De Santa Coloma de Gramenet a Tiana
De la Font de l'Alzina a la Font de Sant Bru
Del Puig Castellar a la Cartoixa de Montalegre
D'en Virgili a la Sal
De la Divina Comèdia al Chartreuse
Del Gratacel a Mon Oncle
De l'Eusebi al Canut
Del poeta al narrador
De Màrius Sampere a Màrius Serra
Avui fa 13 mesos us vaig dir que llegiria "El gratacel" d'en Màrius Sampere i tot i que l'he començat, malauradament no m'ha enganxat. Segurament, és una obra boníssima, en cap cas intentaré fer cap crítica, perquè simplement sóc un lector que l'únic indicador que tinc per dir si un llibre m'agrada, és tenir la necessitat d'acabar el llibre o no, quan he llegit les primeres 80 o 100 pàgines.
I en el cas d' El gratacel, fa mesos que tinc el punt de llibre a la pàgina 76.
Tanmateix en Salva Redón en el seu blog la Pistola d'Einstein fa la següent sinopsi del llibre.
El gratacel narra la història d'un viatge en ascensor per un gran edifici que és una metàfora de la vida. Cada planta equival a un episodi de l'existència, abocant el lector a una reflexió sobre les grans obsessions tan reconeixibles en la trajectòria creativa de l'autor, mitjançant les situacions que afrontarà el personatge central en funció d'unes parades de l'ascensor determinades per l'atzar.
El protagonista és un alter ego de Sampere, de nom Eusebi, a qui acompanya un guia anomenat Virgili, per tal de trobar-se amb el funcionari Z, un ésser de clares reminiscències kafkianes. Les referències a la Divina Comèdia de Dante, són evidents més enllà de la coincidència en el nom del guía, doncs l'edifici esdevé una mena d'infern laberíntic amb dependències i personatges que interceptaran contínuament l'itinerari del protagonista.
I amb l'afany de descobrir la relació dels escriptors amb la Serralada, un Màrius em va dur a l'altre Màrius i quan vaig començar "Mon Oncle" de Màrius Serra, ja no l'he pogut deixar.
L'escriptor barceloní barreja la família, la Cartoixa, els fets succeïts a la Serralada de Marina l'estiu de 1994, el viatge iniciàtic d'un adolescent, la Sal, la Bruna, els lloros, Menorca, mossèn Baptista... i cadascú és un ingredient d'aquesta novel.la que esdevé una recerca vertiginosa del manuscrit del licor Chartreuse i on cada veritat amaga un nou misteri.
A partir d'ara, els propers mesos aniré parlant de les paraules, dels escenaris, de les fonts... de Mon Oncle. A partir d'ara part de Tiana, és territori Màrius Serra.
La propera setmana parlarem d'una nova Gramàtica del Caminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada