dilluns, 3 d’agost de 2020

LES VALLS DEL FRESER VI. DE RIBES DE FRESER A SANT JOAN DE LES ABADESSES


                                           Font del Freixe

Avui si fòssim molt primmirats, més que utilitzar el nom genèric de Valls del Freser, fent referència a totes les valls que solquen els tributaris del Freser a banda i banda del seu recorregut, hauriem d’esmentar que avui caminarem per la vall del Segadell. Aquest petit riu de nomès 8 quilòmetres, que neix a Pardines i aboca les seves aigües al Freser a l’alçada de Ribes, recull les aigües que baixen dels cims de Serra Cavallera i Serra Conivella.

La segona part de la travessa és un llarg,però còmode descens fins a Sant Joan, creuant d’oest a est el terme municipal d’Ogassa.

La travessa té una distància de 24,5 quilòmetres, un desnivell positiu de 1130 metres i un desnivell negatiu de 1270 metres. Aquesta sortida que us proposo avui us recomano fer-la entre finals de maig i principis d’octubre, doncs així ens asseguarem que no trobarem gens de neu al cim del Taga i en principi no trobarem temperatures massa baixes, tanmateix, encara que a les valls faci molta calor, no deixeu de posar un paravent o una samarreta de màniga llarga a la motxilla, doncs segurament ens caldrà.

Sovint al Taga es forma boira, si aneu seguint les marques grogues d’Itinerannia no tindreu problemes d’orientació, malgrat tot, si no ho veieu clar, no dubteu en recular i ja tornareu un altre dia.

Finalment, no oblideu de portar menjar per fer una caminada de 6 o 7 hores i  força aigua, malgrat que trobem alguna font, jo he evitat beure-hi, tot evitant rebomboris estomacals pel canvi d’aigües.

L’ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Ribes de Freser i anem direcció nord cap al nucli urbà.

0,250Qm. 0,250Qm. Creuem a l’altra banda per un pas de vianants i continuem a l’esquerra.

0,100Qm. 0,350Qm. Continuem a la dreta, tot creuant el Freser i tot seguit tombem a l’esquerra pel Passeig d’Àngel Guimerà.

0,275Qm. 0,625Qm. Font del Passeig. La font està totalment feta amb còdols de riu. La part central és una petita construcció allargada, mes ampla de baix que de dalt, amb una obertura al capdamunt que la travessa i on descansa l'escut de la vila. La part de dalt està rematada amb una teuladeta de pissarra a dues aigües. A la part baixa hi ha la sortida d'aigua, per mitjà d'un bonic broc de metall amb la forma del cap d'un animal, que cau en una pica integrada al conjunt. A banda i banda hi ha dues lleixes sobre uns contraforts amb uns testos amb flors al capdamunt i uns bancals que segueixen.

Continuem amunt pel Passeig.

0,060Qm. 0,685Qm. A l’esquerra tenim unes bones vistes sobre el  Granòfir de Ribes. Roca subvolcànica de l’Ordovicià superior que conformava l’interior de la xemeneia d’un volcà i que aflorà amb el plegament dels Pirineus.

Continuem amunt pel Passeig.

0,050Qm. 0,735Qm. Tombem a la dreta i comencem a pujar pel Passeig del Taga.

0,160Qm. 0,935Qm. A l’esquerra accedim al Passeig Margarideta.

0,100Qm. 1,035Qm. Continuem a la dreta i a partir d’aquí el passeig està flanquejat per plàtans. Des d’aquí dalt tenim unes bones vistes de les teulades de Ribes.

0,225Qm. 1,260Qm. Font de Santa Caterina. La font està adossada a un baix però llarg mur longitudinal de pedra que sosté les terres; al mig queda una petita construcció en forma de caseta, amb una teulada a dues aigües de lloses negres i dos bancals a banda i banda. La part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta de pedra; dins, un bonic broc de ferro amb la forma del cap d'una guineu, collat al mig del frontal, deixa anar l'aigua que cau en un enreixat de ferro situat arran del terra que està empedrat. Al capdamunt de la font hi trobem una rajola amb el seu nom, l'any de construcció, 1926 i el de la seva remodelació, 1990. L’entorn és encisador i convida a parar, badar i fer un mos.

Ara seguim per un camí que ens queda a la dreta, tot seguint les marques de l’Itinerannia cap al Cim del Taga que coincideix amb el (PR- 190).

0,600Qm. 1,860Qm. Pista que ens creua. Continuem recte en sentit ascendent.

0,275Qm. 2,135Qm. Camí tancat amb un vailet. El nostre camí s’enfila a la dreta entre pins.

0,615Qm. 2,750Qm. El nostre camí marxa a l’esquerra. Tanmateix cal dir que el camí està molt ben marcat i nomès cal seguir les fites grogues d’Itinerannia.

0,100Qm. 2,850Qm. Creuem un vailet i continuem recte.

0,165Qm. 3,015Qm. Bifurcació de corriols. Continuem a l’esquerra pel corriol que en principi baixa.

0,225Qm. 3,240Qm. Pista ampla. Continuem a la dreta i 25 metres més enllà seguim per un corriol que trobem a l’esquerra, un corriol que marxa en diagonal.

0.080Qm. 3,320Qm. Creuem un vailet i busquem el camí cap a la dreta.

0,100Qm. 3,420Qm. Pista. Coll de Manter. Continuem pel camí que ens queda a la dreta en sentit ascendent.

2,500Qm. 5,920Qm. Plans de Conivella.  Ara seguim a l’esquerra amunt paral.lels a una tanca pel bestiar.

1,000Qm. 6,920Qm. Creuem un vailet i continuem amunt.

0,850Qm. 7,770Qm. El nostre camí s’enfila direcció sud en els primers metres, desprès segueix a llevant i finalment torna de nou ha anar direcció sud, paral.lels a una tanca de bestiar.

1,500Qm. 9,270Qm. Tornem a creuar un vailet.

0,500Qm. 9,770Qm. Creuem a l’altra banda de la tanca. Tanmateix seguim caminant paral.lels a la tanca. Ara el camí ja planeja.

0,650Qm. 10,420Qm. Taga (2040). El cim més emblemàtic de serra Conivella. Si el dia és clar és un mirador excel.lent dels cims del Pirineu, des del Puigmal al Canigó. Ara anem a buscar que descendeix direcció nord, tot anant a buscar la Portella d’Ogassa.

0,400Qm. 10,820Qm. Bifurcació de corriols. Continuem pel corriol de l’esquerra.

1,580Qm. 12,400Qm. Portella d’Ogassa. Abandonem el PR-190 i comencem a baixar a la dreta cap a Sant Joan de les Abadesses.

2,080Qm. 14,480Qm. Font del Freixe. Aquesta font és molt característica per l’abeurador que hi ha pel bestiar. Sens dubte, és una de les fonts més importants del terme municipal, doncs abasteix d’aigua a les cases que hi han a l’entorn de Sant Martí d’Ogassa. A mitjans de juliol del 2020 hi raja un bon doll.

Nosaltres continuem avall.

1,000Qm. 15,480Qm. Esglèsia de Sant Martí d’Ogassa.  El 8 de febrer del 1024, l’abat Oliba, bisbe de Vic, consagrava aquesta esglèsia a petició del seu cunyat Joan Oriol, senyor d’Ogassa i del castell de Pena. Aquest castell i l’esglèsia foren objecte de llargues disputes entre diversos senyors feudals i els abats del monestir de Sant Joan de les Abadesses que n’acabaren tenint el ple domini a mitjans del segle XVIII. L’edifici d’una sola nau, ha sofert diverses reformes i afegidors com l’obligat de la sagristia que desdibuixà l’aspecte romànic de l’absis.

Ara continuem avall per la pista cimentada.

1,000Qm. 16,480Qm. Font de la Dou. El conjunt es troba en un indret fresc, ombrívol i amb molta vegetació i queda protegit de la pista per una barana de fusta.
Dins hi tenim un dels brolladors; aquest és un broc de pedra encastat a una paret transversal de pedra adossada al marge per on raja l'aigua que omple una bassa de pedra i forma rectangular. A la dreta disposem d'una taula amb bancs per seure on poder fer-hi un mos i a l'esquerra un banc corregut de pedra per reposar. A mitjans de juliol del 2020, hi raja un bon rajolí d’aigua.


Fora del tancat, a l'extrem superior, hi ha l'altre brollador; una petita paret de pedra arrebossada de mig metre d'amplada per metre i mig d'alçada amb una bassa-abeurador integrada de pedra, formant un únic element. Del capdamunt de la paret surt un estret broc de ferro per on raja l'aigua que alimenta l'abeurador.

Continuem avall per la pista.

1,750Qm. 18,230Qm. Continuem per un camí que trobem a la dreta.

0,040Qm. 18,270Qm. Trobem un vailet a mà esquerra, el creuem i continuem per un corriol.

1,000Qm. 19,270Qm. Torrent de les Aiades. Pista. Seguim per la pista cimentada que ens queda més a l’esquerra i que marxa en sentit descendent.

0,500Qm. 19,770Qm. Pas de bestiar. Continuem per un corriol que trobem a l’esquerra.

1,050Qm. 20,820Qm. Coll d’Art. Continuem recte davallant. Davant nostre, ja veiem Sant Joan de les Abadesses.

0,275Qm. 21,095Qm. Camí que ens creua. Continuem a l’esquerra i trenta metres més enllà seguim per un corriol que trobem a la dreta.

1,625Qm. 22,720Qm. Pista que ens creua. Creuem la pista i continuem per un camí que continua davallant.

0,100Qm. 22,820Qm. Creuem un vailet i continuem recte.

0,650Qm. 23,470Qm. Pista cimentada. Continuem recte pel vial que davalla.

0,200Qm. 23,670Qm. Via verda de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll. Nosaltres continuem a l’esquerra.

0,150Qm. 23,820Qm. Estació de Sant Joan de les Abadesses. La línea de tren entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses i la terminal de càrrega de Torralles es va inaugurar l’octubre de 1880 i l’últim tren que va fer el trajecte entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll ho va fer a mitjans de juliol de 1980. Actualment el traçat entre Ripoll i Torralles s’ha convertit en una via verda, perfecte per fer en bicicleta i caminant.

Ara baixem pel carrer de l’estació que trobem a la part del darrera de l’edifici de l’estació.

0,125Qm. 23,945Qm. Deixem el carrer de l’estació i ara continuem a l’esquerra pel Passeig de l’Estació.

0,150Qm. 24,095Qm. Les Cinc Fonts. La font queda integrada en un llarg mur de pedra del país rematat amb carreus que arriba fins el pont, d'un metre d'alçada i que alhora separa el camí dels aparcaments que queden a l'altre costat. El seu frontal és una llosa de pedra de forma quadrada amb cinc curts brocs de ferro disposats a la part alta, l'un al costat de l'altre i a mig pam entre ells, per on brolla generosament un bon doll d'aigua per tots cinc i cau a un enreixat de ferro a nivell del terra. Al voltant de l'enreixat, el sòl està empedrat.
Completen el conjunt un parell de jardineres de fusta damunt del muret i un banc per seure.

Ara creuem el riu Ter pel Pont Vell. Les bases d’aquest pont daten del 1138, quan es va acabar la construcció del pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic de més llum de la península. Al final de la Guerra Civil va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic.

0,100Qm. 24,195Qm. Carrer Abat Berenguer Arnau.

0,080Qm. 24,275Qm. A l’esquerra. Esglèsia de Sant Pol. Després del pont continuava el camí que s’endinsava a la vall, i a la seva vora va aparèixer el primer nucli urbà i aquesta església, en aquell temps parròquia dels vilatans. Dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta, data del segle XII. El seu actual estat la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglèsies de l’època. Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l’escultor santjoaní Francesc Fajula. L’església es troba al costat de la Pl. Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, amb l’expansió de la vila.

La font de la plaça Anselm Clavé, és una font ornamental que trobem darrera l’absis de l’esglèsia de Sant Pol. El conjunt escultòric és obra de Josep Camps. Es tracta d'una columna de base cilíndrica, amb el capitell ornamentat i coronada per una estàtua que representa el Comte Arnau, que tal com explica la llegenda fou condemnant a cavalcar un cavall negre durant tota l'eternitat com a ànima en pena. La columna emergeix de dins una bassa octogonal per la part exterior i rodona pel l'interior, rematada amb vuit esferes de pedra i guarnida amb l'escut de la vila en una de les seves cares. L'aigua brolla per les boques de quatre cares esculpides al voltant de la columna central i cau a la bassa.

Ara creuem la N-260 (Carretera de Camprodon) i seguim pel carrer Beat Miró.

0,060Qm. 24,335Qm. Continuem a l’esquerra pel Passeig del Comte Guifré.

0,100Qm. 24,445Qm. Part posterior del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, nomès ens cal rodejar l’edifici i ja serem a la Plaça de l’Abadia.

0,075Qm. 24,530Qm. Plaça de l’Abadia. Inici i final de la sortida d’avui.

El Monestir de Sant Joan de les Abadesses.  L’esglèsia actual del monestir de Sant Joan de les Abadesses fou consagrada el 1150. Presenta, per tant, els trets característics del romànic, amb la singularitat afegida de ser un dels exemples més bonics i emblemàtics de la gran arquitectura monumental del segle XII a Catalunya.

Però el recinte monàstic ha evolucionat al llarg dels seus anys d’història per a adaptar-se a les necessitats de la comunitat i als gustos artístics del moment. Avui hi trobem un claustre gòtic que data del segle XV, un elegant edifici renaixentista adossat al transsepte sud de l’església i la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, amb una excepcional cúpula barroca executada entre 1714 i 1715. A l’interior de l’església s’observen obres com el Santíssim Misteri, únic Davallament romànic conservat in situ a Catalunya, i un conjunt retaulístic gòtic atribuït al taller d’escultors actius a Sant Joan de les Abadesses a mitjan segle XIV.

La bona conservació arquitectònica es deu a les restauracions que el temple experimentà al llarg del segle XX.

El Palau de l’Abadia tal com ara el veiem, és el resultat d'una llarga successió de construccions i reformes que comencen al segle XIV quan l'abat Pere de Soler dóna forma a les dependències del Monestir ja existents, on ell mateix residia. Serà un altre abat, Arnau de Vilalba, qui al segle XV ennoblirà el casal amb elements d'estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les diferents parts del Palau. Els capitells d'aquest claustre tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer pis en el dentell d'una porta.

Quan el Monestir deixa d'acollir els canonges agustinians i, finalment desapareix la figura de l'abat, l'edifici entra en un període de decadència. Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835 passa a propietat de l'Estat i després de l'Ajuntament. Al llarg del segle XIX i XX té múltiples usos: des de presó a caserna, escola, habitatge, local d'entitats i seu provisional de l'Ajuntament. Malgrat els inconvenients que això suposa, el seu ús continuat el manté viu en la consciència dels santjoanins com a part essencial del seu patrimoni. Els intents de rehabilitar-lo es remunten a principis del segle XX, amb una primera obra impulsada per l'alcalde Jaume Bellapart.

El 1933 es presenta un gran projecte de restauració, de l'arquitecte Josep Riera, però la Guerra Civil l'estronca. La restauració es reprèn als anys 80 i, de manera més important durant els anys 2009 - 2010.

Actualment, el Palau de l'Abadia totalment rehabilitat acull l' Oficina de Turisme, el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau que forma part del projecte Terra de Comtes i Abats, l’Espai Art l’Abadia, l'exposició permanent de maquetes Romànic, una volta pel Ripollès Romànic i un conjunt de sales polivalents on s'hi estableix una àmplia programació cultural, com conferències, presentacions i exposicions diverses, n'és un exemple la sala Abat Arnau de Vilalba.

Per fer aquesta travessa lineal entre Ribes de Freser i Sant Joan de les Abadesses hi ha bona combinació de transport públic. Fins a Ribes, hi podem anar amb la línea R3 de Rodalies i per tornar de Sant Joan a Ribes, si allà hem deixat el cotxe haurem d’agafar el bus Alsa de Sant Joan a Ribes i després el tren fins a Ribes.

La parada del bus a Sant Joan la tenim a la carretera de Camprodon, uns metres més amunt de la Plaça Anselm Clavé.

Bona part de les descripcions de les fonts les he extret de http://www.encos.cat/

Properament, anirem de Ribes de Freser a Planoles, tot passant per Campelles.

 

 

 

 



Cap comentari: