La Font del Rector
Avui
ens endinsarem per la vall d’Olzinelles, un dels indrets més característics del
Montnegre. En aquest sentit, gairebé durant tot el recorregut anirem pel SL-79,
simplement afegirem la connexió amb l’estació de Sant Celoni (1,3 quilòmetres)
en cada sentit.
Aquest
itinerari és molt entretingut, doncs combina uns camins i corriols deliciosos
amb força punts d’interès. Tanmateix, com a punt negatiu, jo destacaria el
conjunt de la Pega, actualment molt deixat i en un estat força depriment.
Aquesta
excursió és molt recomanable fer-la en els mesos calurosos de l’any, doncs és
un itinerari molt ombrívol i sense grans desnivells.. Tot i trobar aigua a la
font del Rector, recomanem portar la cantimplora ben plena.
Malgrat
ser el primer itinerari d’aquest cicle dedicat al Montnegre- Corredor, amb
anterioritat ja us hem presentat un parell de sortidetes per aquestes contrades.
El novembre de 2011 “4 fonts del Montnegre” i el novembre de 2013 “La Ruta
Espriu d’Arenys de Munt a Arenys de Mar”. A més a més l’octubre de 2011 vam fer
una acurada descripció de la font del Mal Pas. A GR-83. l’Etapa 1. Mataró-Collsacreu (Arenys de
Munt).
L’excursió
d’avui conecta amb el tram de la Via Augusta entre Viabrea i Sant Celoni que
vam fer l'octubre de 2012.
L’ITINERARI
0,000Qm.
0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Sant Celoni
i anem dirección sud pel carrer de Mossèn Cinto Verdaguer.
0,250Qm.
0,250Qm. Arribem al carrer del Dr.Trueta i girem a
l’esquerra. Uns metres més endavant passem per un túnel sota la via del tren.
Tot sortint del túnel passem per un pas soterrani.
0,100Qm.
0,350Qm. Pas
soterrani. Pugem per unes escales i sortim al parquing d’un centre comercial.
Girem a la dreta tot vorejant el centre comercial.
0,125Qm.
0,475Qm. Ara continuem per la carretera
d’Olzinelles. Una mica més endavant creuem la Tordera per sobre un pont.
0,125Qm. 0,600Qm. Girem a l’esquerra per una pista de terra. Ara mateix
anem per un tram de la ronda Tordera- Pertegàs.
0,550Qm. 1,150Qm.
Girem a la dreta per un túnel per sota l’AP-7.
0,050Qm.
1,200Qm. Una vegada travessat el túnel, girem a
l’esquerra en sentit lleugerament
ascendent.
0,110Qm.
1,310Qm. Masia
de Can Draper. En aquest punt, a la dreta comença l’itinerari de la Vall
d’Olzinelles SL-79. D’aquest indret cal destacar
el Roure martinenc de Can Draper. En
aquest sentit, aquest és un dels roures més gruixuts mesurats a Catalunya. Tant
la rabassa, com algunes de les branques principals es troben corcades per les
larves del banyarriquer (un escabarat de mides considerables i molt vinculat a
les històries i llegendes del Montnegre).
L’ombra
d’aquest bell arbre s’aprofita com amorriador del ramat d’ovelles de Can Pla
del Montseny, i el pastor encara fa servir la gran pedra salera que hi ha sota
l’arbre per posar blocs de sal pel bestiar. Aquesta mateixa pedra la fan servir
per descansar camperols, caminants i pastors.
El
camí marxa cap a llevant a mitja alçada, tot deixant el roure a l’esquerra.
0,550Qm. 1,860Qm. Cruïlla.
Girem a la dreta per un corriol.
0,070Qm.
1,930Qm. Girem a l’esquerra per un corriol
ascendent.
0,025Qm.
1,955Qm. Pou de
glaç de Can Draper. Aquest pou manté
perfectament la seva cobertura en forma de cúpula. Data del 1771 i té una
alçada total de 12 metres, tanmateix 6,4 metres estàn excavats al sòl.
Per
fer el gel, es recollia l’aigua i a l’hivern es deixava gelar en una bassa que
hi ha torrent amunt. Els blocs de gel s’embolcallàven de palla i es ficaven al
pou. Un cop ple es cobria amb branques, fulles i terra i no es tornava a obrir
fins l’arribada de la calor.
Ara
desfem aquests noranta cinc metres fins
la pista principal i continuem a la dreta. En aquest proper tram veiem força
exemplars d’alzines sureres i a l’esquerra tenim la riera d’Olzinelles.
1,195Qm.
3,150Qm. Creuem la carretera d’Olzinelles a Sant
Celoni. Continuem per la pista que marxa en diagonal flanquejada per plàtans.
0,150Qm.
3,300Qm. Revolt a l’esquerra i continuem per una
llarga recta.
0,440Qm.
3,740Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta. Ara
el paisatge s’obre una mica.
0,300Qm.
4,040Qm. A la nostra esquerra trobem el pollancre
d’Olzinelles. Els pollancres són arbres que viuen en boscos
de ribera juntament amb àlbers, verns o salzes.
Pel seu creixement ràpid és cultivat en rengleres per l’aprofitament de
la fusta.
Aquest
exemplar destaca per les seves dimensions, doncs segurament les seves mides en alçada i perímetre el fan
únic en el municipi de Sant Celoni.
Continuem
planejant tot deixant un camp a l’esquerra.
0,850Qm.
4,850Qm. Arribem a la carretera. Girem a l’esquerra
(direcció Sant Celoni).
0,050Qm.
4,900Qm. Girem a la dreta per anar a trobar els
forns de pega de Can Valls.
0,020Qm.
4,920Qm. Forns
de Pega de Can Valls. Els forns de pega de
can Valls són tres grans recipients de ceràmica de forma oval, d’uns 2m
d’alçada cadascun, un al costat de l’altre, que es troben en el marge superior
del camí de can Valls. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. Segons la
tradició, es tracta de tres forns datats del segle IX. La pega, substància
viscosa i fosca, s’obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i
alzines, i s’utilitzava com a combustible per a l’enllumenat públic i per a
impermeabilitzar vaixells i recipients.
Ara desfem els últims vint metres i una vegada
arribats a la carretera, seguim una altra vintena de metres direcció Sant
Celoni, fins que a l’esquerra trobem un corriol que ens baixa al conjunt d’interès de la
Pega.
A
gener de 2015 aquest indret necessita una neteja de cara, doncs es troba
bastant deixat i en cap cas convida a fer-hi una parada. Suposo que la font de
la Pega, està a sota d’un tub que va a parar a una pica i que aquesta alhora
desguassa en un safareig i dues basses. Llegeixo que la font no raja perquè no
s’ha mantingut la mina que hi portava aigua i que fins fa pocs anys aquest era
un lloc molt popular on la gent hi anava a berenar les tardes d’estiu. A data d’avui està molt embardissat i enrunat.
Sens dubte un bon nyap, on costa inclús trobar el banc cobert per les fulles i
cal anar amb compte, doncs al costat del banc hi ha un forat d’un mig metre de
fondària on és molt fácil posar el peu i ara nomès hi ha un tronc i una branca
que intenten avisar al visitant del perill.
Ombrejant
aquest indret hi ha els plàtans i l’alzina de la pega, segurament aquests
arbres són excepcionals dins el municipi de Sant Celoni, però ara tampoc
llueixen i tot el conjunt està molt lluny de l’espai amb caràcter singular i
monumental que s’anuncia en el plafó informatiu d’aquest indret.
Ara
tornem a la carretera i girem a la dreta direcció Sant Esteve d’ Olzinelles. En
aquest tram, manquen les senyals del SL-79. Malgrat ara caminar sobre asfalt,
podem anar força tranquils, doncs el trànsit es limita a algun cotxe o tractor
molt de tant en tant.
0,400Qm.
5,320Qm. A la dreta, darrera un pas barrat als
vehicles, trobem un corriol. Nosaltres el seguim.
0,100Qm.
5,420Qm. Font
del Rector. És una font molt austera. Tanmateix enclavat en el frontal de pedra hi ha l’aixeta amb pulsador
i l’aigua cau directament a la sorra, sense que hi hagi cap forat o conducte
pel qual desguassi l’aigua. A banda i
banda hi ha uns bancs de pedra per seure. En el frontal, al costat de l’aixeta
hi ha una rajola amb la inscripció ANY 1989, suposem que indica l’any en el
qual es va reformar la font.
Ara
continuem amunt, per arribar-nos fins a Sant Esteve Olzinelles.
0,050Qm.
5,470Qm. Pista que
ens creua. Girem a la dreta.
0,050Qm. 5,520Qm. Sant Esteve d’Olzinelles. Documentada l’any 1083 però reformada en èpoques
posteriors, sobretot durant el segle XVI. Actualment, s’hi pot veure l’esglèsia,
el cementiri i la rectoria. Ara seguim la pista en sentit descendent, fins tornar a trobar
la carretera.
0,150Qm.
5,670Qm. Carretera
Sant Celoni- Olzinelles. Girem a la dreta.
0,070Qm.
5,740Qm. A l’esquerra trobem una bassa totalment
derruida i pensem que poden ser els últims vestigis del que hauria sigut la font de la Rectoria. Ara el camí es fica pel mig dels camps i tot creuant la
riera, anem a buscar un pla amb pins i alzines sureres que veiem davant nostre.
0,100Qm.
5,840Qm. Pista que
ens creua. Girem a l’esquerra.
0,170Qm.
6,010Qm. Bifurcació.
Cent-cinquanta metres a l’esquerra tenim el conjunt de
l’Aranyal format
per una bassa, un pou i un aqüeducte. En aquest sentit, antigament aquesta
bassa era un safareig que estava situat prop de l’anomenada carrossera, avui
desapareguda, on tancaven i reparaven els carros de la propietat. A la bassa es
recullen les aigües del sot de l’Aranyal, que es canalitzen mitjançant un petit
aqüeducte de pedra. El conjunt de la bassa, l’aqüeducte, la glorieta
neoclàssica del pou i les fileres de plàtans donen un encant particular a
aquest indret. Tant si ens
hi acostem com si no, el nostre camí continua a la dreta.
0,275Qm.
6,285Qm. Cruïlla
de camins. Davant nostre tenim el Cedre de Can Valls. El cedre és un arbre que prové del
nord d’Àfrica, a la serralada de l’Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre
ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals. El cedre de
can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions
mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002,
després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc
principal.
Nosaltres continuarem pel camí que creua per sobre el pont de l’Aranyal
(construcció de pedra de finals del segle XIX).
A
tocar del pont hi ha el faig de
l’Aranyal. El faig és un arbre típic del clima
centreeuropeu. A Catalunya forma boscos al Pirineu, al Montseny, les Guilleries
i els Ports de Tortosa. Al Montnegre hi ha alguns faigs dispersos als cims més
alts. Aquest exemplar, que no és segur si va ser plantat o bé és espontani, es
troba només a 230 m d’altitud i en un estat de vitalitat òptim. En aquest
indret té les condicions necessàries per sobreviure: un sòl humit i fresc on no
hi arriba la sequera estival. Una vegada
creuem el pont, el nostre camí continua a la dreta.
0,125Qm.
6,410Qm. A la dreta trobem l’Aladern fals de
Can Valls.
L’aladern fals és una espècie pròpia dels alzinars que acostuma a tenir
mides arbustives. Es distingeix bé per les seves fulles oposades (surten de les
branques de dues en dues) amb els nervis translúcids, les flors petitones,
agrupades en raïms, i els fruits negres tirant a blaus, de la mida d’un pèsol.
Aquest exemplar ha aconseguit mides d'arbre, i les seves dimensions són úniques
a Catalunya. Està envoltat de roures, alzines, plàtans i avellaners que li fan
ombra i han motivat la seva forma tortuosa. L’aladern fals havia estat molt
utilitzat per cremar en forns, ja que produeix una flama molt activa.
Continuem
el camí principal obviant els camins que ens menen a banda i banda.
0,150Qm.
6,560Qm. Girem a l’esquerra. Desprès de fer un
revolt molt tancat, el camí planeja una mica per posteriorment començar a
pujar.
0,650Qm.
7,210Qm. Quatre Camins. Seguim recte, direcció
Bocs, en sentit descendent. Des d’aquí hi ha molt bones vistes del Montseny.
0,500Qm.
7,710Qm. Arribem a una pista que ens creua. Girem a l’esquerra cap al Sot de la Remor.
1,100Qm.
8,810Qm. Sot de la Remor. Continuem recte per la
pista.
0,225Qm.
9,035Qm. Bifurcació. Seguim planejant per la pista
que ens queda més a la dreta.
0,250Qm.
9,285Qm. Deixem a la dreta un parell d’eucaliptus. Continuem planejant cap a Can Draper.
0,425Qm.
9,710Qm. Creuem la riera d’Olzinelles. Davant
nostre ja hi ha Can Draper. Continuem pel camí de la dreta, lleugerament
ascendent.
0,125Qm.
9,835Qm. Can Draper. Pista que ens creua. Girem a
l’esquerra.
0,230Qm.
10,065Qm. Girem a la dreta per passar pel túnel
sota l’autopista. Quan en sortim girem a l’esquerra.
0.550Qm.
10,615Qm. Girem a la dreta i creuem la Tordera per
la carretera d’Olzinelles.
0,125Qm.
10,740Qm. Girem a la dreta cap al parquing del
centre comercial.
0,125Qm.
10,865Qm. Trobem unes escales per les quals baixem,
tot seguint girem a la dreta i creuem un pas soterrani.
0,100Qm.
10,965Qm. Pugem unes escales per desembocar en el
túnel sota la via del tren. Continuem amunt pel carrer del Dr Trueta.
0,100Qm.
11,065Qm. Girem a la dreta pel carrer de Mossèn
Cinto Verdaguer.
0,250Qm.
11,315Qm. Estació de Sant Celoni. Punt d’inici i
final de la sortida d’avui.
A
hores d’ara aquesta ruta és millorable, properament afegirem els trams per
arribar a les fonts de Lurdes i de l’Aranyal.
