dilluns, 6 d’agost de 2018

COLLSEROLA VI. FONTEJANT PER VALLVIDRERA AMB MOSSÈN CINTO VERDAGUER.




Avui us presentem un itinerari de poc més de 4 quilòmetres i un desnivell d'uns 200 metres positius pel voltant de Vallvidrera. En aquest itinerari Mossèn Cinto Verdaguer té una forta presència, doncs per començar us recomanem visitar Vilajoana, posteriorment ens acostarem fins la font Joana i malgrat queda al marge de l'itinerari principal, si fem una marrada d'uns 600 metres (entre anada i tornada) també podrem visitar la font de Mossèn Cinto.

Per aquells que ens agrada descobrir fonts i deus d'aigua, avui és una excursió fantàstica, doncs n'arribarem a trobar set, això sí, tres en estat d'abandó o molt deixades.

La ruta culmina en el Pantà de Vallvidrera, un indret que sens dubte sorprèn la primera vegada que el veus, doncs no cal oblidar que tota l'excursió trepitja territori de la ciutat de Barcelona.



Finalment, un aspecte que em va sorprendre molt és la facilitat de veure senglars a tothora i acostant-se a les persones sense por. Si aneu amb canalla, vigileu i en cap cas us passi pel cap dona'ls-hi menjar, doncs tot plegat podria acabar amb una queixalada on no toca. 

Per què us feu una idea, fa quinze anys que camino regularment per la Serralada de Marina i la Serralada litoral i he vist dos senglars. Una tarda d'un diumenge de finals de juliol, a Vallvidrera en vaig veure sis i fins i tot un dels garrins el vaig tenir a menys de dos metres. Realment aquesta sobrepoblació és un problema.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Baixador de Vallvidrera. Sortim de l’estació dels Ferrocarrils Catalans i una vegada sortim del recinte de l’estació, anem a buscar unes escales que trobem a l’esquerra i de seguida veiem les marques del GR-92.

0,100Qm. 0,100Qm. Continuem a l’esquerra pujant per les escales.

0,330Qm. 0,430QmVilajoana. Antic mas de la parròquia de Vallvidrera,  Vil·la Joana va transformar-se en casa d’estiueig al segle XIX i en un equipament d’ús educatiu entre el 1921 i el 1973, les Escoles Vil·la Joana, d’educació especial, pioneres a Europa.
Vil·la Joana és la darrera casa que va acollir l’escriptor Jacint Verdaguer. Malalt, hi va morir el 10 de juny de 1902. Des d’aquell mateix moment la casa va esdevenir un lloc de memòria del poeta. El 1963 algunes estances van convertir-se en el primer museu que li era dedicat. Avui és alhora memorial i casa de la literatura: un espai que reivindica el valor de la paraula literària a través de la seva figura. Si anem bé de temps i coincideix que està obert, val la pena entrar i visitar els diferents espais. Personalment, m’agrada molt la primera part que fa referència a Vilajoana com a escola d’educació especial que va iniciar la seva tasca ara fa gairebé 100 anys, però amb una part del seu ideari, totalment vigent avui dia.
Continuem a l’esquerra per una avinguda amb plàtans a banda i banda.

0,070Qm. 0,500Qm. Tombem a l’esquerra per unes escales que baixen.

0,080Qm. 0,580Qm. Font Joana. Erigida en un racó d'una gran esplanada amb petites grades per seure, en un espai molt ample dins el bosc al mig del qual hi ha un rentador antic.

Construcció d'obra vista en forma de caseta adossada a la muntanya i coronada per un frontó de ciment. Al mig del frontal una aixeta metàl·lica de polsador per on raja aigua tractada que cau a un enreixat des d'on és canalitzada per sota terra per alimentar l'antic rentador que hi ha uns metres més avall. A l'esquerra de la font disposem d'un banc corregut de formigó d'uns 25 metres de llarg. Sens dubte, un indret on antigament es durien fer importants fontades.
Ara creuem aquest espai direcció ponent i continuem per un camí lleugerament ascendent.

0,100Qm. 0,680Qm. Tornem a sortir a l’avinguda dels plàtans i continuem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,770Qm. Abans d’arribar a la placeta on acaba aquest passeig, baixem per unes escales que trobem a l’esquerra.

0,060Qm. 0,830Qm. Font Vella. Construcció formada per tres grans murs d'obra arrebossada formant angles rectes, adossats al marge que alhora retenen les terres. Actualment, nomès poden identifiquem que es tracta de la Font Vella perquè encara és visible part de la tapa metàl.lica de la mina i perquè a un monòlit que trobem just a l’esquerra té una inscripció amb el nom de la font.
 Ara seguim baixant per les escales.

0,080Qm. 0,910Qm. Font Nova. El frontal de la font és un mur de formigó i forma còncava, simètric i amb escales pels dos costats protegides amb baranes metàl·liques. Encastat al mig del frontal hi ha el broc de ferro per on raja l'aigua que cau a un enreixat disposat sobre un banc corregut que ressegueix tot el frontal i que alhora li fa de respatller. A finals de juliol del 2018, la font goteja.
Les acàcies, els castanyers d'Índia i altres espècies de jardí conviuen amb les alzines, els roures i els plàtans en aquest bosc. 
Ara continuem avall pel camí que hi ha just al costat de les escales.

0,275Qm. 1,185Qm. A la dreta trobem l’entrada de dos corriols. Nosaltres seguim pel que ens queda més a la dreta, que normalment està força embardissat.

0,050Qm. 1,235Qm. Font Rosita. Font abandonada. Actualment nomès veiem la boca de la mina que està oberta i crida l’atenció les rajoles blanques que hi ha dins la mina. És si més no estrany, que no s’hagi arranjat aquesta deu, doncs enmig un entron boscòs té molt encant i per altra banda és molt accesible des del Baixador de Vallvidrera.
Desfem aquests darrer 40 metres fins la pista principal i continuem a la dreta, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,270Qm. 1,505Qm. Baixador de Vallvidrera. Creuem la carretera BV-1462. El nostre itinerari continua a l’esquerra pel carrer del Pantà.
Tanmateix, si volem acostar-nos a la font de Mossèn Cinto Verdaguer, haurem de seguir pel carrer Torrent del Rovellò i trobarem la deu 290 metres més amunt.

Font de Mossèn Cinto Verdaguer. A finals de juliol de 2018, aquesta font està molt deixada i ara per ara no té cap encant.
La font queda enclotada per sota del nivell del carrer. Té una planta rectangular ampla a dos nivells, a la qual s'accedeix per unes escales. Quan raja, l'aigua brolla per un forat practicat a la paret frontal i cau a un bassal rectangular que queda per sota del nivell del terra que està pavimentat. 

Les parets que acullen la font son d'obra arrebossada amb ciment i pintades de color vermellós, a excepció de la paret frontal que està enrajolada amb mosaics que representen lletres. Totes les parets son rematades amb totxo vist.
Al capdamunt del frontal hi ha un mosaic amb el fragment d'un vers escrit pel poeta i dedicat a una font, diu així:

"... aprés trobem un replà
on descolguem i s'asseuen,
que hermosa la Font que hi ha !
que dolça l'aigua que hi beure ! ..."
Ara desferem els 290 metres fins el carrer del Pantà.

0,125Qm. 1,630Qm. Tombem a l’esquerra.

0,050Qm. 1,680Qm. Seguim a la dreta i uns metres més endavant deixem a l’esquerra, l’esglèsia de Santa Maria de Vallvidrera.
Encara que el temple està documentat des del 987, l'església actual es construí entre 1540 i el 1587, essent, tot i les modificacions del segle XVII, una clara mostra de la pervivència de la tradició gòtica en l'arquitectura catalana de tot el segle XVI. És de nau única i absis poligonal, i deu ser contemporani al campanar de planta quadrada que flanqueja el temple.
 S'hi accedeix a través d'un pati on es conserva encara el cementiri parroquial encerclat per un mur de tancament de pedra.
A finals de juliol de 2018, tot el conjunt està tancat i nomès puntualment, es pot accedir al cementiri.
Continuem recte cap a l’àrea de lleure.

0,230Qm. 1,910Qm  Area de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Creuem aquest espai i ben passat el restaurant arribem a la font de Santa Bàrbara.

0,100Qm. 2,010Qm. Font de Santa Bàrbara. Construcció de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s'ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal i acull la sortida d'aigües mitjançant un forat practicat a la part baixa. L'aigua cau a un gran enreixat metàl·lic per on desguassa. A la dreta hi ha una allargada planxa de ferro amb el nom de la font gravat i l'any de la seva restauració, 1993. 
La font antigament havia tingut varis noms, era molt senzilla, feta de totxanes i un tub per on brollava l'aigua que anava a parar a una pica quadrada. Era de molt abundant cabal i es formaven cues per agafar l'aigua amb garrafes, per que es considerava que tenia propietats medicinals i de qualitat excel·lent. A l'esplanada propera i abans que fora una àrea de lleure, hi havia una teularia i durant els anys 60 del segle XX es varen construir unes casetes per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera, aquest espai se'l coneixia per "Poblado de Santa Bárbara". Durant uns anys, algunes persones van creure haver vist una verge; aquesta creença va fer que s'instal·lés una petita imatge de la verge a la qual la gent oferia flors, plantes i ciris. Per aquest motiu, el nom popularment de la font va quedar com la font de Santa Bàrbara, i fins i tot, l'aigua es deia que era miraculosa. A finals de juliol del 2018, hi raja un bon doll d’aigua.
Ara pugem els quatre esglaons que hi ha al costat de la font i seguim a l’esquerra pel camí que voreja el torrent.

0.070Qm. 2,080Qm. Creuem el torrent per una passera i a continuación pugem unes escales.

0,050Qm. 2,130Qm. A peu de carretera, seguim a la dreta per un camí cap a la font de Sant Ramon.

0,130Qm. 2,260Qm. Obviem un camí que baixa a la dreta i continuem pel camí que planeja.

0,270Qm. 2,530Qm. Font de Sant Ramon. La font està composta per diversos elements. Sobre de tot hi ha una caseta de totxo vist, on hi ha un mosaic amb la imatge del Sant, molt deteriorada. La caseta està rematada amb una teulada en volta, també feta de totxana. Sota la caseta hi ha la mina, tancada per una porta de ferro. De la mina surt un tub de coure per on raja l'aigua, que va a parar a un petit estanyol amb pedrís central. Per a accedir a l'estanyol i a la surgència hi ha uns cinc esglaons allargats de pedra.  Font boscana, amb un parell de plataners al costat de la deu. A finals de juliol del 2018 la font raja. El seu nom prové del que era propietari dels terrenys on es situa, quan aquesta va ser construïda. 
Ara seguim amunt per aquest camí, anomenat Camí de les Nespreres.

0,360Qm. 2,890Qm. CAP de Vallvidrera. Just abans de sortir a la part urbana, trobem a l’esquerra un espai de “land art”
L'art de la terra és un moviment artístic que sorgí a finals dels anys 60 i principis dels 70, en el qual el paisatge i l'obra es troben inextricablement relacionats. Es refereix també a un art creat en la natura, utilitzant materials naturals com pedres, fulles, branquillons o terra
Les escultures no se situen en el paisatge, sinó que el paisatge és el mitjà de la seva creació. Sovint les obres es troben en espais oberts i són susceptibles de sofrir canvis i l'erosió pròpies de les condicions naturals.
Nosaltres continuem a la dreta pel carrer dels Reis Catòlics.

0,350Qm. 3,240Qm. El carrer es converteix en un camí de terra.

0,250Qm. 3,490Qm. Cruïlla de camins. Coincidim amb el GR-96, tot baixant a la dreta per una pista cimentada en sentit descendent.
0,185Qm. 3,675Qm. Pantà de Vallvidrera. Es troba a la capçalera de la riera de Vallvidrera, el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, i recull les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada.
La construcció del pantà de Vallvidrera començà el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua al  municipi de Sarrià. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m².
Realment és un espai molt xulo, molt a prop de Barcelona. A l’altra banda de la pressa, hi ha un peculiar bar on un capvespre d’estiu val molt la pena prendre quelcom.
Continuem tot creuant la passera que hi ha sobre la pressa del pantà i tot seguit baixem unes escales que trobem a la dreta.  També a la dreta, veiem una edificació que antigament era la casa del guarda i actualment és el Centre d’Interpretació del Panta de Vallvidrera.
0,175Qm. 3,850Qm. Arribem a un camí que ens creua. Continuem a l’esquerra.
0,050Qm. 3,900Qm. Mina Grott. És un túnel de quasi un quilòmetre i mig situat al terme municipal de Barcelona que connecta el Pantà de Vallvidrera amb la part baixa del barri de Vallvidrera, a prop de l'estació inferior del Funicular de Vallvidrera. La seva construcció es dugué a terme l'any 1855 per dur l'aigua del pantà fins a l'antic municipi de Sarrià.
Al començament del segle XX, un jove enginyer, presentà un revolucionari projecte que pretenia construir-hi una via de 0,60 metres i a la vegada ampliar la seva secció per a fer-hi passar un trenet destinat a traslladar els barcelonins que anaven a gaudir de la natura a la serra de Collserola. A la vegada el projecte assegurava la continuïtat del transvasament d'aigua des del pantà.
El 13 de juny de 1908 quedà tot enllestit i s'efectuà el viatge inaugural. Es tractava d'un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers, el vehicle disposava de dos carburers i per tot el túnel hi havia vuitanta bombetes de colors. L'èxit del trenet fou total, de fet prop de 40.000 persones van viatjar-hi durant el curt període en què va funcionar, pel que tant el Parc d'atraccions del Tibidabo com l'empresa explotadora del tren de Sarrià veien un fort competidor.
Les pressions i influències en contra de l'opinió popular van obligar que la instal·lació deixés de funcionar el 1909.  Anys després la mina entraria en un estat de quasi abandonament fins que les noves canalitzacions d'aigua la rescatarien de l'oblit per transportar novament aigua, aquest cop, però, en sentit invers, des de Barcelona fins a Sant Cugat del Vallès i Sabadell.
Continuem avall cap al Baixador de Vallvidrera.
0,230Qm. 4,130Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer Camí del Pantà.
0,125Qm. 4,255Qm. Cantonada Carrer Camí del Pantà/ Torrent del Rovelló. Continuem a la dreta tot creuant la carretera BV-1462 i ja serem a l’estació del Baixador de Vallvidrera. Inici i final de la sortida d’avui.
Per localitzar algunes fonts, he consultat la guia "Camins d'aigua". Passejada per 100 fonts de Collserola, d'en Miquel Tormos i Rami i editada per Desnivel Ediciones el març del 2007.
Per altra banda, les explicacions de la majoria de les fonts les he extret de  Encos
Properament, us tornarem a presentar una excursió de 8 fonts de Collserola, això sí, aquesta vegada farem més quilòmetres i una mica més de desnivell.