dilluns, 6 d’abril de 2015

MONTNEGRE - CORREDOR IV. ARENYS DE MAR - PUNTA DE LA TORDERA


La Punta de la Tordera 

Avui hem caminat arran de mar, hem creuat un munt de rieres que neixen i recullen les aigües del Montnegre i les porten fins el mar i finalment hem arribat a la Punta de la Tordera que neix al Montseny, però la seva conca també abraça el Montnegre.
La sortida d’avui té una llargada de gairebé 26 quilòmetres però un desnivell  inapreciable, doncs sempre anem seguim la línea de la costa. En aquest sentit, des de Calella és molt recomanable fer-ho amb canalla i bicicleta. El tram que recomanem fer amb bicicleta el resenyem en color lila.
La millor época per fer-ho és a principis de la primavera, doncs podrem gaudir d’unes temperaturas molt suaus i així donar la benvinguda al bon temps. 
Quan hem començat a caminar la intenció era arribar fins a La Palomera, a Blanes, però aquests darrers dies degut a les pluges, la Tordera ha fet una crescuda i no ha sigut possible creuar la Tordera a gual, doncs baixava molta aigua.
Fent aquesta ruta també veurem que a pràcticament totes les desembocadures de les rieres, comencen rutes que ens pugen fins a diferents indrets del Montnegre, per tant, de ben segur properament seguirem algun d’aquests itineraris.
Finalment, durant tot el recorregut tenim facil accés al transport públic, doncs durant el recorregut passem a tocar de sis estacions de tren.
L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’Arenys de Mar creuem a l’altra banda de la NII i ara continuem a la dreta, direcció Girona. En aquest tram la NII s’anomena PLatja de J.B. Cassá.
0,150Qm.0,150Qm. Cantonada de la riera d’Arenys. Creuem la NII i la via del tren pel pas soterrani que ens porta fins la platja.  Creuem la riera d’Arenys a gual i accedim al parquing del port d’Arenys. Continuem per un camí de terra que va paral.lel al parquing. En dies de pluja no és recomanable passar per aquest pas soterrani.
0,200Qm. 0,350Qm. Som a tocar dels amarradors, seguim les indicacions cap a la platja del Cavaió, tot passant per davant del Mont Calvari.
0,250Qm. 0,600Qm. Seguim pel carrer que passa entre el club naútic i el Mont Calvari. En aquest tram estem seguint la ruta del Rials d’Arenys.
0,450Qm.1,050Qm. Platja del Cavaió. Continuem direcció Canet.
0,200Qm. 1,250Qm. Deixem a l’esquerra el rial de la Serp. En aquests moments, deixem de seguir la ruta del Rials d’Arenys. Nosaltres continuem recte.
1,225Qm. 2,475Qm. Passem a a l’alçada de l’estació de Canet de Mar. Nosaltres seguim pel passeig Marítim, direcció Sant Pol. Uns metres més endavant per sobre d’un pont de fusta creuem la riera de Canet.
0,820Qm. 3,295Qm. Club Vela de Canet. Continuem pel camí de terra que marxa davant nostre.
0,350Qm. 3,645Qm. Arribem a una platja. Continuem recte fins el final de l’espigó, el passem (sense cap tipus de dificultat)  i continuem caminant per la següent platja.
0,850Qm. 4,495Qm. Camí paral.lel a la via. Cal anar en molt de compte, doncs en algun tram nomès estem a uns 3 metres de la via del tren, sense cap tipus de protecció.
0,550Qm. 5,045Qm. Cal acostar-nos fins a 1,5 metres de la via o bé passar per sobre d’unes velles travesses. FEM UNA COSA O L’ALTRA CAL ESTAR MOLT ATENT, TANMATEIX NOMÈS SÓN 50 METRES.
0,050Qm. 5,095Qm. Camí més fressat, seguim direcció Sant Pol.
1,000Qm. 6,095Qm. Caminant per la platja arribem a la riera de Sant Pol, pel pas inferior creuem les vies del tren i sortim al carrer del Consolat de Mar.
0,275Qm. 7,370Qm. Tombem a la dreta pel carrer Nou.
0,125Qm. 7,495Qm. Arribem a la plaça de l’Estació. Continuem caminant pel Carrer Nou.
0,050Qm. 7,545Qm. Girem a la dreta pel carrer Ferrocarril. Hem d’anar en compte al creuar el pas a nivell i una vegada l’hem creuat seguim pel Passeig Marítim direcció nord. El passeig marítim rep el nom de l’avinguda del Dr. Furest.
0,400Qm. 7,945Qm. S’acaba aquesta avinguda i a l’esquerra trobem unes escales per les quals pugem fins el capdamunt de la boca nord del túnel de Sant Pol. Sortim a la NII i continuem per la vorera direcció Calella.
1,000Qm. 9,045Qm. Roca Grossa. Estem davant d’un dels pocs paisatges de penya-segats del Maresme.  El nostre camí gira a la dreta cap al mar.  
0,100Qm. 9,145Qm. Cruïlla. Nosaltres seguim pel vial que passa per sota el pont.
0,500Qm. 9,645Qm. A l’alçada del far de Calella trobem unes escales que baixen a la platja. El Far de Calella es troba situat al cim d’un promontori d’uns 50 metres d’altitud. Al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa artillada, que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates argelins. L’actual edifici data del 1859 i abans que la llantera fos electrificada s’havia utilitzat com a combustible parafina i petroli i anteriorment oli a pressió. Actualment, la seva llum es pot veure des de 35 milles de distància. Ara baixem per les escales fins enllaçar amb el passeig marítim de Calella.
0,750Qm. 10,395Qm. Creuem la riera de Calella. Continuem pel passeig marítim, anomenat Manuel Puigvert,  cap a Pineda.
0,900Qm. 11,295Qm. Passem a l’alçada de l’estació de Calella. Seguim recte.
0,150Qm. 11,445Qm. Davant nostre hi ha el cementiri de Calella. El nostre camí gira a la dreta cap al mar.
0,550Qm. 11,995Qm. A l’esquerra trobem una petita capelleta dedicada a la Verge del  Carme. Continuem endavant.
0,900Qm. 12,895Qm. Creuem la riera de Pineda per sobre un pont de fusta. Seguim cap a Malgrat de Mar.
0,700Qm. 13,595Qm. Passem a l’alçada de l’estació de Pineda.
0,350Qm. 13,945Qm. Deixem a la dreta la platja dels Pins, un bonic indret amb pins i eucaliptus. En aquest tram entre entre Pineda i Santa Susanna el paisatge s’obre molt i a l’esquerra tenim una bona perspectiva del Montnegre esquitxat d’urbanitzacions.
0,750Qm. 14,695Qm. A la dreta trobem un bunquer de la Guerra Cívil.  Aquest fort, construït el 6 d’octubre de 1938 per les brigades, és de formigó armat i està situat sobre una base de pedra. A l’interior s’hi accedeix per un passadís que presenta a mà dreta un petit armari. L’espai central té una superfície més elevada que correspon a l’emplaçament de la metralladora. Les parets que miren a la costa tenen dues boques de foc i observació.L’objectiu de la seva construcció va ser defensar-se del perill de bombardejos, que provenien tant d’atacs aeris per part de l’aviació feixista italiana, com de possibles desembarcaments franquistes.

A partir de l’agost de 1937, al llarg de la Costa del Maresme i a la resta de l’Estat, el govern de la República i l’Exèrcit Popular van realitzar importants obres de fortificació de defensa. Santa Susanna, aleshores Montagut de Mar, tenia dues fortificacions: una de més gran situada estratègicament prop de la riera (desapareguda per l’erosió del mar), i aquesta altra a la Platja de les Dunes.

Passada la Guerra Civil, durant els anys 40, l’Exèrcit va mantenir aquesta estructura com a destacament d’observació per defensar-se d’una possible invasió aliada. Durant la dècada dels cinquanta, es va convertir en habitatge de famílies d’immigrants arribades a Catalunya. Posteriorment, va anar quedant en l’oblit, fins que durant la primera dècada d’aquest segle, aquest bunquer es va declarar bè cultural d’interès local.
Tornem al camí i continuem cap a Santa Susanna.

0,600Qm. 15,295Qm. Creuem pel pas soterrani que trobem a l’esquerra i posteriorment girem a la dreta.

0,050Qm. 15,345Qm. Estació de Santa Susanna. Torre Plana. Aquesta era  una torre de guaita utilitzada per veure venir els pirates que volien atacar el Maresme. Aquest sistema defensiu es va anar consolidant cap a la segona meitat del segle XVI i va quedar completat a començaments del     s. XVII. Per tal que aquestes edificacions fossin realment eficients calia una bona comunicació entre elles i també un bona organització de la defensa i dels serveis de vigilància. També calia tenir gent a disposició per preparar-se quan es produïa l’atac. Les torres estaven provistes d’aigua, queviures i també d’armament, armes senzilles però també peces d’artilleria.

La Torre Plana era una torre de primera línea i per tant era una torre amb canons  que servien per prevenir de l’atac abans que es produís el desembarcament.
Les generoses dimensions d’aquesta torre, i també del seu talús, ens fan pensar que també era destacable per la seva alçada.

Actualment, a l’interior hi ha les dependències de Rodalies. Desprès de la parada dels taxis, creuem pel pas de vianants i seguim cap a Malgrat de Mar per un ampli passeig.

1,850Qm. 17,245Qm. Cantonada del Passeig Marítim amb l’avinguda dels Païssos Catalans. Creuem pel pas soterrani i girem a l’esquerra cap a la Punta de la Tordera.

0,400Qm. 17,645Qm. Creuem la riera de Palafolls. Continuem recte.

0,300Qm. 17,945Qm. Deixem a l’esquerra l’estació de Malgrat. Continuem endavant. Durant aquest proper tram, el nostre camí deixa a la dreta un polígon industrial i a l’esquerra una platja on s’estan intentant recuperar les dunes. S’anomena Camí de la Pomereda.

2,800Qm. 20,745Qm. Malgrat que les indicacions ens porten cap a l’espigó que hi ha a la dreta del camping, a finals de març de 2015 aquest indret està molt brut i inclús és perillòs per la proximitat a l’aigua. Per tant, discretament nosaltres entrem en el camping i uns metres més endavant sortim a la platja.

0,150Qm. 20,895Qm. Punta de la Tordera. A principis de primavera del 2015 és imposible creuar la Tordera per accedir a Blanes. En aquest sentit,  el règim del curs d'aigua és totalment pluvial, amb total dependència al règim de pluges, el que ha determinat una gran irregularitat estacional i anual. El cabal natural seria permanent, malgrat un estiatge marcat els estius.

Per tant, és força habitual que tota la llera del riu estigui seca o bé que en el tram final es formi una llacuna tancada per la barra de sorra ran de mar i nomès quan hi ha crescudes (com a començaments d’aquesta primavera) es trenca aquesta barra per deixar abocar l’aigua al mar.

El delta que forma la Tordera a la seva desembocadura té una extensió d’uns 8 quilòmetres quadrats i constitueix un espai d’especial interés per ocells migratoris que utilitzen el “Riu i els Estanys de la Tordera” com a punt de refugi i repòs. Com avui no podem creuar cap a Blanes, tornarem cap a Malgrat per l’Eix Est del Camí de la Tordera i així farem una ruta circular sense haver de tornar pel mateix camí.

0,200Qm. 21,095Qm. Desemboquem a la porta del Camping La Tordera, nosaltres continuem recte. Des d’aquest camí tenim una panoràmica molt bona del Castell de Palafolls i al darrere del Montseny amb el Turó de l’Home i les Agudes. En aquest tram, hem d’anar en compte, doncs anem per un vial asfaltat amb una mica de trànsit, doncs és l’accés principal al camping.

1,100Qm. 22,195Qm. Girem a l’esquerra.

0,750Qm. 22,945Qm. Carretera que ens creua. Creuem i seguim recte cap a Malgrat.

1,300Qm. 24,245Qm. Creuem la via del tren per un pas inferior i posteriorment sortim a una rotonda i continuem per un pas de vianants que trobem en un vial que tornaria a creuar la via del tren. Pugem per unes escales de fusta i creuem una petita placeta i tot seguit marxem recte pel carrer Camí del Pla.

0,700Qm. 25,045Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de la Llibertat.

0,200Qm. 25,245Qm. Girem a la dreta pel carrer del Caporal Fradera.

0,225Qm. 25,470Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,300Qm. 25,770Qm. Girem a la dreta pel Passeig de Llevant.

0,200Qm. 25,970Qm. Estació de tren de Malgrat de Mar. Final de l’excursió d’avui.

Properament, parlarem del corb marí.