diumenge, 18 de juliol de 2010

I Cursa del Galceran

Ahir al vespre vaig corre la I Cursa del Galceran, per una banda, això de corre curses ho faig un parell de vegades al mes i per un altre cantó, el territori per on es feia la cursa estic fart de camina'l i corre'l.

Des d'aquesta entrada, vull fer una valoració d'allò que em va semblar la cursa, sempre des d'una vessant constructiva i desitjant que hi hagi una segona edició.

Per començar, el terme "Mancomunitat" em sembla molt encertat, cal optimitzar recursos i que els municipis crein aquests organismes, facilita que es puguin oferir més recursos i tanmateix també s'evita que es dupliquin altres serveis i recursos.

Per exemple: A nivell d'instal.lacions esportives, un poble podria tenir un bon camp de fútbol, l'altre un bon poliesportiu, un altre un bones pistes d'esports de raqueta... i no tenir de tot a tot arreu, tenint unes instal.lacions pràcticament en desús amb les despesses que això comporta.
I aquesta definició de mancomunitat és exportable a serveis socials, educatius, sanitaris...

Ara ja centrar-me a la cursa, penso que va ser poc publicitada, jo em vaig assabentar a travès del blog de l'Antondensi, un dia abans de finalitzar el periòde d'inscripció i això que sempre intento estar a l'aguait de tot allò que passa en els municipis d'aquestes muntanyes.
Al marge d'anunciar-ho a la premsa local i ha pagines webs especialitzades com corredors.cat o ropits que si l'anunci de la cursa s'hagués posat un parell de mesos abans, la participació pel cap baix s'hagués multiplicat per 10.

Quant a la cursa, va mancar avisar que calia frontal o llanterna per fer algun tram i per altra banda hi havia algun punt poc senyalitzat ( Font de Baix/ Carrer Sagrera a Santa María de Martorelles) que va fer que alguns corredors anèssim per uns carrers per on no s'havia de passar.

Aquest cap de setmana vinent, concretament el dissabte 24 de juliol a les 19:30h és fa la cursa de la Festa Major d'Òrrius, el recorregut és d'onze quilòmetres, majoritàriament per pistes i corriols i una hora abans a les 18:30h, surten els caminadors. Cadascú camini o corri porta el dorsal d'un color. Sens dubte, per similitud aquesta seria una prova de la qual els organitzadors de la Cursa i Caminada del Galceran podieu copiar moltes coses perquè fa molts anys que ho fan i ho fan molt bé i per començar amb aquests horaris us estalviarieu el "problema" que suposa còrrer de nit pel bosc, a més de guanyar en animació, "controladors" perquè la filera de caminadors faciliten el seguiment del recorregut als corredors i aquests poden trepitjar més bosc i no tant asfalt.

A la sortida i a l'arribada faltava gresca, inclús megafonía; i això que l'entorn de la masia de Can Carrancà és un lloc ideal com inici i final de la prova.

Quant a la caminada, malgrat no fer-la, sembla ser que va mancar comptar amb associacions i grups que durant l'any fan molts quilòmetres per aquestes contrades.

Fent aquesta valoració no he volgut "destrempar" a ningú, tot el contrari, encoratjar als organitzadors perquè hi hagi una segona, una tercera... i moltes més edicions, perquè la iniciativa és molt bona.

2 comentaris:

Manuel Touzón González ha dit...

Hola Toni:

Me ha gustado el articulo de tu blog sobre la Cursa del Galceran, sobre todo por lo que tiene de ver el vaso medio lleno y no medio vacío que es lo que realmente contribuye a mejorar las cosas.

Los pecados de principiante que se han cometido me hacen aceptar de buen grado todas y cada una de tus sugerencias y criticas, intentaremos que en próximas ediciones que sin duda habrá, hacer lo posible para conseguir mejorar tanto la publicidad de la jornada, como la seguridad de los participantes.

Bien Toni de nuevo agradecer tú interés y tus comentarios al tiempo que indicarte que en próximas ediciones contaremos con tu ayuda, siempre que quieras prestárnosla.

Un cordial saludo.
Manuel Touzón González

Anònim ha dit...

Hola Toni.Sempre amunt!
Una abraçada. Niso