Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta font del avellaners. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta font del avellaners. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

dissabte, 10 de juny del 2023

LA SELVA X. ELS CAMINS D'EN SERRALLONGA. DE SANTA COLOMA DE FARNERS A ANGLÈS

 

                                           Font del Roure

L’excursió que us presentem avui té una llargada d’uns 19,5 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 980 metres i per tant exigeix una bona forma física i per les pujades i baixades recomanem bastons.

Avui trepitjarem els boscos i els corriols d’en Serrallonga, passarem per 7 fonts, però la gran sorpresa de l’excursió és Santa Bàrbara, doncs des del 1995 l’associació Amics de Santa Bàrbara va iniciar una fantástica restauració de l’ermitatge i avui dia aquest indret presenta un aspecte fantàstic i des d’on també podem gaudir d’uns vistes esplèndides de la plana selvatana i gironina.

El camí d’avui no té cap tipus de pèrdua, doncs gairebé durant tot el trajecte seguirem les marques blanques i vermelles del GR-178.

Cal dir que aquest itinerari enllaça amb l’excursió. Per la Via Augusta i Camí dels Segadors: De Caldes de Malavella a Santa Coloma de Farners, publicada en aquest blog el febrer de 2023

Finalment, esmentar que hi ha connexió d’autobús entre Anglès i Santa Coloma de Farners, però cal mirar horaris, doncs aquests són força escadussers.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Santa Coloma de Farners i girem a la dreta pel carrer Girona.

0,200Qm. 0,200Qm. Creuem la plaça del Firal.

0,100Qm. 0,300Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer Noguer i vuitanta metres més enllà continuem a la dreta pel carrer del pare Lluís Rodés

0,175Qm. 0,475Qm. Esglèsia Parroquial de Santa Coloma. Està ubicada al centre neuràlgic de la ciutat, a la part més antiga, al costat mateix de la plaça Farners i a un extrem de l’eix comercial. És el punt amb més moviment del municipi i espai imprescindible en esdeveniments tan destacats com la Festa de la Ratafia, el Mercat de les Herbes de la Ratafia o la Festa de la Revolta dels Segadors, entre d’altres. Aquí mateix, tot al volt del peu de l’església i a la plaça Farners, també hi té lloc el mercat dels dilluns.

El campanar és un dels símbols més identificatius de Santa Coloma. Mesura 36 metres d’alt i va ser construït amb carreus de granit local. Té forma de torre quadrada i es troba adossat a l’església. 

Davant de l’esglèsia hi ha la confitería Trias on es fan galetes des de 1908 i de ben segur que algun dia n’heu menjat, doncs les “teules”,segurament són el producte més conegut de Santa Coloma.

Just a sota hi ha la font de la plaça Farners o de l’Esglèsia. La font queda aixoplugada sota la volta de granit de l'escalinata de l'església, construïda a mitjans del segle XIX i refeta el 1940. El seu frontal està presidit per l'escut de la ciutat esculpit en pedra i a sota seu hi ha el brollador, malgrat que actualment només és un forat per on no raja aigua.
Quan rajava aigua era recollida primer per una petita pica semicircular collada al frontal i després vessava a una altra d'allargada.

A l’altra banda, de la Plaça Farners, hi ha la font de la Colometa. Una font urbana de columna d’una sola aixeta i coronada per una escultura de ferro, és la Colometa, obra del reconegut artista local Jesús Carles de Vilallonga. L’artista l’any 1994 va donar aquesta escultura a la ciutat amb la condició que es recuperés una font que hi havia a la plaça Farners quan ell era petit. 

Ara continuem a l’esquerra pel carrer de la Calau.

0,050Qm. 0,615Qm. Entre el número 6 i el número 8 trobem la font de la Calau. La font queda inserida a la tanca d'una finca particular, dins una estreta obertura de forma rectangular rematada amb carreus de pedra ben escairats, de mig metre d'amplada per metre i mig d'alçada. L'aigua raja per un broc de ferro situat a la part baixa i també per una aixeta disposada al lateral esquerre. A sota recull l'aigua un bassal rectangular que sobresurt de la façana rematat amb llambordes.

Damunt del brollador principal hi ha el registre metàl·lic que dóna accés al dipòsit de reserva.
Al lateral dret hi tenim un cartell plastificat que ens recorda el nom de la font i que l'aigua no és apta per al consum, cosa que no se'n fa massa cas, doncs és habitual trobar-hi gent omplint garrafes.
L'aigua que en brolla és la mateixa que la de la font del Roure, aigua de la riera filtrada naturalment. A finals dels anys 90 es va netejar el conducte que porta l'aigua de la font del Roure fins  aquest sortidor.

Ara continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,100Qm. 0,715Qm. Tombem a la dreta pel carrer Dr. Trueta.

0,030Qm. 0,745Qm.  Seguim a l’esquerra pel carrer de Les Argiles.

0,300Qm. 1,045Qm. Plaça de Santa Clara. La creuem i continuem recte cap a la residència geriátrica. Cinquanta metres més enllà, ja trobem a l’esquerra un corriol amb indicacions de, Ruta de Serrallonga, Coll de Ruscall, Anglès, Òsor. A partir d’aquest punt, comencem a trobar marques del GR-178.

0,400Qm. 1,495Qm. Cruïlla de camins. Al costat de la riera de Canadell. Nosaltres seguim a la dreta per anar cap a la Font del Roure.

0,060Qm. 1,555Qm. Font del Roure. Bonica font emplaçada en un agradable entorn frondós i humit. La font queda adossada al marge de la muntanya, consta d'un mur frontal convex obrat amb petits carreus de pedra, d'un metre i mig d'amplada pel mateix d'alçada i rematat amb forma arrodonida. A mitja alçada surten tres brocs d'acer inoxidable disposats l'un al costat de l'altre i a dos pams de distància. A sota recull l'aigua un bassal allargat de pedra que ressegueix el perímetre del mur.

A l'extrem superior dret del frontal tenim un cartell de plàstic que ens recorda el nom de la font i ens avisa que l'aigua no és apta pel consum.
Darrere la font, a només cinc metres, queda la porta que dóna accés a la mina. A finals de desembre de 2022 la font raja amb abundància.
L'aigua d'aquesta font és canalitzada fins el nucli urbà per alimentar la font del Carrer de la Calau.

Ara desfem aquests darrers 60 metres i continuem recte cap al Coll de Ruscall i Anglès.

0,200Qm. 1,815Qm. Creuem la riera de Canadell i nomès creuar-la trenta metres més enllà, tenim la font de Can Prat.

Font de Can Prat. La font es troba un xic enlairada respecte la riera i està obrada tota ella amb pedra del país lligada. Un llarg mur transversal reté les terres de la muntanya. El seu frontal està allisat amb ciment i adherit a un doble mur de pedra que sobresurt del mur principal. Aquí és on hi trobem la sortida de l'aigua a través d'un broc d'acer inoxidable a mitja alçada. L'aigua cau a un enreixat per on desguassa a la riera.

Bonica font, més que centenària, doncs al damunt del frontal hi ha gravada una inscripció amb la data 1899, possiblement l'any de construcció de la font. A banda i banda disposem de dos bancs de pedra per seure amb respatllers que alhora delimiten l'espai, formant una terrassa ben acollidora.
A la dreta del mur principal hi ha el registre que dóna accés a la cisterna de captació. A finals de desembre del 2022 raja un bon doll d’aigua.

Ens crida l'atenció un cartell penjat per l'Ajuntament amb un seguit de normes per tal de recollir l'aigua, senyal del ben valorada que aquesta està pels veïns. Només es poden recollir 16 litres per persona, qui en vulgui més s'ha de posar de nou a la cua i esperar el seu torn. També prioritza qui vulgui beure per davant dels que omplen recipients.

Desfem aquests darrers 30 metres i continuem a l’esquerra per un camí de terra que puja lleugerament i que està molt ben senyalitzat amb marques del GR-178.

1,200Qm. 3,015Qm. Creuem la carretera GIP-5511 i fem un gir pronunciat a l’esquerra i ara seguim en sentit descendent per una pista ampla de terra.

0,350Qm. 3,365Qm. Creuem la C-25 per sota seguint les marques del GR-178.

1,875Qm. 5,240Qm. Pista que ens creua. Tombem a la dreta.

0,750Qm. 5,990Qm. Monestir Budista Tibetà. Ara el nostre camí fa un gir força pronunciat a l’esquerra en sentit ascendent.

0,650Qm. 6,640Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

2,660Qm. 9,300Qm. Masia del Suròs. Des d’aquí tenim una esplèndida vista de La Selva. Seguim les marques del GR.

1,625Qm. 10,925Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

1,375Qm. 12,300Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta.

0,150Qm. 12,450Qm. Coll de Ruscall. En aquest estratègic coll coincidien els camins rals de Girona a Vic i el de Santa Coloma a Osor, per tant era molt transitat per viatgers i traginers i darrera seus els bandolers. Tants devien ser els episodis de bandolerisme en el coll que va donar forma a la dita popular “A la Gironella i el Ruscall si pot ser no hi aneu mai”, evocant la perillositat del lloc. I si hi havia bandolers, no podia pas faltar-hi el rei de les Guilleries, en Serrallonga.

Continuem recte.

1,600Qm. 14,050Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit ascendent.

0,300Qm. 14,350Qm. Ermita de Santa Bàrbara. Alçada a 854 metres, aquesta ermita està al capdamunt d’un turó. L’ermita s’ha datat del segle XIII. Estructurada en dues parts, per una banda el que seria el refugi i per l’altre l’ermita pròpiament. Cal destacar especialment l’impressionant campanar d’espadanya d’un sol ull d’arc rebaixat.

La seva campana conté una llarga inscripció. A un costat hi diu: “Parròquia de Sant Martí Sapresa: Ermita de Santa Bàrbara 1952 Laus Deu” I a l’altre “Amics de Santa Bàrbara 2002: els amics de santa Bàrbara al poble d’Anglès i a tots els que veneren aquest indret”.

Sota l’ermita a llevant hi ha una font que per falta de dades anomenarem Font de Santa Bàrbara. El frontal de la font arrodonit i d’uns 4metres d’amplada està fet de pedra. Annex a l’aixeta hi ha una palanca per accionar-la i just a sobre una petxina feta de pedra per protegir-la de les inclemències del temps. L’aigua desguassa en una pica semicircular arran de terra.

La font a l’ombra d’una alzina està en una placeta des d’on tenim molt bones vistes i a més més amb el suport d’una taula d’orientació que tenim a tocar on s’ens indiquen els cims, valls i poblets que ens envolten.

Ara per seguir el nostre camí vorejem l’ermita per la façana nord, a tocar d’una torre de guaita, baixem per unes escales fetes de granit i anem a buscar un corriol que tot just tenim davant nostre i que es precipita cap a Anglès i que no és altre que el GR-178.

0,900Qm. 15,350Qm. Després del primer tram més tècnic, a partir d’ara anirem alternant trams de pista i corriol i això sí sempre avall.

1,100Qm. 16,450Qm. Font dels Gossos. És una font boscana amb frontal de pedra i amb un broc metàlic. Sobre el broc el nom posat sobre tres rajoles. La deu queda en un replà enmig d’un torrent i l’aigua desguassa en una pica semicircular que hi ha uns metres més avall. Al costat de la font hi ha una taula rodona amb bancs per seure. Darrerament aquesta font gairebé no raja mai.

A l’entorn de la font hi trobem plàtans i també un grèvol. L’ambient fresc i humit també afavoreix la presència d'avellaners i falgueres.

Nosaltres continuem avall cap a Anglès.

2,500Qm. 18,950Qm. Entrem a Anglès per la plaça Sant Jordi, un conjunt de blocs de pisos i després continuem recte pel carrer Santa Barbarà.

0,290Qm. 19,240Qm. Plaça del Remei. Tombem a la dreta pel carrer Sant Miquel.

0,200Qm. 19,440Qm. Girem a la dreta pel carrer Indústria.

0,100Qm. 19,540Qm. A l’alçada del número 77 arribem a la parada del bus d’Anglès, final de l’etapa d’avui.

Les descripcions de les fonts de Farners, del carrer de la Calau, de la font del Roure i la font del Prat les he extret d’www.encos.cat

Properament, arribarem caminant a la ciutat de Girona.

 

 


divendres, 12 de febrer del 2016

MONTNEGRE-CORREDOR XII. VOLTANT PEL DOLMEN DE LA PEDRA GENTIL.



Avui fem l'última entrada dedicada al Montnegre-Corredor que hem fet durant aquest darrer any. L'excursió d'avui surt de Vallgorguina on vam arribar fent la Marxassa aquest darrer mes d'octubre.
Aquest itinerari és especialment interessant per fer-lo amb canalla, doncs és curt, sense gaire desnivell i força distret. A més a més, trobareu el díptic descriptiu a l'oficina del Parc, al costat de l'inici del recorregut. Quant a la distància, discrepo, doncs ells parlen de 5 quilòmetres i jo crec que està al voltant dels 7 quilòmetres, més si volem sortir del centre del poble i fer les marrades de la font del Nel, el dolmen de la Pedra Gentil i l'esglèsia de Santa Eulàlia de Tapioles.
Es pot fer durant qualsevol època de l'any, tanmateix, cal evitar les hores centrals dels dies més calurosos de l'any i els dies molt ventats, doncs ens podia caure una branca al cap. Malgrat passar per tres fonts, porteu aigua, doncs desconeixem la potabilitat de les seves aigües i pot ser que les trobem eixutes.
Finalment, comentar que en general l'estat d'aquestes tres fonts és pitjor que fa 29 anys. 

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l'excursió d'avui des de la pista poliesportiva coberta de Vallorguina, situada al costat del Centre d'Informació del Parc. Caminem pel carrer de l'Esglèsia fins a trobar-nos la Carretera Nova.
0,050Qm. 0,050Qm. Carretera Nova. Creuem la carretera i girem a la dreta, direcció Sant Celoni.
0,350Qm. 0,400Qm. Girem a l'esquerra pel carrer Montseny.
0,080Qm. 0,480Qm. Girem a la dreta tot creuant la riera de Vallgorguina i trobem l'inici del sender local del Dolmen de la  Pedra Gentil (SL -C71). L'itinerari està senyalitzat amb fites verdes destacades amb color blau. En aquest sentit, està molt ben marcat i es molt difícil perdre's, per tant, avui no descriure el recorregut metre a metre.

Quan portem uns 175 metres caminant, deixem a la dreta una bassa en desús, a aquesta alçada, sobre el camí pel qual transitem hi ha la font del Forn.
L'any 1987, el llibre  Les fonts de Vallgorguina, descrivia aquesta deu de la següent manera, "Al terrer de Can Reixach , hi ha un galet de ferro que recull l'aigua de la mina i l'aboca a un pericó a 40 centímetres del terra. Des del pericó l'aigua passa per una canal fins arribar a una bassa que hi ha a 17 metres de la font. Té un cabal d'un litre cada 10 segons".

L'any 2016, nomès ens trobem la mina que està oberta i totalment abandonada, a sobre de la font encara resta el seu nom fet amb ceràmica. Entre la vegetació del voltant predominen els plàtans. Tanmateix, preocupa la deixadessa de l'indret, més quan des del blog 
 http:\\ www.senderismedestarpercasa.blogspot.com.es  el juny del 2010 ens mostraven una font del Forn que treia un bonic fil d'aigua.

Tornem a la pista principal i continuem seguint les marques del sender local. En aquest primer tram el camí és molt pla i molt còmode.

Quan portem uns 1875 metres caminant en un tram de forta pujada, trobem a l'esquerra un corriol i una fita que ens indica cap a la Font del Nel. Cent metres més enllà i després d'haver creuat un torrent, arribem a la font.
L'any 1987, el llibre Les fonts de Vallgorguina, descrivia aquesta déu de la següent manera, "La font es troba a la rodalia de Can Sumana, sota la mina Mena. L'aigua neix sota una pedra i es recull en un pericó. Raja pel galet de ferro a 30 cm. del terra. La vegetació del voltant són plàtans, avellaners, castanyers, alzines i pins pinyoners. Té un cabal d'un litre cada 25 segons"

29 anys més tard, la font i el seu entorn continuen pràcticament igual, nomès hi detectem dos canvis, el galet de ferro està a uns 50 cm. de terra i per tant, podria ser que hi haguès hagut alguns treballs de conservació posteriors a l'edició de llibre i per altra banda, a principis del  2016 no raja ni una gota d'aigua. Tanmateix, venim d'un periòde de sequera on fa tres mesos que pràcticament no ha plogut i aquest fet podria ser circumstancial.
Desfem aquests últims 100 metres i tornem a la pista principal tot continuant pel SL.

Ben bé un quilòmetre més endavant, trobem a l'esquerra, el Suró d'en Duran, una alzina surera de 17 metres d'alçària i 3 metres de diàmetre, d'aspecte majestuós i senyorial. Al seu tronc, s'hi pot observar el treball dels peladors al llarg dels anys. Uns metres més endavant, arribem a una cruïlla, a la dreta, nomès 225 metres més enllà tenim el dolmen de la Pedra Gentil.

El dolmen de la Pedra Gentil, és una construcció megalític formada per 7 lloses clavades verticalment al damunt de les quals es troba la pedra de coberta.  Actualment, desconeixem quin era l'aspecte original. Gràcies a la documentació escrita, sabem que l'any 1855 va ser restaurat pel senyor Josep Pradell, propietari de la finca on es troba ubicat. El dolmen d'uns 4000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.
Diu la tradició que aquest indret era lloc de trobada de les bruixes de la costa. Els pescadors del Maresme creien que les bruixes s'aplegaven al seu entorn, on havien de donar compte de la seva conducta bruixesca.

Ara baixem del turonet on està el dolmen i refem el camí fins trobar de nou les marques del SL.
Cent metres més enllà, trobem una senyal que ens indica cap a l'esglèsia de Santa Eulàlia de Tapioles. Malgrat que hem de sortir del camí, val la pena, fer-ho doncs, fer aquesta marrada nomès ens allargarà l'excursio uns cinc-cents cinquanta metres.

El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'esglèsia, el cementiri i una casa. L'edifici religiós és d'una sola nau. Té la façana amb una porta i al damunt un ull de bou. Al costat hi ha un campanar de tres cossos, el primer quadrat, el segon amb arestes que formen un octògon i el tercer amb quatre obertures per a les campanes. El corona un cos de mitja esfera. L'esglèsia actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII. Actualment l'estat de tot el conjunt és força ruinós.

Tornem a la pista principal i continuem pel SL. que ens porta fins a Can Pradell de la Serra, masia d'estil senyorial amb façana esgrafiada i una elegant galeria d'arcades, va ser reconstruit de tal manera durant el segle XIX. Com a curiositat, destacar que les estances principals de la casa estan decorades amb temes diversos, en els menjadors les pintures són dedicades als descobridors d'Amèrica (Colón, Pizarro, Magallanes...), en els dormitoris hi ha escenes de Can Pradell i visions de ciutats del món com Sant Petersburg, el Caire, Bétlem...) 

A més a més, davant de la magnífica pallisa, ara convertida en restaurant, hi ha la Font de Can Pradell, l'any 1987, el llibre Les fonts de Vallgorguina, en feia la següent descripció, "Un monument de pedra i obra de base irregular, amb una cúpula semiesfèrica i coronada per un pilar de pedra de granit tallada. Un galet trencat de ferro aboca l' aigua a una pica de pedra i d'aquí passa a un safareig adossat al monument. El safareig té dues rentadores de pedra i un abeurador ramader. Té un cabal d'un litre cada 12 segons.
Actualment, malgrat que el safareig es conserva en força bon estat, no sabem veure ni la cúpula semiesfèrica, ni el pilar, doncs encara que des del galet va degotant l'aigua, no li  aniria gens malament una mica d'arranjament.

Continuem cap a la solella de  Can Clarens, on trobem la casa de colònies i a partir d'aquí en un ràpid descens es trobem davant del pont de la riera de Can Vilar que creuem. Girem a l'esquerra pel carrer asfaltat i tres-cents metres més enllà arribem a la Carretera Nova, la creuem i ja som al carrer de l'Esglèsia, on hi ha el Centre d'Informació del Parc i la Pista Poliesportiva Coberta, inici i final de la sortida d'avui.

Per fer aquesta entrada, he extret informació del llibre "Les fonts de Vallgorguina" de Jaume Mora i altres i editat l'any 1987, la pàgina web de l'Ajuntament de Vallgorguina i el díptic Descobrim l'entorn de Vallgorguina "El dolmen de Pedra Gentil" 

La setmana vinent, farem la primera entrada dedicada als Cingles de Bertí, doncs aquest 2016 els hi dedicarem dotze entrades.












divendres, 13 de febrer del 2015

MONTNEGRE-CORREDOR II. LA VALL D'OLZINELLES


                                                 La Font del Rector
                                        
Avui ens endinsarem per la vall d’Olzinelles, un dels indrets més característics del Montnegre. En aquest sentit, gairebé durant tot el recorregut anirem pel SL-79, simplement afegirem la connexió amb l’estació de Sant Celoni (1,3 quilòmetres) en cada sentit.
Aquest itinerari és molt entretingut, doncs combina uns camins i corriols deliciosos amb força punts d’interès. Tanmateix, com a punt negatiu, jo destacaria el conjunt de la Pega, actualment molt deixat i en un estat força depriment.
Aquesta excursió és molt recomanable fer-la en els mesos calurosos de l’any, doncs és un itinerari molt ombrívol i sense grans desnivells.. Tot i trobar aigua a la font del Rector, recomanem portar la cantimplora ben plena.
Malgrat ser el primer itinerari d’aquest cicle dedicat al Montnegre- Corredor, amb anterioritat ja us hem presentat un parell de sortidetes per aquestes contrades. El novembre de 2011 “4 fonts del Montnegre” i el novembre de 2013 “La Ruta Espriu d’Arenys de Munt a Arenys de Mar”. A més a més l’octubre de 2011 vam fer una acurada descripció de la font del Mal Pas. A GR-83.  l’Etapa 1. Mataró-Collsacreu (Arenys de Munt).
L’excursió d’avui conecta amb el tram de la Via Augusta entre Viabrea i Sant Celoni que vam fer l'octubre de 2012.
Per fer aquesta entrada he extret informació del blog Caminar despres del 50 www.senderismedestarpercasa.blogpot.com

L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Sant Celoni i anem dirección sud pel carrer de Mossèn Cinto Verdaguer.
0,250Qm. 0,250Qm. Arribem al carrer del Dr.Trueta i girem a l’esquerra. Uns metres més endavant passem per un túnel sota la via del tren. Tot sortint del túnel passem per un pas soterrani.
0,100Qm. 0,350Qm.  Pas soterrani. Pugem per unes escales i sortim al parquing d’un centre comercial. Girem a la dreta tot vorejant el centre comercial.
0,125Qm. 0,475Qm. Ara continuem per la carretera d’Olzinelles. Una mica més endavant creuem la Tordera per sobre un pont.
0,125Qm. 0,600Qm. Girem a l’esquerra per una pista de terra. Ara mateix anem per un tram de la ronda Tordera- Pertegàs.
0,550Qm. 1,150Qm. Girem a la dreta per un túnel per sota l’AP-7.
0,050Qm. 1,200Qm. Una vegada travessat el túnel, girem a l’esquerra en sentit  lleugerament ascendent.
0,110Qm. 1,310Qm. Masia de Can Draper.  En aquest punt, a la dreta comença l’itinerari de la Vall d’Olzinelles SL-79. D’aquest indret cal destacar el Roure martinenc de Can Draper. En aquest sentit, aquest és un dels roures més gruixuts mesurats a Catalunya. Tant la rabassa, com algunes de les branques principals es troben corcades per les larves del banyarriquer (un escabarat de mides considerables i molt vinculat a les històries i llegendes del Montnegre).
L’ombra d’aquest bell arbre s’aprofita com amorriador del ramat d’ovelles de Can Pla del Montseny, i el pastor encara fa servir la gran pedra salera que hi ha sota l’arbre per posar blocs de sal pel bestiar. Aquesta mateixa pedra la fan servir per descansar camperols, caminants i pastors.
El camí marxa cap a llevant a mitja alçada, tot deixant el roure a l’esquerra.
0,550Qm.  1,860Qm. Cruïlla. Girem a la dreta per un corriol.
0,070Qm. 1,930Qm. Girem a l’esquerra per un corriol ascendent.
0,025Qm. 1,955Qm. Pou de glaç de Can Draper. Aquest pou manté perfectament la seva cobertura en forma de cúpula. Data del 1771 i té una alçada total de 12 metres, tanmateix 6,4 metres estàn excavats al sòl.
Per fer el gel, es recollia l’aigua i a l’hivern es deixava gelar en una bassa que hi ha torrent amunt. Els blocs de gel s’embolcallàven de palla i es ficaven al pou. Un cop ple es cobria amb branques, fulles i terra i no es tornava a obrir fins l’arribada de la calor.
Ara desfem aquests noranta cinc metres  fins la pista principal i continuem a la dreta. En aquest proper tram veiem força exemplars d’alzines sureres i a l’esquerra tenim la riera d’Olzinelles.
1,195Qm. 3,150Qm. Creuem la carretera d’Olzinelles a Sant Celoni. Continuem per la pista que marxa en diagonal flanquejada per plàtans.
0,150Qm. 3,300Qm. Revolt a l’esquerra i continuem per una llarga recta.
0,440Qm. 3,740Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta. Ara el paisatge s’obre una mica.
0,300Qm. 4,040Qm. A la nostra esquerra trobem el pollancre d’Olzinelles.  Els pollancres són arbres que viuen en boscos de ribera juntament amb àlbers, verns o salzes.  Pel seu creixement ràpid és cultivat en rengleres per l’aprofitament de la fusta.
Aquest exemplar destaca per les seves dimensions, doncs segurament  les seves mides en alçada i perímetre el fan únic en el municipi de Sant Celoni.
Continuem planejant tot deixant un camp a l’esquerra.
0,850Qm. 4,850Qm. Arribem a la carretera. Girem a l’esquerra (direcció Sant Celoni).
0,050Qm. 4,900Qm. Girem a la dreta per anar a trobar els forns de pega de Can Valls.
0,020Qm. 4,920Qm. Forns de Pega de Can Valls. Els forns de pega de can Valls són tres grans recipients de ceràmica de forma oval, d’uns 2m d’alçada cadascun, un al costat de l’altre, que es troben en el marge superior del camí de can Valls. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. Segons la tradició, es tracta de tres forns datats del segle IX. La pega, substància viscosa i fosca, s’obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s’utilitzava com a combustible per a l’enllumenat públic i per a impermeabilitzar vaixells i recipients.
 Ara desfem els últims vint metres i una vegada arribats a la carretera, seguim una altra vintena de metres direcció Sant Celoni, fins que a l’esquerra trobem un corriol que ens baixa al conjunt d’interès de la Pega.
A gener de 2015 aquest indret necessita una neteja de cara, doncs es troba bastant deixat i en cap cas convida a fer-hi una parada. Suposo que la font de la Pega, està a sota d’un tub que va a parar a una pica i que aquesta alhora desguassa en un safareig i dues basses. Llegeixo que la font no raja perquè no s’ha mantingut la mina que hi portava aigua i que fins fa pocs anys aquest era un lloc molt popular on la gent hi anava a berenar les tardes d’estiu.  A data d’avui està molt embardissat i enrunat. Sens dubte un bon nyap, on costa inclús trobar el banc cobert per les fulles i cal anar amb compte, doncs al costat del banc hi ha un forat d’un mig metre de fondària on és molt fácil posar el peu i ara nomès hi ha un tronc i una branca que intenten avisar al visitant del perill.
Ombrejant aquest indret hi ha els plàtans i l’alzina de la pega, segurament aquests arbres són excepcionals dins el municipi de Sant Celoni, però ara tampoc llueixen i tot el conjunt està molt lluny de l’espai amb caràcter singular i monumental que s’anuncia en el plafó informatiu d’aquest indret.
Ara tornem a la carretera i girem a la dreta direcció Sant Esteve d’ Olzinelles. En aquest tram, manquen les senyals del SL-79. Malgrat ara caminar sobre asfalt, podem anar força tranquils, doncs el trànsit es limita a algun cotxe o tractor molt de tant en tant.
0,400Qm. 5,320Qm. A la dreta, darrera un pas barrat als vehicles, trobem un corriol. Nosaltres el seguim.
0,100Qm. 5,420Qm. Font del Rector. És una font molt austera. Tanmateix enclavat en el  frontal de pedra hi ha l’aixeta amb pulsador i l’aigua cau directament a la sorra, sense que hi hagi cap forat o conducte pel qual desguassi l’aigua.  A banda i banda hi ha uns bancs de pedra per seure. En el frontal, al costat de l’aixeta hi ha una rajola amb la inscripció ANY 1989, suposem que indica l’any en el qual es va reformar la font.
Ara continuem amunt, per arribar-nos fins a Sant Esteve Olzinelles.
0,050Qm. 5,470Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.
0,050Qm. 5,520Qm. Sant Esteve d’Olzinelles. Documentada l’any 1083 però reformada en èpoques posteriors, sobretot durant el segle XVI. Actualment, s’hi pot veure l’esglèsia, el cementiri i la rectoria. Ara seguim la pista en sentit descendent, fins tornar a trobar la carretera.
0,150Qm. 5,670Qm. Carretera Sant Celoni- Olzinelles. Girem a la dreta.
0,070Qm. 5,740Qm. A l’esquerra trobem una bassa totalment derruida i pensem que poden ser els últims vestigis del que hauria sigut la font de la Rectoria. Ara el camí es fica pel mig dels camps i tot creuant la riera, anem a buscar un pla amb pins i alzines sureres que veiem davant nostre.
0,100Qm. 5,840Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.
0,170Qm. 6,010Qm. Bifurcació. Cent-cinquanta metres a l’esquerra tenim el conjunt de l’Aranyal format per una bassa, un pou i un aqüeducte. En aquest sentit, antigament aquesta bassa era un safareig que estava situat prop de l’anomenada carrossera, avui desapareguda, on tancaven i reparaven els carros de la propietat. A la bassa es recullen les aigües del sot de l’Aranyal, que es canalitzen mitjançant un petit aqüeducte de pedra. El conjunt de la bassa, l’aqüeducte, la glorieta neoclàssica del pou i les fileres de plàtans donen un encant particular a aquest indret.  Tant si ens hi acostem com si no, el nostre camí continua a la dreta.
0,275Qm. 6,285Qm. Cruïlla de camins. Davant nostre tenim el Cedre de Can Valls. El cedre és un arbre que prové del nord d’Àfrica, a la serralada de l’Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals. El cedre de can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002, després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc principal.  Nosaltres continuarem pel camí que creua per sobre el pont de l’Aranyal (construcció de pedra de finals del segle XIX).
A tocar del pont hi ha el faig de l’Aranyal. El faig és un arbre típic del clima centreeuropeu. A Catalunya forma boscos al Pirineu, al Montseny, les Guilleries i els Ports de Tortosa. Al Montnegre hi ha alguns faigs dispersos als cims més alts. Aquest exemplar, que no és segur si va ser plantat o bé és espontani, es troba només a 230 m d’altitud i en un estat de vitalitat òptim. En aquest indret té les condicions necessàries per sobreviure: un sòl humit i fresc on no hi arriba la sequera estival. Una vegada creuem el pont, el nostre camí continua a la dreta.
0,125Qm. 6,410Qm. A la dreta trobem l’Aladern fals de Can Valls.  L’aladern fals és una espècie pròpia dels alzinars que acostuma a tenir mides arbustives. Es distingeix bé per les seves fulles oposades (surten de les branques de dues en dues) amb els nervis translúcids, les flors petitones, agrupades en raïms, i els fruits negres tirant a blaus, de la mida d’un pèsol. Aquest exemplar ha aconseguit mides d'arbre, i les seves dimensions són úniques a Catalunya. Està envoltat de roures, alzines, plàtans i avellaners que li fan ombra i han motivat la seva forma tortuosa. L’aladern fals havia estat molt utilitzat per cremar en forns, ja que produeix una flama molt activa.
Continuem el camí principal obviant els camins que ens menen a banda i banda.
0,150Qm. 6,560Qm. Girem a l’esquerra. Desprès de fer un revolt molt tancat, el camí planeja una mica per posteriorment començar a pujar.
0,650Qm. 7,210Qm. Quatre Camins. Seguim recte, direcció Bocs, en sentit descendent. Des d’aquí hi ha molt bones vistes del Montseny.
0,500Qm. 7,710Qm. Arribem a una pista que ens creua.  Girem a l’esquerra cap al Sot de la Remor.
1,100Qm. 8,810Qm. Sot de la Remor. Continuem recte per la pista.
0,225Qm. 9,035Qm. Bifurcació. Seguim planejant per la pista que ens queda més a la dreta.
0,250Qm. 9,285Qm. Deixem a la dreta un parell d’eucaliptus. Continuem planejant cap a Can Draper.
0,425Qm. 9,710Qm. Creuem la riera d’Olzinelles. Davant nostre ja hi ha Can Draper. Continuem pel camí de la dreta, lleugerament ascendent.
0,125Qm. 9,835Qm. Can Draper. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.
0,230Qm. 10,065Qm. Girem a la dreta per passar pel túnel sota l’autopista. Quan en sortim girem a l’esquerra.
0.550Qm. 10,615Qm. Girem a la dreta i creuem la Tordera per la carretera d’Olzinelles.
0,125Qm. 10,740Qm. Girem a la dreta cap al parquing del centre comercial.
0,125Qm. 10,865Qm. Trobem unes escales per les quals baixem, tot seguint girem a la dreta i creuem un pas soterrani.
0,100Qm. 10,965Qm. Pugem unes escales per desembocar en el túnel sota la via del tren. Continuem amunt pel carrer del Dr Trueta.
0,100Qm. 11,065Qm. Girem a la dreta pel carrer de Mossèn Cinto Verdaguer.
0,250Qm. 11,315Qm. Estació de Sant Celoni. Punt d’inici i final de la sortida d’avui.
A hores d’ara aquesta ruta és millorable, properament afegirem els trams per arribar a les fonts de Lurdes i de l’Aranyal.

 

 

 

 

 

 

 

divendres, 4 de juliol del 2014

LA PLANA VALLESANA VI. FONTS D'ARREU IX. LES FONTS DEL RODAL DE SABADELL.

                                                         


Avui parlarem de les fonts del Rodal de Sabadell, entenent per rodal,  porció de terreny  que pertany a un altre terme i que li están a prop. En aquest cas, el rodal incluiria espais de Castellar del Vallès, Sentmenat, Barberà del Vallès, Polinyà, Santa Perpètua, Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola i evidentment Sabadell.

El rodal de Sabadell està vertebrat pel riu Ripoll i els seus afluents i de fet les mines i les fonts que es descriuen estàn a tocar d’aquests rius, rieres i torrents.

El rodal es situa entre els 100 metres dels voltants de Santiga i els 300 metres de Castellar del Vallès.
Per el.laborar aquesta llista, l’informació l’he extret del llibre “Fonts i Mines del Rodal de Sabadell” d’en Ricard Molins i Romeu, editat el 1984 i reeditat l’any 2009 per Fundació Ars.  Actualment, la manera més fácil d’obtenir el llibre és anar a les biblioteques de Sabadell.

Per tant, fa 30 anys l’autor deia que 92 fonts o mines estaven vives i per tant e més o menys mesura en sortia aigua. Tambè deia que hi havia 29 fonts seques, desaparegudes o molt deteriorades i de 3 fonts no en deia l’estat.

Enguany seria interessant revisar aquest treball per veure quins resultats obtenim el 2014.

La relació de les fonts és la següent,  


TERME DE CASTELLAR DEL VALLÈS
1.      Font dels Arbrets.
2      Font del Lledoner.
3.      Font o Mina de Can Barba.
4.      Font de Can Pèlacs.
5.      Font d’en Boà.
6.      Font de Sant Antoni.
7.      Font del Castell.
8.      Font del Desmai.
9.      Font sense nom.
10.  Font del Roure.
11.  Mina de Can Bages
12.  Font de Puigvert.
13.  Mina de Can Sampere.
14.  Mina del Forn de Can Sampere.
15.  Font de Can Torrents.
16.  Font de Josep Buxó.
17.  Font de Can Casamada.
18.  Font de Ca n’Ametller.
19.  Font de Can Quer.
20.  Mina de Can Faixeró.
21.  Font dels Avellaners.
22.  Font Xica de Can Messeguer o de Sant Jordi.
23.  Font de Can Messeguer.
24.  Font de Can Font.


TERME DE SABADELL
25.  Font dels Gossos o del Torrent de Ribatallada.
26.  Font de la Teula.
27.  Font del Corró.
28.  Font del Molí d’en Mornau.
29.  Font de Sant Jaume.
30.  Font del Roc del Sucaire.
31.  Font de Can Català.
32.  Font del Canyar.
33.  Font de Jonqueres.
34.  Font de Can Salvi.
35.  Font del Sifó.
36.  Font del Molí de l’Amat.
37.  Font dels Gitanos.
38.  Font de Can Puigjaner.
39.  Font de la Conquena.
40.  Font Argemina.
41.  Font del Negre.
42.  Font del Sant.
43.  Font del Fruiterar.
44.  Font dels Degotalls.
45.  Font Alta dels Degotalls.
46.  Font de les Mosques o d’en Torrella.
47.  Font de Sant Abtoni.
48.  Font de la Roca.
49.  Font dels Manyans.
50.  Font del Patufet.
51.  Font dels Senyors.
52.  Font del Pi.
53.  Font d’en Quimet.
54.  Font de Can Moragues.
55.  Font de la Tosca.
56.  Font de Can Pagès.
57.  Mina del Feu.
58.  Font Baixa.
59.  Font Alta.
60.  Font de Can Llopis.
61.  Font de la Torre del Canonge.
62.  Font de Can Vilar.
63.  Mina de Can Manent.
64.  Font de la Salut.
65.  Font Nova de la Salut.
66.  Mina de Can Mimó.
67.  Font de la Coma.
68.  Mina de Can Fadó Nou.
69.  Mina de Can letget.
70.  Mina de Ca n’Hereu o del Safareig.
71.  Fonteta dels Gorines.
72.  Mina de Can Pobla.
73.  Font de Gotelles.
74.  Font de la Moreria.
75.  Font dels Capellans.
76.  Font Improvisada.
77.  Font de Sant Josep.
78.  Font de Ca n’Argelaguet.
79.  Font Rosella.
80.  Font de Ca n’Oriac.
81.  Font de Can Rull.
82.  Font de Can Feu.
83.  Font de Sant Pau de Riu-Sec.


TERME DE BARBERA DEL VALLÈS
84.  Font del Molí d’en Gall.
85.  Font de l’Escorrim.
86.  Font de Can Llobateres.
87.  Font de Can Valls.
88.  Font de Can Gili.


TERME DE SENTMENAT
89.   Font de Puigxuriguer.
90.  Mina de Can Morera.
91.  Font de Can Montllor.
92.  Font del Pi o de Can Ramoneda.


TERME DE SANTA PERPÈTUA
93.  Mina de Santiga.
94.  Font dels Joncs.
95.  Font de Can Sabau.


TERME DE POLINYÀ
96.  Mina de Can Padrò.
97.  Font de Can Monistrol.
98.  Font de Nostre Senyor.
99.  Font de la Mare de Déu.
100.                     Font dels Pobres.
101.                     Mina de Can Carol.


TERME DE TERRASSA

102.                     Font Fonda.
103.                     Font de Can Sales.
104.                     Mina de Can Bonvilar.
105.                     Font de la Grípia.
106.                     Font de Can Figueres.
107.                     Font de Montserrat.
108.                     Font dels Jubilats.
109.                     Font de Sant Miquel.
110.                     Mina de Can Viloca.
111.                     Mina de Can Conillera.


TERME DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS.

112.                     Font del Manelic.
113.                     Font del Pont.
114.                     Mina de Can Feliu.
115.                     Font de Can Casablancas.
116.                     Font de la Taula Rodona.
117.                     Font de Can Camps.
118.                     Mina del Prat.
119.                     Font del Llorer.
120.                     Font de Can Vinyals.
121.                     Font de Can Barra.
122.                     Font de Can Molins.
123.                     Font de Mas Canals.

TERME DE CERDANYOLA.

124.                     Font de la Bona Aigua.

A més a més, al marge d’aquestes 124 fonts, n’hi havia unes altres que a la década dels 70 van ser absorbides per carrers, edificis, col.lectors, abocadors… quan Sabadell creixia d’una manera impetuosa i desordenada.
Aquestes fonts són:

125.                     Fonts dels Xiprers.
126.                     Mina del Llovet.
127.                     Font de la Glorieta.
128.                     Mina del Torrent de Batllevell.
129.                     Font de Sant Josep i Sant Andreu.
130.                     La Mina.
131.                     Font o Mina del Cirera.
132.                     Font de la Timba,
133.                     Font del Molí d’en Fontanet.
134.                     Font del Cartró.
135.                     Font de la Maria.
136.                     Font de Can Major.
137.                     Mineta de Can Rimblas.
138.                     Font de Pare.
139.                     Font o Mina de Berardo.

Properament publicarem els dos itineraris de la Trinxacames 2014.


1