diumenge, 31 de juliol de 2011

CAMINS DE VALLROMANES XI: EL DOLMEN DE CAN GURRI.

El dolmen de Can Gurri.

Avui descobrirem camins i corriols nous, parlarem per primera vegada del dolmen de Can Gurri combinat amb una revisió de les fonts del Llorer, Gurri, fonteta de Can Gurri i Can Barbeta, així com de tot allò que les envolta.
La sortida d'avui té uns 4,7 quilómetres de longitud i un desnivell positiu d'uns 100 metres. Es pot fer en qualsevol època de l'any.
El punt d'inici i final de l'excursió és el coll de Can Corbera, si no sabeu arribar-hi trobareu la manera  a l'entrada "Una excursió de dames i cavallers" publicada l'octubre de 2008.

Sortim del coll de Can Corbera direcció nord-est, caminant paral.lels a la paret d'una finca, per un pista que en un principi es força ampla i planeja. Quan hem caminat uns 150 metres travessem una cadena. Seguim pel mateix camí i cinc cents metres més endavant, obvíem un corriol que ens mena a banda esquerra. Cent metres més enllà, ens desviem per un corriol que trobem a mà dreta.
Cent cinquanta metres més amunt arribem a un corriol que ens creua, nosaltres girem a la dreta i el seguim sentit sud. La tendència d'aquest corriol és anar guanyant alçada.
Quan portem un quilòmetre arribem a una cruïlla, nosaltres seguim el corriol de l'esquerra, que va baixant i està molt definit. Dos-cents metres més enllà sortim a una pista ampla, nosaltres la seguim en sentit ascendent. Cent cinquanta metres més amunt, a banda esquerra trobem quatre esglaons que són l'accés al dolmen de Can Gurri, que està quinze metres endins.

Dolmen de Can Gurri. És un sepulcre de corredor tipus galería catalana. Està bastit amb lloses de granit. La cambra és quadrangular i s'obre a l'exterior per un passadís format per blocs alineats paral.lelament.

Sortim del dolmen i tornem a la pista tot girant a l'esquerra, direcció sud. Cent cinquanta metres més endavant, trobem un camí que baixaria cap a la vessant de marina, nosaltres contínuem per la pista, seguint el GR-92.
Set cents cinquanta metres més endavant, hem d'estar molt atents, perquè a la dreta hem d'agafar un camí carreter que ens obliga a fer un gir de 180 graus i marxar per sota la pista, ara en sentit nord. Uns cents metres més avall, a la dreta, trobem l'entrada de la Font del Llorer que trobarem si seguim el corriol uns vint metres.

Font del Llorer o la Tereseta.  Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d'obra sobre un toll i una teula ceràmica. Malauradament encara no l'he vist rajar mai.

Sortim del corriol i seguim pel camí carreter avall, arribant dos-cents metres més endavant a una torre elèctrica. Nosaltres ara contínuem per un corriol a l'esquerra. En un principi el camí no està molt definit, però a mesura que davallem, ens anem ficant dins el torrent i només 250 metres més enllà arribem a la Font de Can Gurri.

Font de Can Gurri. La font es troba en un clot excavat sobre l'esplanada d'un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la font. La petita pica on cau el raig des d'un broc de ferro és de pedra picada, després l'aigua es filtra cap al sòl. La font de Can Gurri sempre raja.
Per altra banda, cal destacar l'àlber que encara dóna ombra a l'esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010 va caure el seu company que jau a terra.

Sortim de la font pel corriol i cent cinquanta metres més endavant arribem a la pista. A aquesta alçada, creuant els esbarzers que tenim a mà esquerra tenim la Fonteta de Can Gurri.

Fonteta de Can Gurri. (D'aquesta font en vaig fer una entrada el setembre de 2010). Font de característiques modestes, l'estiu de 2010 en "Picu" Marin va desbrossar el lloc, actualment, només un any després, l'indret torna a estar ple de bardisses.
Probablement aquesta era la veritable font de la masia, tanmateix es troba més a prop de la casa. Sembla confirmar aquesta hipòtesis la inscripció on s'endevina el nom "Font del Ferro", gravat a la pedra al damunt del broc de la font que ara s'anomena Can Gurri.
La font no és més que una arqueta oberta a la llera d'un torrent on trobem un broc de plàstic dur. Segurament la beta d'aigua és la mateixa que la font que coneixem com Can Gurgui. Malgrat tot, la fonteta de Can Gurgui raja.

Seguim avall per la pista i després d'uns 250 metres, girem a la dreta, tot creuant una cadena. Cent metres més endavant, trobem a l'esquerra el corriol que dóna accés a la Font de Can Barbeta que ens conduirà fins la boca de la mina, ubicada uns 20 metres dins el torrent a mà esquerra.

Font de Can Barbeta.  Actualment, només podem trobar les restes de la font, un muret de pedres tallades i una porteta que duu a la mina. (El mes de març de 2010 vaig fer una entrada sobre la Font de Can Barbeta).

Sortim del torrent i tornem a la pista principal, que seguim a la dreta, sentit nord, des d'aquest punt fins el coll de Can Corbera, inici i final de la sortida d'avui, només ens restaran 550 metres. 

Cal dir que l'itinerari d'avui té tres connexions al coll de Can Corbera amb d'altres excursions que hem presentat al blog i per tant podeu fer altres variants.
1. Una excursió de dames i cavallers. Octubre de 2008.
2. Els dominis del castell de Sant Miquel. Juny de 2009.
3. La Fonteta de Can Gurri. Setembre de 2010. 

Per fer aquesta entrada he extret informació del blog www.detantentanttrobopedres.blogspot.com i del llibre Les Fonts Martorellenqueseditat per l'Adolf Candela, l'Antoni Sánchez i en Quixol Soriano.