EL CHARTREUSE

                                      El Chartreuse verd

El juliol de l'any passat vam fer la primera aproximació a la Cartoixa de Montalegre de la mà d'en Màrius Serra i la seva novel.la "Mon Oncle".
La trama del llibre gira al voltant d'una recerca vertiginosa del manuscrit del licor de Chartreuse que el.laboren els cartoixans de la Grande Chartreuse des de 1605.

Actualment la recepta dels licors, només la coneixen tres monjos i quan un es mor, els  dos que queden vius li traspassen la informació a un tercer. Tanmateix, a l'etiqueta de l'ampolla només diu que porta alcohol, sucre, aigua i substàncies vegetals.
De fet sabem que el número d'aquestes herbes és 130, però no existeix patent de la recepta i per tant el secret el tenen en el monestir de la Grande Chartreuse.

Aquest monestir està a les montanyes Chartreuse al nort de Grenoble i va adoptar el nom de "Chartreuse" pel fet de trobar-se ubicat en aquest entorn. Aquest mot en català vol dir cartoixa i tots els monestirs que l'ordre va anar obrint arreu, van esdevenir Cartoixes i els seus monjos cartoixans.

Tornant al licor, sabem que actualment s'el.labora a Voiron, a unes destil.leries que només estan a uns 25 quilòmetres de la Grande Chartreuse, però també hem de saber que el 1903 els cartoixans són expulsats de França i que per seguir el.laborant el licor obren una destil.leria a Tarragona, al barri del Serrallo,  on es va fabricar fins el 1989.

Tot i que ara es comercialitza com un licor d'herbes per prendre tot fent la sobretaula després d'un àpat, el segle XVIII els monjos van concebre l'elixir vegetal de 71 graus, com un tònic per conservar la salut i allargar la vida.
Ara mateix els dos productes que més es vénen són el Chartreuse Verd de 55 graus i el Chartreuse Groc de 40 graus, més suau i amb un sabor lleugerament dolç.

Segons l'obra d'en Serra, la recepta secreta la podíem haver tingut per aquestes contrades, del cert només sabem que tenim l'única comunitat cartoixana de Catalunya i un tresor que algun día podrem descobrir.

Properament parlarem de Pompeu Fabra i les fonts urbanes de Badalona.