divendres, 12 de febrer de 2016

MONTNEGRE-CORREDOR XII. VOLTANT PEL DOLMEN DE LA PEDRA GENTIL.



Avui fem l'última entrada dedicada al Montnegre-Corredor que hem fet durant aquest darrer any. L'excursió d'avui surt de Vallgorguina on vam arribar fent la Marxassa aquest darrer mes d'octubre.
Aquest itinerari és especialment interessant per fer-lo amb canalla, doncs és curt, sense gaire desnivell i força distret. A més a més, trobareu el díptic descriptiu a l'oficina del Parc, al costat de l'inici del recorregut. Quant a la distància, discrepo, doncs ells parlen de 5 quilòmetres i jo crec que està al voltant dels 7 quilòmetres, més si volem sortir del centre del poble i fer les marrades de la font del Nel, el dolmen de la Pedra Gentil i l'esglèsia de Santa Eulàlia de Tapioles.
Es pot fer durant qualsevol època de l'any, tanmateix, cal evitar les hores centrals dels dies més calurosos de l'any i els dies molt ventats, doncs ens podia caure una branca al cap. Malgrat passar per tres fonts, porteu aigua, doncs desconeixem la potabilitat de les seves aigües i pot ser que les trobem eixutes.
Finalment, comentar que en general l'estat d'aquestes tres fonts és pitjor que fa 29 anys. 

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l'excursió d'avui des de la pista poliesportiva coberta de Vallorguina, situada al costat del Centre d'Informació del Parc. Caminem pel carrer de l'Esglèsia fins a trobar-nos la Carretera Nova.
0,050Qm. 0,050Qm. Carretera Nova. Creuem la carretera i girem a la dreta, direcció Sant Celoni.
0,350Qm. 0,400Qm. Girem a l'esquerra pel carrer Montseny.
0,080Qm. 0,480Qm. Girem a la dreta tot creuant la riera de Vallgorguina i trobem l'inici del sender local del Dolmen de la  Pedra Gentil (SL -C71). L'itinerari està senyalitzat amb fites verdes destacades amb color blau. En aquest sentit, està molt ben marcat i es molt difícil perdre's, per tant, avui no descriure el recorregut metre a metre.

Quan portem uns 175 metres caminant, deixem a la dreta una bassa en desús, a aquesta alçada, sobre el camí pel qual transitem hi ha la font del Forn.
L'any 1987, el llibre  Les fonts de Vallgorguina, descrivia aquesta deu de la següent manera, "Al terrer de Can Reixach , hi ha un galet de ferro que recull l'aigua de la mina i l'aboca a un pericó a 40 centímetres del terra. Des del pericó l'aigua passa per una canal fins arribar a una bassa que hi ha a 17 metres de la font. Té un cabal d'un litre cada 10 segons".

L'any 2016, nomès ens trobem la mina que està oberta i totalment abandonada, a sobre de la font encara resta el seu nom fet amb ceràmica. Entre la vegetació del voltant predominen els plàtans. Tanmateix, preocupa la deixadessa de l'indret, més quan des del blog 
 http:\\ www.senderismedestarpercasa.blogspot.com.es  el juny del 2010 ens mostraven una font del Forn que treia un bonic fil d'aigua.

Tornem a la pista principal i continuem seguint les marques del sender local. En aquest primer tram el camí és molt pla i molt còmode.

Quan portem uns 1875 metres caminant en un tram de forta pujada, trobem a l'esquerra un corriol i una fita que ens indica cap a la Font del Nel. Cent metres més enllà i després d'haver creuat un torrent, arribem a la font.
L'any 1987, el llibre Les fonts de Vallgorguina, descrivia aquesta déu de la següent manera, "La font es troba a la rodalia de Can Sumana, sota la mina Mena. L'aigua neix sota una pedra i es recull en un pericó. Raja pel galet de ferro a 30 cm. del terra. La vegetació del voltant són plàtans, avellaners, castanyers, alzines i pins pinyoners. Té un cabal d'un litre cada 25 segons"

29 anys més tard, la font i el seu entorn continuen pràcticament igual, nomès hi detectem dos canvis, el galet de ferro està a uns 50 cm. de terra i per tant, podria ser que hi haguès hagut alguns treballs de conservació posteriors a l'edició de llibre i per altra banda, a principis del  2016 no raja ni una gota d'aigua. Tanmateix, venim d'un periòde de sequera on fa tres mesos que pràcticament no ha plogut i aquest fet podria ser circumstancial.
Desfem aquests últims 100 metres i tornem a la pista principal tot continuant pel SL.

Ben bé un quilòmetre més endavant, trobem a l'esquerra, el Suró d'en Duran, una alzina surera de 17 metres d'alçària i 3 metres de diàmetre, d'aspecte majestuós i senyorial. Al seu tronc, s'hi pot observar el treball dels peladors al llarg dels anys. Uns metres més endavant, arribem a una cruïlla, a la dreta, nomès 225 metres més enllà tenim el dolmen de la Pedra Gentil.

El dolmen de la Pedra Gentil, és una construcció megalític formada per 7 lloses clavades verticalment al damunt de les quals es troba la pedra de coberta.  Actualment, desconeixem quin era l'aspecte original. Gràcies a la documentació escrita, sabem que l'any 1855 va ser restaurat pel senyor Josep Pradell, propietari de la finca on es troba ubicat. El dolmen d'uns 4000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.
Diu la tradició que aquest indret era lloc de trobada de les bruixes de la costa. Els pescadors del Maresme creien que les bruixes s'aplegaven al seu entorn, on havien de donar compte de la seva conducta bruixesca.

Ara baixem del turonet on està el dolmen i refem el camí fins trobar de nou les marques del SL.
Cent metres més enllà, trobem una senyal que ens indica cap a l'esglèsia de Santa Eulàlia de Tapioles. Malgrat que hem de sortir del camí, val la pena, fer-ho doncs, fer aquesta marrada nomès ens allargarà l'excursio uns cinc-cents cinquanta metres.

El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'esglèsia, el cementiri i una casa. L'edifici religiós és d'una sola nau. Té la façana amb una porta i al damunt un ull de bou. Al costat hi ha un campanar de tres cossos, el primer quadrat, el segon amb arestes que formen un octògon i el tercer amb quatre obertures per a les campanes. El corona un cos de mitja esfera. L'esglèsia actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII. Actualment l'estat de tot el conjunt és força ruinós.

Tornem a la pista principal i continuem pel SL. que ens porta fins a Can Pradell de la Serra, masia d'estil senyorial amb façana esgrafiada i una elegant galeria d'arcades, va ser reconstruit de tal manera durant el segle XIX. Com a curiositat, destacar que les estances principals de la casa estan decorades amb temes diversos, en els menjadors les pintures són dedicades als descobridors d'Amèrica (Colón, Pizarro, Magallanes...), en els dormitoris hi ha escenes de Can Pradell i visions de ciutats del món com Sant Petersburg, el Caire, Bétlem...) 

A més a més, davant de la magnífica pallisa, ara convertida en restaurant, hi ha la Font de Can Pradell, l'any 1987, el llibre Les fonts de Vallgorguina, en feia la següent descripció, "Un monument de pedra i obra de base irregular, amb una cúpula semiesfèrica i coronada per un pilar de pedra de granit tallada. Un galet trencat de ferro aboca l' aigua a una pica de pedra i d'aquí passa a un safareig adossat al monument. El safareig té dues rentadores de pedra i un abeurador ramader. Té un cabal d'un litre cada 12 segons.
Actualment, malgrat que el safareig es conserva en força bon estat, no sabem veure ni la cúpula semiesfèrica, ni el pilar, doncs encara que des del galet va degotant l'aigua, no li  aniria gens malament una mica d'arranjament.

Continuem cap a la solella de  Can Clarens, on trobem la casa de colònies i a partir d'aquí en un ràpid descens es trobem davant del pont de la riera de Can Vilar que creuem. Girem a l'esquerra pel carrer asfaltat i tres-cents metres més enllà arribem a la Carretera Nova, la creuem i ja som al carrer de l'Esglèsia, on hi ha el Centre d'Informació del Parc i la Pista Poliesportiva Coberta, inici i final de la sortida d'avui.

Per fer aquesta entrada, he extret informació del llibre "Les fonts de Vallgorguina" de Jaume Mora i altres i editat l'any 1987, la pàgina web de l'Ajuntament de Vallgorguina i el díptic Descobrim l'entorn de Vallgorguina "El dolmen de Pedra Gentil" 

La setmana vinent, farem la primera entrada dedicada als Cingles de Bertí, doncs aquest 2016 els hi dedicarem dotze entrades.