VIII CAMINADA POPULAR VILANOVA DEL VALLÈS

                                          Can Rabassa

El diumenge 21 d'agost dins els actes de Festa Major es va portar a terme la VIII Caminada Popular de Vilanova del Vallès.
La sortida va tenir lloc a les 9 del matí davant de l'Ajuntament de Vilanova i l'itinerari va tenir una distància d'uns 10 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 280 metres. En aquesta edició hi van participar 160 caminaires.  L'inscripció era gratuïta i a més a més ens van donar un avituallament líquid i esmorzar al voltant del quilòmetre 8.
L'esmorzar ens el van donar a Can Rabassa, una casa senyorial datada el 1872 i ara convertida en casa de colònies.
Fa dos anys, es va inaugurar un punt d'informació del Parc de la Serralada Litoral a la capella d'aquesta casa. El día de la caminada estava tancat, desconec si va ser un fet circunstancial o realment ja no funciona.
Finalment, a l'arribada ens van donar un diploma que acreditava la nostra participació a la Caminada.

Tanmateix hi ha alguns aspectes que penso que caldria millorar.
1. Del total del recorregut 2/3 parts es feien per asfalt, segurament a l'entorn de Vilanova hi ha corriols i camins que ens permeten fer una ruta circular amb aquest quilòmetratge i sense trepitjar gairebé asfalt.

2. Vaig tenir la sensació que caminava per caminar, això esta molt bé, però si passem a prop de la Font de Sant Jaume, de les Coves de Can Nadal, de la mina de Can Gavatx... fora molt interessant que els caminaires ho poguéssim conèixer.

3. És cert que al mes d'agost fa molta calor i no és recomanable fer activitat física a les hores centrals del día, però si volem que tothom hagi arribat abans de les 12 del migdia, fomentem l'activitat física però descuidem la coneixença, respecte i estima del patrimoni natural i cultural de l'entorn.

4. En els llibrets de Festa Major o a la publicitat que es pugui fer, seria bo que hi figurés els punts per on passarà l'itinerari, així com la distància i el desnivell.

Després d'aquesta crítica, encoratjar als organitzadors que comencin a preparar la novena edició i per la meva part  abans d'aquesta novena edició proposaré un itinerari de similar distància i desnivell, on predominin els corriols i camins i que ens portin a conèixer un tros de la història de Vilanova.

El mes de setembre farem molts quilòmetres.

100 ANYS DE VALOR

He arribat fins aquí a través d'en Victor Pàmies i les seves Raons que rimen, sóc un de tants que el segueixen.
Quan fa unes setmanes vaig veure la iniciativa de fer un homenatge a l'Enric Valor coincidint amb el seu centenari, de seguida vaig tenir clar que hi participaria. Però calia trobar el com.
Tenint en compte la naturalessa d'aquest blog, allò que pertocaria seria fer una ruta per les fonts d'aquelles contrades. Però malauradament mai he caminat per Foia de Castalla, ni per Serra de Mariola, ni pel Parc Natural de la Font Roja.

Llavors, vaig recordar-me d'un sobre atrotinat que tinc a una prestatgeria des de fa uns tres anys. Aquell estiu recordant unes paraules que ens deia a escola el mestre de socials quan feiem quart o cinquè de bàsica
"Heu de tenir cura dels boscos, perquè ara un esquirol ja no pot anar de Gijón a Cadiz saltant d'arbre en arbre i quan jo tenia la vostra edat això era possible", vaig començar a barrinar i com sóc un fervent defensor que la millor manera de coneixer el territori és trepitjant-lo,vaig començar a buscar bibliografía i molta recerca d'internet, per tal d'idear una ruta que fes la volta a la Península Ibèrica, pràcticament sense trepitjar asfalt i sempre per camins, corriols, pistes, viaranys, senders...

A més a més aquesta volta sortiria i arribaria a Vallromanes i hauria de passar pel Cap de Creus, Cap Higuer, Cap de Finisterre, Cap  de San Vicente, Punta de Tarifa i Cap de Gata.
Per altra banda, les etapes resultants hauria de ser possibles de fer. Per tant, no hi podia haver etapes superiors a 40 quilòmetres o 12 hores de marxa i  la distància mitja havia de ser d'uns 22-25 quilòmetres i entre 6 i 8 hores de marxa.
Per últim a l'acabar l'etapa sempre havíem de tenir allotjament i menjar a l'abast i a uns preus asequibles.
Després de mesos de recerca, el resultat van ser unes 210 etapes i més de 5000 quilòmetres.
Tot va ser força fàcil, tanmateix la majoria del recorregut passa per GR, el.laborats, senyalitzats i mantinguts pels centres excursionistes d'arreu.

És evident que des d'aleshores només he fet alguna etapa catalana, però perquè us explico tot això. Doncs perquè repassant aquests dies aquelles anotacions, he recordat que Castalla era inici i final d'etapa i si us interessa de Vallromanes a Castalla hi ha uns 910 quilòmetres repartits entre 41 etapes.
Si agafem l'AP-7 només haurem de recòrrer 517 quilòmetres i en menys de 5 horetes hi podrem ser, però entre altres coses no copsarem les varietats lingüístiques del país.
Per tant, en homenatge a l'Enric Valor us convido a aquest viatge que trepitja 27 comarques i on a cada contrada ens trobarem una paraula o una expressió característica de la zona, be sigui pel seu significat, per la seva escriptura o per la seva pronúncia.
Bon viatge.

1. Vallès Oriental.                Poal                          Càntir d'un broc amb nansa.

2. Maresme.                        Petricó                      Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet
                                                                            equivalent a la quarta part d'un porró, o sia 0,235 litres.

3. Barcelonès                       Badiu                       Eixada o pati obert a la part de darrera d'una casa.

4. Baix Llobregat                 Güell                        1. Font abundosa, naixement d'un riu. 2. Forat on es fica 
                                                                           el riu , per a reaparèixer més avall.

5. Garraf                              Xató                        És una salsa el.laborada amb atmelles i avellanes torrades,
                                                                           molla de pa, vinagre, all, oli, sal i nyora.

                                                                           Aquesta salsa acompanya una amanida feta amb escarola,
                                                                           anxoves, tonyina i bacallà.

6. Alt Penedès                     Enxaneta                  És el casteller que corona els castells humans.

7. Baix Penedès                   Borraló                    És una antiga mesura de capacitat per mesurar vi i llet i que
                                                                           equival aproximadament a 32 litres.

8. Tarragonès                      Larari                       Capelleta domèstica on els romans veneraven els seus
                                                                           deus de la llar.

9. Baix Camp.                     Bajoca                     Mongeta.

10. Priorat.                         Aubercoc                 Albercoc.

11. Ribera d'Ebre                Brossat                    Mató.

12. Baix Ebre             Socarrar-se l'arròs            Haver-hi urgència. Ser necessari anar de pressa.

13 Montsià                         Llepolia                    Llaminadura.

14. Baix Maestrat               Batidor                    Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altre 
                                                                          meitat de pues amples.
15. Els Ports                       Moixo                     Gat.

16. Alt Maestrat                  Rabosa                   Guineu.

17. Alcalatén                       Fardatxo                 Home malfeiner.

18. Alt Millars                     Vitet                        Bitxo. En castellà "Guindilla".

19. Alt Palància                   Buchaca                  Butxaca.

20. Serrans                         Chuplo                    Xumet.

21. Plana d'Utiel                  Safanòria                Pastenaga.

22. Vall de Cofrents            Fil d'aram                Filferro.

23. Canal de Navarrés        Mante                     Amant.

24. La Costera                    Fadrí/na                  Persona jove, des dels 15 anys aproximadament fins que es
                                                                         casa.

25. Vall d'Albaida               Sitara                      Paret prima, embà.

26. Foia d'Alcoi                  Bonegar                  Renyar.

27. Foia de Castalla            Foraca                    Xemeneia, llar de foc.

Moltes gràcies mestre.

LA VALL DE CABANYES. EL BRESSOL DE L'AVI TON.

                                          Sant Cebrià de Cabanyes

EXCURSIÓ PENDENT DE MODIFICACIÓ, DONCS HI HA ALGUN TRAM QUE ARA MATEIX ÉS INACCESIBLE.

Fa gairebé un parell d'anys que tenia ganes de parlar d'aquesta Vall de Cabanyes. És evident que amb la construcció de la nova autovía que ha d'unir Mollet i Badalona, potser canviï la fesonòmia d'aquestes muntanyes, i a hores d'ara és una incògnita l'impacte ambiental que patiran aquestes muntanyes per la construcció d'aquesta infraestructura.
Per tant, abans de l'inici de les obres volia fer una excursió que ens descobrís aquesta vall des de Besòs fins el Turó de les Maleses, iniciant l'itinerari a la Font de Canyelles, però després de voltar i voltar i no trobar bones solucions, he decidit iniciar i acabar la sortida a l'Esglèsia Vella de Sant Fost, el resultat és un recorregut variat i complert.
Per altra banda, el subtítol d'aquesta entrada, fa referència al lloc on va nèixer el meu avi Ton, ara fa 115 anys i per tant en aquests camins i boscos hi ha una part de les meves arrels.
El recorregut d'avui té una llargada d'onze quilòmetres i mig, un desnivell positiu de 350 metres i degut als forts desnivells es recomana utilitzar bastons. Es pot fer a qualsevol época de l'any, evitant les hores més caluroses. Malgrat passem per tres fonts, és necessari portar aigua.

L'inici de la sortida d'avui és a l'Esglèsia Vella de Sant Fost a la Plaça de les Glòries Catalanes.
Referent a aquesta esglèsia, la primera menció escrita de la parròquia de Sant Fost, es remunta a l'any 978. El 4 de desembre de 1141 el bisbe de Barcelona va consagrar aquest petit temple romànic.
El 1504 les autoritats eclesiàstiques van annexionar a Sant Fost, la veina parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes per poca feligresia.
Tres segles més tard, el 1810, soldats francesos van saquejar l'esglèsia i van cremar part de l'arxiu. A finals del segle XIX va ser remodelada i el 21 de juliol de 1936, tres dies després d'esclatar la Guerra Cívil, fou assaltada i cremada i al cap d'unes setmanes fou completament derruida per aprofitar-ne les pedres.
El 1984 els veins del barri de Sant Pere van netejar i treure a la llum les ruines que avui es poden comtemplar. Finalment, el novembre de 2006 es van cobrir amb una teulada per protegir les restes arqueològiques.

A la mateixa plaça hi ha un gran lledoner.  Diu la tradició que aquest arbre el podríem haver plantat quan van consagrar l'esglèsia vella de Sant Fost.
En aquest cas tindria més de 800 anys. El que si és cert és que aquest lledoner es troba just al límit del perímetre de la sagrera o zona protegida que envolta l'esglèsia.

I darrera el lledoner hi ha la Font de Sant Pere.
La Font de Sant Pere és una font construïda el 1985. Segurament agafa l'aigua de la xarxa. La font té un frontal de pedra, sobre el qual hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. L'aigua surt per una aixeta i cau en una pica semicircular.
Ara que ja hem descrit aquest indret, començarem a caminar.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la marxa pel carrer asfaltat que va paral.lel als jardins del Celler de Can Torrents.
0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta pel carrer asfaltat.
0,125Qm. 0,225Qm. Girem a l'esquerra per la pista cimentada que puja al cementiri.
0,500Qm. 0,725Qm. Arribem a la porta del cementiri i continuem avall per un camí carreter que en un principi va paral.lel a la paret del cementiri.
0,850Qm. 1,575Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda anem baixant i abans d'arribar a una estació eléctrica, fem un gir de 180 graus a l'esquerra.
1,000Qm. 2,575Qm.  Arribem a Can Torres.
0,300Qm. 2,875Qm. Seguim pel Camí de l'Ermita de Sant Cebrià que és el segon camí a l'esquerra que surt davant la masia i tot pujant, arribem a Sant Cebrià de Cabanyes.

Sant Cebrià de Cabanyes. Aquesta esglèsia romànica del segle XII, dedicada al màrtir cordovès, és documentada el 1001. És un edifici d'una sola nau. L'absis és de planta semicircular. Fou restaurada entre el 1970 i el 1984 a iniciativa del Grup Amics de Cabanyes.
Des del 1978 s'hi cel.lebra un aplec el segon diumenge de setembre.

0,400Qm. 3,275Qm.  Contínuem per la pista direcció nord-est i obviant els camins que ens menen a banda i banda quan portem quatre-cents metres, trobem un corriol a la dreta que en només cinc metres, ens porta a una pista que passa per damunt nostre. Girem a la dreta per la pista.
0,250Qm. 3,525Qm. Obvíem la pista que marxa recte i nosaltres seguim per la pista que gira a la dreta.
0,200Qm. 3,725Qm. Contínuem per un corriol que trobem a la dreta.
0,300Qm. 4,025Qm. Arribem a una petita clariana on hi ha una bifurcació. Nosaltres seguim pel corriol de l'esquerra.
0,600Qm. 4,625Qm. Arribem a la Font de la Guineu.

Font de la Guineu. La font sempre raja. Va ser descoberta a finals del segle XIX per una colla de caçadors de Badalona mentre feien una batuda de la guineu en aquella zona. De cop i volta els gossos van deixar la seva feina en descobrir l'aigua que brollava d'aquell lloc per apaivagar la set que tenien. Més endavant, els descobridors van fer fondre una peça de ferro colat, a la qual donaren la forma d'un cul de persona i hi feren un forat per on sortia l'aigua i la posaren en el lloc descobert. Actualment l'aigua no brolla pel forat d'aquest cul, sinó que ho fa uns metres més enllà, on s'ha construit un nou brollador al mig de la immensa vegetació existent. El seu nom sembla que li van posar els caçadors, atesa la quantitat d'amagatalls de guineus que hi havia a la zona.  

0,800Qm. 5,425Qm. Seguim amunt pel corriol fins que arribem a una bifurcació. Nosaltres obvíarem el corriol de l'esquerra i seguirem el de la dreta que ens portarà cap el Turó de les Maleses.
Si pel contrari volguéssim escorçar l'excursió, en aquest cas si que hauríem de seguir pel de l'esquerra que mica a mica ens portaria de nou a Sant Fost.
0,200Qm. 5,625Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres seguim pel corriol de la dreta.
0,200Qm. 5,825Qm. Sortim a una pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 5,875Qm. Deixem la pista i seguim per un corriol a l'esquerra. Si continuéssim per la pista, després d'uns 350 metres arribaríem al Turó de la Coscollada.
0,050Qm. 5,925Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta, amb una gran fita al començament del camí.
0,300Qm. 6,225Qm. Arribem a un corriol que ens creua i nosaltres girem a la dreta.
0,125Qm. 6,325Qm. Arribem al Turó de les Maleses. Aquest és un petit espai, però si creuem i seguim pel corriol que va per sobre, anirem trobant espais, fins trobar l'excavació més gran amb el Vallès als peus.

Turó de les Maleses. Està situat al cim del Pi Candeler a 461 metres d'alçada. El poblat adapta el seu urbanisme al relleu natural. Ocupa aproximadament una extensió d'uns 1000 metres quadrats i els nivells més antics corresponen al segle III a.C.
Hi ha restes de cambres amb plantes rectangulars que tendeixen a la forma trapezoidal. Els murs no es conserven a una alçada superior al metre i una amplada entre 0,45 i 0,65 centímetres. Per les construccions es va fer servir pedra local, poc treballada i col.locada en sec.
Destaquen com a ben conservades, les llars de foc a l'interior de les habitacions. Eren de forma circular i servien per cuinar, per il.luminar i escalfar les habitacions.

0,250Qm. 6,575Qm. Per continuar l'excursió, ara desfem l'últim corriol que ens ha dut entre els diferents espais del poblat ibèric. Girem a la dreta per un corriol.
0,300Qm. 6,875Qm. Arribem a un corriol que ens creua i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,925Qm. Arribem a la pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,975Qm. Girem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc.
0,200Qm. 7,175Qm. Arribem a una cruïlla de camins. Girem a l'esquerra per un camí carreter.
0,200Qm. 7,375Qm. Arribem a la cruïlla on a l'esquerra hi ha el corriol que va a la Font de la Guineu. Nosaltres contínuem avall.
0,150Qm. 7,525Qm. Contínuem avall, obviant el camí carreter que marxa a l'esquerra.
0,200Qm. 7,725Qm. Seguim pel camí que baixa a l'esquerra.
0,900Qm. 8,625Qm. Contínuem sempre avall, fins a trobar la pista que baixa de la Font dels Castanyers.
0,300Qm. 8,925Qm. Girem a la dreta. De seguida la pista es converteix en un carrer cimentat. Nosaltres sempre avall, fins que arribem a una cruïlla. COMPTE! A l'esquerra hi ha dos camins, nosaltres hem de seguir el més estret que ens ha de dur fins la Font de la Canaleta.
0,450Qm. 9,375Qm. Sempre avall, obviant els corriols i camins que ens menen a banda dreta. Arribem a una cruïlla de camins al costat d'uns bons exemplars de pins i plàtans. Girem a la dreta per la pista.
0,020Qm. 9,395Qm. A banda dreta trobem el corriol que dóna accés a la Font de la Canaleta.

Font de la Canaleta. Sempre l'he vist rajar amb un bon doll. Està construïda amb totxos arrebossats, pedra i un llarg tub. Té aquest nom, perquè recollia l'aigua que venia d'una mina en un canal de fusta que era un tronc buidat d'un arbre. Més endavant un canal d'obra descobert va substituir-lo. L'aigua de la font es condueix a la bassa, on s'aprofita per regar els horts de l'entorn.
A la dècada dels cinquanta i seixanta del segle passat, la font i el seu voltant van ser lloc d'esbarjo de l'important colònia d'estiuejants que hi havia al poble.

0,250Qm. 9,645Qm. Sortim de la font i girem a la dreta per la pista, fins la Masia de Can Torrents Vell.
0,300Qm. 9,945Qm. Girem a la dreta tot passant per davant la masia i seguim la pista fins una cruïlla de camins. Nosaltres contínuem recte.
0,450Qm. 10,395Qm. Arribem a una cruïlla.  Nosaltres contínuem avall.
0,500Qm. 10,895Qm. Arribem a la pista cimentada que va al cementiri. Nosaltres girem a la dreta cap avall.
0,450Qm. 11,345Qm. Girem a la dreta cap al Celler de Can Torrents.
0,125Qm. 11,470Qm. Girem a l'esquerra cap a la Esglèsia Vella.
0,100Qm. 11,570Qm. Arribem a la Plaça de les Glòries Catalanes, inici i final de la sortida d'avui.

Per fer aquesta entrada, he consultat el llibre Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles. Núm 2. Les Fonts, editat per Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri. Per altra banda, també he extret informació de textos fets pel Centre d'Estudis Santfosencs i de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada Litoral.

La propera setmana participarem a l'homenatge del rondallista, gramàtic i escriptor Enric Valor, en motiu del centenari del seu naixement.  

 



 

RADIACIONS AL PONT DEL PETROLI

El Pont del Petroli

Pals 1965, Vandellós 1972, Badalona 2011. Enric Juliana i Julià de Jodar, dos badalonins, un periodista i l'altre escriptor s'han ajuntat per escriure aquestes Radiacions.
Aquest viatge per la costa catalana que s'inicia fa 46 anys a Pals dóna sentit a aquesta obra de teatre dividida en dos actes.
Salesa, un advocat molt ben relacionat amb la política i Lamban un expert en campanyes per internet, són dos vells amics que es retroben després de força anys. Un gran "projecte" de futur es barreja amb un passat on encara queden comptes pendents.
Un tercer personatge i el Pont del Petroli com a escenari són els ingredients que acaben de condimentar aquesta fabulació dramàtica que, sota l'advocació de Josep Pla, també aspira a ser una radiografia dels mecanismes del poder en la nostra societat.
El director Ferran Audí portarà aquestes RADIACIONS  a la Sala Becket del 22 de desembre de 2011 al 15 de gener de 2012.

Què hem de dir del Pont del Petroli?

El Pont del Petrolí, és sens dubte un dels símbols de Badalona. Aquest vell pantalà que antigament s'utilitzava per la descàrrega d'hidrocarburs, té una llargada de 250 metres, 210 dels quals entren en el mar. Cal destacar, que sota seu hi ha un ecosistema únic al litoral català. Tanmateix, una vegada el pantalà va deixar de fer la seva funció, moltes espècies van començar a habitar entre el ciment i la ferrala dels seus pilons.
En part gràcies a aquest fet, es va evitar que s'enderroqués en els primers anys d'aquest segle.
Posteriorment, es va remodelar i des del juny del 2009 està obert al públic.
Una dada que no he trobat, però que segueixo buscant és l'any fins el qual la infraestructura es va utilitzar per la descàrrega de derivats del petroli. Si algú ho sap, agraïria que m'ho diguéssiu.

La setmana vinent parlarem de la Vall de Cabanyes.

CAMINS DE VALLROMANES XI: EL DOLMEN DE CAN GURRI.

El dolmen de Can Gurri.

Avui descobrirem camins i corriols nous, parlarem per primera vegada del dolmen de Can Gurri combinat amb una revisió de les fonts del Llorer, Gurri, fonteta de Can Gurri i Can Barbeta, així com de tot allò que les envolta.
La sortida d'avui té uns 4,7 quilómetres de longitud i un desnivell positiu d'uns 100 metres. Es pot fer en qualsevol època de l'any.

El punt d'inici i final de l'excursió és el coll de Can Corbera, si no sabeu arribar-hi trobareu la manera  a l'entrada "Una excursió de dames i cavallers" publicada l'octubre de 2008.

Sortim del coll de Can Corbera direcció nord-est, caminant paral.lels a la paret d'una finca, per un pista que en un principi es força ampla i planeja. Quan hem caminat uns 150 metres travessem una cadena. Seguim pel mateix camí i cinc cents metres més endavant, obvíem un corriol que ens mena a banda esquerra. Cent metres més enllà, ens desviem per un corriol que trobem a mà dreta.
Cent cinquanta metres més amunt arribem a un corriol que ens creua, nosaltres girem a la dreta i el seguim sentit sud. La tendència d'aquest corriol és anar guanyant alçada.
Quan portem un quilòmetre arribem a una cruïlla, nosaltres seguim el corriol de l'esquerra, que va baixant i està molt definit. Dos-cents metres més enllà sortim a una pista ampla, nosaltres la seguim en sentit ascendent. Cent cinquanta metres més amunt, a banda esquerra trobem quatre esglaons que són l'accés al dolmen de Can Gurri, que està quinze metres endins.

Dolmen de Can Gurri. És un sepulcre de corredor tipus galería catalana. Està bastit amb lloses de granit. La cambra és quadrangular i s'obre a l'exterior per un passadís format per blocs alineats paral.lelament.

Sortim del dolmen i tornem a la pista tot girant a l'esquerra, direcció sud. Cent cinquanta metres més endavant, trobem un camí que baixaria cap a la vessant de marina, nosaltres contínuem per la pista, seguint el GR-92.
Set cents cinquanta metres més endavant, hem d'estar molt atents, perquè a la dreta hem d'agafar un camí carreter que ens obliga a fer un gir de 180 graus i marxar per sota la pista, ara en sentit nord. Uns cents metres més avall, a la dreta, trobem l'entrada de la Font del Llorer que trobarem si seguim el corriol uns vint metres.

Font del Llorer o la Tereseta.  Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d'obra sobre un toll i una teula ceràmica. Malauradament encara no l'he vist rajar mai.

Sortim del corriol i seguim pel camí carreter avall, arribant dos-cents metres més endavant a una torre elèctrica. Nosaltres ara contínuem per un corriol a l'esquerra. En un principi el camí no està molt definit, però a mesura que davallem, ens anem ficant dins el torrent i només 250 metres més enllà arribem a la Font de Can Gurri.

Font de Can Gurri. La font es troba en un clot excavat sobre l'esplanada d'un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la font. La petita pica on cau el raig des d'un broc de ferro és de pedra picada, després l'aigua es filtra cap al sòl. La font de Can Gurri sempre raja.
Per altra banda, cal destacar l'àlber que encara dóna ombra a l'esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010 va caure el seu company que jau a terra.

Sortim de la font pel corriol i cent cinquanta metres més endavant arribem a la pista. A aquesta alçada, creuant els esbarzers que tenim a mà esquerra tenim la Fonteta de Can Gurri.

Fonteta de Can Gurri. (D'aquesta font en vaig fer una entrada el setembre de 2010). Font de característiques modestes, l'estiu de 2010 en "Picu" Marin va desbrossar el lloc, actualment, només un any després, l'indret torna a estar ple de bardisses.
Probablement aquesta era la veritable font de la masia, tanmateix es troba més a prop de la casa. Sembla confirmar aquesta hipòtesis la inscripció on s'endevina el nom "Font del Ferro", gravat a la pedra al damunt del broc de la font que ara s'anomena Can Gurri.
La font no és més que una arqueta oberta a la llera d'un torrent on trobem un broc de plàstic dur. Segurament la beta d'aigua és la mateixa que la font que coneixem com Can Gurgui. Malgrat tot, la fonteta de Can Gurgui raja.

Seguim avall per la pista i després d'uns 250 metres, girem a la dreta, tot creuant una cadena. Cent metres més endavant, trobem a l'esquerra el corriol que dóna accés a la Font de Can Barbeta que ens conduirà fins la boca de la mina, ubicada uns 20 metres dins el torrent a mà esquerra.

Font de Can Barbeta.  Actualment, només podem trobar les restes de la font, un muret de pedres tallades i una porteta que duu a la mina. (El mes de març de 2010 vaig fer una entrada sobre la Font de Can Barbeta).

Sortim del torrent i tornem a la pista principal, que seguim a la dreta, sentit nord, des d'aquest punt fins el coll de Can Corbera, inici i final de la sortida d'avui, només ens restaran 550 metres. 

Cal dir que l'itinerari d'avui té tres connexions al coll de Can Corbera amb d'altres excursions que hem presentat al blog i per tant podeu fer altres variants.
1. Una excursió de dames i cavallers. Octubre de 2008.
2. Els dominis del castell de Sant Miquel. Juny de 2009.
3. La Fonteta de Can Gurri. Setembre de 2010. 

Per fer aquesta entrada he extret informació del blog www.detantentanttrobopedres.blogspot.com i del llibre Les Fonts Martorellenques, editat per l'Adolf Candela, l'Antoni Sánchez i en Quixol Soriano.


  

EL TEMPS A LA SERRALADA LITORAL. L'ANY 2010

Un dia emboirat a Vallromanes

Ara fa gairebé un any, el 27 d'agost de 2010 va fer molta calor, tant que vaig començar a buscar dades meteorològiques per veure si realment s'havia batut algún record i malgrat vam arribar fins els 39,1 graus a Vilanova del Vallès, el 13 d'agost del 2003 es van assolir els 39,3 graus.
Ara que ja fa uns mesos que s'ha acabat l'any 2010 i que s'han publicat les dades meteorològiques de l'any passat, us faré cinc cèntims de com vam ser aquests dotze mesos a la Serralada Litoral.
Per fer aquest petit estudi, he agafat les dades dels observatoris de Cabrils, a la vessant Maresme (solella) i a 81 metres sobre el nivell del mar, de Vilanova del Vallès, ubicat a la vessant vallesana (obaga) i a 133 metres sobre el nivell del mar  i l'obsevatori d'Òrrius al Maresme, però força obac a 260 metres sobre el nivell del mar.
Tanmateix, ho he contrastat amb les dades que l'any passat vaig recollir dels anys 2001,2002,2003,2007,2008 i 2009 i les conclusions que he extret són les següents.

En termes generals, va ser un any força fred, sobretot al vessant vallesà. En aquest sentit, va gelar 64 dies, quant la mitja anual és aproximadament 40 dies. En aquest sentit les temperatures mínimes de banda i banda, van ser a Vilanova del Vallès -6'1 graus i a Cabrils -1,4. Per la seva part a Òrrius va gelar 38 dies amb una mínima de -5,4 graus. Com a curiositat, esmentar que el día més fred va ser el 12 de febrer.
Quant a temperatures mitjanes absolutes, els registres van ser sensiblement inferiors a la mitjana dels últims anys. Així a Cabrils, la temperatura mitjana del 2010 va ser de 15,9 graus i a Vilanova del Vallés de 13,4 graus. En el cas de Vilanova, la temperatura mitjana absoluta va ser d'1,2 graus inferior a la mitjana dels últims anys que ha sigut de 14,6 graus.
En el cas de la mitjana de temperatures màximes, en el cas de Vilanova la temperatura del 2010 va ser un 1,8 graus inferior a la mitja dels últims anys, 20,1 graus envers 21,9 graus. Per altra banda,  Cabrils també va registrar temperatures 6 o 7 dècimes per sota de la mitja, en temperatures absolutes, màximes i mínimes.
Pel que fa a la temperatura mitjana mínima a Vilanova també va ser 6 dècimes inferior a la mitjana dels darrers anys 7,8 graus envers 8,4 graus. 

L'altre aspecte que cal destacar del 2010, és la pluviometría que va superar en un 40% la mitjana de la zona. Així a Cabrils van caure 859 litres per metre quadrat i a Vilanova 845, quan la mitjana anual està al voltant d'uns 600 litres, sent especialment plujosos els mesos de febrer, maig, setembre i octubre. En aquest sentit, el dia més plujós va ser el 17 de setembre.

Quant als dies que va ploure, a Cabrils van ser 95 i a Vilanova 104. Aquí cal destacar que malgrat Cabrils va estar dins dels seus paràmetres a Vilanova normalment plou uns 150 dies a l'any. Per tant, va ploure més i aquesta pluja va caure en menys dies. Per tant, en aquest sentit, Vilanova l'any passat va "maresmejar" una mica.



Per últim, el día 26 de juliol del 2010 va deixar de funcionar l'estació meteorològica de Vallromanes ubicada a Can Maimó, sens dubte aquesta era una estació molt representativa de la serralada. Tant de bo aviat es pugui arreglar i podem consultar-la de nou

Properament parlarem del gaig.
   
 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT X: MÀRIUS SERRA I

Quiet, un llibre d'en Màrius Serra, una lliçó de la vida.

Mentre estava llegint Mon oncle de Màrius Serra, sempre tenia un llapís i un paper al costat, per anar apuntant totes aquelles paraules curioses o desconegudes.

Tractant-se del senyor Enigmàrius, era molt fàcil que aquests mots anessin sorgint pàgina darrera pàgina. I així va ser. Quan vaig acabar de llegir la novel.la, tenia una llista de més de 90 paraules i després de fer la tria corresponent, n'he seleccionat 56 i avui us presento les primeres 28, la segona part a l'agost.

En aquest sentit, l'autor al marge de deixant-se una novel.la trepidant, dóna protagonisme a adjectius, verbs i noms que habitualment no utilitzem, ajudant-se a enriquir el nostre vocabulari.

En Màrius Serra juga amb les paraules des de fa més de vint anys i mitjançant l'Enigmàrius ( la secció del Matí de Catalunya Ràdio), el Dicciomàrius, editat l'any passat i d'altres treballs que ha realitzat durant aquestes dues dècades, enriqueix cada dia la llengua catalana i escampa la llavor per tot el territori, mitjançant les ones hertzianes, els seus articles a la premsa o els seus llibres.
Les 28 paraules d'avui són les següents

aciençat: 1. Que té ciència. Que sap bé la seva ciència. 2. Assenyat.

adelerat:    Persona que posa passió en allò que fa.

àgrafa:        No escrit. En sentit bíblic, frases atribuides a Jesucrist que no consten en cap dels quatre evangelis.

anacoreta:  Persona que es retira a un lloc solitari, per portar-hi una vida de silenci, de pregària i de mortificació.

atribolar:    Produir un estat de torbació en l'ànim d'algú que no li deixa veure clar què ha de fer, què ha dir, com ha d'obrar...

atziac:        Infaust, no favorable, que porta una desgràcia.

baluerna:    Cosa que fa molt d'embalum.

a baqueta:   Tractar amb una gran severitat.

barjaula:     Prostituta.

bescoll:       Part posterior dels homes i dels animals. Clatell.

boet:           Ribot proveït de dues fulles estretes disposades en angle, de manera que per cada posició del boet només en treballa una.

bursada:     Revolada, estirada, empenta, qualsevol acció violenta i momentània.

capir:          Entendre. Per exemple: No capeixo el que fas.

clergyman:     Mot anglès que significa "clergue", usat per indicar el vestit del capellà, compost de jaqueta i pantalons, negres o foscs, camisa negra i collet blanc.

copalta:       Capell de copa alta.

còrpora:      Cos d'una persona o d'un animal sense incloure-hi les extremitats.

debades:     En va, sense efecte, inutílment.

diatriba:      Crítica virulenta.

dòngola:      Pell de moltó, cabra o vedell, adobada a l'alumini i després al taní, que hom empra per a fer sabates.

dringadissa:   So viu continuat, que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre.

eixorca:         Estèril.

encalçar:        Córrer darrere algú per atrapar-lo.

encomi:         Lloança, elogi.     encomiàstic:  Que conté encomi.

enderga:        Andròmina. Moble, estri, etc, atrotinat, inútil.

enfonyar:      Amagar, entaforar.

enserrellar:   Guarnir amb serrells.

esbatanar:     Obrir de bat a bat, completament.

espinguet:     1. So, crit, agut.         2. Persona cridanera i xisclaire.

Per fer aquesta entrada, la majoría de les definicions les he extret de l'edició digítal del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

Properament parlarem del Dolmen de Can Gurri.

.