diumenge, 29 de març del 2015

LA TRINXACAMES 2015



Ja nomès falten cinc setmanes per una nova edició de la Trinxacames, organitzada pel Club BTT Trinxacadenes. Enguany té un caire solidari, doncs la recaptació anirà destinada al Nacho.
En Nacho és un nen de 5 anys afectat pel Síndrome de Dent, una enfermetat minoritària que afecta sobretot als ronyons. Actualment des de l'Hospital Vall d'Hebron i des de l'Hospital La Candelaria de Tenerife estan portant a terme investigacions per trobar millors tractament per fer front a aquesta enfermetat.
Els recursos per aquestes investigacions els aconsegueix ASDENT, una associació que van crear els pares d'en Nacho i amb la qual estan fent realitat una utopia.

La caminada serà el proper diumenge 3 de maig i com cada any la sortida será a les 9h des de la Pista Poliesportiva Coberta. Hi haurà dos recorreguts, el curt, d'uns 7 quilòmetres i 200 metres de desnivell positiu i el llarg, d'uns 14 quilòmetres i uns 400 metres de desnivell positiu.
El preu de la inscripció serà de 5 Euros pels menors de 12 anys i 10 Euros per la resta. Aquesta inscripció dóna dret a avituallament durant el recorregut i esmorzar dolç i obsequi commemoratiu a l'arribada.

Trobareu més informació a www.trinxacadenes.com i www.asdent.es

Properament parlarem d' "El reto de Eva".

diumenge, 22 de març del 2015

100 ARBRES FÀCILMENT IDENTIFICABLES


 

Avui us presentem una petita guia per poder portar a la motxilla aquells dies que volem anar d’excursió i posar-li nom i cognoms als arbres que anem trobant.
En Jaume Sañé ens presenta aquests “100 arbres fàcilment identificables” editat per Cossetània Edicions l’octubre de 2013 dins la col.lecció Hyla.
En aquest sentit, de cada arbre hi trobem un dibuix, com també de les seves fulles i dels seus fruits. Tanmateix, sota aquestes imatges hi ha el nom en llatí i una descripció de mides , caracterísitiques i usos de l’arbre en qüestió.
Malgrat ser una bona guia per mida, li trobem certes mancances respecte a arbres de les muntanyes i jardins catalans, doncs per exemple no hi trobem el roure martinenc, el cedre i la magnòlia.
Properament us parlarem de la Trinxacames 2015.

dilluns, 16 de març del 2015

EL TURÓ DE MONTGAT



Avui segurament pujarem al "cim" més baix de Catalunya, doncs aquest turó nomès està a 40 metres sobre el nivell del mar.
El Turó de Mongat és una petita joia que es podia equiparar al Pont del Petroli de Badalona. En aquest sentit, ambdos indrets els tenim tant a l'abast que no els hi donem la importància que es mereixen.
Tanmateix, aquesta passejada fins el Turó de Mongat és molt recomanable per fer amb canalla, tal vegada la podem escurçar o allargar, segons sortim de Badalona o de Montgat.
En el nostre cas, l'excursió d'avui s'enllaça a l'estació de tren de Badalona  amb l'itinerari que vam fer l'agost de 2012 sota el nom "Les fonts urbanes de Badalona" i on passàvem i badàvem pel Pont del Petroli.

L'ITINERARI D'AVUI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Badalona i després de creuar la plaça Roca i Pi continuem pel carrer Sant Joaquim.
0,150Qm. 0,150Qm. Sortim a La Rambla i continuem recte.
1,160Qm. 1,310Qm. Arribem a un pas soterrani tant per vehicles com per vianants. Creuem deixant les vies del tren damunt els nostres caps i tot seguit girem a l’esquerra (direcció Montgat).
0,100Qm. 1,460Qm. Creuem el pas de vianants i continuem cap a l’esquerra pel passeig que va arran de mar.
0,950Qm. 2,410Qm. S’acaba el passeig marítim, ara seguim per un tram de terra que desemboca en un descampat i el nostre camí segueix a tocar de la platja.
0,650Qm. 3,060Qm. Arribem a l’alçada de l’estació de Montgat. Davant nostre trobem un pont de fusta. Baixem  per les escales que ens queden a la dreta i tot seguit girem a l’esquerra per passar per sota la via del tren i la NII. Pugem per les escales que trobem a l’esquerra i quan sortim a l’avinguda de la Mediterrània girem a l’esquerra.
0,030Qm. 3,290Qm. Creuem la NII (Carrer Marina) i girem a l’esquerra tot caminant per un parquing. Per tant, cal anar en compte amb els cotxes.
0,300Qm. 3,590Qm. Sortim del parquing i continuem per la vorera en sentit lleugerament ascendent.
0,150Qm. 3,740Qm. Deixem la vorera i ens desviem a la dreta per un tram de gespa i enllacem de seguida amb les escales que pugem cap al Turó.
0,260Qm. 4,000Qm.  Desprès d’haver pujat 85 esglaons arribem al capdamunt del Turó de Mongat.  El Turó de Mongat, amb els seus escassament 40 metres, té molta historia, doncs s’hi han trobat restes neolítiques del 3500 a.C. i d’un assentament iber. Però, no nomès això, sinò que el 1848 es va foradar per fer-hi passar la primera línea de tren de la Península que uniria Barcelona i Mataró i a més a més en aquest “cim” que marca el límit entre les comarques del Barcelonès i el Maresme,  el 1876 es va fundar el Centre Excursionista de Catalunya. Actualment hi ha un monòlit en un estat bastant deplorable, que recorda aquesta efeméride
  Avui ja hem arribat al punt culminant de la nostra sortida, ara per tornar nomès cal desfer el camí fins l’estació de Mongat (700 metres) o bé fins l’estació de Badalona (4 Qms).
Properament, caminarem pel Maresme Nord. 

 

 

dilluns, 9 de març del 2015

MONTNEGRE-CORREDOR III. FONTS D'ARREU XIII. LES FONTS DE MATARÓ I DELS MUNICIPIS DE L'ENTORN



Aquest és el títol d'aquesta guia escrita i editada pel Grup Llavor el 1986. En aquest llibre trobarem una descripció detallada de 49 fonts dels termes d'Arenys de Munt, Argentona, Dosrius, Llinars del Vallès, Mataró i Sant Andreu de Llavaneres. En aquest sentit, les 14 fonts d'Argentona no les enumero en aquesta llista perquè ja les vaig incloure a Fonts d'Arreu II. Les Fonts d'Argentona, el setembre de 2012.

Certs paràgrafs d'aquest llibre et situen fàcilment a principis de la dècada dels 80 on qui comprava una parcela a la muntanya, construïa com volia, tallant qualsevol arbre, colgant fonts i inclús prohibint el pas per la finca.
"Observem que el camí des de la darrera masia s'ha tornat estranyament ample, amb dimensions gairebé de carretera. Sovintment, a dreta i a esquerra, maldestres camins oberts a cops de màquina ens fan témer que aviat tindrem proves de l'altre gran flagell de la natura de les nostres muntanyes: les urbanitzacions de segona residencia. Aquí i allí, mostres de l'anarquia de la parcela. Tallades d'arbres, desmunts de terres, terrenys aixaragallats... la disbauxa frenètica, incontrolada... incomprensible..." 

Actualment, aquesta guia la podeu trobar a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró.

La relació de les fonts és la següent,


 TERME D’ ARENYS DE MUNT
1.     Font de Lourdes.

 TERME DE DOSRIUS
1.     Font del Bitxi.
2.     Font de Can Bosc del Far.
3.     Font de Can Canyameres i del Pi d’en Gallifa.
4.     Font del Castell.
5.     Font del Cul de Vaca.
6.     Font de l’Esgarrinxada.
7.     Font del Far.
8.     Font del Ferro, de la Comtessa, dels Collonuts o del Revolt.
9.     Font del Gaig.
10.  Font de N’Homs.
11.  Font de N’Homs de Canyamars.
12.  Font del Mal pas.
13.  Font de la Moreneta.
14.  Font del Pagès.
15.  Font de Pareis.
16.  Font de Can Pepes.
17.  Font de Cal Rei.
18.  Font de la Salut o Can Bellalta.
19.  Font de la Salut de Can Pau de la Rosa.
20.  Font de la Sitja.
21.  Font de Can  Soliva.
22.  Font del Sot.

TERME DE LLINARS DEL VALLÈS
1.     Font del Vern.

TERME DE MATARÓ
1.     Font de Can Gasarapa.
2.     Font del Rossinyol.
3.     Font de l’Aulet o de Ca la Laia.
4.     Font dels Castanyers.
5.     Font de la Cornisa.
6.     Font dels Lladres.
7.     Font del Pericó.
8.     Font del Primer de Maig.
9.     Font de la Salamàndria.
10.  Font dels Tres Raigs o dels Tres Brocs.

TERME DE SANT ANDREU DE LLAVANERES
1.     Font de la Llorita.
 
Referent a aquestes fonts, nomès he editat l'entrada  "GR-83. Etapa 1. Mataró -Collsacreu (Arenys de Munt). La Font de Mal pas."
Properament, anirem d'excursió al Turó de Mongat.

 

dimarts, 3 de març del 2015

SANTA PERPÈTUA - TIBIDABO

                                     Font de la Salamandra

El passat diumenge 22 de febrer es va celebrar la XXVI edició de la Caminada Santa Perpétua – Tibidabo amb una distància de 20,6 Quilòmetres i un desnivell positiu de 728 metres.  Al marge de caminar per la Serralada Litoral, des d’aquest blog, pas a pas, enllaçant excursions, travesses, caminades, senders…  volem anar recorrent diferents indrets dels Païssos Catalans, això sí sempre conectant la sortida de l’excursió d’enguany amb un punt d’arribada o de pas d’un itinerari fet amb anterioritat.
En aquest cas, la sortida des de la plaça de l’esglèsia de Santa Perpètua, conectava amb el quilòmetre 11 de la primera etapa de la Vallromanes – Montserrat ubicat en aquesta mateixa plaça.
I per acabar-ho d’adobar, arribàvem al Tibidabo i això volia dir trepitjar la Serra de Collserola i Barcelona per primera vegada des de que publiquem  a La Brolla.
Aquesta caminada de caire molt popular, està molt ben organitzada, sense gaire controls, però molt ben marcada, feia que fos molt difícil perdre’s .
Cal destacar l’esforç que fa l’organització perquè la caminada sigui molt econòmica, doncs nosaltres que no érem socis del club, només vam pagar 10 Euros, per 3 avituallaments, l’esmorzar, un buff i l’autocar de retorn a Santa Perpètua. 
Tanmateix, els autobusos de retorn sortien amb força celeritat i no calia esperar molta estona dalt el Tibidabo per tornar al punt d’inici.
Per tant, una travessa molt recomanable.
Com a punts d’interès cal destacar,
Turó de Magarola. El Turó de la Magarola o Turó del Maltall de Magarola és un turó de 430 metres a la intersecció dels termes municipals de Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès.

Des del 1988 s'hi realitza als mesos de setembre i octubre el seguiment de la migració tardoral d'ocells rapinyaires,  i al cim s'ha construït una plataforma de fusta, equipada amb plafons informatius, per a allotjar els participants.

Font de la Salamandra. Construcció de totxo i de pedra encastada al marge. De la placa frontal surt un tub que raja dins de la pica semicircular que a la vegada desguassa en un petit torrent que en el seu inici transcorre per dins un call. En el costat esquerra de la font, hi ha un banc on poden seure un parell de persones.  Antigament, la gent s’en duia l’aigua d’aquesta font perquè deien que era molt bona per les persones amb problemes en els ronyons. Aquesta font ha estat rehabilitatda l’any 2014.
 La font està situada en el tram del sender GR-92 que va de la carretera que puja al Tibidabo des de la Rabassada al  coll de la Vinassa, sota d’un gran plàtan. Per accedir a la font, s’ha de baixar per un tram d’escales

Per parlar de la Font de la Salamandra, he extret informació del llibre Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. d'en Miquel Tormos i Rami i editat per ediciones Desnivel l'any 2007

Temple Expiatori  del Sagrat Cor.   Inicialment era una ermita aixecada pels salesians, inaugurada el 1886 durant la visita de Sant Joan Bosco a Barcelona. La construcció del Temple Expiatori Sagrat Cor, projectat per Enric Sagnier, es va iniciar l'any 1902 i es va acabar el 1961. És un edifici monumental amb arquitectura d'estil neogòtic i coronat per una estàtua de bronze del Sagrat Cor. Un ascensor permet pujar a la part superior del temple expiatori, situat a 575 m sobre el nivell del mar, des d'on es pot gaudir de les vistes de la ciutat de Barcelona.
 
Finalment esmentar, que aquesta excursió esta molt ben comunicada amb tranport públic.
A Santa Perpètua amb autobusos Sagalès línea Badalona - Sabadell, amb parada a l'avinguda Mossèn Jacint Verdaguer.
A Ripollet amb autocars Font, línea Ripollet - Fabra i Puig, amb parada a la Rambla dels Pinetons. (Qm 6).
A Cerdanyola RENFE. línees R-4 i R-7. (Qm. 8).
Al Tibidabo, diferents combinacions des de la ciutat, això sí, gairebé totes funcionen nomès els dies que el Parc d'Atraccions està obert.

Properament parlarem de les fonts de l'entorn de Mataró.
 
 
 


 

dissabte, 21 de febrer del 2015

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXI. ELS NOMS DELS NÚVOLS I LES BOIRES AL VALLÈS ORIENTAL



Mig buscat, mig per casualitat, fa uns quants dies vaig descobrir un llibre de l'Albert Manent i en Joan Cervera "Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental", editat el novembre de 2008.
Aquest recull de termes metereològics em va atraure l'atenció, doncs hi havia paraules pròpies de Mollet, Santa María de Martorelles, Vallromanes... i sens dubte, la majoria m'eren molt familiars.
Per tant, vaig començar a fer una llista de núvols i boires i al final em vam quedar aquest  25 termes.

Bassetes:  Recollit a molts llocs, la dita diu que “Si el cel fa bassetes, a la terra pastetes”
Boira al Castell de Montornès: Recollit a Vallromanes, aquesta boira indica que plourà.
Boira a Céllecs: Recollit a la Roca del Vallès.  Si hi ha boira sobre aquesta muntanya, indica que hi haurà canvi de temps.
Boirada: Boira espessa o gran extensió de boira. A Sant Fost de Campsentelles hi ha una dita que diu que “la boirada matava els cigrons”
Boira pixanera: Boira que mulla imperceptiblement i a poc a poc.
Boira terrera: Boira baixa, arran de terra.
Boira tova:  Boira baixa i no gaire espessa.
Boires a o de cap de riu: Són més aviat les boires que es formen sobre el Mogent i el Besòs.
Cabretes:  Equival a “les bassetes”.
Calçada: Faixa de núvols al matí o més aviat a posta de sol que indica canvi de temps.
Cap de núvol: Núvol solt, amenaçador o sense risc.
Castells: Núvols que s’estarrufen i semblen castells i poden dur trons o aigua.
Cel encaputxat: Recollit a Vilanova del Vallès, cel que és tapat i durà mal temps.
Enclusa: Té la forma de l’estri del ferrer. Va lligada amb la tempesta.
Espantavailets: Núvols d’hivern, que duen fred o mal temps.
Galindaina: Núvol petit i poc perillòs.
Llegany: Núvol que pot ésser prim i acostuma a tapar el sol.
Negror: Conjunt amenaçador de núvols negres.
Punyetes: Una altra equivalencia de “les bassetes”.
Rufa: Nuvolades fredes amb vent.
Serrallada: Núvols que formen com una sèrie de muntanyes.
Ull de bou: Forat als núvols, sovint quan es pon el sol.
Ull de llop: És el sol vermell entre núvols.
Volt: A Sant Fost de Campsentelles, diuen que la lluna fa volt, segurament vol dir que té un “halo” i per tant hi ha moltes possibilitats que plogui.
Xarquetes: Una altra equivalencia de “les bassetes”.
D'aqui a un parell de mesos, farem una gramàtica dedicada als noms dels vents del Vallès Oriental.
 

 

 

divendres, 13 de febrer del 2015

MONTNEGRE-CORREDOR II. LA VALL D'OLZINELLES


                                                 La Font del Rector
                                        
Avui ens endinsarem per la vall d’Olzinelles, un dels indrets més característics del Montnegre. En aquest sentit, gairebé durant tot el recorregut anirem pel SL-79, simplement afegirem la connexió amb l’estació de Sant Celoni (1,3 quilòmetres) en cada sentit.
Aquest itinerari és molt entretingut, doncs combina uns camins i corriols deliciosos amb força punts d’interès. Tanmateix, com a punt negatiu, jo destacaria el conjunt de la Pega, actualment molt deixat i en un estat força depriment.
Aquesta excursió és molt recomanable fer-la en els mesos calurosos de l’any, doncs és un itinerari molt ombrívol i sense grans desnivells.. Tot i trobar aigua a la font del Rector, recomanem portar la cantimplora ben plena.
Malgrat ser el primer itinerari d’aquest cicle dedicat al Montnegre- Corredor, amb anterioritat ja us hem presentat un parell de sortidetes per aquestes contrades. El novembre de 2011 “4 fonts del Montnegre” i el novembre de 2013 “La Ruta Espriu d’Arenys de Munt a Arenys de Mar”. A més a més l’octubre de 2011 vam fer una acurada descripció de la font del Mal Pas. A GR-83.  l’Etapa 1. Mataró-Collsacreu (Arenys de Munt).
L’excursió d’avui conecta amb el tram de la Via Augusta entre Viabrea i Sant Celoni que vam fer l'octubre de 2012.
Per fer aquesta entrada he extret informació del blog Caminar despres del 50 www.senderismedestarpercasa.blogpot.com

L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Sant Celoni i anem dirección sud pel carrer de Mossèn Cinto Verdaguer.
0,250Qm. 0,250Qm. Arribem al carrer del Dr.Trueta i girem a l’esquerra. Uns metres més endavant passem per un túnel sota la via del tren. Tot sortint del túnel passem per un pas soterrani.
0,100Qm. 0,350Qm.  Pas soterrani. Pugem per unes escales i sortim al parquing d’un centre comercial. Girem a la dreta tot vorejant el centre comercial.
0,125Qm. 0,475Qm. Ara continuem per la carretera d’Olzinelles. Una mica més endavant creuem la Tordera per sobre un pont.
0,125Qm. 0,600Qm. Girem a l’esquerra per una pista de terra. Ara mateix anem per un tram de la ronda Tordera- Pertegàs.
0,550Qm. 1,150Qm. Girem a la dreta per un túnel per sota l’AP-7.
0,050Qm. 1,200Qm. Una vegada travessat el túnel, girem a l’esquerra en sentit  lleugerament ascendent.
0,110Qm. 1,310Qm. Masia de Can Draper.  En aquest punt, a la dreta comença l’itinerari de la Vall d’Olzinelles SL-79. D’aquest indret cal destacar el Roure martinenc de Can Draper. En aquest sentit, aquest és un dels roures més gruixuts mesurats a Catalunya. Tant la rabassa, com algunes de les branques principals es troben corcades per les larves del banyarriquer (un escabarat de mides considerables i molt vinculat a les històries i llegendes del Montnegre).
L’ombra d’aquest bell arbre s’aprofita com amorriador del ramat d’ovelles de Can Pla del Montseny, i el pastor encara fa servir la gran pedra salera que hi ha sota l’arbre per posar blocs de sal pel bestiar. Aquesta mateixa pedra la fan servir per descansar camperols, caminants i pastors.
El camí marxa cap a llevant a mitja alçada, tot deixant el roure a l’esquerra.
0,550Qm.  1,860Qm. Cruïlla. Girem a la dreta per un corriol.
0,070Qm. 1,930Qm. Girem a l’esquerra per un corriol ascendent.
0,025Qm. 1,955Qm. Pou de glaç de Can Draper. Aquest pou manté perfectament la seva cobertura en forma de cúpula. Data del 1771 i té una alçada total de 12 metres, tanmateix 6,4 metres estàn excavats al sòl.
Per fer el gel, es recollia l’aigua i a l’hivern es deixava gelar en una bassa que hi ha torrent amunt. Els blocs de gel s’embolcallàven de palla i es ficaven al pou. Un cop ple es cobria amb branques, fulles i terra i no es tornava a obrir fins l’arribada de la calor.
Ara desfem aquests noranta cinc metres  fins la pista principal i continuem a la dreta. En aquest proper tram veiem força exemplars d’alzines sureres i a l’esquerra tenim la riera d’Olzinelles.
1,195Qm. 3,150Qm. Creuem la carretera d’Olzinelles a Sant Celoni. Continuem per la pista que marxa en diagonal flanquejada per plàtans.
0,150Qm. 3,300Qm. Revolt a l’esquerra i continuem per una llarga recta.
0,440Qm. 3,740Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta. Ara el paisatge s’obre una mica.
0,300Qm. 4,040Qm. A la nostra esquerra trobem el pollancre d’Olzinelles.  Els pollancres són arbres que viuen en boscos de ribera juntament amb àlbers, verns o salzes.  Pel seu creixement ràpid és cultivat en rengleres per l’aprofitament de la fusta.
Aquest exemplar destaca per les seves dimensions, doncs segurament  les seves mides en alçada i perímetre el fan únic en el municipi de Sant Celoni.
Continuem planejant tot deixant un camp a l’esquerra.
0,850Qm. 4,850Qm. Arribem a la carretera. Girem a l’esquerra (direcció Sant Celoni).
0,050Qm. 4,900Qm. Girem a la dreta per anar a trobar els forns de pega de Can Valls.
0,020Qm. 4,920Qm. Forns de Pega de Can Valls. Els forns de pega de can Valls són tres grans recipients de ceràmica de forma oval, d’uns 2m d’alçada cadascun, un al costat de l’altre, que es troben en el marge superior del camí de can Valls. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. Segons la tradició, es tracta de tres forns datats del segle IX. La pega, substància viscosa i fosca, s’obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s’utilitzava com a combustible per a l’enllumenat públic i per a impermeabilitzar vaixells i recipients.
 Ara desfem els últims vint metres i una vegada arribats a la carretera, seguim una altra vintena de metres direcció Sant Celoni, fins que a l’esquerra trobem un corriol que ens baixa al conjunt d’interès de la Pega.
A gener de 2015 aquest indret necessita una neteja de cara, doncs es troba bastant deixat i en cap cas convida a fer-hi una parada. Suposo que la font de la Pega, està a sota d’un tub que va a parar a una pica i que aquesta alhora desguassa en un safareig i dues basses. Llegeixo que la font no raja perquè no s’ha mantingut la mina que hi portava aigua i que fins fa pocs anys aquest era un lloc molt popular on la gent hi anava a berenar les tardes d’estiu.  A data d’avui està molt embardissat i enrunat. Sens dubte un bon nyap, on costa inclús trobar el banc cobert per les fulles i cal anar amb compte, doncs al costat del banc hi ha un forat d’un mig metre de fondària on és molt fácil posar el peu i ara nomès hi ha un tronc i una branca que intenten avisar al visitant del perill.
Ombrejant aquest indret hi ha els plàtans i l’alzina de la pega, segurament aquests arbres són excepcionals dins el municipi de Sant Celoni, però ara tampoc llueixen i tot el conjunt està molt lluny de l’espai amb caràcter singular i monumental que s’anuncia en el plafó informatiu d’aquest indret.
Ara tornem a la carretera i girem a la dreta direcció Sant Esteve d’ Olzinelles. En aquest tram, manquen les senyals del SL-79. Malgrat ara caminar sobre asfalt, podem anar força tranquils, doncs el trànsit es limita a algun cotxe o tractor molt de tant en tant.
0,400Qm. 5,320Qm. A la dreta, darrera un pas barrat als vehicles, trobem un corriol. Nosaltres el seguim.
0,100Qm. 5,420Qm. Font del Rector. És una font molt austera. Tanmateix enclavat en el  frontal de pedra hi ha l’aixeta amb pulsador i l’aigua cau directament a la sorra, sense que hi hagi cap forat o conducte pel qual desguassi l’aigua.  A banda i banda hi ha uns bancs de pedra per seure. En el frontal, al costat de l’aixeta hi ha una rajola amb la inscripció ANY 1989, suposem que indica l’any en el qual es va reformar la font.
Ara continuem amunt, per arribar-nos fins a Sant Esteve Olzinelles.
0,050Qm. 5,470Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.
0,050Qm. 5,520Qm. Sant Esteve d’Olzinelles. Documentada l’any 1083 però reformada en èpoques posteriors, sobretot durant el segle XVI. Actualment, s’hi pot veure l’esglèsia, el cementiri i la rectoria. Ara seguim la pista en sentit descendent, fins tornar a trobar la carretera.
0,150Qm. 5,670Qm. Carretera Sant Celoni- Olzinelles. Girem a la dreta.
0,070Qm. 5,740Qm. A l’esquerra trobem una bassa totalment derruida i pensem que poden ser els últims vestigis del que hauria sigut la font de la Rectoria. Ara el camí es fica pel mig dels camps i tot creuant la riera, anem a buscar un pla amb pins i alzines sureres que veiem davant nostre.
0,100Qm. 5,840Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.
0,170Qm. 6,010Qm. Bifurcació. Cent-cinquanta metres a l’esquerra tenim el conjunt de l’Aranyal format per una bassa, un pou i un aqüeducte. En aquest sentit, antigament aquesta bassa era un safareig que estava situat prop de l’anomenada carrossera, avui desapareguda, on tancaven i reparaven els carros de la propietat. A la bassa es recullen les aigües del sot de l’Aranyal, que es canalitzen mitjançant un petit aqüeducte de pedra. El conjunt de la bassa, l’aqüeducte, la glorieta neoclàssica del pou i les fileres de plàtans donen un encant particular a aquest indret.  Tant si ens hi acostem com si no, el nostre camí continua a la dreta.
0,275Qm. 6,285Qm. Cruïlla de camins. Davant nostre tenim el Cedre de Can Valls. El cedre és un arbre que prové del nord d’Àfrica, a la serralada de l’Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals. El cedre de can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002, després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc principal.  Nosaltres continuarem pel camí que creua per sobre el pont de l’Aranyal (construcció de pedra de finals del segle XIX).
A tocar del pont hi ha el faig de l’Aranyal. El faig és un arbre típic del clima centreeuropeu. A Catalunya forma boscos al Pirineu, al Montseny, les Guilleries i els Ports de Tortosa. Al Montnegre hi ha alguns faigs dispersos als cims més alts. Aquest exemplar, que no és segur si va ser plantat o bé és espontani, es troba només a 230 m d’altitud i en un estat de vitalitat òptim. En aquest indret té les condicions necessàries per sobreviure: un sòl humit i fresc on no hi arriba la sequera estival. Una vegada creuem el pont, el nostre camí continua a la dreta.
0,125Qm. 6,410Qm. A la dreta trobem l’Aladern fals de Can Valls.  L’aladern fals és una espècie pròpia dels alzinars que acostuma a tenir mides arbustives. Es distingeix bé per les seves fulles oposades (surten de les branques de dues en dues) amb els nervis translúcids, les flors petitones, agrupades en raïms, i els fruits negres tirant a blaus, de la mida d’un pèsol. Aquest exemplar ha aconseguit mides d'arbre, i les seves dimensions són úniques a Catalunya. Està envoltat de roures, alzines, plàtans i avellaners que li fan ombra i han motivat la seva forma tortuosa. L’aladern fals havia estat molt utilitzat per cremar en forns, ja que produeix una flama molt activa.
Continuem el camí principal obviant els camins que ens menen a banda i banda.
0,150Qm. 6,560Qm. Girem a l’esquerra. Desprès de fer un revolt molt tancat, el camí planeja una mica per posteriorment començar a pujar.
0,650Qm. 7,210Qm. Quatre Camins. Seguim recte, direcció Bocs, en sentit descendent. Des d’aquí hi ha molt bones vistes del Montseny.
0,500Qm. 7,710Qm. Arribem a una pista que ens creua.  Girem a l’esquerra cap al Sot de la Remor.
1,100Qm. 8,810Qm. Sot de la Remor. Continuem recte per la pista.
0,225Qm. 9,035Qm. Bifurcació. Seguim planejant per la pista que ens queda més a la dreta.
0,250Qm. 9,285Qm. Deixem a la dreta un parell d’eucaliptus. Continuem planejant cap a Can Draper.
0,425Qm. 9,710Qm. Creuem la riera d’Olzinelles. Davant nostre ja hi ha Can Draper. Continuem pel camí de la dreta, lleugerament ascendent.
0,125Qm. 9,835Qm. Can Draper. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.
0,230Qm. 10,065Qm. Girem a la dreta per passar pel túnel sota l’autopista. Quan en sortim girem a l’esquerra.
0.550Qm. 10,615Qm. Girem a la dreta i creuem la Tordera per la carretera d’Olzinelles.
0,125Qm. 10,740Qm. Girem a la dreta cap al parquing del centre comercial.
0,125Qm. 10,865Qm. Trobem unes escales per les quals baixem, tot seguint girem a la dreta i creuem un pas soterrani.
0,100Qm. 10,965Qm. Pugem unes escales per desembocar en el túnel sota la via del tren. Continuem amunt pel carrer del Dr Trueta.
0,100Qm. 11,065Qm. Girem a la dreta pel carrer de Mossèn Cinto Verdaguer.
0,250Qm. 11,315Qm. Estació de Sant Celoni. Punt d’inici i final de la sortida d’avui.
A hores d’ara aquesta ruta és millorable, properament afegirem els trams per arribar a les fonts de Lurdes i de l’Aranyal.