trobem a mà dreta.
Cent cinquanta metres més amunt arribem a un corriol que ens creua, nosaltres girem a la dreta i el seguim sentit sud. La tendència d'aquest corriol és anar guanyant alçada.
Quan portem un quilòmetre arribem a una cruïlla, nosaltres seguim el corriol de l'esquerra, que va baixant i està molt definit. Dos-cents metres més enllà sortim a una pista ampla, nosaltres la seguim en sentit ascendent. Cent cinquanta metres més amunt, a banda esquerra trobem quatre esglaons que són l'accés al dolmen de Can Gurri, que està quinze metres endins.

Dolmen de Can Gurri. És un sepulcre de corredor tipus galería catalana. Està bastit amb lloses de granit. La cambra és quadrangular i s'obre a l'exterior per un passadís format per blocs alineats paral.lelament.

Sortim del dolmen i tornem a la pista tot girant a l'esquerra, direcció sud. Cent cinquanta metres més endavant, trobem un camí que baixaria cap a la vessant de marina, nosaltres contínuem per la pista, seguint el GR-92.
Set cents cinquanta metres més endavant, hem d'estar molt atents, perquè a la dreta hem d'agafar un camí carreter que ens obliga a fer un gir de 180 graus i marxar per sota la pista, ara en sentit nord. Uns cents metres més avall, a la dreta, trobem l'entrada de la Font del Llorer que trobarem si seguim el corriol uns vint metres.

Font del Llorer o la Tereseta.  Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d'obra sobre un toll i una teula ceràmica. Malauradament encara no l'he vist rajar mai.

Sortim del corriol i seguim pel camí carreter avall, arribant dos-cents metres més endavant a una torre elèctrica. Nosaltres ara contínuem per un corriol a l'esquerra. En un principi el camí no està molt definit, però a mesura que davallem, ens anem ficant dins el torrent i només 250 metres més enllà arribem a la Font de Can Gurri.

Font de Can Gurri. La font es troba en un clot excavat sobre l'esplanada d'un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la font. La petita pica on cau el raig des d'un broc de ferro és de pedra picada, després l'aigua es filtra cap al sòl. La font de Can Gurri sempre raja.
Per altra banda, cal destacar l'àlber que encara dóna ombra a l'esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010 va caure el seu company que jau a terra.

Sortim de la font pel corriol i cent cinquanta metres més endavant arribem a la pista. A aquesta alçada, creuant els esbarzers que tenim a mà esquerra tenim la Fonteta de Can Gurri.

Fonteta de Can Gurri. (D'aquesta font en vaig fer una entrada el setembre de 2010). Font de característiques modestes, l'estiu de 2010 en "Picu" Marin va desbrossar el lloc, actualment, només un any després, l'indret torna a estar ple de bardisses.
Probablement aquesta era la veritable font de la masia, tanmateix es troba més a prop de la casa. Sembla confirmar aquesta hipòtesis la inscripció on s'endevina el nom "Font del Ferro", gravat a la pedra al damunt del broc de la font que ara s'anomena Can Gurri.
La font no és més que una arqueta oberta a la llera d'un torrent on trobem un broc de plàstic dur. Segurament la beta d'aigua és la mateixa que la font que coneixem com Can Gurgui. Malgrat tot, la fonteta de Can Gurgui raja.

Seguim avall per la pista i després d'uns 250 metres, girem a la dreta, tot creuant una cadena. Cent metres més endavant, trobem a l'esquerra el corriol que dóna accés a la Font de Can Barbeta que ens conduirà fins la boca de la mina, ubicada uns 20 metres dins el torrent a mà esquerra.

Font de Can Barbeta.  Actualment, només podem trobar les restes de la font, un muret de pedres tallades i una porteta que duu a la mina. (El mes de març de 2010 vaig fer una entrada sobre la Font de Can Barbeta).

Sortim del torrent i tornem a la pista principal, que seguim a la dreta, sentit nord, des d'aquest punt fins el coll de Can Corbera, inici i final de la sortida d'avui, només ens restaran 550 metres. 

Cal dir que l'itinerari d'avui té tres connexions al coll de Can Corbera amb d'altres excursions que hem presentat al blog i per tant podeu fer altres variants.
1. Una excursió de dames i cavallers. Octubre de 2008.
2. Els dominis del castell de Sant Miquel. Juny de 2009.
3. La Fonteta de Can Gurri. Setembre de 2010. 

Per fer aquesta entrada he extret informació del blog www.detantentanttrobopedres.blogspot.com i del llibre Les Fonts Martorellenques, editat per l'Adolf Candela, l'Antoni Sánchez i en Quixol Soriano.