GR-83. 11a ETAPA REFUGI DE CORTALETS- PRADA DE CONFLENT. LES FONTS URBANES DE BADALONA

                         
                              La font de la plaça Pau Casals

Segurament a primera vista és difícil relacionar aquesta etapa amb les fonts urbanes de Badalona, però si tenim en compte que ja portem un any caminant per aquest Camí de l'Exili, no serà difícil entendre que el nexe d'unió entre Prada de Conflent i Badalona serà un d' aquests catalans que van tenir que creuar la frontera quan a finals de gener de 1939 els franquistes entràven a Barcelona.

Pompeu Fabra va viure 27 anys a Badalona, des del 1912 fins el 1939, l'última casa on va viure està ubicada al carrer de la Mercé número 34 i malgrat que ell era fill de Gràcia, la ciutat de Badalona el va declarar fill adoptiu el 1934.

Una vegada Pompeu Fabra va arribar a França va residir a París, Montpellier, Perpinyà i a Prada de Conflent on està enterrat. Entre setembre de 1945 i gener de 1948 va ser conseller de la Generalitat a l'exili.

L'itinerari d'avui passarà per set fonts urbanes que ja hi eren quan en Pompeu Fabra vivia a Badalona i qui sap, si algún dia va beure de les aigües.

Casualment aquesta és una ruta plena d'efemèrides sense ser buscades, aquest any fa 100 anys que Pompeu Fabra va arribar a Badalona, també fa 100 anys que es va inaugurar la font del carrer Eduard Maristany i 125 anys que va començar a rajar la font del carrer Sant Bru.

La ruta d'avui és lineal, sortirem de l'estació de RENFE de Sant Adrià del Besós i arribarem a l'estació de RENFE de Badalona. Té una llargada de 6,3 quilòmetres i un desnivell gairebé inapreciable.

0,000Qm 0,000Qm. Sortim de l'estació de Sant Adrià del Besós, direcció Badalona pel carrer Eduard Maristany, deixant a la dreta les Tres Xemeneies.

1,250Qm. 1,250Qm. Arribem al port de Badalona. Continuem endavant.

0,600Qm. 1,850Qm. Malgrat que sortim de la Marina de Badalona, continuem recte pel carrer Eduard Maristany.

0,250Qm. 2,100Qm. Font a Eduard Maristany. A la paret est del pont que uneix el barri del Progrès amb el Passeig Marítim i la platja per sobre la via del tren, trobem aquesta font.
Eduard Maristany va ser el director de la Companyies de Ferrocarrils de Madrid, a Saragossa i a Alacant i de Tarragona a Barcelona i França.
La font actualment no raja.  Està en una petita bòveda i hi ha la imatge d'un home d'origen indígena i el forat per on queia l'aigua queda a l'alçada de la boca. Al capdamunt de la imatge hi ha un cercle amb les xifres "1912" que indiquen l'any de construcció de la font. La pica és de pedra i té forma semicircular. Finalment, per sobre de la font hi ha una inscripció on explica que "las pasaderas fueron construidas según convenio entre la Compañia de Ferrocarriles y el Ayuntamiento de Badalona, según normativa..." Fa cent anys sembla ser que el català estava tant o més fotut que ara. Per sobre d'aquesta inscripció hi ha dos escuts que desconec de qui són i quin significat tenen. Per lògica haurien de ser l'escut de Badalona i de la Companyia de Ferrocarrils, peró l'actual escut de Badalona no té res a veure amb cap d'aquests dos escuts. Si algú em pot resoldre aquest dubte, us ho agraïria.

Ens dirigim cap a la platja.

0,050Qm. 2,150Qm. Passeig Marítim. Girem a l'esquerra en direcció al pont del Petroli.

0,330Qm. 2,480Qm. Arribem al Pont del Petroli. És sens dubte un dels símbols de Badalona. Aquest vell pantalà que antigament s'utilitzava per la descàrrega d'hidrocarburs, té una llargada de 250 metres, 210 dels quals entren en el mar. Cal destacar, que sota seu hi ha un ecosistema únic al litoral català. Tanmateix, una vegada el pantalà va deixar de fer la seva funció, moltes espècies van començar a habitar entre el ciment i la ferralla dels seus pilons. En part, gràcies a aquest fet es va evitar que s'enderroqués en els primers anys d'aquest segle. Posteriorment, es va remodelar i des de juny del 2009 està obert al públic i ara una escultura del "Mono de l'Anís" ens dóna la benvinguda quan hi accedim.
Continuem recte, pel Passeig Marítim cap al centre de Badalona.

0,550Qm. 3,030Qm. Just davant l'estació creuem un pas de vianants. Continuem recte tot passant al costat de la Piscina Municipal i el Club Natació Badalona.

0,200Qm. 3,230Qm. A l'esquerra passem pel pas soterrani sota la via del tren que ens portarà fins la Rambla. Girem a la dreta.

0,200Qm. 3,430Qm. Passem al costat del monument de Roca i Pi. Continuem recte.

0,200Qm. 3,630Qm. Cantonada carrer Santa Madrona (La Rambla) amb el carrer d'en Prim.
                                   Font de Roca i Pi. A la nostra esquerra a tocar de la via, podem veure una escultura de dos nens que estan jugant a saltar i parar. Desconec si aquesta escultura o un original igual, és la que estava al capdamunt de la font de Roca i Pi.
La Festa Major de 1921 va ser el moment escollit per inaugurar aquesta font que estava situada a la cantonada entre el carrer de Mar i la Rambla. L'escultor que va fer aquesta peça va ser en Josep Campeny i simbolitza a dos vailets en ple joc de saltar i parar.
De fet aquesta font estava a molts pocs metres de la casa on va viure els últims anys Vicenç Roca i Pi, comerciant que va arribar a Badalona el 1837 i que va ajudar als pobres des de la seva arribada i que després de la seva mort els hi va deixar un important llegat en forma de terrenys i inmobles.

A la dècada dels 80, trobàvem la font de Roca i Pi a tocar del seu monument i malgrat que l'escultura era la mateixa, l'estructura de la font havia canviat totalment.

Actualment, només ens queden els vailets, això sí, en un Dominical del Diari de Barcelona del 24 de gener de 1988, (pàg 164-165) es poden veure dues fotografíes de la font, una de principis dels anys 20 i l'altra de finals dels 80. Aquest document el podem consultar a Can Casacuberta.

Continuem per la Rambla, direcció Montgat.

0,425Qm. 4,055Qm. Girem a l'esquerra pel carrer Joan Peiró.

0,060Qm. 4,115Qm. Font de la Plaça de Casagemes. Aquesta és una font octogonal amb quatre sortidors feta de pedra i coronada amb un caputxó en forma de mig ou. Actualment només funciona una aixeta.  La vaig trobar gairebé per casualitat i no n'he trobat cap referència enlloc.
La plaça de Casagemes, situada on hi havia la masia anomenada de Cal General, propietat de la família Casagemes, té forma semicircular, perquè en uns moments representava el límit de la urbanització de Badalona pel cantó de llevant.
Continuem amunt pel carrer Joan Peiró.

0,150Qm. 4,265Qm. Carrer Sant Bru. Girem a la dreta.

0,080Qm. 4,345Qm. Font a Roca i Pi o del carrer Sant Bru. Aquesta font que data del 1887 està a la façana del parc de Ca l'Arnús i realment és molt austera. La font està situada en una petita capelleta, el sortidor és una aixeta de polsador que està sobre un fons encimentat i l'aigua cau en una pica semicircular amb una petita reixa. Al damunt de la font, en un òval hi ha una imatge de Roca i Pi.
Entrem al parc de Ca l'Arnús per l'avinguda a banda i banda flanquejada per plàtans.

0,100Qm. 4,445Qm. Arribem a una gruta. Girem a l'esquerra pel camí que puja lleugerament.

0,050Qm. 4,495Qm. Tombem a la dreta per un camí que baixa a l'esquerra.

0,030Qm. 4,525Qm. Bifurcació. Continuem pel camí del mig en lleugera baixada, obviant els camins que ens menen a banda, el camí passa entre uns plàtans.

0,100Qm. 4,625Qm. Abans de l'últim plàtan girem a l'esquerra i baixem unes escales.
                                    Font de Ca l'Arnús. Sobre una paret de ciment, s'ha construit amb pedra un entorn on l'aigua cau des de dalt un sortidor que no veiem i llisca entre les pedres que formen petits saltants. Sens dubte és una font típica d'un jardi romàntic del segle XIX. Segurament l'aigua segueix un circuit tancat i per tant sempre és la mateixa aigua la que cau a la "banyera" semicircular que hi ha a sota. Hi hauria la possibilitat que aquesta aigua vingués de la mina de Ca l'Arnús.
Avui només hem creuat el parc de Ca l'Arnús i Can Solei, però caldrà fer-hi una altra visita per veure i parlar del seu castell, del llac, de la Torre del Rellotge...
Girem a l'esquerra pel camí que surt del petit estany que hi ha davant la font, vorejant per les palmeres que deixem a la dreta.

0,125Qm. 4,750Qm. Sortida del Parc. Cantonada carrer Mendez Nuñez amb carrer La Seu d'Urgell. Continuem per Mendez Nuñez.

0,100Qm. 4,850Qm. Enllacem amb el carrer Germà Juli que posteriorment es converteix en Via Augusta.

0,150Qm. 5,000Qm. Creuem per passar a la vorera del Museu de Badalona. Passem pel costat del museu i cinquanta metres més endavant girem a la dreta pel carrer del Temple.

0,080Qm. 5,130Qm. Plaça de Barberà, just davant de l'esglèsia de Santa María. Seguim pel passatge que deixa l'esglèsia a l'esquerra.

0,050Qm. 5,180Qm. Girem a l'esquerra pel carrer de Dalt.

0,080Qm. 5,260Qm. Girem a l'esquerra pel carrer de Vilamajor i uns metres més endavant arribem a la plaça de la Constitució.
                                   Font de la Plaça de la Constitució. Aquesta plaça era el centre neuràlgic de la Badalona antiga, de fet fins el segle XIX hi havia la casa consistorial.  La font situada en el centre de la plaça te dues aixetes amb les corresponents piques. Quant a la decoració, sobre una columna blanca, a diferents alçades la rajola blanca i blau marí fa un escacat i al capdamunt, la font és rematada amb un test de ferro colat i una pamela vegetal actualment una mica pansida.
Ara continuem pel carrer Barcelona.

0,080Qm. 5,340Qm. Girem a l'esquerra pel carrer de Sant Sebastià.

0,070Qm. 5,410Qm. Arribem a la Plaça Pau Casals.
                                   Font de la Plaça Pau Casals. La font, obra de l'arquitecte badaloní Joan Amigó, fou construïda l'any 1922. Està feta de pedra amb algun petit detall de rajola. Té dues aixetes i les piques des del frontal semblen cubells. Al capdamunt està coronada amb un test de ferro colat i una atzavara una mica moixa.
Marxem pel carrer de Sant Sebastià, en sentit descendent.

0,080Qm. 5,490Qm. Girem a la dreta pel carrer de la Costa.

0,040Qm. 5,530Qm. Creuem Via Augusta i girem a la dreta. Cinquanta metres més endavant, tornem a girar ara a l'esquerra pel carrer Sant Anastasi.
0,100Qm. 5,680Qm. Plaça de la Vila. Continuem en lleuger sentit descendent pel carrer de Mar.
0,180Qm. 5,860Qm. Girem a la dreta pel carrer Pietat.
0,120Qm. 5,980Qm. Carrer Martí Pujol. Creuem i quan som a l'altra vorera, girem a l'esquerra.
0,300Qm. 6,280Qm. Estació de RENFE de Badalona. Final de la sortida d'avui.

A l'octubre de 2011 us parlava de les 19 fonts de muntanya de Badalona, posteriorment el mes de febrer d'aquest any incorporàvem 14 mines i avui hem afegit 7 fonts que en un principi havíen de ser 4. En cap cas m'atreveixo a donar per tancada la llista de fonts i mines de Badalona i menys si volem comptar-hi altre tipus d'elements hidrològics com podien ser el safareig del carrer d'en Pujol i la Torre de l'aigua o el llac del Parc de Ca l'Arnús.
Per altra banda, un altre día també parlarem de les fonts de ferro colat model "Badalona" dissenyades per en Domènech i Muntaner i que segurament encara en trobarem alguna.

Per fer aquesta entrada he extret informació de:

-Les mines de la Serralada de Marina (Volums I i I) d'Enric Porcel i Francesc Alfambra publicats els anys 2000 i 2004 i editats pel Grup d'Espeologia de Badalona.

-Badalona, Badalones. de Joan Argenté. Editat per l'Ajuntament de Badalona l'any 2004.

-Badalona Camina. Rutes a peu per la ciutat. d'Enric Ferreras. Editat per l'Ajuntament de Badalona el març de 2006.

-Diari de Barcelona. Dominical del 24 de gener de 1988 (pàg- 164 i 165)

Avui hem descrit la última etapa d'aquest Camí del Nord o de l'Exili. El setembre de l'any passat vam començar a Mollet amb l'etapa 0 i a l'octubre ja érem a Mataró on realment comença el GR-83. Si volguéssim tornar a la Mediterrànea a l'alçada de Banyuls de Marenda ens caldrien 4 etapes més, totes elles per la Catalunya Nord. Algun dia potser posem fil a l'agulla.
Ara els propers tres mesos parlarem de tres vies romanes que hi ha a les nostres contrades.
1.La via romana del Capsacosta.
2.La via Augusta
3.La via romana de Parpers.


Properament, parlarem de les riuades de setembre de 1962 al Vallès.