diumenge, 19 de juliol de 2020

ACTIVITAT AMB NENS: DE LA FONT DE SANT MATEU A LA FONT DEL RAGET D'EN RAMON.


                                 La font de Sant Mateu                       

Fa tres setmanes, us vaig presentar l’itinerari entre Vallromanes i la Font del Raget d’en Ramon, avui us presento una variant d’aquesta excursió per fer amb nens a partir de 4 anys.

Aquesta sortida és una bona opció per fer-la com a matinal a la primavera o a la tardor o bé un capvespre d’estiu. La excursió té una distància de 2,8 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 100 metres.

L’inici de l’itinerari el situarem a l’aparcament de la Plana del Mestre, l’accés pel Vallès és molt accesible per la pista que va de Can Maimó a la Creu d’en Boquet i des del Maresme des de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt també hi ha un parell de pistes que connecten amb la pista de la cornisa.

Tanmateix, igual que us puc asegurar que actualment l’accés des del Vallès està en perfecte estat per qualsevol tipus de turisme, malgrat que hi hagi 5 o 6 quilòmetres de pista de terra, des de la vessant del Maresme tinc algun dubte més i per tant no estaria de a més a més, poder-la fer abans caminant per assegurant-se que és adequada per qualsevol tipus de vehicle. La llargada d’aquestes dues pistes des dels pobles maresmencs no superen els 4 quilòmetres.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm.  Iniciem l’excursió a l’aparcament de la Plana del Mestre.  Creuem la pista i continuem per un camí que trobem a l'esquerra, seguint les marques del GR-92 sud,direcció Sant Mateu.

0,560Qm. 0,560Qm. A mà dreta trobem la font de Sant Mateu.

La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant, amb dues petites lleixes a banda i banda acabades amb rajola verda. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terra, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semicercle per accedir al broc.

Aquesta és una font que és molt sensible a les sequeres i només raja aquells anys que la pluja ha sigut generosa. A mitjans de juny del 2020 hi brolla un rajolí.  Al seu davant una gran bassa ara en desús ens il.lustra sobre el concepte d’economia d’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

Desfem els últims metres, retornem a la pista, la creuem i seguim les marques del GR-92 sud cap a l’ermita de Sant Mateu, per un camí que fa una mica de tub en sentit lleugerament ascendent.

0,375Qm. 0,935Qm. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament, això és així per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.
En aquest sentit, normalment, els dissabtes, diumenges i festius, l’ermita està oberta i si pugeu amb canalla, sens dubte els hi farà molta gràcia ser campaners per un dia i poder tocar la campana.
Els dies propers a Nadal, dins l’ermita hi ha el pessebre que pugen des de Premià de Mar cada any pels volts de Santa Llúcia. 

Ara continuem recte, tot seguint les marques del GR-92.

0,275Qm. 1,210Qm. Deixem el GR-92 i ara seguim les marques del Meridià Verd que marxen a l’esquerra.

0,370Qm. 1,580Qm. Pista de la cornisa. Continuem a l’esquerra per la pista.

0,100Qm. 1,680Qm.  A la dreta veiem un camí que davalla.

0,350Qm. 2,030Qm. Font del Raget d’en Ramon. Aquest era el seu nom originari d’aquesta font que trobem arran del camí, ara és més coneguda com la Font dels Caçadors, doncs aquest era un indret on els caçadors s’aturaven sovint per esmorzar. Segons consta en una placa, aquesta deu va ser arranjada per la Societat de Caçadors del Maresme que hi van fer dues piques de factura senzilla com a abeuradors per la fauna.

La mina té un arc de nivell a plec de llibre i la porta és de ferro. Davant la mina hi ha aquestes dues basses, la primera molt més petita i de forma quadrangular desguasa a la segona més gran i de forma ovalada, és un lloc perfecte perquè tota mena d’animalons s’acostin a beure.

A mitjans de juny de 2020 aquesta segona bassa és ben plena.

Continuem avall per aquest camí carreter.

0,250Qm. 2,280Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,500Qm. 2,780Qm. Camí que ens creua. Davant nostre tenim una subestació eléctrica. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent.

0,080Qm. 2,860Qm. Aparcament de la Plana del Mestre. Inici i final de l’excursió d’avui.

La setmana vinent anirem des de Ribes de Freser fins a Sant Joan de les Abadesses, tot pujant el Taga.

 


Cap comentari: